Cultura

Fotografies de Jesús Gracia al CMSC

Publicat el 14-02-2017

Text: Amàlia Roig

Amàlia Roig és Professora de llengua i literatura, psicòloga, escriptora. Autora de llibres que tracten el tema del territori i el paisatge des del punt de vista literari.

Fotografies: Jesús Gracia

Muntanyenc curiós i admiratiu, que troba en qualsevol muntanya una part de la seva essència

Jesús Gracia a l’Inauguració Expo (CMSC) 10-02-2017

La veritat és la millor fotografia, ja ho va dir Robert Capa. Així de veritat són les fotos que Jesús Gracia exposa aquest mes de febrer al CMSC. La història que ens conten és la pròpia història del Jesús en la seva dilatada passió d’abastar els cims, la història d’una natura imponent i bellíssima que tot i ser molt gran, molt superior a l’home, no l’aclapara, no el domina sinó que es deixa conquerir quasi dolçament.

Per damunt de la tècnica, com en les bones fotografies de paisatge, en tots els casos destaca la composició. Juga amb les línies, amb les formes, amb els colors, amb els enquadraments de tal manera que algun cop el resultat és una composició quasi abstracta. Uns cims blancs de neu amb formes punxegudes o arrodonides o de suaus declivis limiten i contrasten amb uns cels blavíssims, nets, immensos. En segon pla, tot avançant pels camins i com a elements sempre complementaris dels cims protagonistes, sovint en un costat de la foto encertem a reconèixer en les taques vermelles dels anoracs les figures minúscules dels homes i les dones sempre en moviment, caminant amunt o baixant de dalt. Les proporcions entre la muntanya i els homes són les que són; els cims són molt alts i els cels quasi transcendents; els homes al seu costat són molt petits. Això és el que les fotos volen destacar.

Jesús Gracia al Càstore (Alps-Itàlia) 16-08-2003

En cap de les trenta o quaranta fotografies, totes en el mateix format apaïsat, veiem la fatiga de l’home, el dolor que s’associa a les ascensions difícils, perquè el que el fotògraf ha pretès captar, la història que ens conta amb la càmera, el que ens pretén dir és que la bellesa i l’harmonia entre l’home i la muntanya, entre la persona petita i la natura immensa al capdavall, és quasi perfecta.

Ara a nosaltres ens toca mirar amb els ulls del Jesús i compartir així la seva pròpia emoció.