El muntanyenc

Ciència i medi

Parlem de bolets II

Download PDF

Publicat el 13-12-2016

Text: Núria Ferrer 

Fotografies: Núria Ferrer i autors citats

Núria Ferrer Barbany és professora de Ciències Naturals jubilada, biòloga, naturalista, aficionada a l’ornitologia  i excursionista.

A Catalunya ens agraden els bolets, ens apassiona collir-los i els gaudim en una rica cuina tradicional. A Catalunya som micòfils, igualment ho són el  país Basc, Itàlia, sud  França, Alemanya, Noruega, països eslaus… En canvi les terres castellanes,  Galicia, Anglaterra i altres països banyats per l’Atlàntic,  tradicionalment són micòfobs,  senten una vertadera  aversió cap als bolets i a més a més no tenen noms populars per diferenciar-los.

nu18-1

No som els únics que ens agraden els bolets

En temps de bolets arreu de Catalunya s’organitzen interessants exposicions boletaires que  alhora que ens mostren la seva diversitat, ens informen de les seves qualitats. A més a més destaquen les fires del bolet en algunes localitats, com la de la Pobla de Lillet  o la de Berga,  amb gran quantitat de activitats, mostres gastronòmiques, paradetes  i productes artesans.

nu19

Exposició de la fira del bolet de la Pobla de Lillet

Com dèiem en l’anterior article la majoria de bolets no són tòxics ni comestibles perquè o bé no tenen bon gust, o bé la textura no és agradable. En benefici de la nostra salut és molt recomanable conèixer alguns dels bolets que provoquen les intoxicacions més freqüents.

1.Alguns bolets tòxics

1.1 El gènere Amanita comprèn espècies  molt verinoses i algunes mortals. Totes tenen volva anell, barret i làmines lliures. Però compte!, perquè l’anell el poden perdre i la volva pot quedar enterrada i no visible.

La saviesa popular ens diu “Els bolets que porten beina, al fosser li donen feina” i també “Bolet que porta corbata, és segur que és dels que mata”. És per això molt important  fixar-nos en aquestes característiques i rebutjar els bolets dubtosos. Malauradament de vegades tenim notícies de morts provocades per la ingestió principalment de la farinera borda o bé d’altres bolets mortals barrejats amb els bons.

Nu-Vicenza

Difunts de tota una família emmetzinats per la farinera borda. Exposició de bolets de Vicenza (Itàlia). Foto Miquel Vilaplana

Eurípides, l’emperador Claudi, el papa Climent VII, el tzar Aleix Mijailòvitx, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (conegut també com l’arxiduc Carles o Carles III d’Aragó, pretendent al tron de la monarquia hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola) van ser alguns personatges il·lustres que van morir víctimes de l’enverinament de bolets.

 Farinera borda (Amanita phalloides)

El capell de la farinera borda és de color verd olivaci, però pot variar des de blanc a grogós o grisenc. Les làmines són blanques amb reflexos groc-verdosos, atapeïdes i  lliures. Presenta el peu  blanc o bé verdós, i l’anell dels mateixos colors. La volva és blanca i membranosa. La carn també és blanca i  desprèn una olor suau. Apareix del juliol a l’octubre en  boscos de terra baixa i muntanya mitjana , en terres silici-argiloses, sobre tot al Pirineu.

És el bolet més perillós i terrible de Catalunya, letal en poques quantitats. Ha provocat la defunció de famílies senceres en barrejar-se només una farinera borda en el cistell de bolets.

El seu consum causa una greu intoxicació. Al cap de 6 a 18 hores de la seva ingesta es manifesta amb nàusees, còlics, vòmits i diarrees semblants a un còlic o una gastroenteritis. Dos o tres dies després aquests símptomes desapareixen, però comença un ràpid deteriorament del fetge,  acompanyat d’icterícia, diarrees sanguinolentes, convulsions, coma i finalment s’esdevé la mort.

La farinera borda és pot confondre amb altres espècies, com és el cas de  la farinera, comestible de mala qualitat, i per tant, més val prescindir-ne. En fase d’ou pot tenir l’aspecte d’un ou de reig (Amanita caesarea),  però si el tallem pel mig,  aquest és taronja. Quan perd l’anell i la volva ha quedat soterrada  pot semblar-se a la llora verda (Russula virescens)  i fins i tot a  la llenega blanca, ja que  el  capell de la farinera borda, quan es jove, està cobert per una substància enganxosa. En el cas de la varietat  de color blanc pot mostrar una aparença de xampinyó però aquest no té volva (és recomanable comprovar-ho) , fa olor anisat i les làmines són rosades o brunes.

Exposició bolets

Farinera borda (Amanita phalloides). Exposició de Vicenza (Itàlia) Foto Miquel Vilaplana

Reig bord (Amanita muscaria)

El nom de “muscaria” li ve donat per ésser mortal per les mosques. La cutícula del barret és vermellosa i presenta restes blanques de la volva.  Les làmines són de color blanc i  lliures. El peu és estret i igualment blanc. Es pot confondre amb alguns exemplars vells de l’ou de reig (Amanita caesarea),  comestible molt apreciat, però aquest té les  làmines i el peu   de color groguenc.

El seu  aspecte és molt atractiu i el podem veure representat en molts dibuixos i il·lustracions de contes. Malgrat tot això, és tòxic i al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) provoca trastorns gastrointestinals, acceleració del pols, deliri, excitació, confusió mental  i  al·lucinacions. Del seu consum ve l’expressió “estar tocat del bolet”.

Aquest bolet el trobem  en boscos de coníferes, faig i bedolls. Abunda a regions de Sibèria,  de l’Himàlaia, Pirineus, Alps i altres zones muntanyoses. Ha estat  lligat a religions com l’hinduisme i  a diferents tipus de xamanisme. Sembla que els víkings el feien servir  en els seus ritus sagrats abans de sortir cap a la mar. Així mateix s’ha consumit tradicionalment per fer remeis casolans com és el cas d’algunes tribus siberianes. Potser per tot això aquest bolet està envoltat de tanta màgia i misteri.

A més del reig bord hi ha altres espècies de fongs amb propietats psicoactives. Són molt coneguts els Psilocybes  emprats en les cerimònies de les religions de l’Amèrica precolombina. Igualment creixen de forma silvestre en moltes regions d’Europa i Àsia.

nu22

Reig bord (Amanita muscaria)

1.2 Mataparent (Boletus satanas)

El seu capell és de color cremós i  convex,  per sota presenta porus d’un roig viu. El peu és obès,  grogós amb zones ben vermelles. En tallar-lo la seva carn es torna blava. Fa una olor desagradable. Viu sobretot en boscos de faig i rouredes de sòl calcari . No és gaire abundant a Catalunya.

És tòxic i provoca indigestions, però no és tant perillós com ens diu el seu nom.

nu23

Mataparent (Boletus satanas). Foto CSIC

2  Alguns bolets comestibles

Apagallums, cogomella, paraigua, (Macrolepiota procera)

Aquest bolet és  inconfusible per la seva mida, pot assolir els 25 cm de diàmetre i els 40 cm d’alçada! El barret presenta una protuberància central i nombroses escames. El peu és fibrós amb un anell doble. És abundant en boscos aclarits i prats de terrenys silicis.

Bon comestible, els barrets es poden fer a la brasa però els peus no és mengen per la seva textura fibrosa.

nu24

Apagallums(Macrolepiota procera). A la dreta exemplar jove

Cama de perdiu  (Chroogomphus rutilus)

El seu barret presenta tons bruns rogencs i forma de campana amb un mamelló central que quan creix es va aplanant.  Les seves làmines grogues es van enfosquint amb el temps i són gruixudes i decurrents. Viu en boscos de coníferes.

Comestible de qualitat mitjana. Per cuinar-lo sol barrejar-se amb altres bolets. Després de cuit es torna d’un color violaci fosc.

nu25

Cama de perdiu (Chroogomphus rutilus)

Camperol  (Agaricus campestris)

El seu capell passa d’hemisfèric, quan és jove, a convex i aplanat. La cutícula és blanca, a vegades amb escames cremoses.  Les làmines són lliures, de color rostat en obrir-se i es van enfosquint, adquirint un color marró fosc i fins i tot gairebé negre. El peu és curt i cilíndric amb un anell que pot caure, però deixant restes. Com dèiem abans, cal anar en compte en no confondre aquest bolet amb la mortal farinera borda  que, a diferència del camperol, té volva i les làmines són blanques. Creix en prats i camps ben adobats.

Aquesta espècie està emparentada amb el xampinyó cultivat (Agaricus bisporus). És un bon comestible d’olor i gust molt agradables. Cal rebutjar els exemplars vells amb làmines negres ja que poden provocar trastorns.

nu26

Camperol (Agaricus campestris)

Cep, siuró, sureny (Boletus edulis)

Té la típica forma de tap de xampany, més tard el capell agafa una forma hemisfèrica i pot assolir amplades de 20 cm. La cutícula varia de  bruna a pàl·lida , els porus són blancs i  es van tornant grogosos amb el temps. La carn és blanca i densa, de gust i olor agradable. El cep es troba en boscos de coníferes, sobretot de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca.

Comestible de molt bona qualitat.

nu27

Cep de gairebé 1 kg amb un germanet petit

Fredolic (Tricholoma terreum)

El nom de fredolic fa referència al fet que surt al final de la tardor i resisteix els primers freds, i “terreum” significa terròs o de terra. El seu capell és convex i una mica boterut amb escames que li donen un color gris setinat. Les làmines són espaiades, sinuades i de color cendrós. Viu principalment en boscos de coníferes.

És un bolet comestible força apreciat que forma part de la cuina tradicional catalana.

Altres espècies semblants i de la mateixa manera comestibles són el fredolic gros (Tricholoma portentosum) i el   Tricholoma atrosquamosum . Hem d’anar en  compte amb el  Tricholoma pardinum    que és tòxic, però  és més robust i propi dels boscos d’alta muntanya.

nu28

Fredolic (Tricholoma terreum)

Molleric  (Suillus granulatus)

El capell del molleric és aplanat o convex i de color bru. Per sota  mostra tubs de color groc amb gotetes blanques quan és jove. Viu a les pinedes.

Comestible si es pela la cutícula del barret i els tubs de sota. És poc apreciat.

nu29-jpg

Molleric (Suillus granulatus)

Rossinyol (Cantharellus cibarius)

 El rossinyol és de color groguenc en forma de copa, una mica irregular, amb el marge enrotllat. No presenta làmines sinó plecs. La seva carn és ferma. Desprèn una agradable olor afruitada. Es troba preferentment en boscos de fulla caduca, però també en pinedes.

És un bon comestible.

nu30

Rossinyol (Cantharellus cibarius)

Rovelló  (Lactarius sanguifluus)

 Trobar rovellons és la felicitat de la majoria dels boletaires. El seu capell és convex i a vegades en forma d’embut. Les làmines són decurrents i  de tons taronges, verdoses i violàcies, i el làtex de color violaci. El seu parent Lactarius deliciosus (pinetell, rovelló), així mateix buscat, té les làmines taronges i el làtex del mateix color. Es troba en boscos de pins i altres coníferes, amb els quals fa micorrizes,  des del litoral fins als Pirineus.

Comestible excel·lent, a la brasa o guisat.

De vegades ens podem enredar amb la visió d’un rovelló quan realment  és un rovelló de cabra (Lactarius torminosus), que és d’un color rosa ataronjat, molt fàcil de reconèixer perquè  en tallar el  seu peu surt un làtex de color blanc.

nu31

A l’esquerra la il·lusió del boletaire: el rovelló (Lactarius sanguifluus), a la dreta la seva desil·lusió: el rovelló de cabra (Lactarius torminosus)

 Pebràs (Russula delica)

És d’un color blanc brut, sovint amb taques grogues. El capell te forma convexa i el peu és gruixut i dur. És troba en boscos de pins i  roures.

És un comestible poc apreciat. Es pot fer a la brasa. Els exemplars més vells solen ser amargs o picants.

nu32

Pebràs (Russula delica)

Bibliografia:

Thomas Laessoe: Hongos. Ediciones Omega 2005. Manual d’identificació.

Bolets de Catalunya. Col·lecció de fitxes tècniques.  Societat Catalana de Micologia. Barcelona 1983-90

Griñó, David: Llibre dels bolets. Guia pràctica del boletaire català. Editorial Millà. Barcelona 1977. Tot un clàssic!

 

Enllaços:

Associació micològia Joaquim Codina

Bolets info , inclou receptes amb bolets

Caçadors de bolets

Toxicitat dels bolets, molt recomanable,  Societat Catalana de Micologia

Fichas micológicas, molt completa, Asociación cultural “Baxauri” Kultur Elkartea

 

Altres articles de l’autora a El Muntanyenc:

Parlem de bolets (I)

IMPRESSIONS D’UN VIATGE ORNITOLÒGIC A BULGÀRIA ( 2-10 maig 2016)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia