El muntanyenc

Cultura

Montserrat de dalt a baix (II)

Download PDF

Publicat l’1-12-2013

Text: Eulàlia Sancho Planas

Escaladora, mare i àvia d’escaladores

Fotos: M. Vilaplana

Aquest poema consta de tres parts. Per llegir la primera aneu a http://www.elmuntanyenc.cat/montserrat-de-dalt-a-baix-i/

Presentació

El primer poema parla de les arestes orientades al sud i el segon de les grans parets nord:  Les mans que conserven viu el record de la textura dels còdols; els ulls, el color del merlets; els peus, el goig de la dansa; el cor, l’esglai del buit; i el cap, el control de la por.

Al sol d’hivern: l’aresta Ribas (Foto: M. Vilaplana)

Un matí d’aresta Brucs
vol d’ocell sobre la plana
mirant al sud,
la cinta polsosa dels camins
les ones verd gris de les oliveres
el riu de la carretera
la Vinya Nova
i el Sol Solet,
la Cajoleta,
la Pastereta
i una altra,
i encara una altra
festiva,  assolellada
aresta Brucs.

La Plantació,
els Llorers,
la Porta de la Roca,
el Joc de l’l’Ocaca,
el Rave, el Lloro,
el Faraó.

La gran vertical

Aquarts de nou del vespre sortim a l’aresta lluminosa del captard, fem reunió amb el goig intens del gest d’antics passos: hem passat tota la tarda resseguint els intricats camins aeris de la Mas Brullet

Reunió !

 

Patriarques,
l’Aeri,
el Frare ,
 l’Aresta del Bisbe
i el sostre de Diables,
el Serrat del Moro,
la Miranda dels Óssos
i la Ven-suri-ven.

Cada via un nom,
cada escalada una història,
cada paret un món.

L’Escala del Pas,
l’agulla del Pas de Príncep,
els Plecs del Llibre,
Ecos,
la soledat immensa
 del Montgròs.

 

L’estructura del díedre

Un solitari parabolt a l’inquietant flanqueig de sortida, la resta, anys de fustes clavades al cor de la fissura, per assegurar l’exposició dels passos. Per un forat, entre blocs, es filtra la llum sempre humida del nord.

 

Torno a respirar la fresca
suavitat de l’aire
que s’afua a migdia
amunt per la paret,
aranya còsmica
lligada al fil
de la impossible
teranyina de les cordes,
sóc
mirada intensa,
fràgil crosta d’energia,
pura vivència.

Cordes i còdols

 

Sóc un nòmada de les parets,
pasturo còdols de colors
per les agulles,
petits cigronets taronja
amb ratlletes brunes
grosses, gris-pàl·lides,
dolomies romes,
blanques ovelles
d’arrissat llom de  quarsita,
carrades
preses de xocolata,
granatoses
orelletes de troll.

Com un bon pastor
acarono les meves ovelles
cercant sempre els millors camins
camí del cim
netejo la sorreta de les bústies,
penjo collarets
 de colors a les sabines
 i cintes,
arracades als burins

I és que mai la vida
no ha estat tan densa
ni tan preciosa
com quan cerco
els camins més poc fressats,
 ressegueixo línies possibles
 voltant les agulles
i són les arestes
un fil de la llum del captard

 Ni tan  joiosa, ni tan lliure
com quan assajo el gest
i sé que només
cal voler per fer meu
l’equilibri del pas.

I què més es pot demanar quan recuperes l’estabilitat amb la mà dreta soldada a un increïble còdol d’arenisca?

El caminant

 

Sabeu de què parlo?
És el ball  a les puntes dels peus,
és el goig de l’equilibri
i l’ample mirada
que busca una xinxeta de burí;
és la fragilitat
 intuïda de la llastra,
és el so trencat de la por.
 Sabeu?, ara parlo
de la fe,
del coratge,
de la decisió.

Parets d’Agulles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia