El muntanyenc

SlideFotografies

Les illes Svalbard, latitud 78N

Download PDF

Publicat el 01-11-2013

Text i fotos: Carme Jordi 

Física astrònoma i muntanyenca

 

Localització de les Svalbard

Quan fa cosa de més d’un any em van anomenar les Svalbard, no vaig saber de què em parlaven. Fent memòria i mirant un mapa vaig recordar Spitsbergen, de les lliçons de geografia de quan era petita. Amb quasi el doble de superfície que Catalunya i menys de 3.000 habitants, les Svalbard són natura en estat pur. Quatre coses que en vaig llegir (el cim més alt té el nom d’un físic eminent i les muntanyes del seu voltant fan referència a astrònoms i matemàtics, les llargues nits d’hivern i els llargs dies d’estiu, més óssos polars que humans en el conjunt de les illes, el lloc més proper al pol nord fàcilment accessible,…) em van captivar tant que no vaig poder resistir la temptació d’anar-hi.

Mapa de les Illes Svalbard

L’arxipèlag de les Svalbard és a l’oceà Àrtic entre els paral·lels 74o i 81o, a mig camí entre l’Europa continental i el pol nord, en ple cercle polar. L’illa més gran és Spitsbergen i la segona en extensió, Nordaustlandet, al nord-est. Si bé Spitsbergen és força muntanyosa (el Newtontoppen, el cim més alt, té 1.717 m d’alçada sobre el nivell del mar), Nordaustlandet contrasta per la seves planúries.

El centre administratiu és a Longyearbyen, en una badia de l’Isfjorden a la costa oest de Spitsbergen. Va ser fundat el 1906, arran de l’explotació minera que s’hi va instal·lar. Actualment té poc més de 2.100 habitants, entre els quals s’hi poden trobar noruecs, tailandesos, suecs, danesos, alemanys, mexicans,… La següent població és Barentsburg, un assentament rus amb algun centenar de pobladors russos i ucraïnesos. Les altres dues poblacions són Seagruva, cap al sud, i Ny-Alesund, l’assentament més pròxim al pol nord. No hi ha carreteres que connectin els diversos assentaments, calen motos de neu, avions o vaixells per als desplaçaments.

Longyearbyen és la “capital” i el centre administratiu de les illes Svalbard

Longyearbyen des de les montanyes que l’envolten

 

L’estàtua de Lenin situada més al nord, a Pyramiden

A principi del segle XX es va iniciar l’extracció industrial de carbó per part de companyies noruegues i russes i es van establir els primers assentaments humans permanents. La mineria del carbó ha anat de baixa, si bé encara es mantenen dues mines en funcionament per part d’una empresa subsidiària del Ministeri de Comerç noruec, la mina 7, prop de Longyearbyen, i Svea Nord a Sveagruva, amb una reserva d’aproximadament 30 milions de tones.Les illes no tenen ni han tingut mai població autòctona, tret del pas dels inuits, de Sibèria cap a Groenlàndia. La primera menció es troba en una saga islandesa del 1194 i les sagues nòrdiques fan referència a una terra lluny, al nord, al final de l’oceà, origen del nom de Svalbard. L’holandès Willen Barents, que buscava un pas fàcil cap a la Xina, és considerat el primer visitant del continent, el 1596. Ell va ser qui va anomenar l’illa Spitsbergen o “muntanyes esmolades”. Es van utilitzar per primera vegada com a base per a la pesca de balenes a la costa oest el segle XVII, per part d’anglesos, holandesos, francesos, noruecs, danesos i russos. A la caça de balenes s’hi va afegir la caça de morses, foques, ants i belugues. Els noruecs s’hi van incorporar cap al 1795 amb la caça d’óssos polars i llops. Després les van abandonar.

L’assentament miner rus de Pyramiden, actualment abandonat

La investigació i el turisme s’han convertit en importants indústries complementàries: la Universitat de Svalbard (amb cursos principalment sobre biologia, geofísica i geologia àrtiques, amb 350 estudiants), el dipòsit mundial de llavors (Global Seed Vault, una mena d’arca de Noè de llavors), on s’emmagatzemen llavors de totes les espècies per si cal restaurar la diversitat ecològica de la Terra, tots dos a Longyearbyen, i un centre de recerca de la NASA, l’estació polar polonesa i l’estació Riu Groc de l’Àrtic xinesa, a Ny-Alesund. S’hi han d’afegir l’estació de seguiment de satèl·lits polars (NASA+Centre de l’Espai de Noruega) i el radar d’EISCAT per observar les aurores.

Tot i aquestes activitats econòmiques i poblacions, les Svalbard són natura en estat pur. 61.000 quilòmetres quadrats, quasi el doble que Catalunya, per a menys de 3.000 habitants, uns 2.100 dels quals estan concentrats a Longyearbyen. La normativa rigorosa de preservació i el munt d’espais protegits ens mostren el que s’ha perdut en altres llocs del planeta. És el lloc on hem pogut gaudir del silenci més absolut.

En la maduresa, el relleu per part de les graceres, es caracteritza per valls amples i cims suaus i aplanats

No t’acabes l’espai, no pots abastar-lo: fiords, muntanyes, valls immenses, testimoni del pas de les geleres, tot es perd en l’horitzó. El clima rigorós de l’hivern  es tempera pel corrent de l’Atlàntic Nord, tot i els forts vents, i l’estiu és relativament suau per ser tan a prop del pol. La flora aprofita els llargs dies d’estiu per refer-se de les llargues nits d’hivern. A les illes podem trobar-hi una vintena d’espècies de mamífers marins (dofins, foques, morses, balenes,…), una trentena d’espècies d’ocells (la majoria migratoris) i l’emblemàtic ós polar, la icona de les illes.

Ocell en vol sobre el oceà Àrtic

D’activitats, en podeu trobar per a tots els gustos. Per descobrir el paisatge, la flora i la fauna, a l’estiu podeu fer rutes a peu, amb gossos groenlandesos o amb vaixell, i l’opció de l’hivern inclou rutes de raquetes, esquí nòrdic, esquí de muntanya, trineus amb gossos i també vaixell. Dos, tres, quatre,… quinze dies. Com us dèiem, no us les acabareu. Deixeu els rellotges a casa, a l’estiu tant és que siguin les 12 del migdia com les 2 de la matinada, la claror és la mateixa. A l’hivern gaudireu de la foscor més absoluta les 24 hores del dia, això sí, amenitzada per les aurores boreals o per la lluna plena i les estrelles reflectides sobre la neu.

Campament a l’altiplà d’Adventdalen. Els gossos vigilen el campament per si s’acosten llops o ossos

Campament a l’altiplà d’Adventdalen. Els gossos vigilen el campament per si
s’acosten llops o ossos

La nostra visita va ser curta però intensa. No ens va decebre. Us les recomanem

Bibliografia:

Norway, Edit. Lonely Planet

http://svalbard.nordicvisitor.com/

Un commentari

  1. M Rosa Brunet08/07/2014 at 13:19

    Gràcies per aquest article tan interessant. M’han agradat les referències a l’origen dels noms. Buscava informació arran del cas del noi anglès Horatio Chapple he vist que tenieu gossos vigilant per si venien óssos!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència