El muntanyenc

La Fotografia

Verticalitat eterna.

Download PDF

Publicat el 15-09-2016

 Presentació (consell de redacció):

La secció La Fotografía va néixer amb la revista el 2012. En Josep Ma. Aymà, aleshores membre del consell de redacció, va suggerir aparellar una fotografia amb un text literari. En Marcel Albet se’n va fer responsable i va aconseguir consolidar la idea de manera totalment satisfactòria, fins al 2014, quan altres feines l’hi varen reclamar més dedicació. Amb aquesta col·laboració volem recuperar i consolidar el format original.

Verticalitat Eterna. Ràpel de la Gorra Marinera, Curs d’escalada CMSC

Fotografia: Quino Hernández

Biòleg i professor, muntanyenc i escalador

Immediatament vaig imaginar la fotografia en blanc i negre. Potser de forma inconscient podria ser un homenatge a tots aquells escaladors i escaladores que han aportat el seu gra de sorra en aquestes agulles emblemàtiques de Montserrat, visionaris de la roca, dibuixants de camins eteris entre còdols verticals. Tots ells concentrats en una sola fotografia, que podria ser d’avui o del 1920.

Ha

Text: Miquel Vilaplana

Geòleg i professor jubilat, escalador i viatger, director de elmuntanyenc.cat

Els muntanyencs pugem muntanyes a peu o corrent, amb esquís o raquetes, escalant en roca i en gel. El verb pujar és  a flor de llavis de la gent de muntanya, però pujar i baixar són fets indeslligables. La baixada és essencial perquè tanca el cercle i ens torna a casa. Hi ha baixades plàcides, alegres o íntimes, però també n’hi ha dedures, quan el cansament i el mal temps o la tempesta ens fan baixar en un medi que per si mateix ja és hostil, exposat, perillós, i la nostra integritat perilla.

Hi ha un fet que sempre ens ha preocupat, que de fa dècades es repeteix, fins ara. A la pregunta “has escalat mai?” la resposta pot ser “he fet ràpel, és molt divertit”, és a dir,  ha baixat en ràpel, la maniobra perillosa per antonomàsia, amb un bon nombre d’accidents mortals, a totes les muntanyes del món. Baixar és tornar sa i estalvi i és a les baixades quan hi ha més accidents, dels cims, per camins o crestes, per les parets, dels camps d’alçada. Saber baixar en situacions difícils és el veritable examen del muntanyenc i, finalment, el seu èxit.  La formació ajuda a agafar experiència, que  és seguretat. Avui la progressió d’un muntanyenc novell por ser meteòrica i la inexperiència no sap avaluar el risc. La formació és imprescindible, però la pressa ho vol tot ara.

Altres entrades a La Fotografia dels mateixos autors:

Quno Hernández:

Paciència

Ambient alpí

Miquel Vilaplana:

Volar el camí

Des del refugi Torino, al cor del Mont Blanc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia