El muntanyenc

Cultura

Le Havre

Download PDF

Publicat el 14-03-2017

Text i fotografies: Carme Artigas

Professora de física i química jubilada, excursionista i viatgera

 

Le Havre i el seu port al final de la 2a Guerra Mundial. Avui és el segon port de França, després de Marsella, en volum de mercaderies. (Foto: www.fdesouche.com)

Els dies 5 i 6 de setembre del 1944 els aviadors de la R.A.F varen bombardejar la ciutat ocupada de Le Havre. Van esser els pitjors bombardejos que va patir la ciutat. Feia tres mesos que els aliats havien desembarcat a les platges de Normandia i l’objectiu d’aquests bombardejos era facilitar l’avançament de les tropes aliades cap el nord i l’est. El port de Le Havre, ple de combustible de les tropes del Tercer Reich, era vital per a l’estratègia alemanya. No era pas el primer bombardeig que patia la ciutat. Durant la guerra la ciutat va estar sotmesa a 132 bombardejos, 150 ha varen ser anorreades, 12.500 edificis destruïts i el port arrasat, i varen morir 5.126 persones de les quals més de 2000 ho varen fer el setembre d’aquest 1944. Quan el 12 de setembre els aliats van entrar  a Le Havre varen trobar una ciutat en runes i 80.000 persones sense sostre. Le Havre havia estat la ciutat més bombardejada de França.

Del port de Le Havre i del barri que l’envoltava només en quedava un pilot de runes. La reconstrucció va ser encarregada l’any 1945  a August Perret  (1874-1954), un dels millors arquitectes francesos del segle XX.  Ell i una vintena d’alumnes seus van portar a terme la reconstrucció del centre de Le Havre. Perret no va voler reproduir l’antiga ciutat fundada per Francesc I, molt estimada pels seus habitants malgrat la seva insalubritat. L’ideal de Perret es pot resumir en la seva frase “ El que jo vull es fer quelcom de nou i durable”. Per tant, Le Havre es va convertir en un terreny d’experimentació de noves tècniques de fabricació i estandardització de materials.

Aquest arquitecte, adscrit a un moviment anomenat “Classicisme estructural” s’inspirava en el classicisme francès. Va planificar el centre de Le Havre seguint un model de retícula d’illes de cases quadrades de 100 per 100 m amb edificis que tenien una alçada de no més de 5 pisos, deixant espais generosos entremig i amb algun “edifici torre” de tant en tant que trencava la monotonia. El material més utilitzat va ser el formigó, que Perret trobava més bell que qualsevol pedra natural. El elements que utilitzava eren columnes, capitells i cornises que, al ser fabricades en sèrie, abaratien i simplificaven la construcció.

Aquesta reconstrucció avantguardista no va pas estar exempta de polèmica entre els habitants de Le Havre que enyoraven la seva antiga ciutat. Finalment l’any 2005 el conjunt de la ciutat reconstruïda va ser inscrita al patrimoni de la Humanitat.

Després de dues dures reconversions industrials durant els anys 80 i 90, Le Havre es prepara per diversificar els seus recursos atraient visitats i fomentant el turisme.

La reacció del visitant quan arriba a la ciutat és en certa manera contradictòria. En principi les estructures creades per Perret i els seus alumnes provoquen una certa prevenció degut a la seva racionalitat i aparent monotonia, reforçada per la presencia constant del formigó, però un cop t’hi submergeixes t’envaeix una sensació de confort pels volums que t’envolten i és llavors quan comences a apreciar la bellesa de les construccions i la monotonia desapareix quan perceps la diversitat de textures i la quantitat de matisos de color que pot prendre el formigó.

El port de Le Havre des del mar

Le Havre és el port més occidental de l’Europa continental, fet que li dona una preeminència sobre altres ports europeus en el transport de contenidors

Estructures del port

Tot i sent el segon port de França, Le Havre no ha estat exempt de reestructuracions. Avui les grans sitges estan buides i el transport de cereals s’ha traslladat a Rouen

Des del mar podem veure com de tant en tant sobresurten de l’entramat de la ciutat les torres ideades per Perret

 

La torre de vigilància del port competeix amb la torre de l’església de Saint Joseph ideada per Perret com a homenatge a totes les víctimes de la 2a Guerra Mundial

El sol del matí entra per les vidrieres multicolors inundant Saint Joseph d’una llum irreal

La racionalitat i els espais oberts dominen el centre de la ciutat reconstruïda

La parisenca rue de Rivoli va ser la inspiració de Perret quan va utilitzar els porxos

Els espais intercanviables i la llum que entra per obertures verticals són les característiques del disseny dels apartaments ideats per Perret

La higiene era una de les preocupacions de l’arquitecte i per això el bany era la peça central de l’apartament

El color rosat d’aquesta torre és una mostra de les tonalitats que pot prendre el formigó

El projecte de l’ajuntament de Le Havre no va estar exempt de polèmica. El resultat va ser una modificació pactada de l’original que va projectar Perre

Detall de la façana de l’ajuntament on podem apreciar una columna i el seu corresponent capitell

Llum de capvespre sobre el port i l’estuari del Sena

La mateixa llum encén les torres de Saint Joseph i de l’ajuntament que sobresurten de la retícula de la ciutat

Quadre intitulat “Impression, soleil levant“, pintat per Monet al port de Le Havre el 1872. El títol va batejar tot un corrent artístic, l’impressionisme. El blau clar dels cels, els núvols i la llum de Normandia van ser un dels paisatges preferits dels pintors impressionistes

 

Altres articles de l’autora a elmuntanyenc.cat

Siriana 1

Siriana 2

Siriana 3

Desde el Monte Santo

Caminant pel Sobrepuerto

Passejada per Nàpols amb Erri de Luca

Pozzuoli: La Roma antiga i els fenomens volcànics

Un commentari

  1. Ana Bernad21/03/2017 at 11:50

    Gràcies per l’article. Es sempre emocionant veure com una ciutat destruida per l’horror de la guerra pot aixecar-se i amb ella la seva gent.
    Ciutat i gent dures com l’hormigó que malgrat la seva aparent fredor pot convertir el gris (textura, tristesa…) en colors i sensacions relaxants, dolçes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència