El muntanyenc

SlideFotografies

Pozzuoli: La Roma antiga i els fenomens volcànics

Download PDF

 Publicat el 13-01-2015

Text i fotografies: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

 

Mapa del golf de Nàpols on podem veure en la seva part nord el golf de Pozzuoli

Pozzuoli (l’antiga Puteoli) és una ciutat situada al golf de Pozzuoli que al seu torn ocupa la part nord del golf de Nàpols. En l’època dels romans era el port mercantil més important de la península. Prop de Puzzuoli, una mica més al nord, hi ha la ciutat de Miseno on en el segle I dC hi havia acantonada la flota militar. Quan l’any 79 va erupcionar el Vesuvi, Plini el Vell, aleshores prefecte de la flota naval, va sortir amb vaixells al rescat dels habitants de Pompeia. El seu nebot Plini el Jove ens explica, en les Cartes de Gai Plini a Corneli Tàcit IV,  la mort del seu oncle a les platges de Pompeia.

Des de la part alta de Pozzuoli es pot veure el mar entre els terrats de les cases

Pozzuoli posada sobre pendents que van a parar al mar, desorganitzada i caòtica com la majoria de ciutats del sud d’Itàlia, conserva encara algunes restes de l’antiga Puteoli.

Passadissos subterranis de l’amfiteatre Flavi

Les columnes i els capitells apareixen dispersos pels passadissos

L’anfiteatre Flavi, construït a finals del segle I dC per l’emperador Vespasià, és el tercer en cabuda després del Coliseum i del de Càpua. Podia contenir fins a 40.000 espectadors i estava preparat per aixecar escenografies a partir d’un fossar excavat al llarg de l’eix principal i d’una sèrie de forats que permetien que les feres i els gladiadors apareguessin a l’arena hissats mitjançant enginys mecànics.

Esquema dels muntatges que feia possible l’aixecament de feres i gladiadors fins a l’arena

Paret de l’amfiteatre on es pot observar una estructura antisísmica en els quadrats inclinats combinats amb maons

A la part baixa de la ciutat, prop del port hi trobem les restes d’un macellum,  mercat romà d’aliments, mal anomenat temple de Serapis perquè entre les restes s’hi trobà la imatge d’aquest déu que era el que protegia els comerciants. Les botigues d’aquest mercat es disposen en forma de quadrat al voltant d’un edifici sumptuós del qual en resten dretes tres columnes que intenten inútilment imposar-se als edificis que desordenadament han crescut al seu darrere.

El macellum romà amb les tres columnes que quedes dretes

L’any 1828, el científic escocès Charles Lyell visitava el temple de Serapis i mentre l’observava es va adonar que les columnes presentaven unes bandes rugoses a uns 3 m de terra. Mirades de la vora, les bandes estaven formades per forats excavats en els fusts de les columnes. Aquests forats havien estat produïts per un mol·lusc bivalve marí anomenat “Lithodomus”. Aquest mol·lusc viu per sota la línia de marea i podem observar els seus efectes en els molls i cascs de vaixells. En alguns forats encara s’hi troben les closques d’aquest mol·lusc. Els tres metres inferiors de la columna havien estat preservats d’aquesta acció al quedar enterrats sota capes de cendra volcànica.

Bandes rugoses corresponents a la part submergida atacada pel mol•lusc

Postal antiga del temple de Serapis

 

Lyell va suposar que el temple havia estat construït emergit i després s’havia submergit parcialment per tornar a emergir més endavant. Si això havia passat en temps històrics, els mateixos processos es podien aplicar als temps geològics per explicar fenòmens com la formació de serralades, reforçant el “Principi de l’Uniformisme” iniciat el segle XVIII per James Huton, que suposava que l’acció dels fenòmens geològics actuava gradualment durant milions d’anys, en contraposició  al “Catastrofisme”, que els explicava mitjançant l’acció sobtada  i catastròfica. La teoria de “l’Uniformisme” va influir en un dels científics més importants del segle XIX, Charles Darwin, que va fer servir aquesta teoria per formular la seva pròpia i cabdal teoria de l’origen de les espècies.

Mapa del golf de Pozzuoli on esi pot veure el volcà “Monte Nuovo” i altres cons volcànics que formen els “Campi Flegrei”

Els moviments de subsidència (pujada i baixada de la superfície sòlida de la Terra) han tingut una gran importància en la configuració de la línea de la costa del golf de Pozzuoli en provocar canvis del nivell del mar. Aquest golf és la part submarina dels “Campi Flegrei”,  una extensa zona volcànica formada per una gran caldera i diversos cons. Aquest vulcanisme, actiu encara avui,  és el responsable de la subsidència.

 En el registre geològic hi podem trobar dues grans erupcions, que daten de fa 30.000 i 15.000 anys respectivament. Els fenomens de subsidència continuen actualment, registrant-se episodis sobtats com el de l’any 1538, dos dies abans de l’erupció del “Monte Nuovo”, que va elevar 7 m el terra produint un retrocés de 200 m en la línea de costa. També  entre 1982 i 1984 el terra de Pozzuoli es va elevar 1,87 m i va obligar a evacuar el habitants de la part vella de la ciutat.

Estació de tren de Pozzuoli-Solfatara

La manifestació més espectacular dels “Campi Flegrei” és el volcà Solfatara de Pozzuoli. Aquest volcà va sorgir durant l’erupció del Vesuvi de l’any 79  dC que va donar lloc a diversos cràters a la zona de Nàpols. Durant l’erupció es va formar una caldera amb dos cims, el Vesuvi i la Solfatara. La seva darrera erupció, fins ara, es va pruduir el 1198.

 Actualment el volcà Solfatara està actiu i és ple de cendres i de sofre. El seu cràter, actualment pla, està ple d’esquerdes que emeten gasos producte de l’activitat volcànica. Les emissions gasoses, fumaroles, estan constituïdes principalment per vapor d’aigua i sulfur d’hidrogen. El sofre es deposita a les escletxes per on surt el vapor acolorint de groc el terreny i donant-li al paisatge l’aspecte fantasmagòric d’un altre planeta.

Aspecte desolador del cràter del volcà Solfatara

Vessant del cràter amb els colors típics de les emanacions sulfuroses

Esquerda per on surten els vapors de la Solfatara

La Solfatara de Pozzuoli és un dels volcans més monitoritzats del món i això permet als científics vigilar a temps real els canvis, sovint imperceptibles, de la superfície del  terra en previsió d’una possible erupció del Vesuvi o d’algun dels volcans escampats pels “Campi Flegrei”. S’ha de tenir en compte que Nàpols i la seva àrea metropolitana sumen més de quatre milions d’habitats i, per tant, és de vital importància poder preveure l’activitat volcànica en aquesta zona.

15. En la sortida del vapor s’hi deposita el sofre

Cartell que ens indica la temperatura i pressió de les sortides de vapor

 

2 Comments

  1. cmsc13/01/2015 at 16:48Author

    Un article interessantíssim! Valdrà la pena anar-hi, prèvia consulta del risc volcànic del moment…

    Un geòleg

  2. marcel albet guinart15/01/2015 at 18:10

    Ben escrit i ben il·lustrat, m’agafen ganes de trepitjar el Solfatara

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia