El muntanyenc

Viatges

Passejada per Nàpols amb Erri de Luca

Download PDF
Download PDF

Publicat el 11-12-2012

Text i fotos: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

Dos fets puntuals, en principi independents, van quedar lligats en el meu imaginari. El primer va ser un viatge a Nàpols la tardor passada i el segon la cheap jerseys lectura, aquest hivern, d’un llibre del escriptor napolità, Erri de Luca, que porta per títol Il giorno prima della felicità.

Nàpols és una ciutat exigent. Els seus encants es descobreixen de mica en mica, no sempre són evidents, però al final te n’enamores, malgrat les vagues d’escombraries, els autobusos que no sempre et porten allà wholesale jerseys on vols anar i les seves places eternament en obres sense que aparentment Tu es reformi res.

Nàpols és la ciutat de la Camorra, però també és colònies. la ciutat de Roberto Saviano i de Luigi de Magistris el seu alcalde i exmagistrat que, procedent del partit Italia dei Valori va guanyar, contra pronòstic, les últimes eleccions.

Nàpols és molt mediterrània, oberta al mar, amb el Vesuvi sempre present i amenaçant. Passejant per Nàpols es poden descobrir les capes de la història de la ciutat, que es van sobreposant com en una successió estratigràfica. Aquesta ciutat encara no s’ha rentat la cara i quan t’endinses en el barri dels espanyols, si no fos pels cartells de les botigues, podries ben bé traslladar-te a la ciutat de la postguerra que ens descriu Erri de Luca en la seva novel•la.

Una part molt important de Nàpols està sota terra, dins del tufo, que és la roca procedent de les cendres compactades del volcà, una roca relativament tova i fàcil de treballar, que forma el subsòl d’aquesta ciutat. Durant molts anys els napolitans han tret els materials de construcció del seu propi subsòl, de manera que a sota terra hi ha els buits que ha deixat aquesta extracció i que els napolitans han aprofitat per construir-hi des de cisternes, en el temps en què els grecs dominaven la Campània, fins als refugis subterranis de la Segona Guerra Mundial.

Llegint la novel•la d’Erri de Luca seguirem la història del seu protagonista, un orfe nascut els últims dies de la Rank: guerra, i assistirem a la seva educació, tant material com sentimental, a càrrec del porter del seu edifici, orfe com ell. Al llarg de la narració, el jove adolescent s’assabentarà de la historia de l’alliberació de Nàpols i alhora de la seva propia i serem testimonis de la seva entrada abrupta al món dels adults.

El llibre, escrit en un estil sec i concís, té també com a protagonistes el port de Nàpols, el Vesuvi i el tufo, que conformen el decorat on es desenvolupa la història.

Edició catalana (Ed. Bromera)
Edició italiana (Feltrinelli)
El Vesuvi presideix Herculà i la successió de civilitzacions que ell mateix ha anat tapant amb la seva cendra
Les escombraries s’acumulen sovint a la ciutat per la vaga i els napolitans, aparentment indiferents, continuen fent la seva vida

 

Les escales salven l’intricada orografia de Nàpols i ens deixen entrar als barris alts de la ciutat
En wholesale NBA jerseys un dels punts més alts de la ciutat hi podem trobar prontopro.it la tranquil·litat passejant-nos pel claustre manierista de la cartoixa de San Martino.
Cisternes de Scotcoin la Napoli Soterranea. Començades a construir el segle III aC pels cheap MLB jerseys grecs, van créixer molt en temps dels romans, que van construir una gran xarxa subterrània, tot just abandonada a principi del segle XX per insalubritat
En el subsòl hi trobem també carrers, cases i Zwischenfruchtanbau tavernes de l’antiga ciutat romana
La basílica de San Lorenzo Maggiore presideix un petit racó de la plaça de San Gaetano, on hi ha una de les entrades de la Napoli Soterranea
Tranquil·litat i silenci acullen el passejant, que sent la remor de l’aigua al wholesale NFL jerseys claustre de Santa Clara
Tot i l’escrostonament, les façanes de Nàpols parlen d’un passat esplendorós

Si es deixa Nàpols per mar, es pot veure la ciutat que ressegueix la badia, presidida per l’inquietant Vesuvi, que el 1944 va fer l’última erupció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència