El muntanyenc

La Fotografia

Siriana 1: Palmira

Download PDF

Publicat el 7-04-2015

 

Text i fotografia: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

 

Aa

Siriana 1: Palmira

Quan el vespre d’un dia de principi de gener del 2005 vam arribar a Palmira, era fosc i plovia. L’endemà vam sortir de bon matí i la ciutat presentava un aspecte insòlit, pertot hi havia bassals, l’aire era molt pur i el fred, viu.

Palmira va ser fundada el segle X aC i segons fonts bíbliques el rei Salomó va participar en la seva construcció. Va ser un centre caravaner que formava part de la ruta de la seda. Quan l’any 64 aC Roma va envair Síria, Palmira va conservar la seva independència i prengué molt més relleu.

Al llarg de la història, Palmira va tenir els seus més i els seus menys amb Roma. Durant el segle III dC, fou governada per la reina Zenòbia, qui es va rebel•lar contra els romans i sota el mandat de la qual Palmira conegué l’època de major esplendor econòmic i cultural de la seva història. El segle VII, els àrabs van conquerir Palmira que va entrar en un llarg període de decadència.

Avui l’antiga Palmira és una ciutat enrunada, però bellíssima. Mirant aquestes fotografies penso amb tristesa i impotència en els seus habitants i els seus tresors arqueològics, ara sota la irracionalitat i la barbàrie

Per saber més sobre aquestes terres i la seva història aneu a: Desde el monte Santo

4 Comments

  1. Ana Bernad11/04/2015 at 22:11

    Tristeza y rabia por el terrible presente de Siria. Algunos por desgracia deberemos conformarnos -durante bastantes años, me temo- con lo que de ese país nos cuentan y leemos. Gràcies, Carme, per aquesta imatge tan bella.

  2. carme collell18/04/2015 at 17:51

    Nostàlgia, una gran nostàlgia, tot i no haver-hi estat. Possiblement tardarem en poder visitar un país tan bell i alhora tan salvatgement castigat.

  3. Xesco20/04/2015 at 15:57

    Nosaltres vam viatjar per Siria durant l’estiu del 2006. Tenim una amiga arqueòloga siriana i ens va convidar a enamorar-nos del país. A Palmira vam tenir l’oportunitat de dormir a la casa dels arqueòlegs dins del temple de Bel. Ha sigut de les nits més màgiques que he tingut… D’ençà del conflicte no he vist cap foto de Palmira, així que en desconec l’estat, però he vist fotos d’Alep i se’m cau l’ànima a terra…

  4. Jaume Ferrández27/04/2015 at 11:18

    Penso molt sovint en el viatge que vaig fer a Síria (Alep, Homs, Damasc, Palmira…) la primavera del 2000. Penso en l’hospitalitat de la seva gent, en la ja llavors fràgil situació política i econòmica, però que suportaven amb l’esperança d’un futur millor. I ara ciutats i persones anorreades. És colpidor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència