El muntanyenc

Cultura

Sobre el lloc. Fitxes de paisatges

Download PDF

Publicat el 01-02-2013

Text i fotos: Neus Martí

Llicenciada en biologia i tècnica superior en arts plàstiques. Practicant de diferents esports de muntanya i viatgera. Busca contínuament com relacionar-se amb el paisatge des dels diferents vessants possibles.

“La llibreta de camp és una petita i senzilla llibreta que acostuma a acompanyar el naturalista en les seves excursions. Allà dins hi trobes llistes i llistes d’espècies, tant animals com vegetals, dibuixos rigorosos (o que, si més no, intenten ser-ho), i tot sempre ben acompanyat de la data en què s’han fet les observacions i, sobretot, del lloc.” “Aquest lloc, el lloc del qual saps tantes coses -de fet creus que ja ho saps tot, perquè ja fa uns quants anys que hi vas anant i la llibreta de camp t’ho demostra- el coneixes tant que gairebé pots saber tot el que hi trobaràs abans d’anar-hi. Un dia vols redescobrir el lloc. Hi tornes, no hi camines, sinó que t’hi passeges, te’l mires, més ben dit, l’observes, l’acaricies, hi dorms, l’escoltes i el sents, el pateixes, el sues i el gaudeixes. I de mica en mica veus com tota aquesta vivència, aquesta emoció que experimentes un dia en un lloc concret, torna a la llibreta de camp, aquest cop en forma de línies poc científiques i paraules més aviat desordenades.”

La meva formació en biologia i la meva afició a la muntanya em porten a desenvolupar un interès i un coneixement per l’entorn molt específic. Ja sigui per feina o bé per oci, són molts els llocs que he visitat del nostre territori. A més, es crea un curiós hàbit de repetició, sota el qual hi ha certs indrets que vas visitant cada cert temps, ja sigui perquè se’n fan censos, perquè tens per costum anar-hi cada any per poder veure què hi ha de diferent o bé simplement perquè és l’època bona per veure certes coses, migracions de certs ocells, època d’aparellament de certes espècies, florida d’algunes plantes, etc.

Sobre el Pantà d’Oliana (Foto: O. Borrut)

La llibreta de camp és un element que sempre m’acompanya en les meves sortides i excursions. Un dia observant aquesta llibreta m’adono que allò que al principi eren llistes d’espècies i dibuixos més o menys precisos, poc a poc (degut a la influència dels estudis artístics que he fet), es van convertint en línies més desdibuixades i reflexions sobre el lloc i l’entorn. A partir d’aquest moment necessito portar dues llibretes de camp: la “científica”, on registro les espècies que anem trobant i la “de dibuixar”, on represento els relleus i paisatges que m’envolten i hi escric reflexions sobre el lloc on em trobo, sensacions que tinc, etc.

 

Llibreta de camp de dibuixar. Dolomites di Sesto

El projecte Sobre el lloc. Fitxes de paisatges sorgeix de l’observació de l’evolució d’aquesta llibreta de camp. Veig com la llibreta de dibuixar ha anat canviant. Allò que al principi era dibuix per un costat i text per l’altre, ara es comença a barrejar, a superposar i a establir interrelacions interessants. Cada cop més vaig barrejant el traç amb els pensaments i la realitat amb la vivència.

Fragment de la llibreta de camp. Vall de Camprodon

Així és com inicio un procés de treball on em proposo com a punt de partida tornar a llocs ja coneguts, però aquesta vegada portant només la llibreta de dibuixar, la llibreta científica, aquesta vegada es queda a casa. L’objectiu és reviure els llocs, tornar a diversos indrets on ja he estat abans (com a naturalista, fent feina de camp com a biòloga,…) i que crec que conec a la perfecció i redescobrir-los, sentir-los, viure’ls d’una manera diferent. Passejar-m’hi, dormir-hi, patir-los, suar-los i veure’ls d’una altra manera, una mirada diferent que vagi més enllà de l’anàlisi científica i intentar expressar la vivència mitjançant el dibuix i posteriorment la pintura.

Estany Tort. La vall Fosca (Foto: A. Amat)

Amb aquest pretext neixen les fitxes de paisatges. Es tracta de crear una peça nova, que no sigui a la llibreta, que pugui recollir tota la informació possible d’un lloc, tant l’objectiva com la més vivencial i que es pugui conjugar d’una manera que sigui pictòricament atractiva i interessant. L’objectiu és posar en diàleg la informació objectiva que tingui d’un lloc, amb la vivència que d’aquest se’n desprèn en un dia, en un moment en concret i utilitzant la pintura com a mitjà expressiu per transmetre-ho.

Fitxa de paisatge. Montserrat IV

 

Fitxa de paisatge. Congost de Montrebei II

Amb el temps començo a treballar a partir de les fitxes de paisatges com a punt de partida per poder crear peces de format més gran però on hi juguin els mateixos elements. És aquí quan inicio un treball pictòric de formats més grans, a partir de la vivència que es desprèn d’un dia determinat en un lloc concret. Aquestes peces noves són realitzades també sobre paper d’aquarel·la i utilitzant la pintura acrílica, la tinta i el grafit, aquest cop, però, el paper està entelat en un bastidor de fusta.

Serra Cavallera. Acrílic, grafit i tinta sobre paper d’aquarel•la. 150×100 cm

 

Höllentalklamm. Acrílic, grafit i tinta sobre paper d’aquarel•la. 162x97cm

2 Comments

  1. víctor04/02/2014 at 09:31

    quina meravella la fusió de la ciència la natura i l’art
    Felicitats!!

  2. enric faura13/02/2014 at 20:45

    Té molt bona pinta. No faras mai una exposició o edició en format llibre?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia