El muntanyenc

Ciència i medi

Parlem de bolets (I)

Download PDF

Publicat el 14-11-2016

Text, dibuix i fotografies: Núria Ferrer 

Núria Ferrer Barbany és professora de Ciències Naturals jubilada, biòloga, naturalista, aficionada a l’ornitologia  i excursionista.

1.Els fongs i els bolets

Els bolets, les floridures, la fermentació del pa i del vi, els líquens, la tinya, la penicil·lina…, tots tenen en comú uns protagonistes, els fongs! Han estat sempre lligats a l’home i envoltats  de llegendes. I en la seva vida oculta a la natura fan un paper importantíssim en el cicle dels nutrients.

Els fongs abans estaven classificats en el regne de les plantes, però ara es consideren un regne a part. Semblen plantes, i, en canvi, viuen a la manera d’animals. Manquen de la clorofil·la, el pigment verd responsable de la fotosíntesi, i per tant no poden fabricar els seu aliment.

Moltes vegades quan es parla dels fongs s’associen als bolets. Aquests els trobem  sobretot a la tardor entre la molsa i fullaraca del bosc, però també en prats, soques i sobre  excrements.

Cistella de rovellons

Cistella de rovellons

Però què són veritablement els bolets? D’on surten? Com viuen? Per què “apareixen”? Bé, doncs els bolets són els cossos reproductors que produeixen només alguns fongs. Per entendre-ho hem de considerar que els fongs estan constituïts per una xarxa densa de filaments que s’endinsen en el substrat on viuen. Cadascun d’aquests filaments s’anomena hifa i el seu conjunt, miceli.

nu2

Miceli visible a la base del peu del bolet

El  miceli forma el cos vegetatiu del fong, necessita humitat per viure, i és per on s’alimenta el fong. Així s’explica quan perjudicial és la pràctica d’alguns “boletaires” que gairebé llauren el bosc buscant bolets. El miceli moltes vegades és difícil d’observar ja que es troba entre les partícules de la terra o per exemple dins de l’escorça d’arbres.

Quan es donen unes condicions ambientals adequades d’humitat i temperatura  surten els bolets! És l’època de la reproducció, que sol ser a la tardor, però també a la primavera. Els bolets produeixen les espores que es dispersen pel vent i la pluja, i en germinar originaran un nou miceli i  uns nous bolets.

El miceli creix radialment en el seu substrat a partir dels extrems de les hifes, presentant un aspecte circular, és per això que els bolets els trobem a vegades en uns redols anomenats erols.

2.Paper ecològic dels fongs

Els fongs no ingereixen l’aliment. La nutrició es realitza a través d’una digestió externa. Les hifes s’endinsen en el substrat orgànic format sobretot per restes vegetals (fullaraca, branques, troncs…) o bé animals (pèls, plomes, excrements…). Per medi d’uns enzims desfan aquestes restes i després  absorbeixen els nutrients produïts.

nu3

Anellaria separata  sobre fems de vaca

Juntament amb els bacteris juguen un paper molt important als ecosistemes ja que descomponen les restes d’éssers vius i així permeten el cicle dels nutrients. Són exemples d’aquests fongs els camperols, els peus de rata, els bolets de tinta, les cassoletes, entre molts d’altres. També ho són les floridures i els fongs responsables de la fermentació del pa, del vi, de la cervesa, del formatge i de la producció d’antibiòtics.

Alguns fongs són paràsits, i com també passa amb molts bacteris, provoquen malalties en els vegetals, és el cas de l’alzinoi que viu a les soques de les alzines o bé del míldiu de la vinya, i en animals, com la tinya i el peu d’atleta.

nu5

La foliota daurada (Pholliota aurivellus) creix tant sobre arbres morts com vius i els perjudica

Moltes vegades es diu que  alguns bolets estan lligats a un determinat tipus de bosc, com per exemple el rovellons i els boscos de pi. Això passa perquè el fong i el pi es troben associats en una relació de benefici mutu que s’anomena micorriza. Els miceli del fong embolcalla les arrels de l’arbre afavorint-li l’absorció d’aigua i sals minerals, a canvi l’arbre subministra al fong nutrients orgànics, per exemple, sucres. Els boscos micorrizats presenten sempre una més bona salut!

3.Els bolets

A Catalunya tenim una gran tradició de la cuina amb bolets. Es troben una bona quantitat de bolets comestibles, molt apreciats pels boletaires i consumidors. Però la majoria de bolets no són tòxics ni comestibles, be perquè no tenen bon gust o bé perquè la seva textura no és agradable. Sempre hem d’anar en compte perquè n’hi ha de tòxics i fins i tot mortals. Quan no puguem identificar prou bé un bolet, davant del dubte, és molt millor deixar-lo. Hi ha un refrany que diu “De bolet que no coneguis, no en roseguis”!. De tota manera, tots són importants en l’equilibri ecològic del bosc i mereixen el nostre respecte

3.1.Classificació dels bolets

Els micòlegs classifiquen els fongs productors de  bolets en dos grans grups: ascomicets i basidiomicets en funció de com s’originen les cèl·lules reproductores o espores

Els bolets en els ascomicets adopten diverses formes: cassoletes en els niuets, barret cònic a les múrgoles, patata a les tòfones….. Contenen les espores que  neixen  en uns esporangis allargats, anomenats ascs,  en nombre de 8.

nu6

La cassoleta taronja (Aleuria aurantia) és un ascomicet

nu7

Tremella messenterica, basidiomicet de color groc, sobre una soca cremada.També s’observen uns bolets de soca

La majoria de bolets pertanyen als basidiomicets (ceps, rovellons, xampinyons…) que abasten unes 25.000 espècies. Els esporangis anomenats basidis mostren 4 espores esfèriques.

Aquests bolets  tenen la imatge  típica de paraigües, però poden presentar-ne d’altres, és el cas dels rossinyols, els bolets de soca, els pets de llop i els peus de rata.

nu8

L’apagallums (Macrolepiota procera) és un basidiomicet

3.2.Aprenem a conèixer el bolets

Si volem ser uns bons caçadors de bolets hem de saber reconèixer les seves característiques. El color no és l’únic ni un bon criteri sempre. La farinera borda, causant de molts accidents mortals cada any, pot ser blanca, groguenca, grisa i verdosa!

La part fèrtil del bolet, allà on es formen les espores reproductores, és l’himeni i sol estar a la part inferior del barret. La part vegetativa del fong, el miceli, no és visible.

Parts d'un bolet El reig bord (Amanita muscaria) presenta barret, himeni en làmines, peu , anell i la volva (enterrada)

Parts d’un bolet. El reig bord (Amanita muscaria) presenta barret, himeni en làmines, peu , anell i volva (enterrada)

No tots els bolets tenen la mateixa morfologia amb peu, volva i barret, algun d’aquests elements poden faltar. A més a més trobem molta diversitat de formes de barret (campana, embut, hemisfèric…); també del peu (arquejat, napiforme, panxut…), i de la volva (anellada, en sac, perlada…)  El bolet creix a partir d’una massa blanquinosa, primordi o ou, que està embolcallada per una membrana.

Ou del diable (Phallus impudicus) Les espores estan a la mucositat que envolta el capell, fa mala olor i en atreure els insectes les dispersen

nu11

Guita de bruixa (Clathrus ruber), té l’aspecte d’una gàbia esponjosa. El seu interior està entapissat per les espores, fa pudor, i d’aquesta manera atrau als insectes que l’ajuden a dispersar les espores

nu12

Peu de rata bord (Ramaria sp.), d’aspecte ramificat

 L’himeni pot tenir també formes variades: làmines de llibre (rovelló), plecs (rossinyol), cel·les (cep), porus (bolet de soca)…, i també el podem trobar ocult (pet de llop).

Si el barret té làmines és molt interessant saber identificar-ne la disposició i  si estan unides al peu. Per veure-ho bé es fa una secció vertical del bolet. Poden ser lliures, decurrents ,separades, dentades, arrodonides…

nu14

Bolet de soca de bedoll (Piptoporus betulinus) himeni en porus (3-4 porus per mm)

nu16

Rossinyol (Cantharellus cibarius),  himeni en forma de plecs

nu17

La llenega blanca (Higrophorus eburneus) presenta làmines decurrents i estan espaiades.

10-pardines-20171

Molleric, himeni en forma de cel·les

bolets-red1

Pet de llop, les espores estan a l’interior i quan maduren surten formant una petita fumera

La segona part d’aquest article tractarà sobre alguns exemples de bolets comestibles i tòxics.

 

Altres articles de l’autora a El Muntanyenc:

IMPRESSIONS D’UN VIATGE ORNITOLÒGIC A BULGÀRIA ( 2-10 maig 2016)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència