El muntanyenc

Esports

Fredi Parera Avellaneda (Terrassa, 1957-2016)

Download PDF

Publicat el 11-05-2016

Autor: Armand Ballart

L’autor, reconegut especialista de l’escalada en roca, és un dels més prolífics de la seva generació. Compta amb més de tres-centres rutes noves, és dibuixant, dissenyador gràfic i escriptor i col·labora amb la majoria de revistes de muntanya i d’escalada d’Espanya

Fotografíes: Armand Ballart, Fredi Parera i Miquel Vilaplana

El destí a voltes pot ser tortuós, però sempre és inesperat. Per alguna raó, el Fredi no va congeniar amb el seu àngel de la guarda i en dues ocasions va ensopegar amb la mateixa pedra. De segur que un altre hauria llançat la tovallola al primer ensurt, però ell va tenir la gran força de voluntat per tirar endavant una vida fonamentada en l’escalada.

Un jove Fredi Parera escalant a Sant Llorenç del Munt (1974) / Escalant a les Dolomites (1980)

Un jove Fredi Parera escalant a Sant Llorenç del Munt (1974) / Escalant a les Dolomites (1980)

Quan el vaig conèixer ja era tot un referent i el seu nom ressonava pel vestíbul montserratí. En efectuar la segona ascensió a la via Còsmica de la paret dels Diables amb el Ricard Gil l’any 78, el Fredi es va presentar al cim del Plàtan per felicitar-nos i ajudar-nos a baixar el material. En passar pel collet del Cavall Bernat vam coincidir observant una pregona línia fissurada situada al davant, i sense més, vam quedar per, uns dies més tard, anar-hi a obrir-la junts. Dit i fet, estàvem enfilats sense conèixer-nos de res, en la que batejaríem com la via l’Armand-Fredi a la paret dels Diables. Val a dir que va ser molt difícil posar-se a la seva altura, ja que gaudia d’una tècnica i un mestratge inusuals, per ser de Terrassa i haver-ne après en el particular massís de Sant Llorenç del Munt.

Obrint la segona tirada de la via Armand-Fredi de la paret dels Diables (Montserrat, 1978) / Autoretrat a la plataforma del bivac de la 1a. ascensió en solitari de la via Zarathustra (Vall d’Ordesa, 1980)

Obrint la segona tirada de la via Armand-Fredi de la paret dels Diables (Montserrat, 1978) / Autoretrat a la plataforma del bivac de la 1a. ascensió en solitari de la via Zarathustra (Vall d’Ordesa, 1980)

Em parlava d’altres indrets emblemàtics que jo encara desconeixia, com Riglos, Mont-rebei i especialment dels Alps, on somiava anar-hi a l’estiu amb el seu company Quico Dalmases, quan hagués complert el servei militar. Un somni que va fer realitat àmpliament l’any 80, efectuant algunes de les fites més rellevants del moment, fins que en l’aproximació a les Grans Jorasses va precipitar-se al fons d’una escletxa de la glacera de Leschaux. Gràcies a la motxilla va salvar la columna, però l’impacte al cap va ser inevitable. Després de dos mesos en coma  es va despertar. No va trigar gaire a recuperar-se i com a seqüela li va quedar la vista un pèl desviada, un fet que no li va impedir calçar-se de nou els peus de gat.

Alba damunt de l’esperó Walker de les Grandes Jorasses

Alba damunt de l’esperó Walker de les Grandes Jorasses, les agulles de Rochefort i la Dent del Diable (massís del Mont-Blanc)

L’any 85 va formar part de l’expedició del Centre Excursionista de Terrassa al Saipal (7.030 m) juntament amb el terrassencs més actius, però una decisió tècnica el dia de l’atac final va apartar el Fredi del grup triat per fer el cim. Assolit el cim amb èxit pel grup principal, la reacció automàtica del Fredi va ser aconseguir-ho posteriorment tot sol com a rèplica a tal decisió. Després de l’accident del 80 li costava orientar-se, una debilitat que li costava reconèixer donat el seu obstinat caràcter sempre patent. De fet, l’any 86 va tornar a la glacera de Leschaux amb Xavi Pérez Gil, per rematar aquella aventura truncada i superar el prestigiós esperó Walker.

En José Rodríguez “Rodri”, l’Armand Ballart i en Fredi Parera a Santa Cecilia de Montserrat, durant la trobada dels Pirates del 2011

En José Rodríguez “Rodri”, l’Armand Ballart i en Fredi Parera a Santa Cecilia de Montserrat, durant la trobada dels Pirates del 2011

De tant en tant sortíem a obrir vies, una apassionant faceta de l’escalada per la qual teníem una especial predilecció tots dos i d’on van sorgir molts itineraris clàssics ben coneguts arreu. Alguns estius vam viatjar a Itàlia i a Àustria, on vam realitzar alguns senyors objectius, d’aquells que difícilment s’obliden i omplen l’esperit alpinístic que portem dintre. Però en l’àmbit professional no va tenir tanta sort i li costava de trobar una feina estable. Afortunadament va treballar diverses temporades a les pistes d’esquí andorranes, on aconseguia l’economia justa i necessària per passar l’any. Entre una cosa i l’altra va conèixer l’Eva, una relació que el va estabilitzar durant una bona temporada fins que es va exhaurir la intensitat de la flama. A partir d’això va continuar vivint amb el seu germà Jaume, alternant feines puntuals i obrint destacades vies amb l’Antonio García Picazo i altres companys.

En Fredi Parera va ser un del sis escaladora que varen obrar la vía Zarathustra (pilar Central de l’esperó Est del Gallinero, Ordena, 7 d’agost de 1979). Al mes de juliol de 1980 va tornar-hi per intentar fer la 3a. repetició i 1a. en solitari; ho va aconseguir amb dos dies. Passant el gran sostre de la quarta tirada va fer servir la seva ombra per un autoretrat

En Fredi Parera va ser un del sis escaladora que varen obrir
la vía Zarathustra (pilar Central de l’esperó Est del Gallinero, Ordena, 7 d’agost de 1979). Al mes de juliol de 1980 va tornar-hi per intentar fer la 3a. repetició i 1a. en solitari i ho va aconseguir amb dos dies. Passant el gran sostre de la quarta tirada va fer servir la seva ombra per un autoretrat

La plataforma penjada sobre la vall d’Ordesa i el riu Arazas, on l’escalador va bivaquejar

La plataforma penjada sobre la vall d’Ordesa i el riu Arazas, on l’escalador va bivaquejar

Un bon dia de l’any 2000 se’n va anar tot sol al Pedraforca i es va dirigir a la cara sud, des de les mines de Saldes. Casualment va coincidir amb una parella a l’aparcament, però va continuar sol en direcció a la paret. Va transcórrer la jornada i la parella va tornar, però com que el cotxe del Fredi continuava allà, els va fer sospitar i van avisar al guarda del refugi Lluís Estasen, en  Joan Martí, per si de cas. La suposició va conduir a rescatar-lo, ja de nit, d’una canal on s’havia estimbat fent una estranya maniobra amb la corda i amb un considerable trau al cap. Unes quantes setmanes més en coma i novament es va tornar a despertar. Molt lentament va recuperar la memòria i va estar força temps ingressat a la residència annexa a la Mútua de Terrassa. Veure’l assegut, immòbil, entre els avis, va ser patètic, un panorama que vam haver de presenciar fins que la Carme, una ferma cuidadora del centre, se’l va endur a casa seva per cuidar-lo personalment. Això el va revifar de valent, però no prou com per tornar a enfilar-se, perquè necessitava medicació i una atenció especial. Malgrat tot, els records li restaven intactes, tal com comprovàvem en cada trobada. Segur que no li va ser fàcil encaixar els últims anys de vida sedentària comparada amb el ritme anterior, però no va perdre mai el tracte entranyable amb tothom, ni el seu humor sempre lúcid i perspicaç.

A  finals del gener passat, un ictus cerebral el va deixar definitivament tocat i, després d’uns dies connectat a la supervivència, ja no es va despertar. Sempre et recordarem.

D’esquerra a dreta, els germans Jaume i Fredi Parera, la Carme i membres d’Estimball Films, durant la filmació del documental “Pirates” (2012) a casa de la Carme i d’en Fredi

D’esquerra a dreta, els germans Jaume i Fredi Parera, la Carme i membres d’Estimball Films, durant la filmació del documental “Pirates” (2012) a casa de la Carme i d’en Fredi

Breu historial

Unes 50 vies obertes entre les quals destaquen:

18 primeres ascensions a Sant Llorenç del Munt:

1974 via POP a la Gran Diagonal.

1974 Fredi-Feiner a l’Esquirol.

1975-1977 vies al Morral del Llop: Visera,  Esqueixada, SAM, Heures

1978 Puputs a la Cova del Drac

1978 Cap de Trons (en solitari)

16 primeres ascensions repartides per Montserrat

3 nous itineraris al Solsonès (paret de Canalda)

2 noves vies al Montsec (paret de Catalunya-Vilanova de Meià)

4 primeres al Maestrat-Terol (Masmut-Órgano de Montoro)

3 primeres a Osca (Tozal del Vero-Pilar del Sobrarbe-Peña Rueba)

Activitat alpinistica més rellevant:

Expedició CE Terrassa al Saipal (7.030m), Nepal (85)

Esperó Walker de les Grans Jorasses, Chamonix (86)

Via delle Guide, al Crozzon di Brenta, Dolomites (80)

Via Hasse-Brandler, a la Cima Grande, Dolomites (80)

Diedre Philip-Flamm, a la cara NW de la Civetta, Dolomites (80)

Ruta polonesa, a la cara NW de la Punta Civetta, Dolomites (87)

Via Simon-Rossi, a la cara N del Monte Pelmo, Dolomites (87)

Via Solleder-Wiessner, a la cara N de la Furchetta, Dolomites (86)

Via Abram, a la cara W del Sass Pordoi, Dolomites (86)

Via Moser-Weiss, a la cara S del Fleischbank, Àustria (86)

Via Dülfer-Redwitz a la cara W del Totenkirchl, Àustria (86)

Via Zarathustra, al Gallinero (1ª. absoluta al 1979 i 3a./1a. solitària, Ordesa, 80)

Via Còsmica, en solitari. Paret dels Diables, Montserrat (85)

Via Ocean Banyoles (2a. asc., 1a. solitària). El Frare, Montserrat (86)

 

Us recomanen la lectura de l’article in memoriam “Sense límits” de l’Albert i l’Óscar Masó:

Sense límits

 

I també aquest vídeo de la participació d’en Fredi Parera al documental Pirates (Estimball Films, 2012)

 

 

 

Nota: el text d’aquest article s’ha publicat a la revista Vertex (no. 264, p. 24), acompanyat d’una imatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència