El muntanyenc

Ciència i medi

La surgència del riu Yaga

Download PDF

Publicat el 10-10-2017

Text: Núria Ferrer

Fotografies: Núria Ferrer i altres

Núria Ferrer Barbany és professora de Ciències Naturals jubilada, biòloga, naturalista, aficionada a l’ornitologia  i excursionista

Espectacular, després de davallar una bona estona, una magnifica cascada amb gran quantitat d’aigua bull davant nostre, tot i ser a mitjans d’agost. Quan ens hi acostem, veiem que no prové d’un riu, sinó que brolla de la base d’una de les parets del congost. Es tracta de la surgència del riu Yaga. Estem situats a les Gorges d’Escuaín, dins del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Al llarg d’uns cinc quilòmetres, entre immenses muralles verticals, discorre el riu Yaga per finalment desembocar al riu Cinca que tributa al riu Ebre.

Surgència del riu Yaga (Foto Núria Ferrer)

L’aigua brolla entre les roques calcàries (Foto Joaquín Salmerón)

Gorges d’Escuaín i el riu Yaga. (Foto Joaquín Salmerón)

El massís del Mont Perdut és una immensa massa calcària . La surgència del riu Yaga, també anomenda font d’Escuain, és una manifestació càrstica de tot un gran sistema subterrani de galeries i simes.   No ha estat fàcil esbrinar la seva procedència. Aquest sistema va començar a ser explorat als anys 70 pels membres del Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB). Gràcies al seu treball i també al d’altres grups, quaranta anys després s’han pogut establir les connexions entre les diferents cavitats. S’han descrit uns 30 km de recorregut entre avencs, galeries i sifons espectaculars. L’aigua de la pluja i de la fusió de la neu es recull en uns avencs de la capçalera de les Gorges d’Escuaín, la serra de Suecas, principalment del circ de Gurrundué, i surt 1.150 m més avall, després d’una trajectòria de 4.198 m de galeries. El GEB va realitzar el primer recorregut integral del sistema el 1986. Actualment és el segon desnivell més profund del Pirineus, després del d’Arañonera de 1.349 m, encara que quan es va explorar va assolir el tercer record del món (posteriorment va perdre posicionament en descobrir-se altres cavitats).

Gorges d’Escuaín. Els avencs B7 i B15 alimenten les fonts d’Escuaín 1.151 m avall a través d’una xarxa subterrània de galeries. (Foto Georutas del Sobrarbe)

Esquema en alçat de les diverses cavitats del Sistema d’Escuaín. (Foto Georutas del Sobrarbe)

Gorges d’Escuaín . El Circ de Gurrundué, a la capçalera, on es recullen les aigües del sistema càrstic. (Foto Joaquín Salmerón)

El cabal de la surgència oscil·la l’estiu i l’hivern entre 50 i 300 L/s, mentre que a l’època de crescudes de 4 a 8 m3/s i és la principal font d’alimentació del riu Yaga

Gorges d’Escuaín i el riu Yaga S’observa la surgència (Foto Joaquín Salmerón)

Per arribar-hi ens hem de dirigir al poble d’Escuaín, actualment pràcticament abandonat, però on hi una oficina d’informació del Parc. La ruta comença darrera l’església i un rètol ens avisa de “Ruta peligrosa”, ruta d’alta muntanya, segons la qualificació donada per l’esmentada oficina. Seguim un corriol estret una mica amb l’alerta activada, i al cap de poca estona ens trobem un pas que flanqueja una paret rocosa una mica exposada i que està equipat amb unes cadenes. S’ha d’anar amb precaució, especialment si el terreny està humit. Continuem davallant amb trams de fort pendent, i de cop, després d’una petita grimpada, ens trobem amb la sorpresa d’una bonica cova per on travessa el camí. Una mica després trobem un pas on temps enrere va haver-hi un despreniment, i es troba equipat amb una escala de fusta i una cadena; el passem sense cap dificultat.

Cova que forma part del camí (Foto Núria Ferrer)

Pas equipat amb una escala i cadenes (Foto Joaquín Salmerón)

El corriol segueix baixant molt dret fins al fons de les gorges i acaba a l’alçada de la surgència del riu Yaga, on un potent broll d’aigua surt entre les roques originant una preciosa cascada. En total hem fet uns 200 m de desnivell i uns 50 min de recorregut.

Ens trobem una colla que practica el barranquisme i que segueix riu avall, que és ple de boniques cascades i tolls d’aigües cristal·lines. Nosaltres remuntem una mica i trobem petits gorgs i grans blocs de pedra que són més abundants segons progressem barranc amunt.

Gorg amb aigües cristal·lines (Foto Núria Ferrer)

Si observem la vegetació ens adonarem que al fons de les Gorges domina un bosc humit de faig acompanyat d’avellaners, trèmols i bedolls que contrasta amb la vegetació mediterrània amb domini d’alzines que trobem al poble d’Escuaín i a les parts superiors de les Gorges. Això és el resultat del fenomen d’inversió tèrmica, ja que en ser un estret congost les temperatures són més baixes al fons i van pujant segons ascendim.

Bosc humit de faig al fons de les Gorges d’Escuaín que contrasten amb les alzines de la part superior. (Foto Joaquín Salmerón)

I si mirem cap amunt podem veure voltors sobrevolant les enormes parets calcàries, i també el trencalòs, joia de l’avifauna pirinenca, i que aquí gaudeix d’un programa de protecció especial.

La tornada la fem pel mateix camí.

Trencalós (Foto Fundació Catalunya La Pedrera)

Poble d’Escuaín

Per saber-ne més

http://www.geoparquepirineos.com/descargas/pn_10.pdf

Turismo Sobrarbe

https://www.quebrantahuesos.org

 

Altres articles de l’autora a elmunyanyenc

Parlem de bolets (I)

Parlem de bolets II

Impressions d’un viatge ornitològic a Bulgària

Història d’un códol

Un commentari

  1. Iolanda Bonet15/10/2017 at 20:00

    Bon article sobre un paisatge tan suggerent i arriscat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook