El muntanyenc

Esports

Una ascensió al Mont Blanc

Download PDF

Publicat el 7-04-2015

 

Text, fotografies i vídeo: Carles Palahí

Muntanyenc i soci del CMSC

 

“Som quatre sancugatencs, dos socis del CMSC, que vam decidir, ara ja fa més d’un any, anar a fer el cim del Mont Blanc. Per alguns era la primera vegada que trepitjaven els Alps, per als altres ja no eren tan desconeguts… Dos anys abans havia escalat amb els meus fills el Gran Paradiso, un quatre mil dels més assequibles, i jo mateix els vaig engrescar a provar algun dia el Mont Blanc, que des del vessant italià ens ensenya la seva cara més majestuosa. Per mi era una repetició, pel meu fill de 17 anys, un repte, i pels dos companys una culminació lógica, tenint en compte el bagatge d’ascensions pel nostre Pirineu.

El refugi nou de Goûter

El refugi nou de Goûter

El mes de maig, a les 6 del matí, vaig entrar a la web del nou refugi de Goûter per obtenir plaça, perquè s’omple en qüestió de minuts. La data escollida va ser el 28 i 29 d’agost. No cal explicar que la preparació la portàvem des que va començar l’any, amb tot tipus d’activitats, d’hivern, primavera i estiu, per tal d’enfortir ànima i cos de cara a aquesta aventura.

El 28 d’agost érem els primers a agafar el petit tren cremallera del Mont Blanc que ens deixaria a 2.372 m, al peu del massís, al Nid de l’Aigle. Pujada fàcil fins al següent punt, a tocar del refugi de la Tête Rousse, a 3.167m, on un gendarme ens pregunta si portem els papers conforme tenim una reserva feta. Si no fos el cas, ens obligarien a tornar cap avall.

És a partir d’aquí que ens calcem els grampons i enfilem la paret descomposta del Goûter. Un moment que cal tenir en compte és el punt on s’ha de creuar la mítica “bolera”, punt de caiguda constant de pedres, on és assenyat passar corrents, d’un en un, amb un ull posat a la traça nevada i l’altre a la paret, per poder esquivar-ne alguna… En cauen, garantit!

Camí del refugi de Goûter  el pas de la Bolera, mirar amunt i creuar el corredor!

Camí del refugi de Goûter el pas de la Bolera, mirar amunt i creuar el corredor!

Els pendents rocallosos que porten al replà del refugi de Goûter (a la carena)

Els pendents rocallosos que porten al replà del refugi de Goûter (a la carena)

Guanyem alçada superant  els 700 m que hi del refugi de la Tête Rousse, al fons, al de Goûter

Guanyem alçada superant els 700 m que hi del refugi de la Tête Rousse, al fons, al de Goûter

La paret en sí no és gaire tècnica, però es fa feixuc superar els més de 700 metres de desnivell que ens separen del refugi Goûter. Aquest refugi de nova construcció (només és el segon any de funcionament), ens guaita vigilant a tocar de la paret del Bionnassay, a 3.835 m. Aquesta estructura, que va costar més de 7 milions d’euros i cinc anys d’esforços, té una capacitat de 120 persones. Les instal·lacions, un goig, en comparació amb el vell. Quins records! Només, pareu atenció, no té aigua corrent per tant, si heu de comprar ampolles, prepareu-vos  a deixar-hi 5 euros cada vegada !

El Dome i el refugi nou de Goûter (3.835 m)

El Dome i el refugi nou de Goûter (3.835 m)

L’arribada al refugi és un moment que no s’oblida. A més el dia era esplèndid i les imatges espectaculars. A aquesta alçada és convenient anar tirant d’algun iboprufè per no tenir mal de cap. Les lliteres són quasi individuals i una funda nòrdica ens fa oblidar per un moment que ens trobem a tocar del cel.

L’endemà al matí, a les tres, enfilem cap al Dôme del Goûter, sota una petita tempesta que va prenent forma. Mal presagi, però tirem endavant. La pròxima fita és el refugi metàl·lic del Vallot, a 4.360 m. Hi arribem cap a les 5 de la encara matinada, sota una barreja de foscor, neu i rufaga que ens glaça la cara. Decidim, un cop a dins, on no hi cap ni una agulla, esperar que s’aixequi el dia, encara que només sigui una mica. De tant en tant fem un intent anant darrere d’una altra colla però sense excepció, una darrera l’altra, giren cua cap  avall.

A trenc d’alba decidim que ho intentem i ens trobem en la solitud, ara sí, de la muntanya. Només sentim el vent i el cruixir de les nostres passes a la neu glaçada. Poc a poc sortim del núvols i albirem el nostre objectiu. No cal dir que l’arribada al cim és de les que recordes durant tota la vida: emoció, eufòria, respecte, gratitud, es barregen en una emocionant abraçada. Hem fet el cim ! Cal dir que aquell dia només 8 persones van arribar al Mont Blanc des del refugi Goûter.

Sortir amunt entre la tempesta ens va dur al sol del cim, 4.808 m sostre d'Europa. Només vuit persones vàrem fer cim

Sortir amunt entre la tempesta ens va dur al sol del cim, 4.808 m sostre d’Europa. Només vuit persones vàrem fer cim

Dalt del Mont Blanc entre cel, núvols i cims

Dalt del Mont Blanc entre cel, núvols i cims

Damunt, a 4.810m, un sol que no escalfa i la sensació de fred, 13 graus sota zero…Per sota, els núvols i la tempesta que espera la nostra tornada. A l’alçada del refugi Vallot perdem qualsevol signe de traça i dubtem de la ruta. Sort de dos polonesos que venien darrere nostre amb un gps i ens confirmen que anem en la bona direcció.

A la baixada ens esperen el fred i la mala visibilitat fins al refugi de Goûter

A la baixada ens esperen el fred i la mala visibilitat fins al refugi de Goûter

No es veu res fins a tocar de la paret metàl·lica del refugi Goûter. Donades les condicions se’ns permet pasar-hi una nit més i baixar l’endemà amb més calma.

L’endemà comença el dia amb un paisatge cobert amb 20 centímetres de neu nova i un sol que es lleva de bon humor. Gaudim com mai de la baixada i el retorn a casa amb la feina feta. Ara anem fent boca per a la propera…”

La pared del Goûter amb neu i glaç, les regles del joc han canviat

La pared del Goûter amb neu i glaç, les regles del joc han canviat

Vegeu el vídeo

Carles Palahí: / soci CMSC 1624  (54 anys)

Xavi Palahí  / soci CMSC   (17 anys)

Óscar Gallifa  / santcugatenc  (40 anys)

Xavi Sastrada / santcugatenc  (39 anys)

Video: http://youtu.be/QBg0qDeiR_s

 

2 Comments

  1. Gemma12/04/2015 at 20:49

    Una gran imprudència. Exactament el tipus d’actuació que s’ha de rebutjar. Irresponsabilitat total per posar en perill els equips de rescat que haurien d’haver pujat a ajudar-vos en cas de problemes. Quan hagiu d’anar a la muntanya, abans deixeu escrit que ningú ha d’anar a rescatar-vos: arrisqueu les vostres vides si tant us ve de gust, però sense haver de molestar ningú ni fer servir recursos que podrien necessitar algtres persones i estan pagats per tots.

  2. xavi12/01/2016 at 20:34

    Gemma, el dia que agafis el cotxe fes exactament el mateix. Deixa una nota per escrit demanant que si et fots una hòstia a 120 ningú et vingui a buscar. Doncs amb el mateix argument que utilitzes et dic que les ambulàncies les paguem entre tots.
    Per nosaltres no et preocupis, ja paguem una assegurança per evitar que els teus diners es malgastin. Dorm tranquila, l’economia mundial no està en perill.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia