El muntanyenc

Cultura

Les distàncies focals i la perspectiva a la fotografia de muntanya (I)

Download PDF

Publicat el 01-04-2014

Text i : Manel Orbay

Fotos: Manel Orbay i autors citats

Mecànic d´impresores, fotògraf afeccionat, escalador, esquiador de muntanya i viatger

 

Presentació

La primera part d’un article que serà útil a aquells que fotografien amb cura i que valoren una bona imatge. Una reflexió  de com disparem recolzada en aspectes tècnics que qualsevol persona interessada podrà fer seva.

1 Introducció: arribant al refugi.

Ens acostem a un refugi de muntanya.  Fa hores que caminem i ja tenim ganes d´acabar la jornada. Quan estem quasi arribant, parem i agafem la càmera. Aquesta és una de les fotos imprescindibles.

Demanem als companys que es posin davant, perquè es vegi que hem arribat sencers.  Com que estem tan a prop, obliguem l´òptica de la càmera a agafar tot el que pugui.

Ja a casa, ens passem les fotos amb un dels companys.  Es sorprenent, la mateixa sortida i unes fotos tan diferentes de les nostres. En la de l’arribada al refugi, l’edifici surt envoltat per l´ambient auster de l´alta muntanya.  Al fons, la presència impressionant del cim que farem el dia següent. Podem veure la nostra colla arribant al refugi, empetitida per la grandesa de l´entorn.  En comparació, a la nostra només apareix la façana i poca cosa més.  Deu ser que ell porta una càmera més bona? Aquesta història és una exageraciò volguda per fer-nos reflexionar sobre com disparem.

Podem sospitar el que ha succeït: és questió de perspectiva.  La càmara “pot veure” la realitat de maneres diferents, en perspectives diferents.  Possiblement, el nostre amic no es volia conformar obtenint només una imatge, i ja feia estona que anava disparant, probant diferents enquadraments i focals.

Acostar-se massa al subjecte més proper ens pot obligar a utilitzar una focal curta que ens separarà excessivament el pla més proper i el més llunyà

Acostar-se massa al subjecte més proper ens pot obligar a utilitzar una focal curta que ens separarà excessivament el pla més proper i el més llunyà

2 Conceptes bàsics

Quan la llum reflectida per un objecte arriba a una superfície fotosensible després de creuar una lent (retina, pel·lícula fotogràfica o sensor digital) hi forma una imatge invertida i enfocada.

Hi ha conceptes essencials que cal entendre abans de continuar: l’enquadrament, el sensor i la distància focal també anomenada milimetratge, ja que es mesura i s’anomena en mm.

L’enquadrament, en fotografia, és la composició, la forma en la qual s’ordenen els objectes vistos dins d’un quadre. Aquest concepte ve originalment de la pintura.

El sensor: és l’element d’una càmera fotogràfica digital que capta la llum que compon la fotografia. Consisteix en un xip format per milions de components sensibles a la llum (píxels) que quan els exposem formen la imatge fotogràfica. A la fotografia digital, el sensor electrònic és l’equivalent al rodet fotogràfic convencional.

La distancia focal és la distància que hi ha entre el centre òptic d´una lent i el punt focal o focus. Col·loquialment, es parla d´òptiques curtes o llargues, en funció del milimetratge que tenen.

L’òptica pot ser de distància focal fixa  o variable. Les variables són formades per un conjunt de lents que modifiquen la distància entre elles.

Esquema de la distància focal de lalent

Esquema de la distància focal de la lent

Però, per què serveix canviar la distància focal? Molts diran que per poder apropar els objectes llunyans i per poder “fer cabre a tothom” de la colla en una foto propera.  Serveix per això, però també per més coses.  Les diferents distàncies focals ens permeten anar canviant la perspectiva i, per tant, la visió que volem donar del que estem veient i fotografiant.

3 Una mica d’història

Als anys 60 i principis dels 70, si volíem disposar d´una certa varietat en la perspectiva que ens donava la nostra càmera, havíem de disparar amb una reflex, i portar a sobre un petit arsenal d’òp- tiques fixes. Les càmeres compactes de llavors no disposaven d´aquest avantatge, i sempre es quedaven limitades a l´hora d´aconseguir segons quines imatges.

Era habitual parlar d´un conjunt de tres òptiques fixes: 28 / 50 / 135 mm (a partir d’ara només usarem el número). Pels més agosarats, 21 / 35 / 180 .  Sempre hi havia qui es comprava una òptica extrema, com “l’ull de peix” o el tele de 500. No van trigar en adonar-se que després de la novetat, acabava oblidada al calaix, fent companyia a altres capricis mai prou amortitzats. Quan més anem als extrems, més restringit es l´ús que fem de qualsevol cosa.

En aquesta època ja existien algunes òptiques variables.  Es movien dins la gama dels teleobjectius, però eren cars i es va trigar uns quants anys a millorar la seva qualitat.

Durant els anys 80, l’ordinador va millorar molt el disseny de totes les òptiques. Les de focal variable, que abarcaven diverses focals, de gran angular fins a  teleobjectiu en una única peça, van haver d´esperar fins a principis dels 90. El motiu era que plantejaven problemes de disseny i de construcció.  Una òptica angular sempre produeix més distorsió.  Per a aquests objectius oferir una qualitat similar a la dels seus equivalents fixos és encara una prova de foc que poques marques passen amb nota. El fet  que les primeres òptiques variables disposessin exclusivament de focals llargues (de milimetratge elevat), va fer que la paraula zoom s´utilitzés incorrectament per anomenar  els teleobjectius.

3ret

Esquiant al massís del Cotiella (Foto: Quim Carreras)

 

Allunyar-se massa, pot provocar que ens allunyem també de l´acció que està succeint.  En aquest cas, seguim a l´esquiador en el seu descens dins del paisatge o reduïm els protagonistes a simples figurants, engolits per la grandesa de l´entorn

Allunyar-se massa, pot provocar que ens allunyem també de      l´acció que està succeint. En aquest cas, seguim a l´esquiador en el seu descens dins del paisatge o reduïm els protagonistes a simples figurants, engolits per la grandesa de l´entorn

Avui disposem de petites càmeres meravelloses.  Ja no són només les reflex, que s’equipen amb una varietat d´òptiques fixes i variables que ens permeten abordar qualsevol situació.  Les compactes són les que més s´han beneficiat d´aquests avenços.  La immensa majoria, fins les més petites, porten objectius de focal variable.

Treballar amb òptiques fixes no es pas negatiu. Obliguen el fotògraf a moure´s, a apropar-se o allunyar-se per capturar la imatge que vol obtenir.  Els que busquen màxima qualitat encara les utilitzen.  Ara bé, a la muntanya i als viatges, la quantitat i pes de material que portem a sobre és una severa limitació. Aquí, poder reunir les prestacions de diversos objectius en un o dos és la solució. Una càmera compacta porta una sola òptica variable. L´elecció del model concret dependrà de la gama de milimetratge que necessitem.

4 Arriba el món digital.

L´arribada de la fotografia digital ha canviat el món de la fotografia.  La primera, i crec que més important, és que ja no estem esclavitzats pel suport de les imatges. Hem abandonat el rodet i els seus inconvenients: un sol ús, preu elevat, revelat, disparar amb prudència, pes i volum en viatges llargs, etc., però també alguns dels seus avantatges, essent la qualitat el més important. Encara queda qui segueix disparant amb pel·lícula, perquè el resultat és molt bo.

Però podem dir que tot això s´ha acabat.  Deixant a part alguns formats fotogràfics, els mitjans i els grans (dels que després parlarem, encara que sigui de passada), ja fa temps que, en imatge, tot es digital.

Així doncs, tenim a les mans un sistema de captació d´imatges que ens permet disparar tant com vulguem.  Un cop feta la tria d’imatges, podem prescindir de les altres amb un senzill formatat. Ara podem fer moltes més proves que abans, cosa que revertirà en coneixença del nostre material per allò que volem aconseguir.

Un cop tenim les imatges, podem manipular-les de moltes maneres amb programes de retoc i edició.  Aquí se’ns obre un món sencer de possibilitats:  fotos fosques que recuperen la claror, reenquadrar per fer-les més expressives, corregir la perspectiva distorsionada en la fotografia d´edificis, etc.

I hem d’evitar caure en la contradicció de no aprofitar al màxim el sensor de la càmera fent fotos de menys resolució per no omplir la tarja de memòria. No hem de limitar les possibilitats del sensor. Si ens preocupa el que ocupen les nostres fotos, portem més targetes de memòria.  Ocupen poquíssim espai i cada vegada tenen uns preus més assequibles. I és una bona manera d´evitar-nos disgustos en un viatge llarg, si perdem o ens roben la càmera.

5 Classificació de les òptiques

A títol orientatiu proposem una classificació de les òptiques en funció de la seva distància focal, prenent com a referència el sensor full frame, de 24 x 36 mm, la mida de la película de “pas universal”.

Classificació de les òptiques

Classificació de les òptiques

Nom Focal / milimetratge Observacions
Ultra gran angulars de 8 fins a 15 m/m inclou els “ull de peix”
Gran angulars forts de 16 a 24 m/m
Gran angulars normals de 28  a 40 m/m
Estàndard o “normals” de 45 a 60 m/m
Teleobjectius curts de 70 a 120 m/m
Teleobjectius mitjans de 135 a 200 m/m
Teleobjectius llargs de 250-300 a 1000 m/m o més
Petits telescopis (superiors a 600 m/m)  amb adaptador per  càmera poden servir de teleobjectiu.
Encara que sigui al preu de separar bastant els diferents plans de la imatge, les òptiques curtes ens ofereixen una perspectiva que ens deixa immersos en l´ambient que estem retratant

Encara que sigui al preu de separar bastant els diferents plans de la imatge, les òptiques curtes ens ofereixen una perspectiva que ens deixa immersos en l´ambient que estem retratant

Les òptiques llargues ens permeten acostar-nos i,  aprofitant la seva limitada profunditat de camp,  aïllar el motiu principal de tota la resta, aquí una papallona libant una flor de  llengua de bou

Les òptiques llargues ens permeten acostar-nos i, de pas, aïllar el motiu principal de tota la resta, aquí una papallona libant una flor de llengua de bou

 

6 Mida del sensor i òptiques

El milimetratge d´un objectiu té a veure directament amb la mida del sensor de la càmera, és a dir, el format. Parlant genèricament, el grup d´òptiques que fa servir un format petit sempre és d´inferior milimetratge a un grup d’un format més gran.

En una classificació orientativa, i prenent com abans el pas universal com a referència, tenim quatre formats de sensor, associat cadascun a un tipus de càmera. Qui vulgui anar més enllà, podrà calcular, per cada format, el milimetratge equivalent al de referència amb el factor multiplicador de la taula adjunta:

Format de sensor Càmera Observacions
Full frame 24×36 m/m o FX Rèflex Utilitzat pels professionals i els afeccionats molt exigents.  Són les més cares.  Els milimetratges són els de la taula anterior.
15,8 x 23,6 m/m o DX Rèflex senzilla Capaç de donar molt bona qualitat.  Té els avantatges de la reflex i és més assequible. Factor multiplicador 1,5
Menors de 15,8 x 23,6 m/m Compactes de sensor gran Qualitat prou bona per substituir les anteriors. Factor multiplicador 4,6.
Encara menor(són el que porten la majoria de compactes de butxaca) Compactes petites Acompanyades d´una bona òptica, podem disposar d´una qualitat satisfactòria, sempre en condicions de llum favorables.  Factor multiplicador 5,6
.

Pedalant pel Marroc

Tractaments diferents per una mateixa situació.  La primera s´ha fet amb una focal curta.  La segona, amb una bastant propera a l´estàndard.  La tercera, amb una de bastant llarga.  Les mides relatives entre els elements de la composició es veuen alterades, depenent de quina òptica estem utilitzant.  També podem notar com els objectes més llunyans mostren un aplanament de la perspectiva

Tractaments diferents per una mateixa situació. La primera s´ha fet amb una focal curta. La segona, amb una bastant propera a l´estàndard. La tercera, amb una de bastant llarga. Les mides relatives entre els elements de la composició es veuen alterades, depenent de quina òptica estem utilitzant. També podem notar com els objectes més llunyans mostren un aplanament de la perspectiva

Fins aquí la primera part, que ha parlat del concepte de distància focal i els formats o mides de sensor que podem trobar.  A la segona part parlarem de la relació entre distància focal i perspectiva. Treballant aquesta relació aprendrem a capturar imatges diferents dels mateixos objectes. En observar-les ens explicaran realitats i emocions diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència