El muntanyenc

SlideFotografies

Vivències al Marroc viatjant amb bicicleta

Download PDF

Publicat el 2-04-2014

Text i fotos: Manel Broch Guimerà

Enginyer tècnic industrial. Esquiador de muntanya i ciclista de ruta

 

El Marroc és un país proper, el que dóna més facilitats a l’hora de traçar recorreguts, alguns dels quals han esdevingut clàssics, el que ofereix uns paisatges més variats i els allotjaments més bons. Els seu extens territori ens permet triar entre diverses opcions, que sovint són desconegudes. La costa mediterrània, les ciutats imperials, la ruta de les casbes, el Gran Atles, l’Atles Mitjà, l’Antiatles, la costa Atlàntica i les planúries presaharianes en són una mostra.

El Jbel Sarhro

En sabíem ben poc del Jbel Sarhro abans de decidir creuar aquesta serralada el desembre del 2002. Tan sols sabíem que és una serralada que es troba al sud del Gran Atles, entre les poblacions de Tinerhir i Tazzarine, i ens va captivar tant, que l’hem visitat en més ocasions. El paisatge el formen altiplans, cims, congostos i grans espais dignes d’un altre planeta.

Després de fer una llarga i tediosa escala a Casablanca, que vam aprofitar per fer un esquema de l’itinerari a seguir, arribem amb puntualitat a l’aeroport de Ouarzazate. Quasi és mitjanit. Com que no tenim cap experiència anterior a la ciutat, ens plantegem fer un bivac a l’aeroport. Demanem permís a un guarda per passar la nit a les dependències de l’aeroport. Mal fet, ja que a la consulta a un superior correspon una resposta negativa. Entossudits, muntem el bivac a l’exterior, al costat de l’entrada, en un petit edifici prop de l’aeroport. La nit ha estat més que fresca, hem passat fred de debò i per acabar-ho d’adobar abans de fer-se de dia ens han despertat unes persones, perquè els obstruíem el pas per accedir al local on anaven a resar la primera oració del dia: ens havíem instal·lat a l’entrada de la mesquita annexa a l’aeroport.

Ja reconfortats amb els primers raigs de sol, anem cap al centre, no gens llunyà i ple d’establiments on podíem haver passat la nit de manera civilitzada per un preu mòdic. Contractem un vehicle per anar tots cinc fins a Tinerhir. El temps se’ns ha escapat sense haver fet una sola pedalada. Són les dues quan ens posem en marxa en direcció al sud per una desdibuixada pista a la cruïlla amb la carretera on hi ha un indicador que diu: “Iknioum – 48 km”. Al nord queden les muntanyes nevades del Gran Atles.

1red

Al nord queden les muntanyes nevades del Gran Atles

La primera part del recorregut és planera. El pendent va augmentant a mesura que ens acostem a les muntanyes. Mantenim una lluita frenètica amb l’orientació i amb la llum solar, que poc a poc va desapareixent a l’horitzó. Continuem avançant amb l’estimable ajuda de tres llums frontals fins que assolim el poble. L’únic alberg que hi ha està tancat. Som en temps de Ramadà, mes sagrat del calendari musulmà, dedicat al dejuni i l’oració. Després de la llarga espera, al carrer, en la foscor, en companyia d’una temperatura que de mica en mica ens va congelant, el responsable de l’alberg fa acte de presència. Tenim assegurat el llit, però no pas el sopar. Haurem de fer també el Ramadà, nosaltres? Al final gaudirem d’un reconfortant  àpat, ja que el dejuni es manté durant les hores de sol i es trenca quan es fa fosc i fins l’endemà.

2 red

. Al Tizi Tazazert, a 2.300 m, hi viu una família

Al cap de 15 km des d’Iknioum ens situem al desitjat coll, el Tizi-n’Tazazert, de 2.300 m. L’entorn és el reialme del món basàltic, un aparent caos de roques negres, engorjats de formes tortuoses, agulles i pics sense cap forma de vida en tot el que pot abastar la vista. Si és certa la llegenda urbana que l’arribada de l’home a la lluna és mentida i que va ser Stanley Kubrick qui ho va rodar, us ben asseguro que va fer-ho al Jbel Sarhro.

L’entorn és un reialme basàltic.

L’entorn és un reialme basàltic

Bab Ali. Les agulles basàltiques destaquen sobre l’horitzó.

Bab Ali. Les agulles basàltiques destaquen sobre l’horitzó

 

El descens del coll es fa tan lent com ho ha estat la pujada, encara que el pendent ha canviat de signe i la pujada ara és baixada. El terra és tan pedregós que no ens permet anar més ràpid baixant que quan pujàvem. Una veritable prova de resistència per a la mecànica de la bicicleta i de l’esquelet i els músculs del ciclista. Quan el pendent s’acaba, el panorama també canvia, el camí s’engorja en presència d’algunes palmeres i petits conreus. La ruta torna a remuntar per situar-nos en una plataforma com un oceà de pedra que no abandonarem fins a l’entrada de N’kob.

A N’kob hi ha diversos albergs

A N’kob hi ha diversos albergs

Sistema d’assecat de la bugada

Sistema d’assecat de la bugada

 

Terreny planer a la rodalia de N’kob

Terreny planer a la rodalia de N’kob

 

Creuant un curs d’aigua després d’un dia de pluja

Creuant un curs d’aigua després d’un dia de pluja

 

Pedalejant cap a Zagora

Des de N’kob seguim la carretera fins a Tazzarine. Descansem, mengem i bevem abans d’afrontar el repte d’anar a Zagora sense passar per la vall del Draa. Agafem una pista a la cruïlla que ens durà fins a Tarhbalt. El territori que ens envolta és molt pla i també  molt feréstec. La pista, sense pedres, no dificulta la ràpida progressió, però anem trobant trams de sorra en quantitat, tot i que no ens impedeix anar rodant. Quan trobem el primer nucli d’edificis, dedicats a petits tallers i habitatges, intuïm no gaire bona acceptació. Creuem el curs d’un riu sec per anar fins al nucli veí. No veiem cap tipus d’alberg o allotjament, però un noi ens convida a casa seva. Quan ja estàvem instal·lats, ens comuniquen que el ‘grandfhather’ no ens accepta a casa seva. Hem de sortir a corre-cuita, amb gran disgust del noi que ens havia ofert la casa.

Sense temps per pensar què farem, un altre xicot pren el relleu i ens ofereix casa seva. Ens guia fins a la part alta del nucli rural. Ens trobem instal·lats en un gran recinte amb molts habitacles, on hi viu molta gent i està ple de mainada. L’hospitalitat d’aquesta gent és aclaparadora. L’habitació és gran, sense mobles, amb estores per terra i coixins per acomodar-se. Estem acompanyats pel nostre amfitrió, Mohammed Mansour, un xicot d’uns setze anys, i altres parents i amics del sexe masculí. A l’hora de sopar i trencant el protocol, ens fa els honors i ens acompanya l’àvia de la família.

Després de compartir amb alguns membres de la família l’esmorzar que ens ofereixen, seguim la ruta que s’endinsa en direcció sud per un territori inhòspit. Ens segueixen un bon tram del trajecte, corrent, el Mohammed i un amic. La ruta discorre sobre pedra abundant. Entrem en una vall immensa, orientada de llevant (Rissani) a ponent (Zagora). El camí és molt pedregós. A estones no superem els 8 km/hora. A mesura que ens acostem a Zagora, el terreny millora sensiblement i podem progressar a més bon ritme.

Després de quatre dies submergits en un ambient de quietud, quan entrem a Zagora en sentim atabalats i avergonyits per dues raons diferents. La primera, un grup de quads circulen pel carrer principal de la població i fan un soroll eixordador, la segona, enarboren una senyera.

Un altre article del mateix autor relacionat amb els viatges a l’Àfrica:

viatjant per Àfrica a ritme de pedal

Bibliografia

Si esteu interessats en algun dels viatges de l’autor podeu trobar-ne la crònica a:

www.cebadalona.org (articles)

www.tempsvila.net (els diaris de Manel Broch)

Lectures recomanades

www.saharayatlas.com

Julivert, Manuel. El Sáhara: tierras, pueblos y cultures, Universitat de València, 2003.

Badia, Domènec “Alí Bei”. Viatges d’Alí Bei. Llibres de l’Índex, 2004.

Crous, Lluís. El nas al mapa. Edicions de la Magrana, 1996.

Barley, Nigel. El antropólogo inocente. Anagrama, 1989.

Kapuscinski, Ryszard. Ébano. Anagrama, 2000.

Un altre article del mateix autor relacionat amb els viatges a l’Àfrica:

viatjant per Àfrica a ritme de pedal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència