El muntanyenc

SlideFotografies

Viatjar per Àfrica a ritme de pedal

Download PDF

Publicat el 01-11-2013

Text i fotos: Manel Broch Guimerà

Enginyer Tècnic Industrial. Esquiador de muntanya i ciclista de ruta 

Després de dedicar més de tres dècades a explorar el Pirineu a l’hivern sobre unes taules d’esquí he anat orientant, d’una manera no premeditada, una part important de la meva activitat a viatjar per països africans amb la bicicleta com a sistema de transport prioritari.

La preparació del viatge és decisiva i fonamental per aconseguir els objectius sense gaire sorpreses. Primer cal definir la destinació que nosaltres triem en funció del temps disponible, fent que d’aquesta manera el cost del bitllet d’avió es repercuteixi entre més dies. Una setmana és temps suficient per anar a Marroc o Algèria. Quan disposem de dues setmanes optem per un país més llunyà: Senegal, Camerun, Ghana, Benín o Guinea Conakry han estat alguns dels que hem triat.

El preu del bitllet d’avió pot pujar  fins i tot a duplicar-se, si les companyies aèries apliquen  la tarifa “equipatge esportiu” per transportar la bicicleta, independentment del pes. Així que molt de compte abans de comprar el bitllet, ja que al cost del viatge s’hi ha de sumar la tarifa per la bicicleta.

El visat és un requisit per als viatgers amb passaport espanyol. Marroc és l’únic país que encara no exigeix el visat. Des de juliol de 2013, el Senegal també s’ha alineat amb la resta de països africans i imposa aquesta fórmula per entrar al seu país. Aquest tràmit és un enrenou més que ens farà esmerçar energia, temps i diners.

Una visita preventiva a una unitat de malalties tropicals i salut internacional, per disposar d’una correcta informació sanitària del país a visitar, així com posar al dia el carnet de vacunació internacional, ha de ser una gestió ineludible abans d’iniciar el viatge.

La bicicleta haurà d’anar dins d’una caixa de cartró

El darrer obstacle que s’ha de superar abans de començar el viatge serà el transport de l’equipatge fins a l’aeroport i concretament la bicicleta, que haurà d’anar degudament empaquetada dins d’una caixa de cartró,  i resoldre la facturació al mostrador de la companyia aèria. Queden molt llunyans els temps en què es podia anar amb la bicicleta i només et posaven la condició de treure els pedals (poden enganxar-se fàcilment en qualsevol punt) i desinflar les rodes (per evitar la diferència de pressió a la bodega).

Arribats al nostre destí i una vegada tinguem la bicicleta correctament muntada , les alforges carregades i tot a punt per donar les primeres pedalades podrem dir que es dóna el tret de sortida del viatge màgic i cultural, i l’inici de deixar passar l’esdevenir del dia a dia. Entre l’equipatge hi ha una cosa que no hem d’oblidar mai i que de ben segur haurem de fer-ne ús en qualsevol moment: la paciència, un bon grapat de paciència.

Una vegada tinguem la bicicleta correctament muntada podrem dir que es dóna el tret de sortida del viatge

 

Classificar  aquestes anades com a viatges poc convencionals no deixa de ser cert, però també és veritat que allò que a primer cop d’ull sembla una aventura plena d’incògnites i grans perills, en la realitat és força diferent.. Sempre que es disposi una bona dosi de prudència, una mica d’experiència i un bon equip humà, el resultat serà un producte excel·lent.

*****

Àfrica, el continent negre, és tan proper com desconegut per a la majoria d’europeus, ja que se l’ha etiquetat com una terra plena de perills que la nostra cultura de sobreprotecció ens aconsella evitar. La franja nord del continent s’anomena “El Magreb”, que significa l’oest dels països àrabs (per on es pon el sol), i el formen Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, que constitueixen la transició a l’Àfrica negra. La infraestructura d’acollida és variable però és principalment a Marroc on abunden els establiments amb tota mena de serveis de bon nivell de confort i a preus molt assequibles.

Rodant per l’oblidada i solitària regió de l’Anti Atlas (Marroc)

Captivador paratge de la vall de l’oued Draa (Marroc)

Al sud del desert del Sàhara hi ha una franja que abraça des de l’oceà Atlàntic fins al mar Roig coneguda amb el nom de Sahel. És una regió de transició entre el desert i la sabana, lleugerament menys àrida al sud. Inclou els països de Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, Txad, Sudan i Eritrea. En la zona compresa entre el Sahel i els països que conformen el golf de Guinea el tema de l’allotjament acusa una bona davallada de la seva qualitat.

Transport terrestre a Guinea Conakry

Recorrent la “Ring Road” a la regió nord-oest del Camerun

En el continent africà no abunden els monuments ni edificis històrics per visitar, però el seu encant natural és tant variat com fascinant i no deixa indiferent a ningú. Els paisatges extensos i desèrtics són una meravella, que tot i l’aparent monotonia, amenitzen el viatge. Només cal entrar-hi en sintonia i respirar-ne l’ambient. Cal puntualitzar que un desert és un lloc inhabitat, una regió  de clima àrid, gairebé sense coberta vegetal. Allò que massa sovint és confon amb “desert” s’anomena erg, definit com un territori cobert de dunes de sorra fina, un mar de sorra.

Els pobladors d’aquestes terres són persones que ofereixen una paraula amable (encara que sigui en un idioma que no entenguis), un somriure als llavis (malgrat les condicions de vida que suporten), sempre plens de bondat i d’hospitalitat envers el viatger. Aquestes actituds són quasi impossible de trobar en el món que qualifiquen de civilitzat.

****

La bicicleta, un vehicle de propulsió humana que multiplica el rendiment de la persona que la utilitza

La bicicleta és una màquina, o més aviat, un vehicle de propulsió humana que multiplica el rendiment de la persona que la utilitza. La bicicleta permet recórrer unes distàncies que acostumen a ser suficients per enllaçar ciutats o poblacions en les quals es troba un allotjament on recuperar l’energia que necessitarem per a la propera jornada, hidratant-nos, nodrint-nos i dormint adequadament. La velocitat que es desenvolupa durant el trajecte entre cada sojorn és idònia per permetre contemplar el paisatge i a la vegada establir relacions amb els habitants del territori per on circulem . La mateixa ruta recorreguda amb un vehicle a motor esdevé massa fulgurant, no dóna temps a interpretar i assimilar les sensacions que transmeten els variats i diferents paisatges i les relacions amb les persones que trobem.

Els pobladors d’aquesta terra, plens de bondat i d’hospitalitat

La bicicleta i Àfrica són elements comuns en aquests viatges. La bicicleta serveix de mitjà de transport per determinats països del continent africà, pels quals procurem passar discretament, sense fer soroll ni aixecar polseguera.

Bibliografia

Si esteu interessats en alguns dels viatges de l’autor podeu trobar-ne la crònica a:

www.cebadalona.org (articles)

www.tempsvila.net (els diaris de Manel Broch)

Lectures recomanades

www.saharayatlas.com

Julivert, Manuel. El Sáhara:tierras, pueblos y culturas. Universitat de València, 2003.

Badia “Ali Bei”, Domingo. Viatges d’Ali Bei. Llibres de l’Índex, 2004.

Crous, Lluís. El nas al mapa. Edicions de la Magrana, 1996.

Barley, Nigel. El antropólogo inocente. Anagrama, 1989.

Kapuscinsky, Ryszard. Ébano. Anagrama, 2000.

Revista Vèrtex 212. Maig – juny 2007. Viatges amb bicicleta. La logística necessària.

 

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència