El muntanyenc

Cultura

Juan Buyse, el nazi de Siurana

Download PDF

Publicat el 13-12-2016

Text: Enric Faura

Enric Faura fa més de 40 anys que puja muntanyes arreu de Catalunya, dels Pirineus i dels Alps. Li agrada qualsevol manera d’anar a la muntanya, però és la neu i l’esquí de muntanya on en gaudeix més. Ha escrit llibres i articles publicats arreu, però ell diu que el que més li agrada és llegir llibres de muntanya i perdre’s per qualsevol vall pirinenca remota.

 

L’any 1990 sortia al carrer el llibre Los tres miles del Pirineo, fruit del treball d’un ampli equip de muntanyencs que pretenia fixar de manera definitiva els cims de cota superior a la mágica xifra dels 3.000 metres dels Pirineus. Va generar un fort i ampli debat. L’any 2015 un llibre del periodista Toni Orensanz revela la veritable personalitat de Juan Buyse, l’artífex i líder d’aquella obra.

La polèmica de quan cims superiors als 3.000 metres hi ha al Pirineu és antiga. Hi ha nombrosos llistats i publicacions que han anat fixat una relació al llarg dels temps, però el tema no ha estat mai pacífic. El problema no ha vingut de dubtes orogràfics o altimètrics (malgrat alguna sorpresa recent) sinó més aviat dels criteris emprats en la delimitació dels cims. No hi ha dubte sobre els cims principals, però si molt debat en els cims secundàries i en les puntes properes. A partir de quan es pot parlar d’un cim independent o secundari? Quan una punta pot esdevenir cim individualitzat? Està tot descobert?

Per intentar acabar amb aquests debats al llarg dels anys vuitanta es va crear un ampli equip de muntanyencs catalans, aragonesos, bascos i francesos que sota el lideratge i comandament de Juan Buyse va endegar un treball de llarg abast, sistemàtic i rigorós, per intentar tancar el tema. Es van fixar uns criteris objectius i objectivables sobre el que s’havia de considerar cim principal, cim secundari i satèl·lit, es va fer un treball de camp exhaustiu, es va repassar a fons tota la cartografia i finalment l’any 1990 es va publicar el llibr Los tres miles del Pirineo  que establia el llistat definitiu, llistat que va tenir l’aval de la UIAA, de la FEDME, del CAF i altres institucions. Es pretenia que fos un treball concloent i servis per acabar amb les polèmiques.

El llibre va tenir un èxit enorme i en el món muntanyenc durant aquells anys, la dècada dels vuitanta i noranta, el debat va ser viu i encès. Moltes instàncies i persones van reconèixer la tasca feta i la van beneir, mentre altres discutien els criteris per determinar els pics secundaris i especialment es va discutir el bateig de puntes innominades amb criteris personalistes. En qualsevol cas va ser un treball molt important, que va marcar un abans i un després i que amb el temps s’ha anat consolidant com la referència definitiva i indiscutida.

En l’equip de pirineistes que formaven el grup de treball hi havia noms il·lustres d’ambdós costats de la frontera, altres més discutibles i alguna absència clamorosa. En tot cas eren noms de prestigi que van ajudar a donar consistència i reconeixement al llibre. Al capdavant de tot el projecte hi havia en Juan Buyse, qui ho va liderar amb ma de ferro i amb evidents dots organitzatius. Curiosament Buyse era un autèntic desconegut al món muntanyenc i pirineista, sense passat ni antecedents. D’origen belga, amb un passat una mica incert i boirós només se sabia que li agradava la muntanya, a la maduresa li havia nascut aquesta passió i amb un caràcter metòdic havia endegat aquest projecte. Es deia que tenia un caràcter fort, un punt autoritari, i poca cosa més. Alguns catalans sabien que era el propietari i estadant del gran xalet que s’alça sobre el cingle a l’entrada de Siurana, però res més. Corrien alguns comentaris confosos i estranys sobre el seu passat.

Fins l’any 2015, quan el periodista Toni Orensanz publica un llibre sorprenent, El nazi de siurana, on, sense embuts, declara que Juan Buyse és un antic nazi belga, alt comandament de las SS,  fugit després de la segona guerra mundial, que s’havia refugiat a Siurana per amagar-se del seu passat.

L’obra és un recull de tot el seu treball d’investigació i recerca, des del coneixement del personatge fins a les conclusions finals, on explica detalladament el passat de Buyse.  És una obra de no ficció, bon exemple de periodisme d’investigació, escrita a mig cavall del thriller i el reportatge. Mitjançant converses, entrevistes amb molta gent, treball de documentació i d’arxius, viatges a Bèlgica i la visita a la seva vidua, va construint el passat i trajectòria de Buyse fins confirmar de manera definitiva i concloent que havia estat un nazi belga, amb responsabilitats importants, que va ser detingut i jutjat, que es va escapar i va viure molts anys mig ocult a Siurana.

El llibre és molt senzill, amè i còmode de llegir, a l’abast de tothom, amb capítols curts i clars. No és un llibre de muntanya ni molt menys, sinó sobre la vida d’una persona de muntanya amb un passat ocult sorprenent.

Ens ha interessat la lectura del llibre per recuperar una època, la de les interminables discussions i debats sobre els tres mils del Pirineu, però també per reflexionar temes i aspectes que al llibre s’apunten i no s’aprofundeixen, com ara el pes del passat, la possibilitat de l’expiació, el perdó i la justícia.

És interessant saber que els germans Ravier no van voler integrar-se a l’equip de treball degut als comentaris sobre el passat nazi de Buyse, mentre que altres importants pirineistes confessen que és irrellevant i que el passat d’una persona no s’ha de tenir en compte. També les reflexions ètiques sobre el perdó, l’imprescriptibilitat de la culpa i l’expiació s’apunten entre línies.  I tampoc s’aprofundeix prou en la vanitat com a motor de l’ésser humà. ¿Per què un home amb un passat esgarrifós, que s’amaga a una casa dalt de la muntanya, que sempre està amatent per esborrar qualsevol connexió amb la segona guerra mundial s’embranca en un projecte públic i polèmic que posa en perill tota la tasca de molts anys d’ocultació? ¿ L’atracció per la muntanya va ser més important que la prudència d’una vida d’amagatotis? Temes que podien donar molt més joc però que no són objectes d’aquest llibre.

En qualsevol cas una obreta molt entretinguda i fàcil de llegir que relliga la muntanya, la biografia d’un personatge amb la gran història europea i les preguntes ètiques i morals que mai deixaran de ser rellevants.

El nazi de Siurana. Toni Orensanza Pi. Ed. Ara llibres. Barcelona, 2015. 292 pàg. 9788415642916

Altres articles del mateix autor a “elmuntanyenc”:

Los indómitos de la montaña, periodisme d’alt nivell

50 itineraris d’esquí de muntanya pel Pirineu català

David Le Breton: La marxa és bàsicament una ètica

La Transpirinenca. Un viatge interior

Henri Brulle (1854-1936). Part III: Companys i guies

Henri Brulle (1854-1936). Part II: Nous horitzons

Henri Brulle (1854-1936). Part I: El pirineisme de dificultat

Henry Russell (1834 – 1909) Part III: La seva influència en el pirineisme

Henry Russell (1834-1909) Part II: Enamorament pel Vinhamala

Henry Russell (1834-1909) Part I: La formació d’un pirineista cabdal

De la inutilitat de la muntanya

Per què pujar muntanyes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència