El muntanyenc

Cultura

Epitafis II “Els morts tenen l’última paraula?”

Download PDF

Publicat el 15-09-2016

Text: Joaquim Hernández

Fotografies: Joaquim Hernández i Carme Artigas

Joaquim Hernández és llicenciat en filosofia, industrial i muntanyenc

Avui publiquem la segona part del article “Epitafis” de Joaquim Hernández. Arran del primer article TV3· va contactar amb l’autor i el van entrevistar a “Els matins de TV3”. elmuntanyenc publica ara la segona part on l’autor intenta contestar la pregunta: “Tenen els morts l’última paraula?”. Al final disposareu d’un enllaç al programa i podreu veure i escoltar a Jaquim Hernández contestant les preguntes del conductor del programa.

Tomba maçònica. Cementiri de Planoles.

Tomba maçònica. Cementiri de Planoles.

Els morts tenen l’última paraula?

Arran de l’article sobre epitafis publicat a la revista “El Muntanyenc” el 2 de setembre del 2015, el periodista Eric van Hooft Comajuncosas, del programa “Els Matins” de TV3, va contactar amb mi interessant-se pel tema dels epitafis i per sol·licitar la nostra participació en el programa especial del 30 d’octubre del 2015 sobre el dia de difunts. Vam acceptar i així vam poder resoldre alguns dubtes i curiositats, sobretot per respondre a la pregunta del títol de l’article “Els morts tenen l’última paraula?”

El reportatge i les entrevistes de TV3 es van realitzar al cementiri de Sant Cugat i al de Cerdanyola. En el de Sant Cugat, van entrevistar Dolors Cabernet, Dolors Vilarasau i a mi mateix. A Cerdanyola, Isabel Ferrer.

En el cas de l’epitafi de l’actor i fotògraf santcugatenc Joan Llamas i Garcia (1940-2006), que va ser soci del Club Muntanyenc des del 1960 (segons consta en el llibre del cinquantenari del club), vam contactar amb la seva vídua, Dolors Cabernet i Gaya, qui ens va explicar qui havia decidit l’epitafi que consta a la làpida. Com que la mort del seu marit va ser bastant ràpida -cosa d’un mes- i no havien parlat mai del tema de la mort amb anterioritat, ella va pensar que tenint en compte com era d’alegre, vitalista i sobretot el seu amor pel teatre, que era seva vida, la frase “Que comenci l’espectacle” l’hauria fet feliç. Amb aquesta frase volia simbolitzar que el seu marit començava una nova funció en algun altre lloc.

Tomba de Joan Llamas. Actor

Tomba de Joan Llamas. Actor

Com que tenia dubtes sobre la conveniència de posar aquest epitafi, ho va consultar a la seva amiga Dolors Vilarasau i Valls (santcugatenca de naixement i directora de teatre, que dirigeix des de fa 15 anys l’espectacle “Pedra i Sang”), qui coneixia molt bé Joan Llamas, perquè havien treballat junts. A l’amiga li va semblar molt bé i la Sra. Cabernet, als quinze dies de la mort del seu espòs, va decidir encarregar la làpida amb aquest epitafi. La inscripció la va posar sota una fotografia de l’actor, treta d’una en què, juntament amb un grup d’actors, està saludant el públic en finalitzar una funció de teatre.

L’altre epitafi era al cementiri de Cerdanyola. Es refereix al matemàtic i professor de la UAB Pere Menal i Brufal (1951-1991).

La seva esposa, Isabel Ferrer Corona, va explicar que el seu marit va morir de sobte en un accident. A continuació ens diu: “et trobes amb què has d’omplir una làpida que està en blanc. No volia que la làpida estigués en blanc, volia que representés el que ell era, i era fins a la medul·la matemàtic. Llavors comences a donar-li voltes i voltes fins que em va venir al cap posar aquest teorema, Remarks on the GL2 of Ring, perquè tenia molta importància per nosaltres, ja que vam aconseguir que es publiqués a la revista científica Journal of Algebra, vol.61, el 1979″.

Tomba de Pere Menal. Matemàtic

Tomba de Pere Menal. Matemàtic

Com s’ha pogut comprovar, almenys en aquests dos casos, no són els morts els qui tenen l’última paraula. De tota manera es poden trobar alguns epitafis que segurament el mort no hauria acceptat en vida, encara que un cop morts, poca cosa hi poden fer.

En aquests dos casos crec que hi estarien conforme. Les seves esposes ho van decidir amb molt d’amor i respecte, per deixar constància de què era el que més agradava als seus marits morts.

Enllaç al programa “Els matins de TV3” 30 d’octubre de 2015

Busqueu el minut 08:30

Altres articles del mateix autor publicats a elmuntanyenc:

Epitafis: Els morts tenen l’última paraula?

Décima Letamendi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència