El muntanyenc

Esports

Els 2900 del Pirineu

Download PDF

Publicat el 2-07-2015

Text i fotografies: Josep Giralt

Biòleg, muntanyenc i màster en medi ambient

Al Pirineu, sortir de les rutes clàssiques per fer un cim aïllat i desconegut té un component iniciàtic, sembla com una petita descoberta, evidencia espais nous, perspectives noves, però sobretot t’omple de solitud. Aquesta és la sensació que vaig tenir quan vaig fer un dia de juliol de 2006 el pic d’Aret a la vall francesa de l’Aure. Cal passar el túnel de Bielsa, baixar fins al poblet de Tramezaigües i accedir a la vall de Rioumajou i quan la vall s’orienta francament al sud, agafar a mà dreta una pista que planeja per entre boscos exuberants de faig en direcció oest, fins que s’acaba tallada per un rierol. La solitud és immensa, el silenci només es trenca amb el lliscar de l’aigua. Pocs metres abans d’aquest punt s’insinua un caminet costerut que s’endinsa en el bosc i permet l’accés a la vall de Lassas, orientada N-S i estem a la cota 1.300 m.

Cal recórrer tota la vall fins al petit llac de Sarroues; a l’est i a 400 m per sobre es troba el pic d’Aret, a 2.939 m d’alçada. És el cim dominant de la regió , aïllat i separat dels grans massissos que l’envolten gairebé els 360o . Em vaig resistir a marxar i ho vaig demorar tot el temps que va ser possible davant d’aquell espectacle. Al N l’Arbizon i el Mieidia de Bigòrra, al NO el massís del Neuvielle, més al O el circ de Barroude i la Munia i en segon terme el massís del Perdut, al fons el Vinhamala. Al SE en primer terme la barrera Batoua-Lostou, en segon terme Eriste-Posets-Bachimala, més lluny Perdiguero i Maladeta. Tot un festival de cims gràcies a la situació privilegiada d’aquest mirador de primer ordre. Ningú en tot el dia, solitud i grandiositat.

La Munia, Perdut i Vinhamala des del pic d’Aret

La Munia, Perdut i Vinhamala des del pic d’Aret

El Pirineu, amb els seus prop de 430 km de llargada és una immensa serralada que s’orienta d’est a oest des del cap de Creus fins al golf de Biscaia. Té una amplada que no supera els 100 km i una superfície d’aproximadament 20.000 km². Li podríem dibuixar un imaginari eix axial format, en el Pirineu Oriental i Central, per roques granítiques i metamòrfiques paleozoïques, exceptuant el massís del Mont Perdut i a l’Occidental, per calcàries mesozoiques. L’eix esmentat és on es situen gairebé totes les principals alçades i els principals massissos. Paral•lels a aquest eix s’hi localitzen, en els dos vessants, massissos més baixos formant el Prepirineu, que de manera discontínua flanquegen l’eix central. Al mateix temps, les valls pirinenques ocupades pel riu corresponent, acostumen a tenir una orientació nord-sud donant una certa irregularitat a la serralada, tot originant un escampall de massissos repartits aleatòriament al llarg dels seus 430 km.

Vista cap a llevant des del pic de la Maladeta Oc.

Vista cap a llevant des del pic de la Maladeta Oc.

Alguns massissos són destacables per les seves altures pel damunt dels tres mil metres, cosa que dóna un gran atractiu la seva ascensió. Es calcula que el Pirineu té uns 215 cims de més de tres mil metres, comptant tant el cim principal com els secundaris així com determinades agulles distribuïdes per tota la carena. La seva ascensió i la “col•lecció” de tres mils és i ha estat una fita per tots els pirineistes i ha contribuït a conèixer, de manera exhaustiva molts dels racons d’aquesta formidable serralada.

Vista cap a ponent des del Bessiberri N

Vista cap a ponent des del Bessiberri N

Al mateix temps, un massís que té cims de més de tres mil metres es conforma de molts cims secundaris de menys altura, alguns d’ells de més de dos mil nou-cents metres i que, formant part del massís, tenen una entitat disminuïda a l’ombra dels més alts. Un bon exemple és el pic de Salenques que tot i ser el dos mil nou-cents més alt del Pirineu, passa inadvertit al costat del Mulleres i de l’imponent massís de la Maladeta.

Pic del Feixant des de l’estany de Bessiberri

Pic del Feixant des de l’estany de Bessiberri

Ara bé, hi ha regions o massissos on els dos mil nou-cents són els cims majoritaris i adquireixen la seva importància i personalitat, convertint-se en miradors de primer ordre. Així el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici (Pallars), és tota una regió lacustre on l’ascensió als seus cims de més de dos mil nou-cents metres és un espectacle plegat de llacs, cims, agulles i puntes que no deixa indiferent a ningú.

El pic de Peguera i regió d’estany Gento des del Monsent de Pallars

El pic de Peguera i regió d’estany Gento des del Monsent de Pallars

Una altra d’aquestes regions és Andorra, amb dos mil nou-cents molts esquiables amb descensos memorables (Pala Serrera, pic del Siguer). La regió de l’Ardiden al nord del massís del Vinhamala, entre les valls de Lutour, Ossue i Gavarnia és un massís atapeït de dos mil nou-cents que obre noves visions del Pirineu. També la regió compresa entre Respomuso i Marcadau, en el triangle comprès entre el massís del Vathleitós, el Vinhamala i Panticosa hi ha una extensió de dos mil nou-cents molt interessants (punta Zarre, Llena Cantal, Chabarrou).

D’esquerra a dreta Piedrafita, Punta Zarre, Gran Facha i el Balatous a segon terme des del Gran Pic de l’Aratille

D’esquerra a dreta Piedrafita, Punta Zarre, Gran Facha i el Balatous a segon terme des del Gran Pic de l’Aratille

Parlant ara només de dos mil nou-cents, resulten interessants aquells cims que són el dominant de la seva regió com el Peguera o el Subenuix que dominen tot el Pallar;, l’Ardiden que domina la seva regió, o el Coma Pedrosa dominant Andorra. També són molt interessants aquells que tenen una perspectiva privilegiada sobre tot un massís com el pic de Pallas que té vista sobre el Vathleitós , el pic de la Sède i el Chabarrou S sobre el Vinhamala , el pic des Salettes sobre el circ de Gavarnia, el Gran Pic des Halharises sobre el massís del Neuvielle, el Guins de l’Ase sobre la Pica d’Estats i Sotllo o el Gerbats sobre el circ de Troumouse i La Munia.

El Vinhamala des del Chabarrou S

El Vinhamala des del Chabarrou S

Ara bé però, potser els més espectaculars són aquells dos mil nou-cents que estan deslligats dels massissos importants, desplaçats de la línia axial de la carena pirinenca i es troben aïllats i solitaris i que presenten una visual sobre diverses regions, donant una visió més àmplia del conjunt i que poden ser considerats punts estratègics d’observació del Pirineu, oferint una alternativa paisatgística nova i millorant així el nostre coneixement de les diferents regions del Pirineu. En aquest grup de miradors de primer ordre podem destacar la punta Suelza situada al centre de l’arc comprès entre el massís del Perdut i del Posets passant per La Munia.

Massís del Perdut des de la Punta Suelza (Fotografia: Manel Broch)

Massís del Perdut des de la Punta Suelza (Fotografia: Manel Broch)

També resulta interessant el Llena Cantal, a Respomuso, equidistant del Vathleitós, Vinhamala i Infiernos. També és espectacular l’Hourgade, situat sobre Espingo, dominant les cares nord des del Quayrat fins al Lustou, o el Pic d’Aret, ja esmentat anteriorment, que, malgrat que no és un dels dos mil nou-cents més alts, permet la visió circular de tot el Pirineu central i occidental. Un altre punt estratègic és el Cotiella: és un bon exemple de cim deslligat de la carena axial que permet una visió molt extensa de conjunt que va des del Pallars i Maladeta fins al massís del Perdut i Panticosa. En una versió més modesta però no mancat d’excel•lent perspectiva es troba el Monteixo, que, també una mica apartat de l’eix principal, abasta des d’Andorra fins al Pallars.

Sotllo, Pica d’Estats i Canalbona des del Monteixo (Foto Manel Broch)

Sotllo, Pica d’Estats i Canalbona des del Monteixo (Foto Manel Broch)

 

I per què no, el Puigmal, el dos mil nou-cents més oriental del Pirineu, que permet visualitzar des de les muntanyes més orientals d’Andorra fins a la plana de Vic i la serralada Litoral Catalana.

Com podem comprovar, els dos mil nou-cents ofereixen múltiples oportunitats d’admirar la serralada pirinenca des de miradors privilegiats i amb diferents perspectives.

Regió de Marcadau des del pic de Labas

Regió de Marcadau des del pic de Labas

És evident que hi ha molts altres miradors de primer ordre que sense ser dos mil nou-cents ofereixen una molt atractiva vista vers l’horitzó, el Mieidia d’Ossau, el Collarada, el Mieidia de Bigòrra, el Tendeñera, el Pimené, utilitzat per Franz Schrader per fer els seus croquis i cartografiar per primera vegada el massís del Mont Perdut i la vall de Gavarnia. També el Salvaguardia, el Montseny de Pallars, el pic de Salòria, la Pica del Canigó, des d’on es visualitza el golf de Lleó, i, per què no, el pic d’Orhi o el Taga, però això ara ja són figues d’un altre paner.

Pallars, Bessiberris i Maladeta des del Mont Roig

Pallars, Bessiberris i Maladeta des del Mont Roig

George Mallory al ser preguntat del perquè pujava a les muntanyes va respondre que “perquè estan allà”. Aquí però hi hem d’afegir altres arguments, ja que el Pirineu està tot descobert i conegut. Allò que pot estimular a pujar a aquests cims pot ser el defugir les rutes clàssiques, explorar altres variants, fer la descoberta d’altres valls, altres llacs i, en definitiva, fer ascensions que donen noves perspectives i que permeten visualitzar el Pirineu d’una altra manera: tot és l’excusa i un motiu poderós per conèixer més.
Sense voler ser exhaustiu i comptant només amb els cims principals i descartant les múltiples agulles que flanquegen els cims , aquesta podria ser una llista prou afinada dels dos mil nou-cents de Pirineu.

NOM ALTURA   (m) REGIÓ/MASSÍS
Pic de Salenques 2.995 Maladeta
Gran Pic des Halharises 2.993 Neuvielle
Pic de Cregüeña 2.991 Maladeta
Pic d’Avellaners 2.990 Besiberri
Ardiden 2.988 Ardiden
Mall Barrat 2.986 Remuñe
Peguera 2.983 Pallars
Pala Alta de Serrader 2.982 Pallars
Pic de la Sède 2.977 Vinhamala
Pic des Salettes 2.976 Neuvielle
Guerreys 2.975 Batoua
Pallas 2.974 Balaitous
Punta Suelza 2.973 Ordiceto
Bacillac 2.972 Bretxa de Roland
Soum d’Aspe 2.970 Estom/Ardiden
Cambales 2.968 Respomuso
Male Rouge 2.965 Ardiden
Hourgade 2.964 Espingo
Barbe de Buc 2.964 Ardiden
Balinet 2.963 Batoua
Guins de l’Ase 2.960 Pica d’Estats
Canalbona 2.959 Pica d’Estats
Llena Cantal 2.959 Respomuso
Tuca Arnau 2.958 Vallhibierna
Contraig 2.958 Pallars
Petit Pic Blanc 2.957 Troumouse
Piedrafita 2.957 Respomuso
Feixant 2.955 Mulleres
Pic dels Estanys 2.953 Pica d’Estats
Punta Senyalada 2.951 Besiberri
Pic Estatas 2.951 Maladeta
Pic de Serradé 2.951 Pallars
Forca de Remuñe 2.950 Remuñe
Aiguille des Glaciers 2.950 Vignemale
Subenuix 2.949 Pallars
Chanchou 2.948 Ardiden
Cestrède 2.947 Ardiden
Pequeña Facha 2.947 Respomuso
Punta Zarre 2.947 Panticosa
Coma Pedrosa 2.946 Andorra
Pico Bagüeña 2.946 Eriste
Spont 2.944 Espingo
El Dedo de la Bretxa 2.944 Bretxa de Roland
Pic Mechant 2.944 Neuvielle
Mall Planet 2.942 Remuñe
Labas 2.941 Vignemale
Punta del Montcalm 2.940 Pica d’Estats
Punta Lequeutre 2.940 Besiberri
Aret 2.939 Batoua
Baborte 2.938 Pica d’Estats
Tuca de la Llantia 2.937 Forcau
Gran Tuc de Colomers 2.936 Pallars
Parraouis 2.934 Lustou
Pic de Sein 2.933 Eriste
Bastampe 2.931 Ardiden
Pic des Toudes 2.930 Neuvielle
Chabarrou S 2.929 Marcadau
Roca Entrevessada 2.927 Andorra
Chabarrou N 2.925 Marcadau
Isclots 2.924 Espingo
Pico Blanco 2.923 Bretxa de Roland
Pic Central des Halharises 2.923 Neuvielle
Carlit 2.921 Cerdanya
Gaurier 2.918 Panticosa
Peña Aragón 2.918 Respomuso
Pondiellos 2.917 Panticosa
Tebarray 2.916 Respomuso
Millares 2.914 Eriste
Pala Serrera 2.914 Andorra
Puigmal 2.913 Núria
Pic de l’Estanyó 2.912 Andorra
Cotiella 2.912 Cotiella
Saburó 2.912 Pallars
Soulano 2.911 Vathleitós
Puig Pedrós 2.911 Cerdanya
Llauset 2.910 Vallibierna
Medacorba 2.907 Andorra
Mainera 2.906 Pallars
Tuca Alta 2.905 Posets
Peña Blanca de Troumouse 2.905 La Munia
Monteixo 2.905 Vall Ferrera
Gerbats 2.904 Troumouse
Escorbets 2.904 Perramó
Dent de Batanes 2.903 Panticosa
Pic del Siguer 2.903 Andorra
Pic Morto 2.903 Pallars
Gran Pic d’Aratille 2.902 Marcadau
Pica Roja 2.902 Pica d’Estats
Pic dels Vidals 2.902 Pallars
Culfreda 2.901 Batoua
Bassiero O 2.900 Pallars
Creu de Colomers 2.900 Pallars

3 Comments

  1. enric faura02/07/2015 at 18:41

    Interessant proposta. Ho comparteixo. Ara que sembla que la febrada pels 3000 ha passat potser estaria bé posar de moda aquest llistat.

  2. victor08/08/2017 at 00:13

    hola muy buena esta lista hace tiempo que la buscaba por que poner a buscarlos todos en los mapas es unn currazo . muchas gracias por el trabajo. te quería preguntar si están todos los que son o son solo parte de ellos?

  3. cmsc02/09/2017 at 14:17Author

    Tal com dic a l’article, la llista és completa, però està feta seguint les normes establertes per Juan Buysé el 1993, quan va llistar els tres mil del Pirineu. Essencialment, va intentar donar relleu als cims que tenen entitat pròpia pel seu conjunt de característiques. És clar i entenedor: si agafem una cresta granítica, on hi haurà molts cims —potser desenes— amb cota suficient per ser a una llista però que no destaquen gens entre els principals, la llista seria molt llarga i els noms no es podriem posar en el mapa o el track.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència