El muntanyenc

Esports

La Sílvia Vidal

Download PDF

Publicat el 08-09-2014

Text i Fotos: Eulalia Sancho

 

Escaladora, mare i àvia d’escaladores

 

 

Sílvia Vidal

Coneixeu la Sílvia Vidal? Si sou escaladors segur que n’heu sentit parlar, si no, obriu el Google, poseu-hi el seu nom, llegiu les referències i mireu les fotografies. Parlar de la seva activitat esportiva és entrar en un espai reduït: el big wall, que és una especialitat que practiquen poques persones i poquíssimes amb el seu grau de compromís. Les seves ascensions en solitari de grans parets, a tots els continents, es poden comptar entre les més agosarades del panorama mundial. En tot cas, ella és la persona més valenta i més coherent que conec.

La Sílvia escala sense concessions a la galeria i sovint ho fa sola, perquè ho vol fer. Malgrat que la soledat és un ingredient necessari de moltes de les seves activitats, és una excel·lent companya de viatge, tant en els més verticals, com en les aproximacions, perquè gaudeix intensament amb l’amistat, i comparteix amb les persones que estima aventures, rialles, plàcides converses i molt especialment la tranquil·la complicitat del silenci que la natura omple de goig.

Acostar-se a la seva personalitat aparentment feréstega no és pas senzill. Fa pocs dies, tornant de Montserrat, em parlava de la dificultat per aconseguir esponsorització per a les seves expedicions i jo li vaig dir: “És que tu no ets prou comercial, tu no ets d’aquest món”. “No t’equivoquis, jo sóc totalment d’aquest món -em respon -i ho vull ser, però no a qualsevol preu”. Avui mateix, arribant a casa hauria d’obrir l’ordinador i escriure en el meu blog el que hem fet avui: diria que he sortit a escalar amb una amiga de seixanta anys, tu; que li havia regalat pel seu aniversari escalar plegades  la Punsola del Cavall i explicaria alguns detalls d’aquest dia que hem compartit; les nostres motivacions, alguna anècdota… Jo no ho sé fer això! I a tu, t’agradaria?

La Sílvia no té blog, ni mòbil. Les aproximacions a les escalades les fa amb transport públic i a peu, carregant sola els més de cent quilos que sol portar a través de selves i tarteres. Quilòmetres i més quilòmetres, metres i més metres  d’aventura i d’escalada en estat pur, que donen sentit a una vida que és la seva: autèntica, volgudament allunyada del brogit habitual del domesticat alpinisme mediàtic.

Per entendre la seva activitat cal haver escalat amb l’economia de mitjans de l’escalada clàssica, posar-se al seu lloc, superar la inquietud que t’envaeix i tirar endavant amb el seu coratge, encara que només sigui amb la imaginació.

El pas de la Sílvia per la roca és tan subtil com el d’una aranya que fa el seu fil, només hi queda l’imprescindible, el mínim material possible i necessari per bastir els ràpels del descens. El seu respecte pel medi és absolut. Res no hi queda, tot baixa cap a la civilització: les ampolles de plàstic de l’aigua, les cordes velles, les càpsules buides del gas, les bosses de paper de les llenties…, tot!

Sílvia Vidal a la Via Naufragi a l’India

 

Som nosaltres dues al camp base, enmig d’una vall estreta envoltada d’altíssimes parets de granit, en plena nit. Plou sense parar ja fa dos dies. Ella ha tornat d’una prospecció de dotze hores tartera amunt, està inquieta. De cop s’asseu i diu: “He pres una decisió. Demà baixarem a Batseri, buscarem quatre portadors per arribar al peu de la paret amb el material. Jo sola tardaria una setmana”. Finalment ens relaxem. Quan ja m’adormo un allau de pedres cau parets avall, com un tro creixent, imparable. Li agafo la mà. “Només passa el que ha de passar, estem en un lloc segur”.- Amb aquesta seguretat em torno a adormir tranquil·la dins la petita tenda groga.

La Sílvia Vidal al 2014, a la paret dels Diables de Montserrat, durant la filmació del
film “Pioners” (2014), un documental sobre l’escalada dels anys 40 del segle XX a Catalunya.
Foto (Armand Ballart)

Si voleu fer un minitast de big wall amb la millor mestra, cliqueu aquí:

http://vimeo.com/54047012

 Plana personal de la Sílvia Vidal http://www.vidalsilvia.com/index.htm

Un commentari

  1. enric faura12/09/2014 at 13:42

    Una grandísima escaladora i una personalitat enigmàtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Pi d’en Xandri  20 anys – Defensem torre negra!
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Història d’un còdol
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook