El muntanyenc

Esports

El meridià Verd en bicicleta

Download PDF

Publicat el 14-11-2017

Text i Fotografies: Manel Broch

En Manel Broch és Enginyer tècnic industrial. Esquiador de muntanya i ciclista de ruta

 

Preàmbul

Un nou repte. Una nova orientació més al nord. Sempre acostumo a anar al sud, pel continent africà. Aquesta vegada serà per Europa. Es tracta del recorregut creat per Union des Randonneurs Picards que discorre fent ziga-zaga la línia imaginària del meridià de París entre Dunkerque i Barcelona (El Masnou), que han batejat amb el nom de La Méridienne o Meridià Verd. Aquest meridià queda a 2º 20’ 14’’ a l’est del de Greenwich.

Força més complicat que realitzar un recorregut pel tercer món. Trobar i decidir el millor sistema de transport ha estat molt laboriós. Hem optat per fer-ho enllaçant una sèrie de trens que permetin dur la bicicleta.

                   BCN – CERBERE                       12:53 – 15:26

                  CERBERE – TOULOUSE            17:26 – 20:32       TER (Train 70646)

                  TOULOUSE – PARÍS                   22:50 – 06:52        INTERCITES DE NUIT (Train 3751)

                  PARÍS NORD – DUNKERQUE    09:52 – 12:04        TGV (Train 7357)

Un altre exercici de molta paciència i d’esmerçar moltes hores ha estat reservar els indrets on pernoctar a un preu raonable en cada final d’etapa.

L’equip definitiu estarà format per Manel Garcia, Chema Garcia i Manel Broch.

1 · Dissabte, 1 juliol de 2017

BCN – CERBERE – TOULOUSE – PARÍS

Em resulta estrany no començar un viatge amb la bicicleta sense passar prèviament per l’aeroport del Prat. En aquest cas anem sobre la bicicleta fins a l’estació de tren Clot-Aragó (R11), on encetarem un període de 24 hores seguides de viatge en tren i les esperes entre correspondències. Agafarem 4 ferrocarrils, un en territori espanyol (8,10 euros) i tres a França (114,00 euros)

 Primera sorpresa. A les pantalles d’informació no apareix el nostre tren. ¿L’haurem cagat? No senyor, el sistema informàtic no va a ple rendiment, i el tren apareix puntualment. Ens durà, via Sant Celoni, fins a l’estació fronterera de Port Bou, finalitzant el trajecte a Cervera, a l’altre costat de la frontera. On, per cert, podem comprovar que els rètols indicadors estan en francès i traduïts només a l’anglès i al català. Disposem de prou temps i ganes d’anar a fer un petit tomb per la vila i el seu modest port esportiu. La vila ofereix un aspecte decadent que ha viscut temps molt millors.

El següent tren ens trasllada fins a Tolosa via Narbona. El temps ha empitjorat, el terra és ben moll. Declinem l’opció de sortir de l’estació. Embarquem al tren nocturn que ens durà fins a París. Cotxe 7 amb indret per a bicicletes i compartiment de sis lliteres que ocupem els tres. A dormir fins despertar-nos demà a París.

A cada canvi de tren hem hagut de canviar de via i d’andana. Escales amunt, escales avall carregats amb bicicleta i alforges. Un exercici de força i voluntat terrible.

Estació de Cervera

 

Escales amunt, escales a vall carregats amb la bicicleta

 

2 · Diumenge, 2 juliol de 2017

PARÍS – DUNKERQUE

Arribem a París amb el nou dia. A l’estació d’Austerliz. Ens hem de traslladar a la gare de París Nord. Volem anar amb metro (línia 5). Després de fer cua per poder-nos barallar amb l’única màquina automàtica expenedora de bitllets que funciona, obren la finestra per informar-nos que no permeten bicicletes al metro. Tampoc ens reemborsen els tiquets (1,90/u). En revenem dos.

Pedalant frenèticament, perseguint el Manel G. que, encara que no perdem el tren, posa la directa fent cas omís dels semàfors i altres senyals de trànsit. Sobre un terra mullat ens encaminem a la gare Nord. No plou, però amenaça de fer-ho. Hi ha 5 km entre estacions.

Arribats a Dunkerque ens instal·lem a l’hotel B&B, que tenim reservat. Està davant de l’estació. Dinem uns “tacos” en un restaurant modern al costat mateix. El plat resulta ser uns trossets de pollastre amb un munt de patates fregides remullades embolicat en una mena de crep. Un volum de difícil deglució i encara pitjor de pair.

Un cop instal·lats i dinats, anem a fer un tomb amb la bicicleta per un laberint de canals amb diverses ramificacions. En el circuit també  recorrem un tram de platja on es concentren tots els turistes que hi ha a les rodalies aprofitant el dia radiant que llueix.

Al vespre anem a sopar a un centre comercial on hi ha diversos locals que ofereixen menjar, de preu mitjà. Acabem en un McDonals menjant una amanida. Ens fem segellar el “Metre” a l’estació de tren. Demà començarem la ruta amb l’objecte de desfer en 15 dies el que hem fet en 24 hores en tren.

Un suau vent ens sembla bufar favorablement per demà. El pronòstic és de bon temps.

Dunkerque, és una ciutat portuària del nord de França, situada en el departament del Nord, a la regió d’Alta França.

Situada a 10 km de la frontera amb Bèlgica, la ciutat pertany històricament al Flandes francès, de dialecte flamenc, i conserva avui la cultura d’aquest territori.

La població de la ciutat, segons el cens de 2014 era de 89.160 habitants, tot i que la totalitat de l’àrea metropolitana té 257.269 habitants. És la cinquena ciutat de la regió després de Lille, Amiens i dues ciutats de la perifèria de Lille: Roubaix i Tourcoing.

És el tercer port de França després de Marsella i Le Havre. És una ciutat industrial important i una de les principals plataformes energètiques del país. La ciutat és coneguda també al país pel seu gran carnaval.

Estació de DunKerque

 

3 · Dilluns, 3 juliol de 2017

DUNQUERKE – LUCHEUX – DOULLENS

Cap problema amb l’horari d’esmorzar. Des de les 6:30 bufet lliure. El cel està ben gris, no amenaça pluja. El vent, com era d’esperar ha girat. Al ciclista sempre li ve de cara.

 

 

Entre 1791 i 1798 i mitjançant un sistema de triangulació des de Dunkerque a Barcelona els astrònoms francesos Jean Baptiste Delambre i Pierre-François Méchain van establir la mesura de l’arc de meridià sobre la qual es va establir el metre. El motiu d’aquest mesurament fou establir un sistema de mesura únic i uniforme que garantís i facilités l’intercanvi en les operacions de comerç.

Va servir de base per determinar la longitud del metre, que equivalia a la deu-milionèsima part d’un quadrant del meridià terrestre.

Les subdivisions foren llatines: deci, centi i els múltiples foren grecs: deca, hecto, quilo. Després vingueren el litre, el gram i altres. Un cop definit el metre l’any 1799 va caure en l’oblit i no fou fins a primers de 1840 que va esdevenir una mesura oficial i obligatòria.

Deixem Dunkerque enrere seguint una xarxa de carril bici. Durant 10 km circulem aïllats de l’intens trànsit que hi ha a Dunkerque i les seves rodalies. Després a lluitar per mantenir un espai a la carretera. Els noms de les poblacions que creuem no ens recorden que estem a França. Tampoc cap bandera és francesa. És territori flamenc.

Entrem a la població de Bergues (km 10), fortificada per l’enginyer i mariscal Vauban. Breu aturada a Aire Sud La Lys (km 55). Volem i necessitem menjar alguna cosa per la ruta, però malgrat passar per moltes poblacions no veiem cap forn de pa ni xarcuteria i tampoc bar o restaurant. Solucionem el problema a Pernes (km 76) aconseguint un ferm entrepà en una boulangerie.

El vent no ha estat gaire fort. Ha manxat tota la jornada, en cap moment favorable.

Arribem a Lucheux on acaba l’etapa segons la ruta creada per l’associació cicloturista Picardes. Continuem la ruta fins a Doullens (7 km més) on ens desviem cap a Risquetout (3 km), per tal d’aconseguir allotjament a preu raonable. Durant tot el trajecte no hem vist ni senyal del Meridià Verd.

129,58 km 7 h 48 min 16,62 km/h + 700 m

Alternem carreteres desertes i les de molt trànsit

 

4 · Dimarts, 4 juliol de 2017

DOULLENS – AMIENS – CHAMBLY

L’hora d’esmorzar, a partir de les 6:30. Horari europeu.

Des de Risquetout tornem cap a Doullens. Després anem seguint la hipotètica línia del Meridià Verd. Com vàrem fer ahir seguim una teranyina de carreteres que van alternant entre les que són totalment desertes amb les que suporten un trànsit de vehicles infernal.

Abans d’entrar a la ciutat d’Amiens (km 40) hem de gestionar una sèrie de repetjons que bé mereixen aquest qualificatiu. Fem una visita inexcusable a la catedral. No recordo haver vist res d’aquesta envergadura i tan monumental. A la sortida d’Amiens ens demanem un entrepà en una boulangerie. Continuem pujant i baixant sense ser ondulacions tan exigents.

Ens aturem a Cires-lès-Mello per fer un cop d’ull a l’església i al castell. Aquí finalitza l’etapa segons el full de ruta, però nosaltres, tan estalviadors, anem a la recerca d’un allotjament econòmic  a les rodalies de Chambly. www.hotelclasseco. Avui hem vist, per primera vegada, un rètol del Meridià Verd.

149,14 km 8 h 40 min 17,19 km/h + 1.050 m

Catedlal d’Amiens. Façana

La catedral d’Amiens (que és Patrimoni de la Humanitat) és l’església gòtica més alta de França. Després que un incendi destruís la catedral antiga, la nova nau va ser començada el 1220 i acabada el 1247. La catedral d’Amiens és notable per la coherència de la seva planta, la bellesa de la seva elevació interior, el bell conjunt d’escultures que hi ha a la façana i el mosaic laberíntic del terra. Se l’ha descrita com el “Partenó de l’arquitectura gòtica” o com una catedral “gòtica, lliure de tradició romana i d’influència aràbiga, un gòtic pur, autoritari, insuperable i inacusable”.

Catedral d’Amiens . Interior

Catedral d’Amiens. Detall façana

 

5 · Dimecres, 5 juliol de 2017

CHAMBLY – PARÍS – VAYRES-SUR-ESSONES

Esmorzem a les 6:30. Podem iniciar la jornada a bona hora. El trànsit és molt important per deixar Chambly enrere. Rodem ràpid. Aviat prenem una pista d’uns 4 km que creua un bosc impressionant amb un ferm sorrenc al principi i empedrat després. La mitjana que dúiem cau en picat.

Entrar, creuar i sortir de París amb la bicicleta és una autèntica bogeria, però superem la prova pel fet de sobreviure. Fem una visita llampec per les façanes del Centre Pompidou, Louvre i Notre Dame. La visita a París fa decaure la mitjana horària. També infringim totes les normes i regles (semàfors, direcció prohibida, stop) sobre la circulació de vehicles.

Quan volem anar a l’observatori de París, la base del meridià de París, ens trobem en grans dificultats. Primer per trobar l’emplaçament i més tard trobar l’entrada. Voltant molt i preguntant molt ens trobem a la porta. Fa tres anys que és tancat el públic. No tenen ni un segell per tamponar la credencial del “Metre”. Cagada pastoreta! A fer punyetes el muntatge del Meridià Verd.

La sortida de París amb la bicicleta encara és molt pitjor que l’entrada. Cal creuar per un llarg túnel per sota de l’aeroport d’Orly. Sembla que existeix una alternativa que no hem sabut trobar.

Com cada dia, anem més enllà del final estipulat. Anem a raure a Vayres-sur-Essonnes. Una gîte excel·lent, en la qual no subministren sopar. Gîte La Rachère. Hem d’anar al poble (1 km) a menjar una pizza (per emportar) en un banc de la plaça. A la nit pateixo unes estranyes i doloroses rampes a la musculatura anterior de la tíbia.

119,61 km 7 h 59 min 14,98 km/h + 500 m

París. Davant del Centre Pompidou

París. Piràmide d’entrada al Museu del Louvre

 

6 · Dijous, 6 juliol de 2017

VAYRES-SUR-ESSONES – SULLY-SUR-LOIRE

Molt bon nivell de la gîte. L’esmorzar molt complet. Llàstima que no serveixin sopar.

En teoria l’etapa d’avui ha de ser més curta i menys desnivells que les anteriors. Una tronada ens fa témer que tindrem pluja, però les amenaces no es compleixen.

Fem una entrada ràpida a la població de Malesherbes (km 40). Tinc una punxada que reparo en solitari. Ens aturem a Boiscimmun per nodrir-nos. Seguim per llargues rectes sense desnivells acusats. S’han complert les previsions, etapa més curta i menys desnivell. Hotel La Tour.

89,06 km 5 h 09 min 17,26 km/h + 300 m

Mangem una pizza (per emportar) al banc del poble

Sully-sur-Loire. Chateau

L’ombra de l’arbrat és d’agrair

 

7 · Divendres, 7 juliol de 2017

SULLY-SUR-LOIRE – BOURGES

Després d’un bon esmorzar deixem Sully enrere. Marxem una mica atemorits, que no ens agafi les grans tempestes que suporta tot el país, passat migdia. Per això aprofitem primer la fresca de matinada i quan s’aixeca els sol la capa de núvols col·laboradors a no augmentar la temperatura. L’ombra dels arbrats també és d’agrair.

Per gaudir de les bones circumstàncies ambientals favorables, que no hi ha desnivells importants i el poc trànsit en aquesta zona sembla que creuem una França deserta. Pràcticament no ens hem aturat. Hem anat a prou velocitat per presentar-nos a Gourges, que dista 84 km, en un temps de 4 hores.

A les 12:00 estem còmodament instal·lats en una terrassa davant d’un “plat du jour”.

Ja satisfets anem a la recerca de l’indret on dormir. L’adreça que proporciona “booking” no ens sembla clara. L’hotel “Mister Bed” està 10 km més endavant a prop d’un NOVOTEL i altres, enmig del no-res.

A la tele pronostiquen per demà assolellat i altes temperatures fins a “midi”. Tempestes a tot França a la tarda. Hem d’anar a La Chapelle (2 km) per sopar i proveir-nos d’esmorzar i ruta.

94,38 km 5 h 07 min 18,45 km/h + 400 m

Bourges. En una terrassa davant del “plat du jour”

Una certa permissivitat a les bicicletes

Bourges. Façana i vitrall

 

8 · Dissabte, 8 juliol de 2017

BOURGES – CHATENEUF-SUR-CHER – CHAMBON

Ens van dir que servien l’esmorzar a partir de les 7:30, i per això ens l’hem preparat nosaltres comprant a Le Chapelle. Anem a dormir molt d’hora. Ahir l’aparcament de l’hotel estava pràcticament buit. Aquest matí és ple a vessar.

Ahir vàrem deixar Bourges enrere per anar a dormir a la zona Le Cesar on hi ha diversos hotels. Però contràriament a allò que fem cada dia ens vam quedar curts. En conseqüència avui tindrem uns 20 km extra, que no vam fer ahir.

Iniciem el recorregut amb una bona temperatura de matí. Més tard apareixen els núvols que ens protegeixen de la radiació solar, que amb l’ombra que proporciona l’arbrat ens facilita la marxa fins a Culan, des d’on el terreny esdevé més ondulat i la marxa més lenta. Fem poques aturades i de poca durada, per fugir de les hipotètiques tempestes.

Des de Chambon seguim, per pendent de forta inclinació fins a Evaux les Bains (Gran Hotel) on tenim destinat anar a dormir. Solucionem sense gaire problema una qüestió de la reserva (dos reserves per tres). És un establiment termal.

Pel camí hem vist dos rètol del Meridià Verd i dues fonts en dos pobles (fins ara cap).

A les 18:00 es posa a tronar. A les 19:00 pluja i sopar.

122,05 km 7 h 26 min 16,40 km/h + 1.100 m

Camps de gira-sol

Evaux les Bains. Gran Hotel

 

9 · Diumenge, 9 juliol de 2017

CHAMBON – USSEL

 Des d’Evaux les Bains tornem a Chambon per continuar per l’itinerari del Meridià Verd. Ja no plou. El cel està ben cobert. El terreny és una successió de petits repetjons. Mentrestant el clima ens respecta. El paisatge canvia respecte als dies anteriors. No és tan monòton. Quan duem 40 km ens aturem per fer un mos. El terra és mullat, però no plou. Confiem que no plogui sobre mullat. A Le Corcq hi ha festa. No ens podem quedar una estona, anem urgits per arribar a cobrir el trajecte establert. Seguim sense trobar habitants, ni fonts, ni establiments de menjar i begudes al llarg de la ruta. Veiem un bar a uns 30 km d’Ussel. Prenem una beguda i continuem. Durant aquest trajecte a estones ens cau una feble pluja. Ens instal·lem al Gran Hotel davant de la gare.

104,88 km 7 h 03 min 14,81 km/h + 1.400 m

Serandon. Cadran solaire analémmatique

Plou sobre mullat i també sobre terreny sec

 

10 · Dilluns, 10 juliol de 2017

USSEL – ST. MAMET – LE ROUGET

 A plogut aquesta nit. Al matí la plaça de la gare està ben mullada. El cel ben tapat, amenaçant. No plou.

Comencem a pedalar amb roba de pluja, i no triga gaire en fer un plugim que ens va humitejant. Fem una breu aturada a Mauriac. Mengem una mica. Ho fem amb rapidesa per tal d’intentar evitar la pluja. Trobem trams on ha plogut, altres on encara no ho ha fet. Tant se val, plou sobre mullat o sobre sec. La pluja sempre és molt fina. En tot el trajecte només hem tingut dos xàfecs de certa intensitat i de curta durada.

Al marge del tema de l’aigua ens hem hagut de barallar en un terreny més exigent. Fins a Mauriac (km 50) han estat suaus repetjons. Més endavant hem passat per una successió de petits ports que ens obliga a reduir la marxa i incrementar l’esforç per avançar.

Com quasi cada jornada, el final d’etapa (St. Mamet) no és el mateix que el de pernocta. Dista uns 8 km, que s’han d’afegir als 116 que ja hem recorregut. L’indret és Le Rouget.

125,76 km 9 h 24 min 13,38 km/h + 2.100 m

Per sopar menjo molt poc, degut a una sensació d’inapetència

Aurillac. Gare

 

11 · Dimarts, 11 juliol de 2017

LE ROUGET – BARAQUEVILLE

 Aquesta nit he anat tres vegades al lavabo. Aquests símptomes no auguren res de bo. L’estat d’inapetència i la diarrea no aconsella pedalar una jornada 100 km o més. Ens desplacem fins a St. Mamet. Només aquest curt trajecte confirma que no estic en les condicions físiques adequades per a desplaçar-me sobre la bicicleta fins a Baraqueville fent un recorregut de 110 km i un desnivell de 1.500 m.

Preguntem sobre la possibilitat d’un transport fins a Baraqueville o rodalies. No existeix cap bus i cas d’existir difícilment admetrien la bicicleta. Preguntem per la gare. No n’hi ha. La més propera és a Le Rouget, precisament on hem dormit. Estudiem les diverses opcions. Evidentment no hi ha altra sortida que me’n vagi cap a casa. Com? Anant fins la ciutat més important amb tren, Aurillac, que està a 18 km d’on som.

28,03 km 2 h 00 min 14,01 km/h

Crònica de l’abandonament i retorn a casa

Dimarts, 11 juliol de 2017

Després d’un parell de dies inapetència i de la diarrea d’aquesta nit passada em sembla que la millor pensada és deixar-ho estar. No obstant, encara vam tornar junts fins a St. Mamet des de Le Rouget, on hem dormit. No cal ser gaire sabut per concloure que no es pot anar recorrent en bicicleta 100 km o més sense carregar el dipòsit de combustible.

A St. Mamet ens informem sobre un transport que pugui prendre per anar fins al final de la propera etapa o a les rodalies de Baraqueville. No n’hi cap. Hi ha tren a Le Rouget (d’on acabem de venir) distant uns 9 km. Entre la informació de la gent del bar i el telèfon màgic del Chema determinem que el millor és anar fins a Aurillac que és una vila més important. Està a 18 km.

Fet. Vaig pedalant tot sol fins a Aurillac. Abans, però el Manel G. em facilita tres Fortasec que no és un remei, però et permet viatjar sense haver d’aturar-se al primer racó per evacuar.

A la gare d’Aurillac demano a la noia de la finestreta que necessito anar a Barcelona. Emet un bitllet que a canvi de 130,20 euros em facilitarà el transport fins a la destinació final. Haig d’agafar tres trens: Aurillac (12:55) – Tolosa; Tolosa (16:55) – Narbona i Narbona (18:35) – Barcelona. Arribaré a Barcelona Sants a les 20:34.

En els dos primers trens l’únic inconvenient que tinc és baixar i pujar les escales de canvi de via o d’andana i també pujar les altíssimes plataformes d’alguns trens francesos carregat amb la bicicleta carregada (quasi 25 kg). En alguna estació haig de demanar ajut a altres passatgers. A Narbona, un cop embarcat em fan baixar. En un TGV no es poden dur bicicletes. La cap de l’estació diu que en trenta minuts en passa un altre tren TER en el qual podré viatjar. Arribaré més tard: paciència. Un inconvenient, el tren finalitza a Cervera. M’hauré d’espavilar per la correspondència fins a Barcelona.

A Cervera no hi ha tren fins demà a les 11:00. El cap del tren i personal de la gare opinen que potser a Portbou. ¿Com anar a Portbou? Molt fàcil, a 6 km. Un port de 4 km i un curt descens de 2 km. Comença a fosquejar. Un panorama magnífic que no estic per contemplar. A Portbou m’encamino cap a l’estació. Cal enfilar-se per carrers amb un perdent extraordinari.

El primer tren per Barcelona serà demà a les 06:23. Són quarts d’onze. ¿Baixar a trobar una habitació o restar a l’estació fins demà? Prefereixo passar una parrow night a l’estació. Així m’ho aconsellen una parella que fa les feines de neteja dels trens. Per cert, els bancs metàl·lics de la sala d’espera mereixen un premi honorífic molt important a la incomoditat.

Estació de Portbou

Estació de Portbou. Premi honorífic a la incomoditat

 

Dimecres, 12 juliol de 2017

El tren és un de mitja distància que fa poques aturades. Tinc la inquietud per si algú em pregunta per la validesa del meu títol de transport emès a França. Ningú ho fa en tot el trajecte.

Baixo a Clot-Aragó. Vaig a la línia de metro 2 fins a Badalona. Tornem a pujar i baixar escales i recórrer llargs passadissos fins la parada corresponent. Al final de línia 2 (Badalona, Pompeu Fabra), surto a nivell de carrer mitjançant el sistema d’ascensor que encara mai havia utilitzat,

Visita al metge i petició d’analítiques. Esperar resultats i recuperar els 5 quilos que s’han perdut pel camí.

 

Del mateix autor a “elmuntanyenc”:

viatjant  per Àfrica a ritme de pedal

vivències al Marroc amb bicicleta

vivències a Ageria amb bicicleta (I)

Vivències d’Argelia viatjant amb bicicleta (II) 

Vivencies amb bicicleta a guinea Conakry Africa Occidental

 Vivències al Senegal viatjant amb bicicleta

Si esteu interessats en algun dels viatges de l’autor, podeu trobar-ne la crònica a:

Articles/BTT

Els diaris de Manel Broch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook