El muntanyenc

Esports

Montardo en blanc. Coronant el cim amb esquís als peus

Download PDF

 Publicat el 01-03-2013

Text: Carme Jordi i Carles Canals

 

La Cara N del Montardo des de Balarties. Foto: Carles Canals

El Montardo és un dels cims més emblemàtics de la Vall d’Aran i del Parc d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. Tot i la cota modesta, 2.833 m (no arriba a ser un tres mil), la seva situació, una mica aïllada i una mica més alta que la propera serra de Tumeneia fa que sigui un mirador de primera categoria. Una panoràmica de 360 graus amb ambient d’alta muntanya al cor del massís del Besiberri i la Punta Alta.

Podem pujar al Montardo fins al cim amb els esquís als peus i sigui quin sigui l’itinerari que escollim, trobarem una combinació de boscos, llacs i bones pales, que normalment deixaran satisfet l’esquiador alpinista. Presentem aquí alguns itineraris amb accés des de la Vall d’Aran que podeu combinar de pujada i de baixada segons els vostres gustos.

1. Una ruta clàssica: pel refugi de la Restanca i el coll d’Oelhacrestada

Es tracta d’una ruta clàssica. No és exigent des del punt de vista tècnic i permet gaudir d’unes bones pales a la baixada. És una ruta concorreguda.

Inici: Pont del Ressèc (1.390 m) amb accés per la pista asfaltada de la vall de Valarties, a la sortida del poble d’Arties: 5 km. Si la neu és abundant, pot ser que calgui deixar el cotxe a les bordes dera Artiga.

Ascens: Un cop posats els esquís se segueix la pista. Deixem la desviació de l’esquerra que porta a la vall de Loseron fins a una petita construcció al pontet de Rius (1.647 m). Pareu atenció a les allaus que baixen dels barrancs del vessant N del Montardo, especialment a la pala de la Mesilla, on hi ha les antigues instal•lacions de vagonetes a la part superior. Al pontet de Rius, seguint el camí d’estiu, iniciem la pujada endinsant-nos al bosc de pins per la riba esquerra del torrent. Entrem a un eixamplament de la vall, que es fa més planera, i gira cap al SO. Un cop a la resclosa de la Restanca la creuem per arribar al refugi (2.010 m). Alternativament es pot evitar el bosc pujant per la pala de la Mesilla, però només en cas de neu molt estabilitzada.

Vessants oest i sud del Montardo, separats per l’aresta SO que puja des del coll d’Oelhacrestada. Foto: Carles Canals

Sortim del refugi flanquejant en direcció SE, per remuntar tot seguit cap a l’E per la torrentada que es va fent més estreta i obligada (les ganivetes acostumen a ser necessàries a primera hora del matí i les traces de molts esquiadors que hi han pujat o baixat acostumen a dificultar la progressió) i desemboca a l’estany del Cap de Port (2.215 m). Passem pel llac i seguim el fons de la vall per dirigir-nos a l’evident coll d’Oelhacrestada (2.475 m), al fons, on caldrà buscar els millors passos entre les roques. El coll és la divisòria d’aigües entre el Garona i la Noguera Ribagorçana. Al peu del coll hi ha l’estany des Monges. Molt bona panoràmica de tot el parc.

En direcció al coll d’Oelhacrestada (Foto Carme Jordi)

Sortim del coll flanquejant en direcció NE i enfilem l’ampla i suau pala de la cara S, que cal superar fent llaçades (cal assegurar-se que la neu estigui estabilitzada). Un cop al final de la pala, girem al NW, seguim planejant per la carena cap al coll del Montardo (2.729 m) i emprenem l’atac final del cim (2.833 m) per una pala una mica obligada en els últims metres.

Descens: Pel mateix itinerari. Si la neu està en bones condicions, és preferible baixar les pales del Montardo fins a l’estany des Monges (2.427 m). Per allargar la baixada, tornar a posar pells i remuntar una mica per tornar al coll d’Oelhacrestada. D’aquí a la sortida d’aigües de l’estany del Cap de Port és millor flanquejar per sota de la cara O-SO del Montardo i anar perdent alçada a poc a poc. Del refugi al pontet de Rius es pot baixar pel bosc o per la pala de la Mesilla (sempre que la neu estigui ben estabilitzada i les allaus que hagin caigut no ens dificultin la baixada).

Dificultat: BE, S2-S3
Desnivell: +620 m, fins al refugi / +823 m, fins al cim
Horari total: 6.30 h – 7.30 h
Nota: És recomanable fer nit al refugi, sobretot si no es pot arribar amb el cotxe fins al pont del Ressèc.

2. Una mica d’alpinisme: pel refugi de la Restanca i la canal O

Combina l’itinerari clàssic amb una pujada per la canal per donar un toc tècnic a l’excursió.

Inici: Pont del Ressèc (vegeu itinerari 1)

Crestes i corredors de la cara O del Montardo per on transcorre l’itinerari nº2. Foto: Carles Canals

Ascens: Seguim l’itinerari 1 passant pel refugi de la Restanca fins a l’estany del Cap de Port (2.215 m). Deixem el fons de la vall i remuntem en àmplies llaçades en direcció E el vessant que cau del Montardo, per anar a buscar una marcada canal a la dreta del cim que pot remuntar-se amb els esquís als peus en el primer tram. Segons les condicions de la neu caldrà posar-se els grampons.

Pas clau del’itinerari 3. Foto: Carles Canals

Cap al final, la canal es bifurca i el tram de l’esquerra ens mena al coll del Montardo (2.729 m). Aquí ens tornem a posar els esquís i emprenem l’atac del cim (2.833 m) com en l’itinerari 1.

Descens: Per l’itinerari 1

Dificultat: BEA, S2-S3
Desnivell: + 620 m, fins al refugi / + 823 m, fins al cim
Horari total: 6.30 h – 7.30 h
Nota: La pujada de la canal pot presentar dificultats molt variables segons l’abundància i les condicions de la neu. Material recomanat: piolet, grampons, corda.

3. Acostant-nos-hi pel vessant E: per la vall de Loseron i l’estany de Seslòses

És un itinerari llarg i obligat en un punt de l’itinerari. En conjunt és un itinerari molt complet i solitari en comparació amb la ruta clàssica. No hi ha possibilitat de pernoctar en cap refugi.

Inici: Pont del Ressèc (vegeu itinerari 1). Agafem la pista de l’esquerra que s’endinsa a la vall de Loseron i pugem amb el cotxe fins que la neu ens ho permeti. Si la neu és abundosa, no podrem anar més enllà del pont del Ressèc (1.390 m).

Ascens: Un cop posats els esquís se segueix la pista que fa llaçades pel bosc. Es pot evitar alguna llaçada seguint els pals de l’electricitat. A l’alçada de la cabana de Loseron i el pont de Loseron (1.630 m) la inclinació del terreny disminueix i el paisatge és més obert. Deixem la desviació a l’esquerra que porta al coll de Pruedo i seguim fins al pla de la Mesilla (1.897 m). Enfilem per la rampa d’un desmantellat funicular de mesilla. Segons les condicions serà més pràctic pujar-la amb els esquís a l’esquena perquè hi ha marges i escales de pedra. Deixem el camí que puja al llac de Montcasau per desviar-nos a la dreta, seguint un antic tram horitzontal de vagonetes penjant a mitja alçada del cingle entre arbres. Un cop passat el barranc de la Ribereta (1.980 m), desemboquem en un abrupte cercle rocós que cal superar per una canal evident. Aquesta canal és el punt clau d’aquest itinerari. Amb els esquís a l’esquena (opció preferible) vencem el brusc desnivell i arribem a un cercle glacial suspès, a la base del qual trobem el llac de Seslòses (2.460 m). Baixem lleugerament fins al desguàs del llac i tornem a emprendre la pujada, aquest cop en direcció NW primer i W després, suau al començament, encara que després es va enfilant. Cap a la cota 2.500, la inclinació decreix i continuem avançant per una coma sinuosa. Cap a la cota 2.660 veurem per primer cop el Montardo. Només ens faltarà arribar a la cubeta sota del cim i emprendre la pala final per arribar al punt culminant del recorregut (2.833 m).

La cara E asolellada i la ombrívola N, dos ambients, dues ascensions. Foto: David Dalmau

Descens: El descens del cim fins al desguàs del llac de Seslòses és continuat i amb el pendent just per gaudir de valent les baixades amb neu verge. És recomanable seguir les traces de pujada per assegurar que trobarem el pas clau del recorregut. Si no s’ha recorregut l’itinerari a la pujada, cal anar amb molta cura de no quedar penjat a les barres rocoses. També es pot seguir l’itinerari 4 a la baixada o l’itinerari 1 si el cotxe és al pont del Ressèc.

Dificultat: BEA, S3 (amb un tram S4)
Desnivell: + 1.443 m, des del pont del Ressèc
Horari total: 6 – 8 h, segons el punt de sortida
Nota: Itinerari obligat i de forts pendents, que només es pot seguir en cas de neu molt ben estabilitzada. Es desaconsella el descens si primer no s’ha pujat per aquest itinerari.

4. La volta al Montardo: interessant recorregut circular

Aquest és un altre itinerari complet i que fa el descens per indrets poc visitats, amb paisatges bonics i agradables. Ressegueix tres valls.

Inici: Pont del Ressèc (vegeu itinerari 1)

Itinerari: Seguim l’itinerari 1 fins al coll d’Oelhacrestada. Sortim del coll flanquejant en direcció NE i girem cap a SE per anar a buscar un pas, 2.525 m, (ben visible des d’Oelhacrestada) a la carena que es desprèn de les Agulles del Port i separa les conques de l’estany des Monges de la del port de Caldes. És un petit collet en una zona gairebé horitzontal de l’esmentada carena, lleugerament més alt que el coll d’Oelhacrestada. Baixem del collet cap a l’estany del port de Caldes (2.418 m) i ens situem sota les pales que donen accés al doble port de Caldes (2.587 m), que caldrà remuntar posant pells un altre cop. Vorejant per sota d’unes roques es pot anar al coll de l’esquerra (N), 2.570 m, que és una mica més baix que el del S, el que habitualment es fa servir per anar de Colomers al refugi Ventosa.

Fent la volta al Montardo podem fer el cim seguint els itineraris 1 o 2. Tres esquiadors a la pala cimera. Foto: Carles Canals

Una alternativa és baixar del coll cap a l’estany des Monges, 2.427 m, vorejar la carena esmentada per la part inferior, vorejar l’estany des Mangades i enfilar també les pales que permeten accedir al port de Caldes.

Si voleu pujar al Montardo es poden seguir els itineraris 1 o 2. A la baixada decanteu-vos cap al SE per dirigir-vos al collet de la carena ja esmentat.

Arribats al port de Caldes, ens traiem definitivament les pells i comencem el descens suau més aviat en direcció E, cap al port de la Ribereta (2.440 m). Per dirigir-nos cap a l’estany superior de la Ribereta, anem primer lleugerament a l’esquerra i després poc per sobre de l’estany una suau ziga-zaga (dreta-esquerra) ens permet evitar les barres rocoses que cauen al llac. Amb alguna curta remuntada arribem a l’estany de la Ribereta de Baix. Una nova remuntada ens permet sortir-ne.

A partir d’aquí i ja al bosc, s’ha de tendir a la dreta, amb una mica de puja i baixa, per sortejar petits ressalts de roca. S’ha d’evitar la temptació de continuar avall. S’ha de tendir cap al torrent que baixa del coll de la Ribereta i llavors sí que seguirem NW, torrent avall, cap als estanys de Montcasau. Voregem els llacs per la riba dreta, pel mig del bosc, fins arribar al refugi, 2.055 m, vora la presa. El refugi és de dos pisos i té diverses habitacions. Baixem per la rampa pronunciada d’un desmantellat funicular de mesilla i enllacem a mitja rampa amb l’itinerari 3, cap a la cabana i el pont de Loseron, 1.630 m, i tornem al pont del Ressèc.

Dificultat: BE, S2-S3
Desnivell: +620 m, fins al refugi, +800 m, la resta de l’itinerari. 300 m addicionals si es puja al cim.
Horari total: 6-8 h (pujada i baixada)
Nota: Itinerari relativament complex i que requereix bon sentit de l’orientació, particularment entre els estanys de la Ribereta de Baix i de Montcasau. Per fer amb bona visibilitat i preferentment amb neu abundant. Remades i curtes remuntades als estanys de la Ribereta, de Montcasau i Plan de Loseron. Per la llargada del recorregut és recomanable fer nit al refugi de la Restanca, sobretot si es vol pujar també al Montardo.

5. La impressionant cara N: un descens atrevit

L’estètica cara N del Montardo vista des d’Arties no deixa ningú indiferent. És potser una de les vistes que més impacten el visitant de la Vall d’Aran. Assenyalem l’itinerari de baixada que ens ha descrit en Toni Raga, tot i que nosaltres no l’hem recorregut.

Inici: Pont del Ressèc (vegeu itinerari 1)

Ascens: Per qualsevol dels itineraris 1, 2 o 3, arribem al cim del Montardo (2.833 m).

Descens: Descendim en direcció NE fins a la segona de les basses del Montardo. Continuem baixant amb tendència N i al cap de poc s’endevina, a l’esquerra, una canal per la qual podrem accedir a les pales de la cara nord. La canal no presenta gaire dificultat, tot dependrà de la quantitat i l’estat de la neu.

Incici del descens del corredor nord. Foto: Carles Lluch

Descens del corredor nord. Foto: Carles Lluch

En les pitjors condicions, una corda de 40 m no ens anirà malament (ancoratge pont de roca). Un cop superat aquest tram, arribem a les grans pales de la cara nord i només resta un punt conflictiu. Es tracta d’un ressalt que hi ha aproximadament cap a la meitat, on la millor opció és baixar per les canals de l’esquerra en el sentit del descens. L’últim tram d’aquest descens el farem per dins del barranc de desguàs, força farcit de vegetació, que ens dificultarà la progressió si no és que alguna allau hi ha fet neteja.

Passats el corredor i la canal de desguàs, bona neu als pendents sota la pared N. Foto:Toni Raga

Dificultat: MBEA, S3 (amb alguns trams d’ S4)
Desnivell: -1.443 m

Dades d’interès:

Refugi Restanca: Conselh Generau d’Aran, integrat a la Xarxa de Refugis de la FEEC, guardat
http://www.restanca.com/

Web de fòrums i piulades: www.esquidemuntanya.com

Meteorologia i predicció d’allaus: www.meteocat.net

Itineraris i estat de la neu: http://www.lauegi.conselharan.org/
Bibliografia:

Val d’Aran, esquí de montaña y raquetas, Francisco Román, Desnivel Ediciones, 2009

Esquí de montaña en el Pirineo Catalán, Oriol Guasch, Desnivel Ediciones, 2002

Val d’Aran, Mapa – Guia excursionista, Editorial Alpina, 1:40.000

FEM MUNTANYA AMB ESQUÍS

El grup d’Esquí de Muntanya de la Secció de Muntanya fa una o dues sortides mensuals, el primer i tercer caps de setmana del mes. Aquesta és la dinovena temporada, amb una mitjana de 13 persones per sortida i 38 persones l’any. Bona companyia, bona sintonia, i bones sensacions quan llisquem sobre la neu verge, de pujada i de baixada. Consulteu el calendari de sortides al bloc de la secció: https://cmscsm.wordpress.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència