El muntanyenc

SlideFotografies

Vivències a Algèria viatjant amb bicicleta (I)

Download PDF

 Publicat el 2-07-2014

Text i fotos: Manel Broch Guimerà

Enginyer Tècnic Industrial. Esquiador de muntanya I ciclista de ruta

Algèria és el segon país més gran del continent africà. En la seva superfície es podria encabir fins a quatre vegades Espanya. Durant dues vacances consecutives de Nadal hem visitat el Gran Erg Occidental i el Gran Erg Oriental. És evident que no els hem creuat, i que ens hem limitat a circular pel seu contorn. En el Gran Erg Occidental vam fer un itinerari que unia les poblacions de Timimoun i Béchar seguint el curs de riu Saoura.

El Gran Erg Occidental

Alger, la capital, es troba situada a l’alçada d’Almeria, a poc més d’una hora d’avió des de Barcelona. Corria l’any 2009 i encara podíem embarcar la bicicleta sense caixa en alguna companyia aèria. Disposem d’un enllaç fins a Timimoun (uns 1000 km al sud) per demà, i com que disposem de moltes hores que no volem passar-les esperant a l’aeroport decidim anar fins a un hotel que ens han recomanat situat al casc antic. No hi ha un vehicle amb la capacitat per dur-nos a nosaltres tres i les bicicletes. Vista la situació ens vestim de ciclista, inflem els pneumàtics, muntem els pedals i ens disposem a anar per carretera fins al centre de la capital. Per la nostra sorpresa ens trobem que no hi altra possibilitat que una autopista de sis carrils plena de gom a gom. Per un error d’interpretació dels plafons indicadors ens situem a circular pel carril de l’extrem esquerre davant de l’encoratjament dels conductors i el respecte excepcional en tot moment. No podem negar que vam passar estones d’una certa angoixa davant del volum de trànsit. L’entrada a l’hotel Badr al barri de Port Said va ser com arribar a un oasi de pau.

L’endemà a la tarda anem a la terminal de vols nacionals de l’aeroport amb una furgoneta que ens faciliten a l’hotel. L’hora del vol és a les 16.30. Són les 18.00 i encara no hem embarcat. Pugem a l’autobús i després de mitja hora esperant ens trasllada a la terminal de vols internacionals. S’atura al mig de la pista on hi ha un gran estesa dels paquets facturats pels viatgers i les tres bicicletes. Ens deixen baixar en grups reduïts per identificar l’equipatge. Anem caminant fins al peu de l’avió on ens identifiquen i ens palpen (als homes). L’aparell i la tripulació són de nacionalitat italiana.

Amb quatre hores de retard som a Timimoun. Mai he vist una sala de passatgers ni tan petita ni tan plena. Ens amunteguem 200 passatgers per recollir l’equipatge. En el control ens retenen els passaports. Mica en mica els viatgers van desfilant. A la terminal quedem els guardes de seguretat i les dones de neteja. La població dista vuit quilòmetres. És negra nit. Ens posen a la nostra disposició un vehicle de la gendarmeria que ens il·lumina la carretera i ens protegeix dels altres vehicles fins a la porta de l’hotel.

****

Circulant en direcció a Charouine per un dels pocs trams sense asfalt

Circulant en direcció a Charouine per un dels pocs trams sense asfalt

Dediquem un dia sencer a visitar les rodalies de Timimoun, travessem el llac salt intermitent (sebkha) i contemplem un curiós sistema per distribuir l’aigua a un oasi. Esmercem dues jornades per carreteres de llargues rectes, sense cap signe de vida a banda i banda (els camioners s’aturaven per donar-nos aigua), per arribar a un indret amb el nom de Foum-el-Kheneg. Llavors vam comprendre el significat del topònim “foum”: vol dir engorjat. O sia, que estàvem sense un sostre ni un plat a taula. Un bivac entre tres parets van fer les funcions d’emergència.

Timimoun. Pintes per a la distribució de l’aigua

Timimoun. Pintes per a la distribució de l’aigua

****

Bivac a les rodalies del foum-el-Kheneg (29º 01’ 25’’N / 0º 55’ 36’’E)

Totes les informacions ens deien que a Kerzaz no hi ha hotels. Efectivament, establiments on menjar en vam trobar diversos, però per dormir no. Ens adrecen a la saouia (escola corànica), emplaçada a sis quilòmetres. Mentre ens preparem per l’entrada vestint-nos correctament i preparant el discurs, apareix una figura d’un home jove, l’Abdellah, que solemnement i abans que puguem obrir boca, ens diu: “sigueu benvinguts, passeu”. Va ser com una benedicció, vam berenar, vam sopar, vam dormir. El cert és que dormir ho vàrem poder fer quan ho va permetre l’homenet que va aparèixer després de sopar.

Des de Kerzaz anem a la recerca de la Saouia (escola corànica)

Des de Kerzaz anem a la recerca de la Saouia (escola corànica)

L’home, baixet, de certa edat, ben vestit a la europea, americana, gavardina i un gran mocador blanc o turbant. Pel que semblava era el setè passatger que pernoctaria a la sala. Durant tota la nit, aquest personatge, de forma incansable va monologar, va estossegar (de manera que semblava morir), va esputar, va discutir amb els altres ocupants, va aixecar-se, es va tornat a gitar, va resar, va mormolar. Semblava no estar en els seus cabals. En definitiva vam dormir poc i malament. Al llevar-nos, l’homenet es transforma com un doctor Jekill i, des d’aquest moment, actua amb tota normalitat, com si no hagués passat res, amb un comportament “civilitzat”.

Esmorzem en companyia de l’Abdellah i un altre mestre de la madrassa. Fem sobretaula, jocs matemàtics fins que arriba l’hora d’acomiadar-se. Demanem què hem de pagar per la pensió. No ens permeten pagar: “és la gràcia de Déu”, ens responen. El més sorprenent és que quan sortim ens ofereixen diners, que naturalment rebutgem.

Esmorzar a la Saouia

Esmorzar a la Saouia

 

****

El Ouata, un altre indret on les autoritats civils i militars ens van obsequiar amb un àpat de benvinguda. Dies més tard a Igli, un mestre de visita a casa del seu germà ens va oferir la casa de la família. Tot arreu on manca un hospedatge queda totalment resolt amb l’acolliment espontani de la gent.

Dunes a les proximitats de El Ouata

Esplèndid dinar amb què ens van obsequiar les autoritats de El Ouata

Esplèndid dinar amb què ens van obsequiar les autoritats de El Ouata

Beni Abbès i Taghit són noms de pobles que potser seran més familiars perquè estan situats a peu de grans dunes que els han fet populars en revistes i articles de viatges. A Beni Abbès vam coincidir amb la celebració de la cinquena edició de “Nuits de Saoura”. Hi va haver espectacles en un escenari on la duna servia de seients per als espectadors i on vam descobrir un conjunt de la Provença que ens va captivar. Actua amb el nom de Poum Tchak. A les rodalies de Taghit vam visitar uns gravats rupestres gens protegits amb accés indiscriminat dels turistes que van fent de les seves.

Beni Abbés. El oued Saoura en primer pla i la gran duna

Beni Abbés. El oued Saoura en primer pla i la gran duna

Igli. Àpat gentilesa de la família de Mahfoug Aissam

Igli. Àpat gentilesa de la família de Mahfoug Aissam

Taghit. Mar de dunes des de la gran duna

Taghit. Mar de dunes des de la gran duna

Altres articles del mateix autor relacionats amb els viatges a l’Àfrica:

viatjant per Àfrica a ritme de pedal

vivències al Marroc amb bicicleta

Bibliografia

Si esteu interessats alguns dels viatges de l’autor podeu trobar-ne la crònica a:

www.cebadalona.org (articles)

www.tempsvila.net (els diaris de Manel Broch)

Lectures recomanades

Julivert, Manuel. El Sáhara: tierras, pueblos y cultures. Universitat de València, 2003.

Kapuscinsky, Ryszard. Ébano. Anagrama, 2000.

Un commentari

  1. Pere Herrera Granados03/07/2014 at 19:11

    Molt interessant. Realment és així. Jo hi estat al desert algerià i és exactament com ho relata en Broch. Moltes gracies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència