El muntanyenc

Cultura

Trekking als Annapurnes (II)

Download PDF

Publicat el 10-10-2017

´Text i dibuixos: Cristina Curto

 Dibuixant, muntanyenca, pintora i bloguer

 

Aquest article és  la segona part del “Trekking dels Anapurnes” del qual vam publicar la primera part el mes passat. La Cristina ens porta ara des de Tilje fins a Pokhara on acaba aquest trekking per finalitzar a Katmandu fent turisme i descansant.

17/10 Tilje – ChameA

Tilje (2.335 m) – Chame (2.713 m)
Desnivell acumulat: +1.115 m, -700 m
Durada: 7.00h (parant per dinar)

Hem acabat el trekking del Manaslu. A partir d’ara seguirem els rètols cap a Manang.

Quin canvi! Personatges com l’àvia que no havia vist mai unes cames peludes, aquí són ciència-ficció. Ara trobem  joves amb jaquetes de cuir i Ray-Ban que cavalquen orgullosos sobre burros petaners. El camí és ben ample, estan dinamitant la muntanya per construir la carretera que voltarà els Annapurnes i de tant en tant ens enduem un bon ensurt.

L’oferta de lodges (així s’anomenen els hotels/refugis) és constant. Fins i tot el menys espavilat té el seu mostrari de souvenirs. Totes les rúpies que no sabíem on gastar al Manaslu ens les fondrem com si res en Coca-Coles i braçalets. Són  bona gent, però no són tontos, als estrangers ens claven com si estiguéssim a la Costa Brava, i el preu va pujant com més amunt ens trobem.

En arribar a Chame se’ns ha posat a ploure.  La tenda és molla d’ahir a la nit, així que la perspectiva de dormir-hi no és gaire atractiva. Finalment farem nit en un lodge! La idea ens ha sonat a música celestial. Hem fet l’estesa de roba molla i a dormir.

18/10 Charme- Pisanc

Chame (2.713 m) – Pisang (3.185 m)
Desnivell acumulat: +766 m, -219 m
Durada: 7.00h (parant per dinar)

Hem estat més de 2 h dinant i prenent el sol en el pati d’un lodge, amb la panxa plena costa tornar a engegar

Annapurna II, 7.937 m

Tot i que intentem evitar-ho, en alguns trams ens creuem amb les obres de la carretera. Res de maquinària pesada, només pic i pala. Semblen les obres del ferrocarril de les pelis del far west. I el poble de Pisang… és com estar dins d’una d’aquestes pelis: pols, cases de fusta recremada pel sol, rostolls rodolant pel camí… només hi falta en John Wayne!

Fa molt de vent, això és bo per la tenda, que s’ha assecat en 2 minuts, però nosaltres hem arribat fets una croqueta. Després de rentar-nos, l’aigua de la palangana semblava el Llobregat, però hem quedat nous, com diu el nostre guia: “soap smile” (el somriure del sabó). Estem acampats en un camp de farigola una mica apartat mmmmmm és deliciós, a més, tenim l’Annapurna II sobre els nostres caps i el riu als nostres peus, quin luxe!

PD: Hem resistit la temptació de mirar el mail! Vam decidir estar desconnectats durant el viatge. Al Manaslu no teníem més remei, aquí, en canvi, hem trobat algun cibercafè, però preferim seguir desapareguts.

19/10 Pisang – Manang

Pisang (3.185 m) – Manang (3.501 m)
Desnivell acumulat: +366 m, -54 m
Durada: 4.50h (parant per dinar)

Rodes de pregària. Les fem girar sempre en la direcció de les agulles del rellotge, així ens guanyem una parcel·la al cel

L’etapa d’avui ha estat fàcil i curta. Hem anat seguit una pista ampla sense gaire desnivell empesos pel vent i plens de pols. Trobem molta gent, els espanyols no ens saluden massa, perquè portem la senyera a la motxilla, però en canvi, és reclam per a moltes altres nacionalitats que, encuriosits, pregunten d’on som, o que, reconeixent-la, ens diuen somrient: “Catalonia is not Spain!”, i ja tenim tema de conversa. Aquesta afluència de turistes però, no fa el camí menys espectacular, tots plegats som formiguetes en la immensitat, el paisatge i els colors canviants ens deixen bocabadats.

Hem dinat en una cabana/restaurant decorat amb un crani de cabra i ple de plantes de maria (ganja). Els gossos jeien tranquil·lament al sol i nosaltres hem fet el mateix una bona estona.

Arribats a Manang els portadors encara no hi eren, per amenitzar l’espera hem decidit provar el te tibetà… Arrrggghhhh! Llet + te + sal + mantega rància, no podia ser, de cap manera, una bona combinació. I per educació hem hagut de repetir, socors! (Eps, però estic contenta d’haver-lo provat).

Manang és molt bonic, val la pena perdre’s pels carrerons del centre, cada racó té el seu encant, com el nostre campament amb vistes a l’Annapurna III (7.555 m). El compartim amb un burro i un toro que pasturen al voltant de la tenda, espero no topar-me amb cap dels dos quan m’aixequi a la nit per anar al lavabo.

Rodes de pregària. Les fem girar sempre en la direcció de les agulles del rellotge, així ens guanyem una parcel·la al cel

20/10 Manang – Yak Kharka

Manang (3.501 m) – Yak Kharka (3.968 m)
Desnivell acumulat: +571 m, -100 m
Durada: 3.30 h

Annapurna III (7.555 m), a primera hora del matí. / Rescat a Yak Kharka

Som a quasi 4.000 m i fa un fred de mil dimonis! Acabem de rentar mitjons i quan penjàvem l’últim el primer ja estava congelat. Potser no ha estat bona idea però és que ja caminaven sols!

El temps està canviant, aquest matí tot tenia un to gris i els corbs volaven baix. Alguns diuen que potser està nevant al Thorong La (el nostre pròxim i últim repte, a 5.416 m). Tenim el guia una mica preocupat però nosaltres no ens hi trenquem el cap, el que serà serà i no ens podem deixar perdre aquest espectacle: Annapurna II (7.937 m), Annapurna IV (7.525 m), Annapurna III (7.555 m), Gangapurna (7.455 m) amb el seu llac glacial… uf!

De seguida hem arribat a Yak Kharka. No és un poble pròpiament dit, més aviat una pila de lodges i restaurants per a trekkers en el punt on la vall es comença a tancar. Com que nosaltres portem cuiner (un crac!), ens hem muntat un pícnic estirats al prat. Ens ha anat d’un pèl, però, abans que ens poséssim a dinar un helicòpter quasi ens aterra al damunt per rescatar dos americans amb MAM (mal agut de muntanya). Aquestes coses fan pensar, donem per suposat que tot anirà bé, però pot ser que no… de totes maneres si això s’acaba abans d’hora seré feliç d’haver arribat fins aquí. Aquest viatge ens ha deslliurat de preocupacions prescindibles.

Hem passat la tarda amb els portadors, tots 8 escalfant-nos al voltant d’un foc fet amb 4 branquillons al terra de la cuina, que no és més que una barraca de pedra. El cuiner ens ha distret amb les seves aventures… tot un personatge aquest noi, a part de passar-se el dia cantant, ha fet el trekking del Manaslu 7 vegades i el de l’Annapurna més de 20! Nosaltres ens donarem per satisfets si l’acabem 1 cop sans i estalvis… i ara a dormir.

[…]

Plou? … Neva? NEVA! Surto a rescatar els mitjons.

[…]

Ara sí, bona nit! (Quina emoció… neva!)

21/10 Yak Kharka – Thorong Pedi

Yak Kharka (3.968 m) – Thorong Pedi (4.500 m)
Desnivell acumulat: +757 m, -279 m
Durada: 2.40 h

Ens hem aixecat i tot tenia 3 dits de neu, ens ha fet molta il·lusió! (Al nostre guia no tanta). Com que hem de passar pel Thorong La (5.416 m), sí o sí, hem decidit no preocupar-nos massa i posar-nos en marxa.

Tothom camina molt a poc a poc (com ha de ser per aclimatar-se bé), però tot i això alguns no fan gaire bona cara, d’altres en canvi, van de sobrats fumant com carreters -això si que no ho entendré mai!-. Nosaltres sembla que ho portem força bé, deu ser perquè venim d’un altre coll (el Larkya La) i els nostres glòbuls vermells ja s’han posat les piles. De totes maneres una petita correguda de 10 passes per evitar un tram exposat a esllavissades ens ha deixat sense alè!

De seguida hem arribat a Thorong Pedi: un complex d’habitacions construïdes en feixes al pendent de la muntanya. Som els únics que anem amb tenda! I neva… ai quin fred.

Passem la tarda xerrant dins la tenda i fent excursions al lavabo (tant de te ja ho fa això). Esperem que pari de nevar… té pinta de que sí, cauen 4 volves i es veu alguna estrella. Creuem els dits.

22/10 Thorong Pedi – Muktinath

Thorong Pedi (4.500 m) – Thorong La (5.416 m)  – Muktinath (3.710 m)
Desnivell acumulat: +1.077 m, -1.811 m
Durada: 9.09 h

Ens hem aixecat a les 4h amb un cel ben estrellat, hem estat de sort! Feia molt fred, alguns portadors no tenien guants i el nostre guia els ha ajudat a desmuntar les tendes. No hi havia manera d’arrencar, quan ho hem fet ja eren les 5.30 h i la majoria de trekkers ja havien guillat.

Només començar, però, ja em faltava l’aire, en Ferran i el guia s’anaven allunyant i jo no tenia forces –Quin fred, quin mal les mans! Com aguanten aquesta gent sense guants?!–, de sobte l’esmorzar ha començat a obrir-se camí tant per dalt com per baix… i no hi havia lloc on amagar-se! Sort que encara era de nit i la majoria ja eren muntanya amunt. Amb aquest panorama ha arribat el cuiner (que per cert es diu Tshiring) fent saltirons amb una motxilla que feia 10 vegades la nostra. Entre ell i en Ferran m’han eixorivit obligant-me a beure i a abrigar-me bé. Han pensat –”Si comencem així malament”– però m’han abraçat i m’han dit –”Ànims que tu pots!”–, i sense pensar en el desnivell bestial que quedava, només pensant en el següent pas, m’he posat en marxa.

Molt (però molt) a poc a poc hem anat fent llaçades pendent amunt, en Ferran darrera meu, cantant cançons i fent-me riure amb totes les imitacions que se li han acudit. De mica en mica s’ha fet de dia, un espectacle com aquest reviu un mort i ja m’he anat trobant millor. Amb passets de iaia –i sense parar, aquest és el truc– he anat avançant a més d’un que es feia passar el mal tràngol estirat sobre una pedra. D’altres feien trampa i llogaven un cavall. Tot i les temptacions, hem aconseguit arribar a dalt pel nostre propi peu. Thorong La, 5.416 m. La gesta ha estat monumental, el temps esplèndid i gens de vent. Les muntanyes ens han acaronat durant tot el camí.

No trobo paraules per parlar del paisatge, però al Ferran li queia la baba imaginant-se baixant amb esquís per aquelles pendents verges i perfectes que començaven al cel i acabaven amb penitents enormes i roques negres. Jo m’ho he gravat tot a la memòria i ho guardo com un tresor.

Feliços ens hem fet fotos i abraçades, jo mig grogui i en Ferran eixerit com una daina. Una dona russa, que no parlava un borrall d’anglès, ens ha agafat la càmera i amb una cara de, no us preocupeu que domino, ens ha començat a fer una pila de fotos! Spasibo!

Hem reposat i menjat quatre ganyips, però encara faltava baixar més de 2.000 m de desnivell. I la baixada no és, ni de bon tros, més fàcil que la pujada, així que avall!

El descens ha estat llarg, els genolls ja deien prou i, per culpa del mal de cap, a cada passa sentia que m’havien de caure les dents. Ja mig delirant anava dient –”Sóc una baieta…”– amb un fil de veu (com reia en Ferran!). Però sota aquest patiment temporal tenia el pit ple d’una satisfacció dolça que m’acompanyarà sempre.

Finalment hem arribat a Muktinath sense forces per fer una passa més. Mentre jo dormia sota els efectes d’un còctel d’aspirines en Ferran s’ha quedat meravellat amb els canvis de color del Dhaulagiri durant la posta de sol. Aquesta és la darrera nit que dormirem a la tenda, demà arribarem a Jomsom i estarem en un lodge. Això ja s’acaba…

Capvespre: la nostra tenda amb vistes al Dhaulagiri, 8.167 m

23/10 Muktinath – Jomsom

Muktinath (3.710 m) – Jomson (2.743 m)
Desnivell acumulat: +270 m, -1.114 m
Durada: 6.10h

Després de 19 jornades de trekking les últimes passes s’han fet estranyes. Hem anat deixant enrere tot el que hem viscut aquests dies i jo em preguntava –M’ha canviat aquest viatge?–. Tot barrinant la resposta anava gaudint del paisatge que no s’assemblava en res al que havíem vist fins ara. El riu circulava pel fons de la vall curiosament desèrtica i el sol suavitzava el fred; continuem al Nepal però la influència és totalment tibetana. A partir de les 10 h, però, s’ha aixecat un fort vent que no ens deixava sentir ni els propis pensaments. Vet aquí perquè és tot tan àrid.

Hem arribat a Jomson eufòrics, disfressats de tuaregs i plens de sorra. Ho hem aconseguit! Després de més de 65 km i 14.000 m de desnivell acumulat només volíem una cosa: dutxar-nos. Trobar el nostre lodge se’ns ha fet etern.

L’habitació estava molt neta. Dos llits, una taula i vistes privilegiades al Nilguiri (7.061 m), tot un luxe. Sota la promesa que sortiria aigua calenta, ens han ensenyat la dutxa, no tan neta, però què hi farem. En Ferran, que és un cavaller, m’ha cedit l’honor d’estrenar-la. Res d’aigua calenta! Era tan freda que només mullar-me els peus he rejovenit 10 anys! De cop i volta em sobrava energia per anar a passejar i comprar records.

Marpha (brandi de poma, el souvenir oficial de la zona) i la cervesa autòctona Everest

Al vespre, després d’un generós sopar, hem celebrat el final del trekking amb els portadors i el guia: propines, cervesa i pastís de xocolata circulaven amunt i avall. No sabíem massa que dir-nos, sort que en Ferran s’ha tret de la màniga un discurs molt inspirat elogiant-los la feina feta. Mentrestant la cervesa anava fent efecte i ja s’han animat una mica. Se’ls veu bona gent i han estat un bon equip.

Enyorarem la tenda, el te, els “good morning” dels portadors que saludaven així tan si era de dia com de nit, les palanganes d’aigua calenta, el mitjons penjats de les motxilles, els invents culinaris d’en Tshiring, les nits estrellades, la presència del Manaslu, el silenci…

 

24/10 Jomson – Pokhara 

Nilgiri 7.061 m, vista des de l’aeroport a les 6 h del matí

5 h de la matinada – Ens ha despertat un tímid: “Good morning…Tea, coffe?”. Nosaltres ja els fèiem camí a Katmandú en un bus atrotinat i, en canvi, ens han preparat un superesmorzar. Quin detall! Ens hem acomiadat de tothom feliços i amb la panxa ben plena: “namasté, dhanyabad(gràcies), namasté”… llàstima que no sapiguem dir res més!

6:30 h – Després de passar els controls pertinents i totalment “manuals”, hem agafat l’avioneta de Yeti Airlines cap a Pokhara. L’hostessa ha repartit caramels i cotó fluix, i amb les hèlices a tota màquina i el cor encongit, ens hem dirigit cap a la civilització. El vol ha durat uns 20 min i hem pogut mirar al Dhaulaguiri cara a cara. Fantàstic!

S’ha acabat el trekking i ha arribat l’hora de l’esperada dutxa d’aigua calenta. Ens ha costat llargues esperes i un canvi d’habitació però finalment ho hem aconseguit! Amb la “soap smile” a la cara hem fet una mica de turisme.

Pokhara te l’acabes aviat, és plena de botigues que només els turistes es poden permetre i restaurants on pots menjar Dal bhat  fins a rebentar per 200 rupies (2€). El que més ens ha agradat són les vistes des de Sarangkot, per fi ens hem pogut treure l’espina de veure l’Annapurna I (8.091m) i el Machapuchare (o Cua de Peix) que no arriba als 7.000 m i no l’ha pujat mai ningú. Hem sopatGyaho, una sopa tibetana boníssima, i demà cap a Katmandú.

Rodes de pregària, en vènen de totes mides i qualitats, però cal assegurar-se que tinguin el pergamí de pregàries enrotllat a l’interior

4 dies per Katmandú

Passem els 4 últims dies de la nostra estada al Nepal fent el turista per Katmandú i rodalia. Després de la calma de l’Himàlaia, això és una bogeria! Passem força hores perdent-nos pel barri del Thamel, no havíem vist mai tantes botigues per metre quadrat: pashmines, encens, mandales, banderoles, manis, samarretes, música, restaurants, roba, material de muntanya (imitació d’imitació, compte!), ciber-cafès, llibreries, oficines de canvi de divises… tot plegat molt atabalador però divertit. De tant en tant agafem taxis temeraris per marxar de l’estrès de la ciutat i descobrir llocs sorprenents…

En Ferran s’atreveix a provar coses noves, però jo m’alimento a base de lassis (batut de iogurt amb fruita) i momos. Aquests farcellets de verdures, formatge i carn, estan boníssims!
De tant en tant ens refugiem al Fire&Ice, la millor pizzeria de Katmandú. Ja sé que venir al Nepal per menjar una pizza no és massa autèntic, però de tant en tant el nostre cervell necessita descansar.

La tornada a casa ja és imminent, aquest viatge ens ha enfortit per dins i per fora i, allò que durant tants anys havia estat un somni, ara formarà part del passat. Portem les maletes plenes de records, però el més important és allò que ens ha quedat gravat al cor (és una mica cursi però és la veritat!).

 

 Fi del Trekking

Manaslu (8.163 m)  des de Sama

Aquest viatge era un somni d’en Ferran i jo em vaig apuntar al carro, una aventura així no es pot deixar escapar. Sortir de la rutina, la feina, les cues del trànsit… era un punt esperançador a l’horitzó i un nou començament per a totes les coses noves que havien de venir.

Ara tornem a ser aquí immersos en la rutina, però ja hem vist el Manaslu i tants dies caminant a través de les muntanyes ens han fet veure les coses en la seva veritable dimensió. Ara em conec una mica millor, els aires de l’Himàlaia desperten els sentits i t’eixamplen el cor.

Altres articles de l’autora aelmuntanyenc”

Alta Ruta Chamonix- Zermatt

Trekking als Annapurnes I

Si voleu comprar el llibre de la Cristina i el Ferran podeu trobar-lo a:

Cristina Curto Teixidó i Ferran Font Pujol. Viatge a peu al voltant de Manaslu i els Annapurnes

Tapa tova, 54 pàgines, 21,5cm x 21,5cm, 15€

Editor: Autoedició a CreateSpace (octubre 2016)

Idioma: Català

ISBN/EAN13: 1533129320 / 9781533129321

Disponible a:

CreateSpace: https://www.createspace.com/6258533

Amazon: https://www.amazon.es/Viatge-peu-voltant-Manaslu-Annapurnes/dp/1533129320/ref=sr_1_6?ie=UTF8&qid=1475934593&sr=8-6&keywords=cristina+curto

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook