El muntanyenc

Cultura

Quaranta anys de la primera travessia pirenaica catalana a peu: Cabo de Higuer- Port Bou

Download PDF

Publicat el 14-06-2016

Text: Daniel Cardona Pera

Fotografies : Adelina Carreté(epd), Lluís Puntis(epd); Jordi Iranzo; Josep Nuet, Rosa Serra, Josep Mª Elies i Josep Umbert

Dibuixos mapes:Josep Umbert i Carme Morist

Dibuixos: Adelina Carreté

En Daniel Cardona és excursionista

 

Presentació

La primera travessa del Pirineu, l’Alta Ruta Pirinenca (ARP), va ser feta a l’hivern pels esquiadors de muntanya Ferran Casanellas, Ricard Godia i Antoni Villena, entre el 24 de febrer i el 2 d’abril de 1966, amb ascensió a la Mesa de los Tres Reyes, Aneto, Pica d’Estats i Canigó. El mateix any va nèixer la revista Vèrtex i en el nº 3, Ferran Casanellas va publicar l’article Alta Ruta Pirenaica. ——Nou anys després es va fer la primera ARP a peu.

 

Introducció

El dia de San Jaume –25 de juliol de 2015– es van complir quaranta anys de l’inici de la primera travessia pirenaica a peu realitzada per socis del Centre Excursionista de Catalunya entre el cabo de Higuer i Portbou, en dos trams: Cabo de Higuer-Salardú del 25 de juliol al 21 de agost de 1975 i Salardú- Portbou de l’1 al 22 de agost de 1977.

Com va sorgir la idea de realitzar la travessia?

De març-Juliol de 1974 vaig fer les pràctiques de les milícies universitàries com a farmacèutic a la farmàcia de l’Hospital Militar de Donòstia. En aquests temps em vaig fer soci del Club Vasco de Càmping i  vàrem fer ascensions a l’Aitzgorri, Aralar…, i a la Setmana Santa vam acampar a Zuriza en un curs del grup d’Alta Muntanya de la Federació Basca.

Quan vaig acabar el servei militar volia retornar a Catalunya a peu a través dels Pirineus. Missió impossible, però la idea va calar en el meu subconscient .

Durant la tardor d’aquell mateix any vaig parlar del tema amb en Lluís Puntis, president de la secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. Amb en Lluís ens coneixíem a partir de la secció de jovent que van promocionar ell, en Guillem Armora i altres socis del 1969-1971. Ell, també tenia la mateixa idea de realitzar una travessia integral dels Pirineus, i per això ja feia temps que estava unint diferents itineraris a partir dels diversos campaments d’alta muntanya que organitzava cada estiu la secció que presidia.

Geranis a les cases de Vera de Bidasoa

Geranis a les cases de Vera de Bidasoa

 

Palomeres, estructures de fusta per caçar amb xarxa els coloms en la seva migració cap el sud. A prop de Venta d’Echalar

L’ idea cristalitza en el Centre

Començaríem des del Cantàbric-cabo de Higuer. La primera etapa quedava molt definida en pujar des d’Irun a les Aiako-Harria (Peñas de Aia) i baixar a l’ ermita de San Antón i Vera de Bidasoa, i després cap a la Venta de Etxalar i Zugarramurdi. Seguíem els mapes de l’Instituto Geográfico Catastral, escala 1:50.000, titulats: Irún, Vera de Bidasoa o Maya del Baztán, on França no existia i estava completament en blanc, mentre que els mapes francesos de l’Institut Géographique National (escala 1:50.000) oferien més informació del costat espanyol, però ambdues edicions eren de 1963!

Ens havíem encallat a Zugarraramurdi. La situació política en aquells moments no aconsellava, almenys en el  País Basc, de seguir o travessar la frontera francesa, ja que en aquest territori s’havia decretat l’estat d’excepció a mitjans de juliol de 1974.

Zugarramurdi

Zugarramurdi

Seguint carena entre pics Atxourterrigaña i Gastarrigaña. Al fons Pic d'Ory

Seguint carena entre pics Atxourterrigaña i Gastarrigaña. Al fons Pic d’Ory

 

L’ajuda que necessitàvem: la primera edició de “Haute Randonnée Pyrénéenne” (1974).

El febrer de 1975 , en Lluís  em mostra una guia que acaba d’adquirir a França: Haute Randonnée Pyrénéenne, el seu autor és Georges Véron1, en aquells moments un desconegut per a la família de pirineistes clàssics i, que efectua la seva primera travessia: Hendaya-Banyuls, entre el 8 de juliol i el 14 de agost de 1968 aconsellat per un pirineista del Rosselló, en Joseph Ribas i, que intenta seguir en part l’itinerari de Jean Bepmale realitzat en 30 dies durant l’estiu del 1906 entre Banyuls i S. Jean de Luz2.

Coll i pic del Petrexema (2.377 m)

Coll i pic del Petrexema (2.377 m)

Des del Petrexema, pic Mesa de los Tres Reyes (2.348 m)

Des del Petrexema, pic Mesa de los Tres Reyes (2.348 m)

Véron (35 anys) va estar acompanyat per Jean Pierre Neau (22 anys) i Claude Major (18 anys), i van abandonar per lesions: Charles Etchepare (65 anys) i Georges Lussac (20 anys). Realitzen la travessia amb tenda de campanya i en els Pirineus catalans només tenen com a equip de suport la muller de Véron, que és de Ceret, mentre que en els Pirineus basconavarresos serà Charles Etchepare qui els donarà un cop de mà3, després d’haver abandonat en les primeres etapes i que era un gran coneixedor d’aquesta part dels Pirineus.

 La guia proposava la travessia del Cantàbric a la Mediterrània (Hendaya-Banyuls de la Merenda), en quaranta-cinc dies. Cada etapa constava d’una fotocòpia del mapa de l’Institut Géographique National (1:50.000) en el qual Véron marcava l’itinerari i descrivia amb gran pulcritud el camí a seguir i el temps que havia emprat, llocs d’aprovisionament i pernoctacions i telèfons de contacte. Segueix la carena pels llocs de menys desnivells, ignorant la frontera.

Pujant al coll d'Atxerito. Agulles d'Ansabere i Mesa de los Tres Reyes

Pujant al coll d’Atxerito. Agulles d’Ansabere i Mesa de los Tres Reyes

Baixant de l'ivó Estanés a la vall d'Aspe. A la dreta Zapatilla, Aspe i Tobazo

Baixant de l’ivó Estanés a la vall d’Aspe. A la dreta Zapatilla, Aspe i Tobazo

 

Logística preparatòria

Com que tots treballàvem i només teníem com a màxim un mes de vacances, vam decidir efectuar la travessia en dos estius, el primer el 1975: Cabo de Higuer-Salardú i el segon el 1977: Salardú-Port Bou. Oblidant el 1976  per motiu dels actes previstos del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.. Escolliríem llocs claus tant per acompanyar-nos, com per a abandonar. Aquests emplaçaments foren: Roncesvalles, refugi de Belagua, Candanchú, San Nicolás de Bujaruelo, Héas, refugi de Viadós, Hospital de Viella, refugi de la Vallferrera, coll de Pimorent, refugi d’Ulldeter i santuari de Les Salines.

Com que el pes podria ser un inconvenient vam intentar limitar a 10 kg, sense menjars. No carretejaríem tendes, així que vam haver de fer dos bivacs sota els estels: al port de Larraun i el clot de l’Escala (regió del Mont-roig), i bivacs mig coberts a Roncesvalles, Casas de Irati i túnel Nord de Bielsa (en aquells moments no estava en servei).

Bivac al port de Larraún

Bivac al port de Larraún

De dreta a esquerra, Montroig N (2.859) i S (2.864 m. A primer terme l'Estany de la Gallina encara sense el refugi E. Pujol

De dreta a esquerra, Montroig N (2.859) i S (2.864 m. A primer terme l’Estany de la Gallina encara sense el refugi E. Pujol

 

La planificació teòrica que vam preparar com a dies de descans o en cas de mal, van ser del Cabo Higuer a Belagua (etapa 10), cada 3 dies de caminar el quart descans. Des de Candanchú fins al coll de Pimorent vam planificar que a cada dos dies de caminar el tercer seria d’aturada, però aquí també la realitat va ser una altra. D’Héas a Salardú, per falta de temps, trescàvem tres dies per a reposar el quart.

En la segona part de la travessia, Salardú-Portbou, vam retornar  tant a ple Pirineu com etapes de menys de 1.000 metres de desnivell, a cada tres dies de marxa el quart de repòs, amb el sol tram de Tavascan-Pimorent, que  degut al cansament vam retornar a dos dies de caminar i el tercer descans.

En la primera part de la travessia Cabo Higuer-Salardú vam recollir els piolets a Candanchú i no vam utilitzar grampons. A la segona part, sense piolets.

Coll d'izas (2.223 m), sota la P. Escarra (2.760 m). Foto de grup de A. Carreté

Coll d’izas (2.223 m), sota la P. Escarra (2.760 m). (Foto: A. Carreté)

Baixant les escales de Serradets cap a Gavarnia

Baixant les escales de Serradets cap a Gavarnia

 

En els Pirineus “baixos”, on hi havia carreteres (Navarra, Nafarroa Beherea, Zuberoa, Ripollès, Alt Empordà) compraríem el menjar realitzant auto-stop fins al poble més proper. La resta, en els mateixos pobles finals d’etapa o de refugi en refugi. Els equips de menjar van ser de 4 persones amb un fogonet de butà per equip.

No estaven de moda encara els pals, no existia el GPS, i només portàvem brúixola i altímetre. No vam tenir cap equip de suport.

Etapes que vam flirtejar amb la guia Véron

Mapa

Mapa

La nostra cinquena etapa va ser la primera en la qual seguim íntegrament la guia Véron: Izpegi –Lepoa (collado de Izpegi) fins a les Aldudes i Roncesvalles, on la vam deixar. Nosaltres vam prosseguir cap a la fàbrica d’Orbaiceta i les Casas d’Irati, on ens havien informat que hi havia una petita tenda de queviures que subministrava menjars per als treballadors forestals de la zona. Vam tenir mala sort ja que estava tancat per defunció d’un familiar. Sort em vam tenir que els treballadors ens van vendre pa, formatge i xocolata. Vam bivaquejar davant de la casa del guarda. El dia següent fins el port de Larraun va ser una etapa molt perdedora, ja que sols teníem mapes de carenes editats per el CD Navarra4 dintre d’un bosc de faig molt espès; fins i tot la Guardia Civil de la duana sota el port ens va felicitar.

Refugi d'Espuguettes. Al fons el corredor Swan, entre els dos pics d'Astazús

Refugi d’Espuguettes. Al fons el corredor Swan, entre els dos pics d’Astazús

Mapa Héas-Boca N del túnel Bielsa

Mapa Héas-Boca N del túnel Bielsa

Deixem Véron i no el retrobarem fins al coll de Bujaruelo i refugi de Serradets. Ell ha seguit pel Pirineu més emblemàtic: refugis d’Arlet, Pombia (Mieidia d’Ossau), Arremoulit (Palas, Vathleitós), Larribet, Wallon, Oulettes (Vinhamala) i Baysselance i que el farem l’estiu del 1981. Nosaltres, de Candanchú saltàrem a Tramacastilla de Tena i Panticosa pel collado d’Izas i a San Nicolás de Bujaruelo pel collado de Tendeñera.

En la preparació de l’itinerari vam dubtar de si seguir cap al refugi de Góriz per la bretxa de Roland, i saltar del refugi a Pineta pels colls d’Arrablo i Añisclo. Era una etapa d’11 a 12 h. Ens vam decidir per la guia Véron per a conèixer el costat occità a partir de Gavarnia, poc visitat en les travessies clàssiques: així vam prosseguir cap al refugi des Espuguettes inaugurat el 1973, Horquette d’Alans amb unes excepcionals panoràmiques de la vall d’Estaubés, Héas i les Horquettes de Héas i Chermentas i refugi de la Barroda inaugurat el 1974 en el mateix circ.

Baixant de l'Horquetta d'Alans (2.430 m) es desplega el circ d'Estaubé. Al fons pics de Tucarroya, Pineta, port de la Lera o Nou de Pineta (2.480 m)

Baixant de l’Horquetta d’Alans (2.430 m) es desplega el circ d’Estaubé. Al fons pics de Tucarroya, Pineta, port de la Lera o Nou de Pineta (2.480 m)

Hospice de Riumajor(1.560 m). Grup amb família Daran i pastor aragonès

Hospice de Riumajor(1.560 m). Grup amb família Daran i pastor aragonès

Amb la mateixa filosofia de conèixer el Pirineu occità continuàrem per la cresta fronterera des de la boca N. del túnel de Bielsa per davallar a l’Ospici de Riumajor, lloc poc conegut pels excursionistes de l’Estat espanyol, però sí des de fa segles pels pastors alt-aragonesos.

A partir de aquí anàrem a buscar la vall i refugi de Viadós pel port de Cavarèra, refugis d’Estós i de la Renclusa, Hospital de Vielha i Salardú.

El segon any, l’estiu de 1977, ens vam dirigir des de Salardú-Montgarri saltant cap a la zona del Mont-roig per un itinerari inèdit per la vall de Comamala, estany de Calberante, coll Curiós, estanys de la Gallina (en aquells temps no hi havia l’actual refugi) i bivac en el Clot de l’Escala per fer camí cap a Noarre i Tavascan. Fou sens dubte una de les etapes més dures d’aquest segon període (9 hores).

Hospital de Viella. Dibuix de l'Adelina Carreté

Hospital de Viella. (Dibuix de l’Adelina Carreté)

Refugi Vallferrera, 1.940 m (Dibuix de l’Adelina Carreté)

Véron s’endinsa a la zona del Mont Valier, Salau, bordeja la Pica d’Estats pel nord, i no entra a Andorra fins al càmping d’Incles, situat a l’extrem est del Principat. Nosaltres vam recórrer a les clàsiques travessies catalanes, de Tavascan, refugi Vallferrera, coll de Bouet. coll de Rat (Andorra), el Serrat, Ransol, càmping d’Incles.

Amb Véron fem junts de Pimorent fins al Roc Colom. Ell s’endinsa cap al Canigó i nosaltres anem fins al coll d’Ares i ens decidim per l’Alta Garrotxa, (zona complicada però que coneixíem molt bé), i al mateix temps guanyàvem dos dies, seguint per Costoja, Sant Martí de les Alberes, on deixem definitivament Véron ja que baixarà a Banyuls, mentre que nosaltres davallem a Portbou.

Pallissa del Serrat (1.560 m)

Pallissa del Serrat (1.560 m)

 

Estadística

En el primer tram es varen apuntar 15 excursionistes, la majoria socis del Centre Excursionista de Catalunya i un excursionista de Madrid, i només 4 van acabar tot el recorregut fins a Salardú; mentre que en el segon any sortiríem 19 persones des de Salardú i acabant 10 a Portbou. Només 4 excursionistes van portar a terme tota la travessia sencera.

Vam recórrer 676 quilòmetres en 278 hores. En total pujàrem 31.919 metres i vam fer 28.419 metres de baixada. Efectuàrem 11 dies de descans: Belagua, Candanchú, San Nicolás de Bujaruelo, Héas, refugi de Viadós, Hospital de Vielha, Tavascan, El Serrat, coll de Pimorent, refugi d’Ulldeter  i les Salines.

Sols tenim informació del pressupost econòmic del primer any, Cabo Higuer-Salardú, essent de 10.000 Ptes més 240 francs (el canvi en aquells moments era d’1 Fr = 20 Ptes), tot això equival actualment a 89 €!!

Coll de Pimorent. Arc de Sant Martí

Coll de Pimorent. Arc de Sant Martí

Camí del llac de Lanós a la Portella de la Grava. Al fons, el calcari del Puigpedrós (2.842) i el granit del Coma d'Or(2.826)

Camí del llac de Lanós a la Portella de la Grava. Al fons, el calcari del Puigpedrós (2.842) i el granit del Coma d’Or(2.826)

Conclusions finals

A partir d’aquesta travessia vam iniciar una amistat amb en Georges Véron i li vam demanar permís per a traduir la seva guia al català i afegir-la a les guies del Centre, essent tanmateix la primera de les seves publicacions5 on van canviar el mapa 50.000 de l’Institut Géographique National francès per un mapa de carenes, en el qual ens va donar carta blanca per a reomplir-ho amb la toponimia basca amb l’ajuda de Juan San Martín, l’occitana amb Felip Carbona, i en aquells moments no vam trobar cap informació o persona referent sobre la toponímia alt-aragonesa, només teníem la de la vall de Benàs6 d’Ángel Ballarín, mentre que pel que fa a la catalana ja feia anys que l’editorial Alpina realitzava aquesta feina. Per últim, Véron també ens va acceptar d’incloure les variants que havíem realitzat.

Baixant del puig Neulós cap a la font i refugi de la Tenyereda (1.070 m)

Baixant del puig Neulós cap a la font i refugi de la Tenyereda (1.070 m)

Cz

Fort de Bellasguarda (423 m) a prop del coll de Portús

Fort de Bellasguarda (423 m) a prop del coll de Portús

 

Muntanya portada

Article publicat a la revista Muntanya del CEC el 1976

Les dues edicions de la guia de Georges Véron, editades pel CEC i coordinades per D Cardona (d'esquerra a dreta 1981-1989).

Les dues edicions de la guia de Georges Véron, editades pel CEC i coordinades la primera per D. Cardona i la segona per J. Nuet (d’esquerra a dreta 1981-1989).

 

 

Bibliografia

  1. Véron, G. Haute Randonnée Pyrénéenne. Traversée des Pyrénées d’ouest en est en été. Club Alpin Français. Editeur: Biscaye frères. Bordeaux. 1er trimestre de 1974.
  2. 2. Record, M. Précédé de petites histoires des grandes traversées. En: G.Véron. Souvenirs d’un pyrénéiste. Edita: Rando Editions, pàgines 12-13. Ibos

(Hautes-Pyrénées), 2007.

  1. Véron, G. Souvenirs d’un pyrénéiste. Edita: Rando Éditions, pàgines 31-37, Ibos (Hautes-Pyrénées), 2007.
  2. CD Navarra. Rutas montañeras. Ory-Velate.Ediciones y libros. Pamplona, 1973.
  3. Véron, G. Travessia del Pirineu. Del Cantàbric a la Mediterrània. 1a edició. Edita: Editorial Montblanc-Martín. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1981.
  4. Ballarín A. Civilización pirenaica. Edita: La Editorial. Zaragoza, 1972.

Publicacions de la travessia

Cardona, D. Una travessia pirinenca (Irún-Salardú). Muntanya (CEC) núm. 686-688, vol 86, pàgines:179-196. Agost-Desembre de 1976.

Cardona, D. Travessia parcial a peu del Pirineu. De Salardú (Val d’Aran a Portbou (Alt Empordà). Butlletí de la Secció Excursionista de l’Ateneu  Santjustenc, núm. 97 (novembre–desembre), pàgines 2-9. Any 1977.

Presentació  d’un audiovisual en el 40è. aniversari de la travessa per D. Cardona (seu de la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, 2014): Travessia Pirineu. SEAS 2014 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència