El muntanyenc

Esports

The Highlands – Escòcia

Download PDF

Publicat el 03-02-2014

Text i fotos: Albert Arnau Trias 

Viatger i muntanyenc

Hi ha llocs del món amb un magnetisme especial. No sabria dir si són els seus paisatges, si és la melancolia que evoca la càlida llum que produeix el sol baix del nord en el paisatge, la forta personalitat de la gent que hi viu o l’èpica de la història del seu poble que ho impregna tot… No ho sé, potser és tot en conjunt, però les terres altes escoceses, les Highlands, ho tenen.

Des d’un punt de vista muntanyenc, a simple cop d’ull sembla que no tingui grans cims, però no és veritat. La grandesa de les seves muntanyes no radica en l’alçada que tenen, sinó en el seu caràcter. I és que un es queda meravellat en veure les valls en forma d’U, la increïble barreja de mar i muntanya que sovint ofereixen els seus paisatges o al viure una meteorologia exigent que canvia contínuament i fa la impressió que passen diverses estacions en un sol dia. Els britànics anomenen munro els cims escocesos que sobrepassen els 3.000 peus, és a dir, els 914,4 m, i la majoria els trobem en aquestes contrades.

El següent recull de sortides, una petita mostra de tot el que es pot fer per la zona, és el resultat de diverses visites a aquest racó de món. Algunes les he fetes fins i tot amb una de les meves filles a l’esquena. Em queden encara moltes assignatures pendents, com alguna sortida pel Parc Nacional de Cairngorms o les mítiques Cuillin Hills a l’illa de Skye, on s’entrenaven els primers himalaistes britànics i on mai he comptat amb una mínima finestra de bon temps quan m’hi he acostat. Però vaja, sempre és bo deixar coses pendents per tenir una bona excusa per tornar-hi.

Fabuloses vistes de les famoses Cuillin Hills a l’illa de Skye

 

1.- Càrn Mòr Dearg, 1.220 m, i Ben Nevis, 1.343m, per l’aresta de Càrn Mòr Dearg

Cara sud del Ben Nevis, el sostre del Regne Unit, on s’identifica la pista utilitzada a la baixada

Zona: Fort William

Desnivell acumulat:1.558 m

Durada a l’estiu: 9-10 h

Dificultat tècnica: mitjana, amb grimpada fàcil i aèria a l’aresta que uneix els dos cims principals

Lloc de sortida i arribada: Visitor Centre de Glen Nevis

Mapa: http://www.walkhighlands.co.uk/maps/map4_3fw.shtml

Aquesta és, pel meu gust, la forma més interessant de pujar al cim més alt del Regne Unit. És una ruta circular sense cap mena de dificultat al començament, excepte que cal vigilar per no passar de llarg del punt on hem d’agafar un corriol que ens porta a un altiplà on hi ha el Lochan Meall an t-Suidhe. El camí ens portarà fins al refugi no guardat de Charles Inglis Clark Memorial. Des d’aquest punt es pot observar la mítica via nord del Ben Nevis, freqüentada per escaladors de gel a l’hivern i de roca a l’estiu. Aquí és on s’ha d’encarar la cara oest del coll que uneix el cim del Càrn Dearg, creuant el riu Allt a’ Muilinn, i el del Càrn Mòr Dearg. La pujada és curta pel que fa a durada, però intensa en exigència física. Una vegada al coll seguim l’aresta fins arribar al cim del Càrn Mòr Dearg, de1.220 m.

Aresta del Càrn Mòr Dearg, amb el cim del mateix nom

Des del cim veiem l’aresta aèria del Càrn Mòr Dearg que uneix aquest cim amb el Ben Nevis. La travessa es fa amb una grimpada fàcil i entretinguda, amb molt bones vistes si tenim sort amb les freqüents boires, que ens deixarà un bon gust de boca quan arribem al cim del Ben Nevis, de1.343 m. Aquest cim és un enorme altiplà ple de monuments fets amb pedra i les restes d’un antic observatori meteorològic. La baixada la farem seguint el popular camí que hi puja pel vessant oest, per una pista ampla i molt freqüentada.

 

2.- Bidean nam Bian, 1.150 m, i Stob Coire Sgreamhach, 1.115 m

Zona: Glen Coe

Desnivell acumulat: 1.316 m

Durada a l’estiu: 7-8 h

Grau de dificultat: fàcil, amb alguna lleugera grimpada puntual

Lloc de sortida i arribada: pàrquing a la carretera que travessa la vall de Glen Coe

Mapa: http://www.walkhighlands.co.uk/maps/map2_10fw.shtml

El Bidean nam Bian, de1.150 m, és el cim més alt de la regió d’Argyll. És el que es veu més lluny des de la carretera que travessa la vall de Glen Coe, darrere dels famosos cims de les Three Sisters i un dels més emblemàtics d’aquesta encisadora vall. Aquest circuit també és circular i permet recórrer dues valls força famoses de les Highlands.

Dues de les Three Sisters de Glen Coe

Baixem des de la carretera en direcció al riu Coe, el travessem per un pont i remuntem la vall de Coire Gabhail entre les muntanyes de Gearr Aonach i Beinn Fhada, dues de les Three Sisters. La vall es tanca molt i forma unes gorges, fins que tot d’una s’obre i apareix una esplanada coneguda com a Lost Valley. La llegenda diu que aquesta esplanada era utilitzada pel clan dels MacDonald per amagar el bestiar robat a altres clans. I és aquí on van anar els pocs supervivents d’aquest mateix clan quan hi va haver la massacre de Glen Coe, la matinada del 13 de febrer del 1692, durant l’època de la Revolució Gloriosa i del jacobisme.

Lost Valley

Des d’aquí només cal zigzaguejar pel camí que ens durà a la cresta que porta al cim de Bidean nam Bian, des del qual, si tenim sort, podrem gaudir d’unes fabuloses  vistes, com els dominis del Ben Nevis, l’illa de Mull i nombrosos fiords.

Hem de baixar la cresta en direcció nord-est per tornar a pujar i fer el segon cim, l’Stob Coire Sgreamhach, de1.115 m, cosa que fem en un no res. Baixem aquest cim en direcció nord per virar cap a l’est i anar a buscar la vall de Coire nan Lochan, on anirem perdent ràpidament alçada, amb alguna desgrimpada senzilla, fins a arribar una altra vegada al punt de sortida.

 

3.- Buachaille Etive Mòr (Stob Dearg, 1.022 m, i Stob na Doire, 1.011 m)

Zona: Glen Coe

Desnivell acumulat: 1.110 m

Durada a l’estiu: 7-8 h

Grau de dificultat: fàcil

Lloc de sortida i arribada: pàrquing d’Altnafeadh a la carretera que travessa la vall de Glen Coe

Mapa: http://www.walkhighlands.co.uk/maps/map2_2fw.shtml

La majestuosa cara nord del Buachaille Etive Mòr

Aquesta és una popular ascensió a dos dels munros més coneguts i estimats d’Escòcia. Segurament l’espectacular cara est de l’Stob Dearg vista des de la carretera A62 és una de les vistes més fotografiades de tot el país i t’hi podries passar hores i hores contemplant-la. Aquest circuit ofereix una fabulosa caminada per la carena de Buachaille Etive Mòr, des d’on podrem contemplar les magnífiques valls d’origen glaciar en forma d’U.

Creuem el riu Coe i seguim les traces cap a Coire na Tulaich. De seguida el pendent va agafant verticalitat i acabem pujant a través d’unes incòmodes roques descompostes fins al coll de l’ampla aresta. Ja només queda resseguir-la per l’esquerra fins que una gran fita ens indica que hem arribat al cim de l’Stob Dearg, de1.022 m. Impressiona la vista que tenim cap a l’est des d’aquest punt, de tota la planícia de  Rannoch Moor, que cau a uns 800 m en vertical a sota nostre i on es veuen multitud de llacs.

L’autor i família al cim de l’Stob Dearg, amb vistes a la immensa planícia de Rannoch Moor

La resta de la sortida consisteix a resseguir la cresta que hem seguit anteriorment fins al cim de l’Stob na Doire, de 1.011 m, cosa que farem amb molt de plaer, ja que la facilitat del camí ens deixa concentrar-nos més en les vistes que ens envolten.

Fabuloses vistes des de l’aresta de la vall de Glen Coe

Passat aquest cim arribem a un coll on descendirem de cop l’alçada pujada. Ja només ens queda una llarga caminada del peu de la muntanya al punt de sortida, en el qual és molt probable que trobem molt de fang i els incòmodes midges, un insecte volador molt petit que apareix a les zones humides de les Highlands durant la primavera i l’estiu. Aquesta mena de mosquits arriben a produir una sensació força angoixant, ja que formen com un núvol al voltant dels animals i de les persones i els fan petites picades.

 

4.- Beinn Sgritheall, 974 m 

Zona: península de Glenelg (Kintail)

Desnivell acumulat: 1.095 m

Durada a l’estiu: 5-6 h

Grau de dificultat: fàcil, però amb fort pendent i amb una tornada sense traça marcada que acaba enmig d’una vegetació molt densa.

Lloc de sortida i arribada: poble d’Arnisdale

Mapa: http://www.walkhighlands.co.uk/maps/map3_1kl.shtml

Aquesta ruta, circular, puja a un munro molt poc freqüentat que ofereix unes vistes espectaculars del fiord Hourn, de l’illa de Skye i sobretot de les seves cuillin i de massissos muntanyosos tan famosos com les Five Sisters del Kintail.

Sortim amb pujada de la zona oest del bonic i molt tranquil poble de pescadors d’Arnisdale, en ple fiord de Hourn, en direcció nord, seguint fites. A mesura que agafem alçada el pendent va guanyant en verticalitat i les vistes en bellesa. La combinació de mar i muntanya d’aquesta sortida la fa d’allò més especial.

Arribarem al coll de Bealach Arnasdail, on haurem de girar en direcció oest i pujar la carena per un pendent encara més vertical per arribar a un precim de 906 m. Des d’aquí només caldrà resseguir la carena, ja molt més suau, fins al cim de Beinn Sgritheall, de 974 m, amb magnífiques vistes de les illes Hèbrides i de Barrisdale Bay.

Pujant el darrer tram, amb vistes al fiord Hourn i el poble d’Arnisdale

Vistes des del cim de Beinn Sgritheall cap a les illes Hèbrides

La baixada la farem seguint la carena en direcció oest fins arribar a un petit llac, moment en el qual haurem de girar cap al sud. El terreny es torna força empantanat i de seguida entrem en un bosc amb vegetació molt densa que dificulta molt el pas i veure on poses els peus. Entre branques i fulles per fi sortirem a la carretera  i resseguint-la en direcció est arribarem una altra vegada al poble d’Arnisdale.

 

5.- Five Sisters of Kintail (Sgùrr nan Spainteach, 990 m; Sgùrr na Ciste Duibhe, 1.027 m ; Sgùrr na Càrnach, 1.002 m;  Sgùrr Fhuaran, 1067 m; Sgùrr nan Saighead, 929 m)

Zona: Kintail

Desnivell acumulat: 1.385 m

Durada a l’estiu: 8-9 h

Grau de dificultat: fàcil, però amb fort pendent al començament i amb grimpades senzilles puntuals.

Lloc de sortida: carretera A87, 1,5 quilòmetres a l’est del Battle of Glen Shiel Monument, a la cruïlla amb una antiga carretera militar.

Lloc d’arribada: poble d’Allt a’Chruinn

Mapa: http://www.walkhighlands.co.uk/maps/map2_6kl.shtml

L’espectacular perfil de The Five Sisters of Kintail el formen 5 cims units per una popular cresta, amb impressionants vistes al fiord de Duich i a les valls del riu Croe i del Shiel. Recórrer aquesta cresta és un dels grans clàssics muntanyencs d’Escòcia i de les seves Highlands, a més d’un autèntic plaer per als sentits.

Les Five Sisters of Kintail

Entremig de dues àrees boscoses enfilem muntanya amunt en direcció nord. El pendent és molt dret i guanyem ràpidament alçada. Anem fent ziga-zagues fins arribar a la cresta en un punt anomenat Bealach an Lapain. A partir d’aquí les espectaculars vistes comencen a competir entre elles. Seguint la cresta en direcció oest arribarem aviat al cim de l’Sgùrr nan Spainteach, que en gaèlic vol dir el cim dels espanyols.

Continuem per la cresta i arribem a un únic punt de possible confusió, perquè l’aresta es divideix en dues. Hem de parar atenció i seguir la de més a l’esquerra. En un dia boirós, cosa molt freqüent, pot ser difícil de veure. Arribem així al cim de l’Sgùrr na Ciste Duibhe, que de fet és el primer munro dels tres que farem. Seguint la cresta arribarem a un punt de la ruta amb una magnífica vista d’un bon tros del fiord de Duich.

A partir d’aquí la cresta es fa una mica més ampla. Arribarem al cim de l’Sgùrr na Carnach travessant arestes rocoses. Enfilarem aleshores el camí cap al següent cim, l’Sgùrr Fhuaran, que serà el sostre del dia.

Vistes des de la cresta de The Five Sisters of Kintail amb el fiord Duich al fons

Ja de camí al següent cim, l’Sgùrr nan Saighead, cal desviar-se del camí principal i seguir pròpiament la cresta, on tindrem unes vistes aèries espectaculars. Passat el cim, el camí principal abandona la cresta i se’n va a buscar el riu Allt a’Chruinn, tot baixant per espectaculars prats verds. És seguint aquest riu que arribarem sense problemes al bucòlic poble d’Allt a’Chruinn, en un dels extrems del famós fiord Duich. Els més puristes, però, poden seguir la cresta i fer el rocallós cim de Sgùrr na Mòraich, que és un dels cims que s’identifica amb The Five Sisters.

 

6.- Quiraing

Zona: nord-est de l’illa de Skye

Desnivell acumulat: 340 m

Durada a l’estiu: 3-4 h

Grau de dificultat: fàcil

Lloc de sortida i arribada: el punt més alt de la carretera que uneix Staffin i Uig

Mapa: http://www.walkhighlands.co.uk/maps/map1_8sk.shtml

Caminar per alguna part del massís de Trotternish és sempre espectacular. Qualsevol persona que l’hagi vist en la distància reconeixerà la bellesa d’aquest massís en forma d’onada infinita, plena d’agulles emblemàtiques. Les bellíssimes vistes que ofereix de l’accidentada costa d’aquest tros de l’illa de Skye costen d’oblidar.

La infinita aresta del Quiraing de l’illa de Skye

Aquest clàssic i popular recorregut segueix la part més nord de la cresta en forma d’onada, primer fa un flanqueig per sota i després per dalt, de forma que contemplem fabuloses vistes sobre el mar en tot moment.

Caminem en direcció nord-est cap a uns pinacles en suau pujada que voregen el contorn de la cresta. Aquest primer tram és suau. S’arriba al peu de The Prison i The Needle, dos dels nombrosos cims emblemàtics de la zona. Aleshores el camí agafa direcció nord i passa pel peu de The Table, un magnífic petit altiplà de cara al mar. En tot moment caminem amb una paret rocosa a la nostra esquerra. Poc a poc arribem al coll de Fir Bheugach, on finalment ens enfilem a la cresta d’aquesta gegantesca onada que és el Quiraing.  Caminant una mica per l’aresta, primer en direcció nord-est i després nord, podem arribar al damunt dels espectaculars penya-segats de Sròn Vourlinn. Des d’aquí podrem contemplar la badia de Staffin.

Vistes sobre la badia de Staffin

Tornant cap al sud-oest ja no deixarem la cresta. Remuntarem les parets del Quiraing, ara a través de pendents de gespa, fins arribar al punt més alt del recorregut.

El descens es fa resseguint la cresta tot baixant prats de gespa amb fort pendent fins arribar al punt de sortida.

2 Comments

  1. Joxema04/02/2014 at 12:40

    Egun on Albert!

    Me entra una envidia sana al contemplar estos paisajes. Interesante y completo artículo para cualquier persona interesada en la naturaleza y en Escocia.

    Un abrazo desde Arrasate

  2. enric faura13/02/2014 at 20:47

    Molt interesant i sugerent. En prenem nota per si mai hi podem fer una escapada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència