El muntanyenc

Cultura

Marges i fronteres

Download PDF

Publicat el 30-09-2014

Text i Fotos: Jordi Lafon

 

Va nàixer a  Barcelona 1967. És artista visual i el seu treball s’inscriu en un context de paisatge variable, entès com a escenari de relats i accions possibles. Els seus darrers treballs giren a l’entorn de la participació, la col·laboració i l’aprenentatge compartint experiències com el caminar, el dibuix, la fotografia i l’escriptura amb projectes com: Marges i Fronters, Deriva Mussol, Encontre, Com una Cadira, Criss-Crossing i Projecte NAS.

Colla de Figueres pujant al Puig Neulós, mirant enrere

Colla de Figueres pujant al Puig Neulós, mirant enrere

 

L’octubre del 2012 vaig assistir a un curs del Festival Ingràvid de Figueres anomenat L’art als marges: les perifèries de Figueres i Perpinyà. Durant dos caps de setmana, un a cada ciutat, vam anar acompanyats per diferents experts que ens van parlar d’àmbits com: la filosofia, l’urbanisme, la política social, la sociologia, la llengua i l’art, amb la intenció de presentar diferents realitats en relació al territori i, en concret, vincular-ho al lligam històric entre Figueres i Perpinyà. En acabar el curs, se’ns va proposar presentar un projecte on les línies principals eren relacionar d’alguna manera el que s’havia dit allà.

 En aquest context es va reflexionar sobre com aquestes ciutats estaven marcades per la condició de frontera i va sorgir la voluntat d’acostar-les física i simbòlicament proposant el projecte Marges i Fronteres. Així doncs, es van organitzar dues caminades i una trobada a la línia divisòria (la frontera), els dies 5 i 6 de d’octubre de 2013, en el marc d’Ingràvid, Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà 2013.

 

Lb red

Colla de Figueres caminant cap a Cantallops

El fet de caminar, més enllà de ser una bona pràctica esportiva, de lleure i salut, pot també esdevenir una aptitud ètica i estètica davant el paisatge. És així com pot rebel·lar-se múltiples experiències culturals en relació al territori, perquè abasta els àmbits social, polític i econòmic. El jardiner, arquitecte paisatgista, botànic, entomòleg i assagista francès Guilles Clément, al seu llibre Manifest del tercer paisatge, suggereix: “..considerar els límits com un gruix i no com un traç. Veure el marge com un territori d’investigació de riqueses a l’encontre de mitjans distints i assajar la impressió i la profunditat com a forma de representació del tercer paisatge”. El tercer paisatge, definit per Clément com “un espai situat als marges, localitzat als racons oblidats de la cultura, a les voreres dels boscos i al llarg de les carreteres i dels rius”.

Lc red

Colla de Perpinyà caminant cap a la Roca d’Albera

Si recuperem la idea de Clément de no considerar els límits (la frontera) com una línia divisòria, sinó com un espai més ampli, capaç de generar oportunitats, ens situa davant d’un gran escenari i un nou context des d’on articular sinergies entre els llocs i les persones, per assajar una manera de mirar, de pensar i de fer diferent. Aquest fet assenyala un flux humà continu de caminades entre els llocs, originat per diverses raons.

 El projecte Marges i Fronteres pren com a referència la tradició del fet de caminar com a pràctica estètica, per tal d’aprofitar les accions i conseqüències que se’n deriven, com és l’experiència dels participants en relació al territori, el vincle que es crea entre ells i les reflexions que això comporta.

Colla de Perpinyà pujant per la fageda del Puig Neulós

Colla de Perpinyà pujant per la fageda del Puig Neulós

Entre Figueres i Perpinyà els caminants van anar a trobar-se recorrent els 75 km camp a través que separen les dues ciutats. Un grup va sortir caminant de la plaça de la Rambla de Figueres cap a la frontera, fins al punt de la fita de la torre d’en Manel, al cim del Puig Neulós i l’altre grup va sortir caminant del Castellet de Perpinyà per assolir el mateix objectiu. Es tractava de promoure un viatge fent el camí a peu, passar la nit als pobles de Cantallops i la Roca d’Albera, a la falda de la muntanya, i l’endemà pujar al cim per trobar-se a la frontera.

Mapa del recorregut on s’indiquen els bols soterrats

Mapa del recorregut on s’indiquen els bols soterrats

En el mapa de les caminades es van fer uns senyals en el  recorregut. Eren punts que indicaven unes aturades en el camí per tal de soterrar, cada vegada, un bol de fang. Aquest objecte secular, símbol de la mixtura entre el plat i el got, actua com a mínima representació d’un lloc íntim i domèstic, la casa, l’espai i destí del desig en el context dels èxodes transfronterers. El bol, que és la casa, el niu, el nostre lloc on viure i ésser, ens permet representar un ritual carregat de sentit lligat al territori. Si caminar pot esdevenir un acte transcendent i poètic en si mateix i el ritual de soterrar els bols també, amb la unió de les dues accions es volia contribuir a una experiència amplificada que enllaci la casa i el camí com a conceptes i sentiments comuns.

Bols de fang a la Galeria Dolors Ventós de Figueres

Bols de fang a la Galeria Dolors Ventós de Figueres

Per tal de reflectir simbòlicament la idiosincràsia de les qüestions espacials, socials i culturals de Figueres i Perpinyà, els bols soterrats a cada costat de la frontera van ser encarregats a infants de la ciutat oposada. Amb aquesta finalitat es va organitzar dos tallers, un a la Galeria Dolors Ventós de Figueres i l’altre a l’Escola Arrels de Perpinyà. D’aquesta manera els bols esdevenien objectes ambaixadors a través del camí, desproveïts de prejudicis i carregats d’esperança. Amb la intenció de causar el mínim impacte sobre el terreny, els bols no van ser cuits al forn, facilitant així la seva posterior integració amb el sòl.

Soterrament d’un bol

Soterrament d’un bol

La caminada va començar a les ciutats de Figueres i Perpinyà per finalitzar en un punt natural, a dalt d’una muntanya del Pirineu, expandint així la idea d’intervenció a l’espai públic urbà. Aquests llocs transitats són paisatges interludis, tangibles i alhora mentals, perquè caminar no és tan sols un viatge a través del territori, també pot ser una emoció.

Les dues colles a la fita de la torre d’en Manel, al cim del Puig Neulós

Les dues colles a la fita de la torre d’en Manel, al cim del Puig Neulós

Quan una idea es converteix en una experiència col·lectiva pren tot el sentit. Compartir un projecte artístic amb persones d’àmbits, edats i orígens diferents té un valor extraordinari, perquè el viatge, que també és temps, esdevé una bona oportunitat per a l’intercanvi, i en la transversalitat d’aquesta voluntat rau possiblement la transmissió del coneixement i el gaudi. A la frontera ens vam trobar amb els altres que caminaven en direcció oposada i com en un efecte mirall, durant el camí ens vam tenir presents interpel·lant accions i pensaments.

 PROJECTE MARGES i FRONTERES

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia