El muntanyenc

Esports

L’ÚLTIMA VIA

Download PDF

Publicat el 10-10-2016

Text: E.Sancho 

Escaladora, mare i àvia d’escaladores

Es lleva d’hora, fa fred a París i cau un plugim que amenaça de convertir-se en neu. Va fent la motxilla, mentre esmorza un te llarg i galetes de civada, dubtant i sospesant-la cada vegada que hi afegeix alguna cosa –serà una ascensió lleugera.

 Abans de sortir escriu una nota:  No patiu gaire, sóc a la muntanya, tornaré en tres dies. René.

Agafa el metro fins a la Gare de l’Est i el TGV fins a Ginebra. Mentre espera el regional que el durà a Bellegarde i d’allà, després d’un nou enllaç, a Chamonix, aprofita per dinar a la Brasserie de la Place. Durant el trajecte, recorda els seus inicis en el món de l’alpinisme, el primer viatge als Alps, els mites de la muntanya, les grans ascensions de l’època, les cares nord més emblemàtiques, les heroïcitats dels rescats de muntanya, les vies que ha escalat i les que ha imaginat. Tot allò que ha conformat el seu entorn immediat durant tants anys li passa pel cap durant el trajecte. Recorda frases que l’havien colpit, cims i vies que no ha pogut assolir, rutes, sensacions… Somriu.

“Si no coneixes el fracàs és que no assumeixes prou riscos “ (1) – Pensa.  

El seu fracàs més important, aquell que li costa més d’acceptar, ha  estat  l’intent d’escalar el petit Dru. Ho havia provat per la cara nord dues vegades, la primera no en sabia prou, ho va intuir en les primeres tirades i no va voler assumir el risc. La segona a l’hivern i en solitari; en aquesta darrera, el mal temps l’havia obligat a abandonar al primer terç de la via. René es trobava molt fort, però estava segur que d’haver continuat no hauria pogut baixar, havia nevat tant que les purgues i petits allaus eren constants, i seguia nevant furiosament. El tercer intent, per la cara Oest, la mítica via d’en Robbins i en Hemming (2), en un moment de la seva trajectòria alpinística en què no podia fallar. Aquell any les caigudes de pedres eren tant constants que ja s’anunciava el col·lapse del pilar Bonnati que poc temps després canviaria la fesomia de la cara oest enviant més de dues-centes mil tones de roques glacera avall. El cas és que també van haver d’abandonar, recorda bé l’emprenyada del company de cordada i els projectils, que amb una periodicitat esfereïdora, els passaven brunzint per sobre en aquella part exposada de la paret fins que un d’ells, gros com una pilota, va rebotar sobre la seva motxilla, arrencant-lo de la paret i engegant-lo 15 metres avall i encara sort que el pitó va resistir!  S’havia fet bastant de mal a la ma, en aquell estat no podia seguir .

El Dru a l’hivern

El Dru a l’hivern

Escalaré fins el dia que no pugui arrossegar la meva motxilla (3)

El tren arriba a Chamonix a les 18:00, decideix de baixar a Les Praz i buscar allotjament. Abans, però, va fins a la plaça de l’església, seu al davant i mira amunt. Del cim del campanar continua amunt la Directa Americana. Sobre un pedestal de boscos, partits pel mig per un mar de glaç, el Dru senyoreja les esparses casetes de fusta del poblet de Les Praz. Pur granit vertical!, escasses vires encoixinades de neu. La foscor s’arrauleix ja, a les parts baixes, tènues fils de boires s’esfilagarsen pels vessants i una llum rosada el vesteix de transparències. A dalt de tot llueix el sol i al darrera, l’Aguille Verte  fumeja  a l’embat del vent dels cims.

Ha arrossegat fins aquí la seva motxilla, té el dret d’escalar aquesta via amb els seus propis mitjans. Agafa els prismàtics; les travessies per les vires de la part baixa estan dins la fosca, però reconeix les primeres dificultats serioses, per sobre de la sisena reunió; segueixen els tres llargs de corda de fissura que només es poden escalar encastant-hi  les mans a dins, el flanqueig a la dreta, delicat! El fantàstic díedre Mailly, el vivac del bloc encastat, on un despreniment de rocs va acabar amb  la seva aventura ara fa 35 anys… Se la coneix de memòria, segueix amb la mirada l’estètic i desplomat díedre de 90 metres que no va poder escalar, identifica el flanqueig amb pèndul i les darreres dificultats del sostret clivellat de sisè grau; sent com el seu cos escala ingràvid els atlètics passos, cada cop més assequibles, de les darrers tirades, a les mans l’aspre textura del granit. Finalment, surt pel collet que dóna al descens equipat per la cara est. Mira l’alterosa l’aresta de les Flames de Pierre, mentre va rapelant fins a tocar la gelera. S’ha acabat!  Se sent exultant…, feliç.

El descens

El descens

 El meu cor romandrà allà on el cos no podrà tornar mai més (4)

En René ho sap mot bé, el diagnòstic no admet cap dubte, esclerosi lateral amiotròfica en fase avançada. Fa temps que sent la pèrdua de força muscular i té dificultats per mantenir l’equilibri, ho ha patit d’amagat i a casa encara no en saben res, els hi ho dirà de tornada. Demà encara pujarà a Montenvers pel comiat definitiu.

(1) George Mallory,   possible primer escalador en assolir l’Everest.

(2) Doug Scout,  alpinista, fotògraf, escriptor i activista.

http://www.dougscottmountaineering.co.uk/

(4) John Forbes,  esquiador i alpinista,  pioner de l’Alta ruta Chamonix/ Zermat.

Bibliografia:

Lionel Terray: Les conquérants de l’inútil. Ed. Gallimard. Editat en català l’any 1982, ed. RM.

Mirella Tenderini: Gary Hemmning,  una historia de los años 60. Ed. Desnivel, 1993.

Altres articles de l’autora a El Muntanyenc:

L’Himàlaia i la Mistery Wall

Montserrat de dalt a baix (I)

Montserrat de dalt a baix (II)

Montserrat de dalt a baix (III)

La Sílvia Vidal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia