El muntanyenc

SlideFotografies

Un dia a Fukushima

Download PDF

Publicat l’1-12-2013 

Text i fotos: Amadeu J. Jensana Blat

Llicenciat en comerç exterior, jubilat i viatger

 

 

Vaig visitar Fukushima per primera vegada l’any 1995. Recordo una ciutat amb carrers estrets i gent poc acostumada a veure estrangers. Era el més d’agost i feia molta calor.

Com moltes ciutats japoneses, tenia per un costat la muntanya i a l’altre una plana cap al mar amb molts camps d’arròs i horta. La majoria dels trens de gran velocitat no hi paren perquè és una ciutat petita. Em va sorprendre el fet que una ciutat de 290.000 habitants la considerin petita, però, és clar, és el Japó!.

El mes d’abril de l’any passat hi vaig tornar gràcies als consells d’un bon amic japonès. Hi celebraven la festa dels cirerers florits. A la mateixa estació hi tenien unes oficines per guiar els turistes. No cal dir que tots els turistes eren gent de Tòquio i que jo era l’únic estranger.


La recepció i tota l’organització era de gent gran. Vaig pagar 150 iens (1,5 euros) per l’autobús d’anada i tornada, l’entrada i la festa dels cireres florits era gratis per a tothom.

Només arribar a l’estació de Fukushima, una àvia em va acompanyar a l’autobús i em va preguntar de quin país venia. Després de recórrer uns 3 km vam arribar a una gran muntanya amb milers d’arbres florits de tots colors. La vista era impressionant i vaig fer tot el camí, uns 4 km. Un grup de voluntaris ens guiaven pel recorregut. Crec que mai no havia vist tants arbres florits.

Vaig voler parlar amb els voluntaris guia per saber més sobre aquesta festa. Un home de uns 75 anys, amb un vestit militar de color blau, em va dir que tots els voluntaris eren gent que havien perdut la casa després del tsunami i que l’ajuntament va tenir la idea de construir una muntanya d’arbres de tot el Japó per tenir ocupats els damnificats i fer-los sentir-se útils. Sembla que ho han aconseguit!

Cal dir que els ajuntaments al Japó funcionen bé i que tenen molt pocs casos de funcionaris deshonestos, gràcies a la competència entre ciutats i al fet que gestionen directament els impostos dels ciutadans. Cada ajuntament dóna el màxim de serveis perquè la gent compari i decideixi on vol viure. En molts casos l’alcalde rep un sou simbòlic de menys d’un euro l’any per donar exemple i tenir més pressupost per als seus ciutadans.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia