El muntanyenc

Cultura

Trekking als Annapurnes (I)

Download PDF

Publicat el 05-09-2017

´Text i dibuixos: Cristina Curto

 Dibuixant, muntanyenca, pintora i bloguer

El mes de juny “elmuntanyenc” presentava la ressenya d’un llibre publicat per la Cristina Curto i el Ferran Font. El llibre portava per títol “Viatge a peu al voltant del Manaslu i els Annapurnes.” El llibre és un recull de textos, fotos i dibuixos d’aquest trekking a l’Himàlaia que la Cristina i el Ferran varen fer l’octubre del 2011, seguint les passes del pare del Ferran, desaparegut l’any 1982 durant la primera expedició catalana al Manaslu (8.163 m) Ara “elmuntanyenc” publicarà en dues parts el particular diari que la nostra col·laboradora va fer durant aquest trekking. Avui us en presentem la primera part.

Primera part: de Soti Khola a Telji

07/10 Soti Khola – Machhakhola

Soti Khola (700 m) – Machhakhola (869 m)
Desnivell acumulat: +770 m, -500 m
Durada: 7.40 h (amb una parada per dinar)

Hem sortit a les 8h del matí i ja feia una calor i una humitat sufocants. En Ferran ha optat per portar un mocador mullat sota la gorra a l’estil Yassir Arafat. Amb aquestes pintes hem anat seguit el riu (khola, en nepalès) per un camí penjat a la vora del congost que pujava i baixava com una muntanya russa. La vegetació és exuberant i constantment hi ha ponts penjats d’infart, de més de 50 m d’alçada i 100 de llargada, construïts amb tirants d’acer. Guapíissim!

Compartim el camí amb caravanes de rucs que circulen sense pressa però sense pausa i  molta gent que tragina coses a l’esquena amb cistells de vímet.  La gent dels pobles ens examina de cap a peus, jo també me’ls miro i quan la situació es torna gairebé incòmoda deixo anar un namasté! (acotant el cap i ajuntant les mans), i aleshores saluden tots com si fos un eco “namasté, namasté, namasté…”

Una altra vegada hem arribat a lloc abans que els portadors i hem hagut d’esperar una eternitat… mentrestant m’he posat a dibuixar i… Ai las! Quan ho han vist els nens que jugaven per allà, he quedat enterrada sota una muntanya de criatures que volien veure què feia. Aprofitant l’avinentesa els he començat a dibuixar, per torns anaven seient al tamboret per ser retratats fins que s’ha fet fosc. L’últim s’adormia dempeus. Pobret! Els altres reien i li cridaven “no sleeping!”


Tots es deien Gurung de cognom, però no eren germans, aquí els cognoms venen donats per la casta a la qual pertanyen.

08/10 Machhakhola – Jagat

Machhakhola (869 m) – Jagat (1.340 m)
Desnivell acumulat: +1.130 m, -640 m aprox.
Durada: 8.20h (amb una parada per dinar)

Avui hem acceptat definitivament la porqueria. Ens hem resignat a estar sempre suats, humits i pudents. El camí ha estat llarg i força solitari. Hi ha menys pobles i el trànsit de gent local ha disminuït. Pel que fa a turistes, som pocs i ja ens comencem a conèixer les cares.

Un dels pobles que hem passat era Tatopani. En arribar-hi hem vist unes fonts ideals per posar-hi el cap a sota i quedar nous, però ha resultat que eren d’aigua calenta! I és que Tatopani vol dir literalment aigua (pani) calenta (tato). De totes maneres ens hem remullat el cap. No ens ha servit de gaire, perquè als cinc minuts tornàvem a estar igual d’enganxosos. Val més no capficar-s’hi i gaudir del paisatge, que és espectacular.

Al costat de les fonts hi havia una botigueta atapeïda, on tenien de tot!  Qualsevol cosa que t’haguessis pogut oblidar. Jo he aprofitat per comprar un raspall de dents, el meu ha desaparegut dins la immensitat del petate i només valia 30 rúpies. Al Ferran li ha fet gràcia comprar unes de les begudes que posen en olles amb aigua freda per temptar als turistes acalorats (cal dir que no són tan fredes com ens agradaria).

En arribar a Jagat els portadors no havien arribat (per variar) i hem hagut d’esperar una hora i mitja! Això ja passa de mida, aquest vespre parlarem amb el guia. Durant les esperes vaig dibuixant nens més bruts que jo… però preferiria poder-me canviar, rentar i descansar.

Aquest nen es deia Anamal i la seva germana gran me l’ha plantificat al davant perquè el dibuixés. M’ha fet gràcia, perquè, amb una il·lusió tremenda, anava dient a tothom “artist, artist…” tot assenyalant el dibuix. I és clar, s’ha anat acumulant gent al meu darrere per veure què feia. Quin compromís!

 

09/10 Jagat – Pewa

Jagat (1.340 m) – Pewa ( 1.800 m aprox.)
Desnivell acumulat: +1.130 m, -640 m, aprox.)
Durada: 8.20 h (amb una parada per dinar)

Ahir em vaig queixar molt i no vaig fer justícia a Jagat. Quin poble tan bonic! Ordenat, net, carrers empedrats, fonts, electricitat, telèfon… un luxe! És la porta d’entrada a l’àrea del Manaslu. Els permisos de trekking s’han de presentar en una oficineta on ho gestionen tot amb un ordinador de l’any de la carracuca. També hem deixat registre del nostre pas per la zona en un llibrot mida XXL.

El camí d’avui ha estat molt autèntic, amb estones de jungla i  camps salvatges de marihuana (canjaen diuen ells). Ens hem fet un tip de creuar ponts penjats sobre el riu. M’encanten! La majoria eren moderns i segurs però n’hi havia algun a l’estil Indiana Jones, d’aquells que fan crec-crec a cada passa. Hem resat un pare nostre i hem passat d’un en un sense respirar.

La dinàmica de cada dia és la següent: a les 6.30 h ens desperta l’ajudant de cuina amb veu de nas “Good morning… tea, coffee?” i ens endolla el primer te del dia. A les 7.00h esmorzem (2n te) i a les 8:00 h comencem a caminar. Cap a les 12 h parem per dinar i de postres un altre te (el número 3). A la tarda caminen una estona més fins arribar a lloc. És el moment del “tea time” (el quart te) i a les 7 h sopem amb un te. En total 5 tasses al dia! La tenda lavabo és la més visitada de totes.

Tea time

Avui havíem d’arribar fins a Deng però ens hem quedat una mica abans en un “pueblucho/càmping” que era l’antítesi de Jagat. Brut, humit… i a més ens ha tocat la pitjor parcel·la, perquè tots els altres guies són més espavilats que el nostre. De totes maneres ha estat divertit rentar-se en un galliner amb fang fins als turmells.

11/10 Ghap – Lho

Ghap (2.120 m) – Lho (3.180 m)
Desnivell acumulat: +1.337 m, -300 m
Durada: 8.30h (amb una parada per dinar)

Avui era el dia D, ens hem aixecat d’un salt, quina emoció! Pel camí hem anat creuant pobles idíl·lics i moltes estupes (chortens en tibetà). Però sempre amb el coll ben estirat i la vista cap a les muntanyes, impacients per veure aparèixer el Manaslu en qualsevol moment.

Els schorten són una representació simplificada de buda, poden ser, des d’una pila de pedres, fins a una construcció força elaborada pintada i decorada amb roba i banderoles. El que hem trobat al poble de Lihi ens han observat durant tot el dinar i jo he aprofitat per dibuixar-lo.

Tot i que el nostre guia ens ha identificat 3 o 4 Manaslus durant el matí, en Ferran anava ben informat i no ens hem deixat enganyar. Sabíem que el veuríem després de trobar una roda de pregàries gegant. I per fi l’hem trobat! El guia deuria pensar que estàvem bojos, tanta excitació per una roda de pregaria no era normal. Hem fet les 3 voltes a la roda per fer sonar la campana 3 vegades, els nostres pensaments i emocions començaven a girar ràpidament com en un embut.

El sol de tarda anava caient i de sobte una aresta de neu s’ha començat a enfilar amunt sense fi, sens dubte era el Manaslu! Hem accelerat el pas i per fi ha tret el nas. Ha estat una visió tímida però emotiva, només es veia una mica, però pensar que el pare d’en Ferran és allà… ens hem quedat sense paraules.

Tantes vegades n’havíem parlat i semblava tan lluny… en un altre món, un altre temps. I ara el tenim aquí als morros! Hem caminat 6 dies envoltats de banderoles de pregàries, murs mani, chortens, monestirs… tot això s’ha convertit en una rutina, però el Manaslu en persona ens ha deixat KO!

Avui dormim a Lho, es fa fosc ràpidament i des de la tenda podem veure la muntanya. M’afanyo a dibuixar-la abans que marxi la llum i se’m geli la mà.

12/10 Lho – Sama

Lho (3.180 m) – Sama o Samagaon (3.520 m)
Desnivell acumulat: +549 m, -300 m
Durada: 3.25 h

De bon matí he tornat a dibuixar el Manaslu, aquest cop amb un cel blau (tan blau!) que costava de creure. Les banderoles de pregària adornaven la vista i també són molt útils per estendre la roba.

Per fi un dia relaxat! Hem caminat molt lentament, fotografiant i dibuixant cada racó del camí amb el Manaslu acostant-se cada vegada més. Hi ha hagut un moment, des del poble de Shyala, que hem vist el camp base amb els binocles. Era ple de tendes taronges. He pensat molt en ells quan queia el sol i se sentien retrunyir les allaus. Són com un tro prolongat que et glaça el cor.

A Shyala, com a quasi tots els pobles, els nens s’acostaven tímidament en grupets i ens deien fluixet – ”Namasté halobalum, halobalum…”-  volien un  globus! (hello a balloon). Són tan dolços i et posen aquells ullets… res de xisclar esverats com els nens espanyols! Sap tant greu dir que no tens res.

Més endavant ens hem trobat un ramat de iacs governat per 2 nois,1 nen i una iaia encorbada sense dents, que traginava un cistell enorme a l’esquena. Anaven en la mateixa direcció que nosaltres i hem compartit camí una estona. La iaia s’ha posat darrera en Ferran i tota encuriosida ha començat a tocar-li els pèls de les cames… en Ferran intentava accelerar el pas per fugir sense topar amb el cul d’un iac, però la iaia vinga insistir somrient! La dona deia una cosa així com: “Oh! like a monkey”. Es veu que aquí tothom és molt pelat! Un cop aclarit, tant els nois com el nen, que al principi no gosaven,  s’han afegit a tocar els pèls d’en Ferran. El pobre ha aguantat estoicament.

Al vespre hem sopat amb una vista privilegiada del Manaslu, m’encantaria poder dormir amb els ulls oberts.

13/10 Sama – Samdo

Sama o Samagaon (3.520 m) – Samdo (3.875 m)
Desnivell acumulat: +373 m, -66 m
Durada: 3.10h

Sama es troba a uns 3.500 m d’alçada, 100 més alt que l’Aneto. Però no us imagineu un indret nevat i rocós, res més lluny! A aquesta alçada encara hi ha arbres i camps de blat de moro. Aquí les dimensions són enormes i la neu queda força més amunt. El Manaslu fa 8.156 m, així que entre Sama i el cim hi ha 4.656 m, pràcticament l’alçada del Mont Blanc! N’hi ha per quedar espetarrat.

Iacs pasturant amb el Manaslu al fons

Sortint de Sama hem deixat el Manaslu a l’esquena i ens hem anat enfilant suaument per una vall força ampla i cada vegada més àrida plena de iacs pasturant. Quan passes pel seu costat deixen de menjar i si fas algun moviment brusc, surten pitant. Està clar que no són conscients de les banyotes que tenen i del respecte que fan!

Amb 3 horetes hem arribat a Samdo (3.875 m). Aquí la vegetació ja és més magra: només camps de blat, arbustos i roques. Des d’aquí no es veu el Manaslu, però és una separació temporal i el paisatge és igualment espectacular.

A la tarda hem anat a fer una volteta. Ens hem enfilat a quasi 4.000 m per veure el camí de demà i en Ferran ha trobat la flor de neu! Jo no n’havia vist mai “al natural” i m’he posat a fer bots d’alegria. Ben a prop un budista meditava sobre una pedra, segur que avui no ha arribat al nirvana, pobre.

Aquest vespre ha començat el fred de debò, refugiats dins la tenda-menjador ens hem començat a explicat històries. Estem molt a prop de la frontera amb el Tibet i el nostre guia ens ha explicant com enterren la gent els tibetans. Bàsicament els tallen a trossets i deixen que se’ls mengin els voltors.

L’enterrament de l’aire, en diuen. Després d’això no hi ha qui sopi, tot i que els sopars que ens fan són bons i contundents: pasta, arròs, patates, crispetes, sopa, amanida, verdures, mango en conserva i te, és clar! Ens estan encebant perquè tinguem energies per passar el Larkya-la, el coll de 5.200 m que posarà a prova les nostres forces, el punt més alt del trekking del Manaslu. Serà demà passat. El guia ens ha dit tantes vegades que estiguem tranquils, que ja m’estic posant nerviosa.

A la tenda menjador li diem “green palace”, quan encenem els frontals a dins tot es torna verd, és una mica psicotròpic

  

14/10 Samdo – Larkya camp

Samdo (3.875 m) – Larkya camp (o també en diuen Dharmasala) (4.550 m)
Desnivell acumulat: +650 m, -70 m
Durada: 3.45h (amb moltes parades)

Avui dormim a Larkya camp (4.550 m). És tan sols un campament ple de trekkers que volen passar el Larkya la. L’últim poble de la ruta era Samdo, instal·lat a 3.875 m, és el més alt del Nepal, però més amunt ja només s’hi aventuren trekkings i comerciants.

El camí d’avui també ha estat curt i en general fàcil. Excepte algun punt una mica penjat, gelat i descompost (una relliscada inoportuna i adéu-siau!), però l’hem superat sense problemes.

El paisatge és grandiós, et sents com una formigueta insignificant davant de gegants de neu. Un d’ells el Manaslu! Ja l’enyoràvem. Ens hem assegut al camí (jo diria que gairebé 1 h) per contemplar la cara nord en tota la seva grandiositat. Des d’aquí observem perfectament la ruta d’ascensió i el suposat emplaçament del camp V, a 7.400 m, on van desaparèixer el pare d’en Ferran i el seu company de cordada, en Pere. Aquesta visió ens impressiona profundament.

Ens hem pres el nostre temps… fins que els núvols han començat a entrar en escena i assenyadament hem anat fent via  cap al campament.

Sense sol tot canvia radicalment, fa un fred terrible i, tot i que t’encantaria poder badar mirant muntanyes, només penses en tancar-te a la tenda sota capes i capes de plomes. S’ha acabat el rentar la roba, la tècnica de l’estenedor ambulant no funciona i les samarretes que vam rentar ahir estan tan gelades que s’aguanten dretes. Sembla increïble que alguns portadors passin l’estona jugant a cartes estirats al prat en màniga curta i xancletes! Aquesta gent tenen pell de cocodril.

A les 6 h és fosc i anem a dormir d’hora, demà ens espera una bona pallissa i cal acumular forces. A la nit la respiració se’ns fa força feixuga, l’alçada es fa notar.

Per cert, avui m’he adonat que porto 10 dies sense mirar-me al mirall! Quan en trobi un m’enduré un ensurt

15/10 Larkya Camp – Larkya La – Bimtang

Larkya camp (4.550 m) – Larkya La (la vol dir coll) (5.213 m) – Bimtang (3.720 m)
Desnivell acumulat: +1.330 m, -1.910 m
Durada: 8.30h (sense parar per dinar)

Aquesta és l’etapa reina. Hem passat el coll més alt del trekking del Manaslu i, per primera vegada a la vida, hem superat els 5.000 m!

Quin dia! A les 4.50h (negra nit) ens hem posat a caminar sota una boira pixanera que, en comptes de pixar pluja, pixava neu del fred que feia. No vèiem un burro a 4 passes, sort dels portadors que, sense llanterna, anaven passant com una bala pel camí bo.

La majoria han canviat les xancletes per unes bambes fines de lona verda. Em sento una mica culpable amb tantes capes de polar i Goretex!

De mica en mica s’ha anat fent de dia, la boira s’ha mig aixecat i un anar i venir de núvols ho ha fet tot molt místic. Semblava que caminéssim pel cel. La pega és que no es veia gaire el paisatge, però tenia el seu encant: roques, núvols, el sol, la lluna, cims, neu, gel… i silenci. No ens hem creuat amb gairebé ningú. Que especials ens hem sentit! Però el coll no arribava mai i al final m’he alegrat de veure enrenou de gent abraçant-se i banderes de pregària a dojo. HO HEM ACONSEGUIT! 5.213 m a les 9.30h, amb sol i sense gens de vent (cosa rara diuen!). A partir d’aquí, tot baixada.

No em pregunteu què hi ha entre el coll i Bimtang, perquè se m’ha fet llarguíiiiisim i em trobava fatal. Arribats al campament m’he estirat a la tenda sota els efectes del paracetamol fins l’hora de sopar. En Ferran s’ha trobat prou bé, tot i estar ben refredat, està fet una màquina (deu ser gràcies als carmels que porta, energia pura!) i sembla que l’aigua amb alcohol iodat li ha parat la diarrea en sec. Aquests dies bevem aigua bullida, però, com que en alçada l’aigua bull a menys temperatura, una gota d’alcohol iodat a l’1% dins la cantimplora ho acaba de matar tot.

A l’hora de sopar el cuiner ens ha fet un pastís de xocolata per celebrar la gesta: “Congratulations!” Ens l’hem ben guanyat! Aquesta nit dormirem plans i amb un somriure d’orella a orella.

16/10 Bimtang – Tilje

Bimtang (3.720 m) – Tilje (2.335 m)
Desnivell acumulat: +353 m, -1.711 m
Durada: 8.10h (parant per dinar)

Quan ens hem llevat TOT estava petrificat! Al cim del Manaslu hi bufava un vent terrible i tot feia pensar que avui passaríem molt de fred… però falsa alarma, als 5 minuts de caminar ha sortit el sol i ens hem començat a treure capes com una ceba. No gaire més avall ja ens queixàvem perquè feia massa calor! És que no estem mai contents!

[Manaslu entre els arbres… per no fer esperar a ningú ara ja dibuixo caminant!]

De cop i volta el paisatge pedregós s’ha convertit en un bosc bestial! Què ha passat? Les pedres tenien tanta molsa que si t’hi recolzaves t’enfonsaves quasi fins al colze. Entre els arbres hem vist el Manaslu per última vegada, i jo que sóc tan bleda, ja se m’ha fet un nus a la gola… sense dir-ho a ningú, m’he despedit del pare del Ferran. En Ferran estava pensatiu, em sembla que ell també ha fet el mateix. Quan vam començar no se’ns va acudir que algun dia s’acabaria.

Però no deixem decaure els ànims, tenim els cors tous, però estem plens d’energia i les nostres cames demanen canya! Demà enllaçarem amb el trekking dels Annapurnes. Estic tan contenta com quan em van dir que “La guerra de les galàxies” tenia 2a i 3a part.

Ara són les 19.30h i plou, sort que no ens ha enxampat caminant! Ja sóm dins el sac però l’aigua comença a entrar a la tenda… Per si de cas poso “bonyigos” de paper de vàter sota els cosits que regalimen, espero que pari. Bona nit.

Altres artícles de la Cristina Curto a “elmuntanyenc”:

Alta Ruta Chamonix- Zermatt

Si voleu comprar el llibre de la Cristina i el Ferran podeu trobar-lo a:

Cristina Curto Teixidó i Ferran Font Pujol. Viatge a peu al voltant de Manaslu i els Annapurnes

Tapa tova, 54 pàgines, 21,5cm x 21,5cm, 15€

Editor: Autoedició a CreateSpace (octubre 2016)

Idioma: Català

ISBN/EAN13: 1533129320 / 9781533129321

Disponible a:

CreateSpace: https://www.createspace.com/6258533

Amazon: https://www.amazon.es/Viatge-peu-voltant-Manaslu-Annapurnes/dp/1533129320/ref=sr_1_6?ie=UTF8&qid=1475934593&sr=8-6&keywords=cristina+curto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència