El muntanyenc

Ciència i medi

IMPRESSIONS D’UN VIATGE ORNITOLÒGIC A BULGÀRIA ( 2-10 maig 2016)

Download PDF

Publicat el 10-10-2016

Text: Núria Ferrer 

Fotografies: Núria Ferrer  i Víctor J.Hernandez

Núria Ferrer Barbany és professora de Ciències Naturals jubilada, biòloga, naturalista, aficionada a l’ornitologia  i excursionista.

Víctor J.Hernandez és naturalista, escriptor, tècnic en gestió de fauna i conservació, i editor. Ha publicat una trentena de  guies de camp i llibres de naturalesa.

Bulgària és un país bastant desconegut per nosaltres. Encara conserva l’autenticitat que moltes vegades es perd amb la massificació del turisme. Amb només 7,5 milions d’habitants i 110.550 km2 (gairebé com Andalusia i Catalunya juntes) presenta una gran varietat de paisatges. Des de les grans serralades dels Balcans, amb cims de gairebé els 3.000 m i uns espais dels més verges d’Europa, a zones més baixes on podem trobar llacs, praderies i boscos. Hi ha també  aiguamolls, platges i  penya-segats, situats aquests a la costa oriental, banyada pel mar Negre. Tot això fa que hi puguem descobrir una gran biodiversitat, com ara unes bones poblacions de llops i óssos i també una gran riquesa d’ocells, motiu del nostre viatge, dels quals es poden arribar a veure gairebé 300 espècies diferents!

La costa del mar Negre és un lloc privilegiat per a l’observació d’ocells.  Com en un embut, s’hi concentren diversos fluxos migratoris i hi ha extenses àrees on es poden aturar per reposar i recuperar forces en els  viatges cap al nord en el pas primaveral o cap al sud en el de la tardor.

El pelicà cresp ( Pelecanus crispus) habita el sud-est d’Europa

El pelicà cresp ( Pelecanus crispus) habita el sud-est d’Europa

Després d’una breu estada a Sofia comencem el viatge cap al sud, a les muntanyes del Ròdope, que mostren unes extraordinàries formacions rocoses, fruit d’erupcions volcàniques registrades fa uns 40 ma. Constitueixen l’hàbitat d’una gran quantitat de voltors i altres ocells. Al nostre pas trobem petits pobles d’aspecte pobre, on,  com en altres llocs, el jovent ha emigrat. Estem molt a prop de la frontera amb Grècia i Turquia i de tant en tant veiem minarets. Aquesta regió fou la primera a ser ocupada pels otomans, de manera que molta població és d’origen turc i conserva la religió musulmana.

Columnes basàltiques a les muntanyes del Ròdope

La furgoneta amb  què ens desplacem s’atura per primera vegada. En total som quatre i el nostre guia, un bon nombre per viatjar. Fem una petita passejada pel voltant, atents a qualsevol moviment, petites clapes d’arbustos emergeixen de la terra negra i, destacant  a sobre d’un munt de pedres negres basàltiques, apareix la petita figura blanca i negra del còlit ros melanoleuca , preciós! Els voltors sobrevolen les columnes basàltiques que constitueixen l’espectacular  relleu muntanyós i a la llunyania observem un grup de daines.

n2collalbarubiamelanoleuca-jpg

Còlit ros melanoleuca (foto Victor J. Hernandez)

Vall del riu Krumovitza

Vall del riu Krumovitza

Seguim el nostre viatge. Ens endinsem pels boscos i també per zones arbustives amb arbres dispersos. Busquem ocellets petits, com tallarols, mosquiters i mallerengues, que aquí estan representades per especies pròpies de l’Europa oriental i són de gran interès ornitològic. De vegades amagats entre les fulles són difícils de veure, això fa que sigui  imprescindible conèixer els seus cants, però jo vaig molt ben acompanyada amb el Mitko, el nostre guia, i el Víctor J. Hernández, prestigiós ornitòleg valencià. Així hem pogut observar al llarg del viatge el tallarol esparverenc i el xerraire, la trenca, el sit capnegre, el mosquiter pàl·lid oriental, la cuereta citrina, la mallerenga fosca, el pica-soques roquer i el còlit pàl·lid entre d’altres.

Aquest tipus de paisatge és molt adequat per a l’observació d’ocells petits

Aquest tipus de paisatge és molt adequat per a l’observació d’ocells petits

Sit capnegre

Sit capnegre (foto Víctor J. Hernandez)

Avui en Mitko ens porta cap al suau relleu del Sakar, prop de la frontera turca. El nostre objectiu és l‘observació de  l’àguila imperial oriental (Aquila heliaca).. Aquesta àguila es considera espècie a part de l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti). Es distingeixen per alguns detalls morfològics i de comportament. La part anterior de les ales és més blanca a la nostra àguila i a més,  l’àguila imperial oriental té una fina banda blanca a l’extrem de la cua. Aquesta àguila fou abundant a Europa en temps passats i era el  símbol de l’imperi austrohongarès, però avui en dia està en perill d’extinció. Només queden 10 parelles nidificants a Bulgària i totes concentrades en aquesta zona. Muntem els telescopis i… sí!, allà la tenim, a terra, al mig d’una enorme plana travessada per un riu. Les riberes estan poblades per frondosos pollancres i precisament sobre aquests hi fan el niu, a diferència de l’àguila imperial Ibèrica, que el construeix sobre pins i sureres.

Els companys de viatge observant amb el telescopi i els binocles

Els companys de viatge observant amb el telescopi i els binocles

Rètol anunciant l’àguila imperial a Topolograv

Rètol anunciant l’àguila imperial a Topolograv

Àliga pomerana

L’àguila pomerània, pròpia de l’Europa Oriental, també es va deixar veure (Foto Víctor J. Hernandez)

Fa dies que intentem observar el picot garser siríac (Dendrocopus syriacus), que és homòleg del nostre picot garser gros (Dendrocopus major). Aquestes dues espècies de picots són molt pròximes i necessiten arbres vells per fer-hi el niu fent un forat al tronc. Finalment, en  uns jardins d’un petit poble el veiem  per les branques  d’un arbre. En conviure  aquí  totes dues espècies s’han de repartir el territori i el picot garser siríac viu als llocs més humanitzats.

Picot garser ciríac

Picot garser ciríac (Foto Víctor J. Hernandez)

Ens sorprenen en els pobles els monuments de dimensions desproporcionades de l’antic règim comunista,  així com les  escoles i els edificis públics abandonats i d’aspecte deplorable. Des de l’any 1989, amb la caiguda del sistema comunista, el país ha sofert una gran transformació social i sovint traumàtica.  Des del 2007, Bulgària pertany a la Unió Europea.

Monument de l’època del règim comunista

Monument de l’època del règim comunista

Els búlgars van ser els primers en adoptar l’alfabet ciríl·lic, que després es va estendre a altres països com Rússia i Sèrbia. Sant Ciril, monjo grec del s IX, va crear la base d’aquesta escriptura amb la finalitat de convertir al cristianisme les tribus eslaves. Si visites Bulgària és molt recomanable  aprendre aquest alfabet doncs et permet llegir els rètols que només a les ciutats grans estan en els dos alfabets.

La gent del país és amable i acollidora, però convé saber que tradicionalment quan diuen que sí amb el cap fan que no i a l’inrevés, cosa que hem de tenir en compte per evitar-nos alguna sorpresa!

Pel que fa al menjar tenen una cuina molt variada  i a un preu molt assequible per nosaltres. És normal als menús dels restaurants oferir tot tipus de vísceres com ronyó, llengua, fetge, etc. Recordo que temps enrere també era més freqüent al nostre país.

Detall de l’anunci del menú d’un restaurant, és normal l’oferta de tot tipus de vísceres

Detall de l’anunci del menú d’un restaurant, és normal l’oferta de tot tipus de vísceres

Després d’uns dies voltant per unes carreteretes que demanen paciència i fora dels circuits turístics, arribem a Burgas. Aquesta ciutat està situada a la costa del mar Negre i quedem astorats en veure la gran quantitat de blocs d’apartaments i hotels de recent construcció i molts, desocupats. És trist que per tot arreu s’apliqui el mateix model de creixement descontrolat. A nosaltres, per sort, ens esperen una gran quantitat d’ocells  que trobarem a la costa, als llacs, a les salines  i als aiguamolls que envolten la ciutat: limícoles,  agrons, ànecs, corbs marins,  gavines, xatracs….. Els que criden més l’atenció per la seva mida i facilitat d’observació en vol, nedant o pescant tranquil·lament, són els pelicans (el vulgar i el cresp)

Pelican comú

Pelicà vulgar, Pelecanus onocrotalus (Foto Víctor J Hernandez)

També són freqüents els ocells rapinyaires. Just acabats d’arribar ens trobem el falcó cama-roig, el falcó mostatxut i l’arpella! Prop de les salines sobrevolen els nostres caps un estol de desenes d’aligots vespers en migració! Però a mi el que més em va omplir d’emoció va ser  veure pigarg (Haliaeetus abicilla). Aquest ocell és un enorme rapinyaire que pesca peixos amb la seves grans i afilades urpes. Abans estava més estès per Europa i sembla que també n’hi havia a Mallorca, conegut com l’àguila marina, i on hi ha un projecte de recuperació d’aquesta espècie.

Corb marí pigmeu, corb marí gros i martinet de nit

Corb marí pigmeu, corb marí gros i martinet de nit

La nostra pròxima destinació és el cap Emine, al mar Negre. Ens hi porta una pista forestal en bastant mal estat. A mig camí fem una  aturada per veure el mosquiter oriental i quan volem continuar la marxa la furgoneta no arrenca i no tenim cobertura! Afortunadament, tot i les nostres escasses o nul·les nocions de mecànica, podem solucionar el problema, causat pels sotracs del traçat. Finalment hi arribem. El cap se’ns presenta coronat de penya-segats i amb un far a l’extrem. Els roures s’atansen gairebé fins al mar, prats amb vaques acaben de definir el paisatge.

Cap Emine

Cap Emine

Com és habitual en aquest viatge, anem passejant tranquil·lament per tal que cap ocellet se’ns escapi de la vista. Podem observar diverses espècies de tallarols i fins i tot el rossinyol rus. Se’ns creuen al pas varies vegades tortugues terrestres (la tortuga mora, Testudo graeca), espècie molt escassa al continent europeu, distribuïda  sobretot a la costa búlgara  i grega, encara que també la podem trobar molt localitzada al sud de la península Ibèrica i  a Mallorca. No hem de confondre aquesta espècie amb la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), pròpia del sud d’Europa, amb les poblacions espanyoles localitzades sobretot a Catalunya, Mallorca i Menorca.

Papamosques de collar

Papamosques de collar ( Foto Víctor J. Hernandez)

Tortuga mora (Testudo graeca) caminant sobre les herbes que són el seu aliment

Tortuga mora (Testudo graeca) caminant sobre les herbes que són el seu aliment

Deixem el cap Emine per dirigir-nos cap a l’est del país i finalment tornar a Sofia. És primavera i aquí es manifesta amb un esclat de verds, flors, papallones, libèl·lules i altres insectes. Abunden els boscos caducifolis, sobretot de roures orientals, que es caracteritzen per tenir una fulla lobulada molt gran.

Peònia silvestre

Peònia silvestre

Fulla de roure oriental

Fulla de roure oriental

Acostumem a matinar força, cosa que  facilita l’observació de la fauna, i avui sortim a la recerca dels suslics. Aquests rosegadors es coneixen també com a esquirols de terra i són la  presa favorita de l’àguila imperial oriental. Són propis de l’Europa oriental i els trobem  en  zones planes de praderia, prop dels seus caus subterranis. Viuen en colònies i surten de dia per alimentar-se de plantes i petits insectes.

Suslic europeu (Spermophilus citellus)

Suslic europeu (Spermophilus citellus)

La part central del país està travessada d’est a oest per la serralada dels Balcans, on se situa el Parc Nacional dels Balcans. Pugem a un port a 1.500 m d’altitud i allà ens sorprèn una forta tempesta amb pedregada inclosa. Amb muntanyes de més de 2.000 m, els boscos de faig i avets cobreixen més de la meitat de la seva extensió. El Parc disposa d’una xarxa de camins senyalitzats que permeten gaudir d’un paisatge abrupte, ric en flora i fauna.

Parc Nacional dels Balcans

Parc Nacional dels Balcans

Finalment arribem a Sofia, on s’acaba el nostre viatge. És una ciutat amable de visitar, doncs  els principals punts d’interès del centre històric es poden fer a peu en curtes passejades. Ens  fascinen les cúpules daurades, les icones i els frescos de les esglésies ortodoxes. Sortim del museu arqueològic captivats per la història dels antics pobladors, en particular dels enigmàtics  tracis. Sofia és un cresol de cultures, per això també hi trobem mesquites i sinagogues. Caminem per  places i jardins i en acabar tastem les aigües termals d’uns sortidors on la gent va a omplir garrafes. L’aeroport de Sofia ens espera per tornar a casa. Deixem Bulgària amb ganes de tornar-hi.

Catedral Sant Alksandür Nevski de Sofia

Catedral Sant Alksandür Nevski de Sofia

Detall de d’una cúpula de la catedral Sant Alksandür Nevski de Sofia

Detall de d’una cúpula de la catedral Sant Alksandür Nevski de Sofia

El meu agraïment als  companys de viatge Antonio, Pedro i Victor, al nostre excel·lent guia Mitko i a senderismoeuropa.com per a haver fet possible aquest fantàstic viatge.

Per saber-ne més:

http://www.victorjhernandez.com/viaje-observacion-aves-bulgaria/

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència