El muntanyenc

Esports

Mort sobtada durant la pràctica esportiva. Que hi podem fer?

Download PDF

Publicat el 13-01-2015

Text: Ramón Adalia

Especialista en anestesiologia i reanimació i membre de la junta de la Secció d’ Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat

Fotografies: arxiu Grup Atletisme del CMSC

 

La pràctica regular d’esport, si bé s’ha demostrat que millora la nostra salut i la qualitat de vida, també ens incrementa el risc de patir malalties relacionades directament amb aquesta pràctica.

La complicació més greu que pot aparèixer relacionada amb la pràctica de l’esport és la mort sobtada, és a dir, tenir una aturada cardíaca brusca durant la realització de l’esport o poques hores després d’haver finalitzat, en persones que no sabien que tinguessin cap malaltia que ho pogués provocar. És freqüent que es doni en atletes ben entrenats, amb molt bon rendiment i que no havien tingut cap simptomatologia prèvia.

Un corredor al Montsant (Fotografia: Naturaltime

Un corredor al Montsant (Fotografia: Naturaltime)

La pràctica d’esport regular i intens incrementa el risc de mort sobtada: 1,6 morts per 100.000 en esportistes, davant del 0,75 per 100.000 en persones no esportistes. Els esports més relacionat amb aquesta patologia són, per ordre d’incidència, el futbol, el ciclisme i l’atletisme.

Per edats hi ha dos pics d’incidència, un al voltant dels 25 anys i un altre entre els 40 i 55 anys. En aquest últim grup és freqüent la presència d’exesportistes que es reincorporen a la pràctica esportiva o gent que mai havia realitzat cap esport prèviament i que per temes de salut decideixen iniciar aquestes pràctiques. És molt més freqüent en homes que en dones, amb una proporció de 3 a 1. Es creu que hi ha una protecció hormonal en les dones davant d’aquestes complicacions. Hi ha un petit grup de persones que tenen una certa predisposició genètica cap a aquesta malaltia i es coneixen casos de membres d’una mateixa família que han tingut arítmies greus que han acabat amb una aturada cardíaca, com és la coneguda síndrome de Brugada.

Pel que fa a l’etiologia, la majoria de morts sobtades són degudes a problemes cardiovasculars, entre un 70-90% dels casos. Les causes varien segon l’edat, però els podem agrupar en tres grans grups:

1. Les arítmies (cardiopaties aritmogèniques). Anomalies del ritme cardíac que provoquen una aturada cardíaca. Són mes freqüents en la gent jove. Algunes es poden detectar en un estudi electrocardiogràfic de rutina.

2. L’obstrucció de les artèries coronàries per arterioesclerosi (cardiopatia isquèmica). No arriba prou sang al cor durant l’exercici i això provoca un dèficit de funció del cor, que desencadena una arítmia o una aturada cardíaca. És més freqüent en el grup de persones de 50 anys.

3. Hipertròfia de la musculatura cardíaca (cardiopatia hipertròfica). L’esport provoca l‘increment de la musculatura cardíaca i durant l‘esforç, les coronàries, que són les artèries que porten la sang al cor, no poden fer arribar tota la sang que necessita el cor per oxigenar el múscul cardíac, perquè ha augmentat molt de mida. Això fa que es perdi la funció cardíaca i provoqui una aturada o arítmies mortals.

Piermario Morosini

Els metges atenen Piermario Morosini, després de patir la parada cadíaca. Cristiano Chiodi

Podem fer alguna cosa per intentar reduir la incidència de la mort sobtada relacionada amb l’esport o la seva mortalitat? I tant que sí.

El primer de tot és sensibilitzar la població, atletes, federacions esportives, organismes oficials,… que aquest problema existeix i que en certa mesura es pot detectar precoçment, i evitar-ho en alguns casos, mitjançant la realització de revisions mèdiques preventives amb unes proves complementàries adequades, que podrien diagnosticar algunes d’aquestes patologies que hem citat.

Tots el atletes s’haurien de fer revisions de manera periòdica que incloguessin un recull d’antecedents i malalties prèvies, una electrocardiografia, ecocardiografia i en alguns casos proves d’esforç (ergometria). L’electrocardiograma permet veure alteracions del ritme i de la conducció elèctrica cardíaca. L’ecografia del cor permet veure alteracions de l’estructura del cor, hipertròfia del miocardi , alteracions valvulars etc. I la prova d’esforç permet analitzar com s’adapta el cor a un esforç físic intens i detectar signes de patiment cardíac o l’aparició d’arítmies.

En el nostre país no existeix cap legislació que reguli l’obligatorietat d’aquestes revisions, però com a conseqüència de l’increment de notícies en el mitjans de comunicació de morts durant la realització de l’esport, cada vegada ses senten més veus que demanen una normativa que ho reguli i no deixar-ho en mans de la voluntarietat.

El cost econòmic d’aquestes revisions és l’equivalent al que destinem a revisions periòdiques dentals, revisions de vehicles, d’aparells domèstics, … i només ens falta una mica de sensibilització per decidir que això és un tema prioritari.

A la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc de Sant Cugat s’ha fet una campanya de sensibilització i des de la Secció s’ha facilitat, amb convenis amb centres de salut, que es puguin fer aquestes revisions de manera rutinària, amb el contingut que comentàvem: electrocardiografia, ergometria i ecocardiografia, en funció de l’edat, els anys de pràctica esportiva i dels possibles antecedents, exploració física i proves complementàries, assessorats per metges esportius i cardiòlegs. Aquestes revisions són completament voluntàries, però amb els anys cada vegada hi ha més persones que inverteixen temps i diners en fer-se-les.

A més de la prevenció, també és important, per millorar el pronòstic de la mort sobtada, la formació de la població en la correcta actuació davant d’una aturada cardíaca. Tot els empleats d’un club esportiu, administratius, entrenadors, etc., haurien de saber identificar una aturada cardíaca i fer correctament maniobres de suport vital bàsic (SVB), amb ventilació i massatge cardíac.

Corredora del Grup d'Atletisme CMSC, alevins

Corredora del Grup d’Atletisme CMSC, alevins

És conegut que la rapidesa en l’inici d’aquestes maniobres, fetes d’una manera correcte, milloren el pronòstic de supervivència i de recuperació posterior. És fonamental que mentre arriben els serveis mèdics especialitzats, es comencin a practicar amb celeritat i eficiència.

Un element més que pot ajudar a millorar el pronòstic de supervivència és la presència de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DEAS) en llocs accessibles al públic en general, el que inclouria estadis, pistes d’atletisme, camps de futbol, …

Hi ha una campanya a Catalunya d’introducció d’aquest aparells en llocs públics estratègics com ara aeroports, centres comercials, camps de futbol, etc., per casos d’aturada cardíaca. La majoria d’aturades es produeixen en aquests àmbits i té molt de sentit que aquets aparells estiguin on fan falta, ja que també la precocitat de la desfibril·lació millora de manera molt significativa la recuperació, entre un 50-75%. Per cada minut de retard en la realització de la desfibril·lació, es redueix la probabilitat de supervivència en un 10%.

Els DEAS són un aparells electrònics portàtils que diagnostiquen l’aturada cardíaca i saben diferenciar si el cor està fibril·lant o està completament aturat. Quan el cor fibril·la (que no és més que un tremolor del cor, ineficaç per a la seva funció) i hi apliquem un corrent elèctric de manera precoç (desfibril·lació), restablim el ritme cardíac. També, si el cor està completament aturat, l’aparell ho detecta i indica que s’ha de continuar amb un massatge cardíac i no amb una desfibril·lació.

Aquest aparells, tot i que són dispositius sanitaris i s’ha de tenir una mica de formació, en situacions d’emergència els pot fer servir qualsevol persona que sigui capaç de seguir les indicacions auditives que va donant l’ aparell.

A la Secció d’Atletisme del Muntanyenc també vam realitzar un programa formatiu per als entrenadors, la Junta i els pares que volguessin aprendre aquestes maniobres i la utilització dels DEAS, amb maniquins de simulació. L’experiència va tenir molt d’èxit i tenim la intenció de fer noves jornades per no perdre les habilitats que s’han anat adquirint.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia