El muntanyenc

Esports

Senderisme

Download PDF

Publicat el 4-11-2014

Text: Jordi Mallol

 

Jordi Mallol és enginyer tècnic agrícola i llicenciat en geografia, excursionista i senderista.

 

El senderisme apareix dins el món excursionista com una necessitat. La profunda transformació que ha sofert l’hàbitat rural ha comportat la desaparició de molts camins ancestrals que s’havien utilitzat durant segles. L’excursionista, doncs, no pot preguntar pel camí que més li convé seguir, perquè, massa sovint, als boscos, a les masies, als camps no hi troba ningú. Si a això hi afegim la proliferació d’urbanitzacions i pistes forestals, veiem clarament que s’han perdut els referents tradicionals i ha calgut crear-ne de nous: els senders senyalitzats.

Camí del santuari a la serra de Pinós. La boira no deixa veure la panoràmica que es gaudeix des d’aquest punt, considerat el centre geogràfic de Catalunya. (GR – 171) (Foto: Joan Millán)

A grans trets un sender senyalitzat de llarg recorregut (GR) és un itinerari que ens posa a l’abast paratges naturals interessants i també monuments diversos. Per aquest motiu no és el camí més ràpid per anar d’un lloc a un altre i generalment sempre transcorre per camins i no pas per carreteres. La senyalització dels GR es basa en un codi internacional molt senzill: unes marques fetes amb pintura (ratlla vermella a sota i ratlla blanca a sobre per als senders de gran recorregut i ratlla groga a sota i ratlla blanca a sobre per als senders de petit recorregut) que es posen als arbres, a les roques, a les parets.

 A Catalunya la tradició de senyalitzar i de marcar els camins ve de molt antic, però avui, amb la implantació dels senders, podem dir que aquesta pràctica s’ha consolidat totalment. Actualment, a casa nostra, hi ha una xarxa de senders de llarg recorregut força important. De la tasca d’editar les guies de cada recorregut i de coordinar el manteniment d’aquesta xarxa se n’encarrega l’Associació Catalana de Senderisme, que pertany a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Avui el senderisme és una pràctica excursionista força estesa al nostre país i el nombre de persones que el practiquen continua creixent.

Molt a prop del coll de Pal. Vista magnífica sobre les muntanyes del Pirineu axial. (GR – 4). (Foto: Enric Brasó)

 No viatjo per arribar enlloc,

sinó pel simple fet de viatjar,

pel plaer de fer-ho.

El que compta és moure’s:

sentir una mica més les necessitats i els atzars de la vida,

abandonar el llit tou de la civilització

i sentir el terra de granit sota els peus i,

segons on, les pedres que tallen.

R.L. Stevenson

 

Ja fa una bona colla d’anys, amb un grup d’amics aficionats a la muntanya, varem començar a fer senderisme d’una manera regular. Al principi l’objectiu era d’allò més modest: caminar, travessant una sèrie de comarques tot seguint les traces d’un sender de llarg recorregut. Volíem anar per paratges poc coneguts, impregnar-nos del món que ens envolta i conèixer-lo. Volíem anar als llocs, apropar-nos-hi i tenir-hi una experiència pròpia. Conèixer una realitat que sovint ens queda molt lluny del nostre món.

Caminant entre vinyes a tocar del poble de Gelida, al Penedès. (GR – 5) (Foto: Joan Millán)

 Així amb el nostre petit grup hem acabat fent uns llargs recorreguts que ens han permès fer-nos una idea de la geografia i dels paisatges del nostre país. Sense córrer, sense fer curses, amb un ritme sostingut i regular, hem fet molt i molt camí. Amb aquest ritme pausat hem pogut percebre  els canvis, a vegades subtils i altres vegades sobtats, que s’han produït en els nostres itineraris. I hem vist moltes coses noves perquè seguint les traces d’un GR passes per llocs (sovint magnífics) on mai no hauries anat. Res no et portaria a aquell indret. I això, per si sol, ja és una gran oportunitat.

Ermita de Sant Miquel de Terradelles. El recorregut del GR-4 permet conèixer aquest racó entranyable. (GR – 4). (Foto: Enric Brasó)

 I tot el que hem viscut i tot el que hem après amb el senderisme podem explicar-ho i podem compartir-ho amb els altres. En definitiva podem transmetre el nostre coneixement a través de la nostra experiència.

Aquesta manera de caminar i d’explicar les coses que veiem podria ser un exercici sobre la mirada, la nostra mirada. Sobre el món, sobre la gent, sobre les coses, sobre la vida. Vivim tan de pressa que no veiem res. Només tenim la sensació de les coses. I ens cal veure les coses per si mateixes, aturar-nos-hi el temps que calgui. Sovint viatgem a llocs remots, però ignorem allò que tenim a prop, gairebé al costat de casa. Com diu Joan Tort “aprendre a mirar és descobrir que hi ha una realitat immensa, inabastable, a banda i banda del nostre camí”. I Així, un cop reconeguda la nostra ignorància, “el camí pot ser, per damunt de tot, una lliçó d’humilitat”.

La visió de Montserrat sempre és un estímul per al senderista. Allà comencen i acaben molts camins. També una bona colla de senders. (GR – 4). (Foto: Enric Brasó)

Després d’haver caminat molt, després d’haver fet molt senderisme, per nosaltres la tria d’un sender o un altre té una importància relativa. Tant és si el GR transcorre pels solitaris altiplans del Lluçanès, per l’intricat laberint del Prepirineu berguedà o per les planures de la Segarra batudes pel sol. La nova experiència, la que triem, tornarà a ser precisament això, nova i irrepetible. Els senders que fem ja no comencen ni acaben, perquè, d’una manera o altra, sempre estem fent senderisme. Així el nostre GR, el nostre viatge, és una experiència permanentment inacabada.

 Per acabar reproduïm unes paraules de Josep Pla que semblen convidar-nos, sense més preàmbuls, a donar la primera passa del nostre camí.

 “ Ara ve el temps, estimat amic, d’anar pel món. Els enciams tenen un fil llunyà de la frescor de la neu, la carn a la brasa és sanguinolenta i blava, la dent aguda i el paladar esmolat i abundant. El cel, alt i gloriós, fuig a tota hora, l’aire és suau. El sol és tebi i el vent petit porta una ramiola de fonoll, de romaní, d’esparreguera.”

El Canigó nevat, vist des dels aspres camins de l’Alta Garrotxa. (GR -1). (Foto: Joan Millán)

 

Bibliografia i enllaços a la xarxa:
1 – http://senderisme-germansenruta.blogspot.com.es/

2 – Servei d’informació de senders
Associació Catalana de Senderisme
www.euro-senders.com

3 – Tort i Donada, Joan. Viatge a la frontera de Ponent. Lleida. Pagès editors 1998

4 – Ferrer i Ventura, Òscar. Senders Catalans de Gran Recorregut. Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1988

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència