El muntanyenc

Esports

Volta amb esquís al Gran Paradiso. La travessa inacabada

Download PDF

Publicat el 05-02-2015

Text i fotografies: Pito Costa

És compositor i tècnic de so i practica la majoria  dels esports de muntanya. Ha composat i interpretat música per  publicitat,  per bandes sonores de films documentals i ha publicat quatre discs amb la seva banda de rock simfònic Pi2

 

Tots tenim un cim que se’ns ha resistit, una cresta que hem hagut de deixar a mitges, una travessa inacabada. Hi ha projectes que ens donen una segona oportunitat, i si cal una tercera, però n’hi ha que s’entossudeixen i acaben per no poder-se finalitzar mai. Aquest és el cas, el meu cas particular, de la volta amb esquís al massís del Gran Paradiso. L’adversa meteorologia, l’elevat risc d’allaus i una avaria amb la fixació del meu company i amic Quim Aymerich quan estàvem molt a prop de tancar l’itinerari, han estat els motius pels quals no he pogut finalitzar aquesta gran volta. Un itinerari amb esquís imprescindible, poc conegut a casa nostra, i que recomano de tot cor a tots els amants de l’activitat de muntanya amb esquís.

El Gran Paradiso (4.061m)

El Gran Paradiso (4.061m)

La volta al Gran Paradiso és una travessa ben bé circular. Molt variada i completa, amb l’ascensió al cim del Gran Serra, amb alguna dificultat tècnica, on haurem d’emprar les nostres habilitats alpinístiques, i l’ascensió en travessa al cim més alt i únic quatremil del Parc Nacional Homònim. La  seva ascensió no presenta dificultats tècniques gaire destacables, deixant a part el tram final, el tram que ens durà a la punta més alta del massís, el punt culminant de la ruta. Espectacular aquesta etapa, sens dubte l’etapa més preciosa de l’itinerari que acometrem en travessa, des del refugi Chabod fins a l’Emmanuelle II. De l’inhòspit a allò conegut, connectant dues geleres, dues valls properes però que no tenen res a veure quant a popularitat.

Després de passar la rimaia i arribar a la bretxa, una curta i fàcil grimpada ens porta fins a la "Madonna" i als 4.061m del cim. Tampoc aquesta vegada vàrem poder acabr la tragvessa

Després de passar la rimaia i arribar a la bretxa, una curta i fàcil grimpada ens porta fins a la “Madonna” i als 4.061m del cim. Tampoc aquesta vegada vàrem poder acabar la travessa

L’última vegada que vaig intentar aquesta travessa va ser l’any 2012, per Pasqua. En Quim va perdre la talonera de la fixació en el descens del Gran Paradiso, abans del refugi Emmanuelle II. Tot i això, encara vàrem estar de llet per partida doble -és ben bé que l’atzar s’ha d’agafar al vol sempre que et passa per davant dels morros-. Per començar, el dia següent el temps va canviar a pitjor i haguéssim pringat de valent si haguéssim continuat cap al refugi Pontese. I per acabar, uns catalans van trobar la talonera de la fixació; i uns altres catalans, aquest cop els amics Xevi Sadurní i Pep Hubach, que estaven aprofitant els dies de vacances després de la cursa del Rutor, ens van atansar fins a Valnontey, on teníem la furgoneta. De tornada, a Chamonix, vàrem tornar a estar de sort. Vàrem poder arreglar la fixació i quatre dies de previsió més aviat guarrilla es varen convertir en quatre dies de glòria fent excursions des del refugi Prariond, a la Vanoise. Quatre dies de nevar per la nit i fer sol de dia. Esquiades amb una neu brutal i amb uns dies místics, emboirats, amb les ullades de sol precises per gaudir dels increïbles descensos de la zona.

No he tornat al Gran Paradiso des d’aquella Pasqua i no sé si hi tornaré. Probablement sí. Quan flueixi el moment, sense insistir. Dels nombrosos “fracassos” que he tingut per dir-ne d’alguna manera sempre n’he extret conclusions positives i més val no emmarranar-s’hi. De fet, diuen que s’aprèn més d’un fracàs que d’una victòria, tot i que mai m’ha agradat emprar aquests termes tan bel·licosos per expressar el que molts intuïm, que a la muntanya no hi ha èxits ni fracassos, simplement experiències que cal viure i formen part d’aquest camí, d’aquesta aventura.

Us donaré informació perquè pugueu realitzar aquesta magnífica ruta. No tinc prou morro com per fer una ressenya d’un itinerari que no he fet, però entre la part de la travessa que he pogut realitzar i ressenyar, i la informació que he pogut aconseguir, podreu realitzar l’itinerari. És una ruta “5 jotas”, com els pernils de gla, amb tots els ingredients que ha de tenir una ruta amb esquís  top dels Alps. Que vagi de gust!

1a. jornada: Valnontey (1.666 m)-Refugi Vittorio Sella (2.584 m):
Desnivell pujada: 918 m.
Horari: 2 h.-2’30 h.

Comencem la ruta a Valnontey, a la vall de Cogne. Aprofitem el mateix dia de viatge per pujar al refugi Vittorio Sella. Per Pasqua els refugis acostumen a estar guardats i ens calçarem els esquís més tard o més d’hora, depenent de la innivació de la temporada. La pujada al refugi no té més complicació que anar seguint el camí que ressegueix la vall vers el SW. Arribats al refugi, molt acollidor i ampli, ja comencem a estar macerats en aquest ambient alpí d’alta muntanya. Demà serà un gran dia!

2a. jornada: Refugi Vittorio Sella (2.584 m)-Gran Serra (3.552 m)-Refugi Chabod (2.750 m)
Desnivell pujada: 1.380 m.
Desnivel baixada: 1.214 m.
Horari: 6’30 h.-7’30 h.

Foquegem vers el SW-S, per les àmplies pales de la gelera del Lauson, fins que topem amb la muralla rocosa que baixa del cim del Gran Serra en direcció est. Busquem el pas més franc, per acometre’l amb esquís a l’esquena i fer cap a la gelera superior del Gran Val. A partir d’aquí tornarem a foquejar fins a assolir l’aresta est del cim. Altre cop esquís a l’esquena i, tot progressant per una grimpada en terreny mixt on haurem de treure les nostres dots d’equilibristes, arribarem a la punta rocosa del cim del Gran Serra.

Grimpada de pujada  al Gran Serra amb els esquís a l'esquena

Grimpada de pujada al Gran Serra amb els esquís a l’esquena

Desgrimpem els últims metres per seguir la travessa vers el nord, fins a trobar un collet que ens menarà a la gelera de Timorion. Aquest descens és delicadet i hi ha instal·lacions per poder rapelar. Tot i això, es pot anar desgrimpant en terreny mixt sense gaire dificultats. Com sempre, dependrà de les condicions i de la nostra inspiració.

Descens de la zona no esquiable del Gran Serra

Descens de la zona no esquiable del Gran Serra

Fem el primer descens del dia per unes pales sensacionals, sense perdre de vista la cresta que ens queda a mà esquerra i separa les geleres de Timorion i Neyron. De seguit, arribem a una inflexió enmig de l’escarpada aresta que ens permetrà albirar el proper i últim coll de la jornada, el del Gran Neyron. Fem aquest tram de descens per unes pales més dretes fins a la gelera de Neyron, sota les impressionants parets del cim de l’Herbetet, sempre omnipresent en aquesta jornada. Tornem a posar pells per accedir a la part més occidental del coll. Coronem la part més elevada de la collada després d’un flanqueig en direcció est, altre cop amb esquís a l’esquena, on trobarem el refugi bivac Sberna. Des d’aquest punt només us puc dir que gaudiu. Que gaudiu d’aquest descens fins al refugi Chabod, on estareu ben atesos i tindreu unes precioses vistes del cim del Gran Paradiso. Demà més!

El Refugi Chabod (2.750m)

El Refugi Chabod (2.750m)

3a. jornada: Refugi Chabod (2.750 m)-Gran Paradiso (4.061 m)-Refugi Vitorio Emanuele II (2.732 m)
Desnivell pujada: 1.311 m.
Desnivell baixada: 1.329 m.
Horari: 5’30 h.-6’30 h.

Sortim del refugi vers el SE-S per la gelera de Laveciau, tot resseguint la base del massís del Gran Paradiso, per anar a buscar un pas molt evident, a la cota 3.536 metres, on coincidirem amb la ruta normal que ve del refugi Vittorio Emanuele II. Seguim en direcció SE, sota uns seracs amenaçadors, que superarem enganxats a la cresta que ve del cim, tot fent un canvi de sentit vers el nord. Un cop situats a la base de la muralla rocosa, superarem aquest últim tram de grimpada fàcil on ens pot anar bé l’ajut d’un cordino, especialment en el flanqueig final, abans d’arribar a la Madonna.

Pujada al Gran Paradiso en un intent des del refugi Vi

Pujada al Gran Paradiso  des del refugi Vittorio Emanuele

Els cims secundaris van quedant per sota nostre

Els cims secundaris van quedant per sota nostre

El descens del Gran Paradiso amb esquís és senzillament memorable. Deixeu serpentejar les vostres taules en direcció oest per àmplies pales sostingudes i regulars, sense estridències, davant la majestuosa vista que tindreu als vostres peus: el massís del Montblanc, el mont Rosa, el Matterhorn, el mont Viso que el teniu a tocar i que es va difuminant mentre enllaceu els girs que us conduiran al refugi Vittorio Emmanuelle II, molt concorregut, però acollidor i amb unes vistes excepcionals.

El Mont Viso (3.841m) sobresurt de les boires

Des del cim del Gran Paradiso, el Mont Viso (3.841m) sobresurt de les boires

Les dues etapes que manquen ens durien cap al coll del Gran Paradiso per fer cap al refugi Pontese, on farem nit, tot passant pel refugi vivac Ivrea i el coll dei Becchi. L’última etapa travessarem pel coll di Teleccio per fer un llarg descens fins a Lilaz, poble situat en la mateixa vall de Cogne.

Un commentari

  1. enric faura10/02/2015 at 23:11

    Magnífica travessa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència