El muntanyenc

Cultura

Montsec

Download PDF

Publicat el 1-12-2015

Text i Fotografies: Eulalia Sancho

Escaladora, mare i àvia d’escaladores

 

La muntanya del Montsec d’Ares, escenari de vols lliures i silenciosos, d’escapades siderals cap a la negra nit i territori de les proeses verticals més autèntiques. Entre Terradets i Mont-rebei hi ha la vall de Sant Esteve.

Des de la plaça d’Alzina, el sol apunta darrere el Peladet, bromes espesses cobreixen tota la vall. Setembre de 2012,  7:20

Des de la plaça d’Alzina, el sol apunta darrere el Peladet, bromes espesses cobreixen tota la vall. Setembre de 2012, 7:20

Penjats de les faleses, sota les esplugues, dalt dels turons, a la solana, de cara al sud; mirant sempre la muntanya que ha resistit, immutable, el pas dels anys, els pobles d’una vall que ha anat perdent la seva geografia humana. La fauna habitual s’apodera dels camps, les guineus passegen de nit pels pobles, les fagines es barallen pels teulats i els cabirols pasturen alfals i esparcetes.

Poblets de noms desconeguts per una gran majoria dels visitants que no passen de Mont-rebei: Alzamora, Moror, Estorm, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Castell Nou de Montsec, La Clua, La Torre d’Amargós i alguns d’altres, de nomenclatura incerta, dels quals ja no resten més que piles de pedra, coent-se a l’implacable sol de l’estiu i esberlant-se sota la força de les glaçades de l’hivern.

Primavera blanca, Montsec d’Ares. Maig  de 2011, 8:35

Primavera blanca, Montsec d’Ares. Maig de 2011, 8:35

A Alzina, fa uns pocs anys, vaig fotografiar-hi els dos darrers habitants que hi havien nascut, justament el dia abans que marxessin a viure a la vila. A partir d’aquell cap de setmana el poble restà sol, llevat de les estades que hi fan, regularment, 5 o 6 famílies que pugen de Tremp a cuidar els horts.

Alzina, Juny 2013, 18:03. Els Mirabet-Castells al sol de la tarda

Alzina, Juny 2013, 18:03. Els Mirabet-Castells al sol de la tarda

Asseguts al banc, davant la porta de l’era, s’acomiadaven de la casa, que rebentava clavells des dels pots de llauna del balcó, de l’aviram, de la parra i dels tants i tants anys de vida condensada en aquelles parets de pedra.

No es vàrem dir gaires coses aquella tarda, asseguts al sol, no calia. L’estona va anar passant, arrossegant-se, rodolant per la magnificència del paisatge, mentre canviaven les ombres, fent visibles les incomptables carenes que baixen pel vessant nord del Montsec d’Ares. La llum violenta del migdia s’havia atenuat, matisant tons ataronjats per les faleses calcàries, pels nius dels aufranys, sota l’altíssim vol dels voltors; el gran silenci, trencat només per la piuladissa de les orenetes. Resseguint els barrancs per on s’escolaven les aigües d’aquella primavera avançada, un rengle de pollancres verdejant tendresa. No es podia demanar més!

Pluja de tarda, Alzina octubre 2013, 6:40

Pluja de tarda, Alzina octubre 2013, 6:40

 

Altres articles de l’autora a El Muntanyenc:

L’Himàlaia i la Mistery Wall

Montserrat de dalt a baix (I)

Montserrat de dalt a baix (II)

Montserrat de dalt a baix (III)

La Sílvia Vidal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook