El muntanyenc

La Fotografia

Siriana 3: Apamea

Download PDF

Publicat el 2-06-2015

Text i fotografia: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

 

 

Aa

Anant de Damasc a Alep, a uns 50 km al nord de Hama, es troben les ruïnes de la ciutat d’Apamea. Feia un dia gris i queia una pluja fina que ens anava calant, però la fascinació per aquella llarga línia de columnes se’ns va emportar cap a un passat esplendorós.

Sota l’imperi Persa es deia Pharnake. Al segle IV aC passà a formar part de l’imperi selèucida, quan la va conquerir Seleuc I. Aquest rei, que era general d’Alexandre el Gran, heretà part del seu imperi i la va batejar amb el nom d’Apamea, per la seva dona, Apama. La ciutat es va engrandir i fortificar sota el seu regnat. Va ser sempre una ciutat en litigi entre els selèucides i els perses fins que el 64 aC va passar a formar part de la província romana de Síria. Els romans van construir-hi un cardus màximus de 2 km de llargada per 37 m d’amplada. Va pertànyer a Bizanci fins al segle VII, quan va ser conquerida pels àrabs, i l’any 1157 va ser destruïda per un terratrèmol. Ara, dos mil anys després, la contemplació de l’enllosat, de les columnes i de les restes dels edificis del cardus ens deixa un record inesborrable.

Per tenir alguna altra impressió sobre Síria anar a:

Siriana 1

Siriana 2

Desde el Monte Santo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Reinos olvidados
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy