El muntanyenc

Ciència i medi

El pont de Terradets. Una visió geològica.

Download PDF

Publicat el 19-01-2018

Text i fotografies: Miquel Vilaplana Abadal

Geòleg  jubilat, alpinista i viatger. Ha escrit sobre muntanya i actualment filma documentals de la història de l’escalada catalana i és director de elmuntanyenc.cat

 

 

En els freqüents dies anticiclònics de l’hivern del Pallars la boira baixa s’enganxa al terra de la conca de Tremp i  penetra el congost de Terradets, humitejant els estrats de calcària de la seva monolítica paret oest

El pont medieval de Terradets, construït en el punt més estret del congost homònim, es manté dret dient-nos que, en cada temps històric, sempre s’ha fet servir la tecnologia més avançada. Al segle XXI el pontet ens pot semblar arcaic, però  quan  la vall d’Àger i la Conca de Tremp a través del congost de Terradets es feia per camí de bast, el pont permetia canviar de riba quan les cinglera ho imposava i  mantenia unides les ribes d’aquest  enorme solc excavat per la Noguera Pallaresa.

Els ponts connecten i comuniquen punts on el relleu i la geografia han posat barreres als humans. Són metàfora d’unió i la seva destrucció és prioritària en les guerres, tant  per part dels qui les guanyen com dels qui les perden.

Vista cap al sud des del cim del Montsec d’Ares després d’escalar la cara oest del congost, anomenada la Paret de Terradets pels escaladors. Des de la llera de la Noguera fins a la cresta de la cara oest hi ha entre 500 i 700 m de desnivell

El pont de Terradets actual

El pont es va construir amb la mateixa pedra calcària on  es recolza i de ben segur que  ha sofert remodelacions; actualment  combina pedra i rajol formant un conjunt de gran bellesa i solidesa.  Aquestes calcàries formen el ben conegut i destacable cingle superior de la serra del Montsec, els congostos de Terradets i Mont Rebei i els relleus compresos entre la Depressió Central i la conca de Tremp.

Van ser fang calcari d’origen biològic  sota l’aigua d’un oceà en els temps del Cretaci, entre 75 i 70 milions d’anys (ma). Aquests sediments marins van ser recoberts per altres de  sorrencs més joves provinents del continent —del nord—, i ara formen els relleus del vessant nord del Montsec i de la conca de Tremp (vall del Torrent Fondo, Roca Regina, Roca Mur, etc.).

Des de la cresta del Montsec d’Ares cap al nord i en primer terme hi veiem la Roca Regina (XXX m.) i la seva paret sud, fruit de l’erosió del torrent Fondo que desaigua el vessant nord del Montsec d’Ares i arriba a la Noguera per l’oest dins del congost de Terradets. Al darrera la conca de Tremp, les Serres Interior i el Pirineu

El canvio la seva absència— és el concepte que millor defineix cada moment de la història de la Terra i dels processos naturals. La geografia del passat ha patit canvis constants. Pel moviment de les plaques tectòniques, continents i mars canvien la seva posició relativa. S’aixequen serralades que s’erosionen i les restes —blocs, còdols, sorra, argila, restes orgàniques— es dipositen als fons oceànics. D’aquí en sortiran  noves roques, muntanyes i relleus,  un nou cicle  comença, una i altra vegada. I pels humans tot això costa d’imaginar per la lentitud del processos geològics. Les muntanyes neixen, creixen i s’erosionen  a raó de mil·límetres cada any i la geologia ens ajuda a entendre  la història de la Terra i de la vida en la immensitat del temps.

On sigui i també aquí a Terradets, el resultat més visible del transcórrer del temps i de la dinàmica terrestre és l’amuntegament d’estrats sedimentaris —sovint de milers de metres de gruix i sempre fragmentari i parcial —  i el relleu. El talls de les glaceres i els rius descobreixen les roques i els fòssils dels organismes que vivien en els ambients sedimentaris. Són finestres a un passat remot. El registre geològic —o conjunt de roques, estrats, fòssils, plecs i fractures, etc.,  i llur interpretació—, és  la clau de la reconstrucció del passat de la Terra i de la Vida. El registre més complet del món és el que l’erosió del riu Colorado ha posat al descobert a l’altiplà d’Utha, en les parets dels sistema de gorges més profundes del món i també a les valls dels rius que creuen els Himàlaies de nord a sud.

Els geòlegs daten tots els elements disponibles del registre coneguts fins ara de tota la Terra, i els empalmen en una única successió cronològicament ordenada: fets i processos, efecte i causa. L’estudi del registre ens aporta les dades per reconstruir i dibuixar mapes de paisatges, oceans, continents i organismes  avui desapareguts.

Els sediments poden ser involucrats en l’aixecament i formació de noves serralades orogèniques. És tornen pedra i es deformen per plegament i fracturació. Al Montsec les roques van quedar involucrades en la formació dels Pirineus. Els estrats, ben visibles al pont,  estan inclinats 30º  aigües amunt, cap al nord, per l’efecte de la deformació. Són massissos i gruixuts i la calcària s’endevina homogènia i compacta.

A mesura que guanyem alçada per camí o escalant es fa palesa la inclinació cap al nord dels estrats calcaris del Cretaci que afloren gràcies a la feina erosiva de l’aigua

Malgrat la seva ardidesa i alçada, els relleus pirinencs ja tenen la seva història. En els darrers milions i, més cap aquí en mil·lennis i per l’acció de climes diversos, el relleu no ha parat de canviar i, des de la darrera glaciació, les aigües del riu i l’escorrentia dels vessants han dissolt la calcària obrint el congost amb l’ajut de les glaçades i les  arrels de les alzines que trossegen la roca. Un exemple del poder del temps.

Al pont vell  les marques dels processos actuals són  ben visibles a la llera i a les vores de la Noguera,  ens indiquen canvis de nivell de l’aigua en les crescudes i el color negre de fongs i cianobacteris per on regalima l’aigua són només dos processos d’una llarga llista amb què faríem un llibre.

Tots els minerals dissolts per l’aigua ara i en el futur formaran noves calcàries a la Mediterrània actual. La Terra és una màquina que recicla la matèria de forma continua, propulsada per energia. El sol propulsa els fenòmens externs que erosionen i transporten la matèria. El calor intern mou les plaques i forma noves roques interiors i exteriors, i altíssimes muntanyes quan dues plaques xoquen entre si,  construint relleu rocós i destruint-lo, formant noves roques amb el passar dels milions d’anys. L’Univers, la Terra, la Vida, fets i causa, cicles.

El pont al 1912, quan només el camí comunicava les dues bandes del Montsec

Sovint són les petites coses les que ens ajuden a entendre la realitat i a nosaltres mateixos, coses que no coneixem ni cuidem ni valorem justament.  El temps no s’atura i engoleix  moltes accions i obres  humanes sense deixar-ne gairebé cap rastre. Els humans, l’única espècie que s’auto-destrueix amb eficiència provada i que causa dany irreparables però evitables, sempre en marxa cap a un progrés que avui te tantes ombres com llum, hem de preservar el passat per poder reflexionar sobre el present i el futur.

Quants centenars o milers d’excursionistes i escaladors hem fet servir aquest petit pont per creuar el riu i començar una nova aventura, una vivència o una exploració?

Més informació del pont de Terradets

 

Altres articles de l’autor a elmuntanyenc.cat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Terradets

Història d’un còdol

Jordi Pons. Alpinisme sense ficció

Caminades naturalistes per l’illa de Tenerife. Part I

Caminades naturalistes per l’illa de Tenerife. Part II

Volar el camí

La Cresta del Diable al Mont Blanc de Tacul

La Peña Sola d’Agüero

Crònica d’una escalada a la via Estasen del Calderer

Viatge a l’antiga Etrúria. Introducció històrica, paisatge i necròpolis

Nit de vetlla al coll del Pisco

Reedició de “Anglada” de Elisabet Vergés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Reinos olvidados
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy