El muntanyenc

Ciència i medi

El triangle d’estiu del cel nocturn

Download PDF

Publicat el 01-06-2013

Text: Carme Jordi

 Física astrònoma i muntanyenca

Al cel nocturn visible des de l’hemisferi nord hi ressalta el triangle d’estiu en els vèrtexs del qual hi ha Altair, Vega i Deneb, tres de les estrelles més brillants, que pertanyen a tres constel•lacions amb una llarga història.

Any rere any, estiu rere estiu, des dels refugis o la tenda al costat d’un llac pirinenc, contemplem l’espectacle que el cel de la nit es ofereix amb les seves artistes, les estrelles, representant una obra diària que per més que coneguda, no deixa de meravellar-nos. Sí, cadascuna té la seva personalitat: unes, poques, brillen molt i sempre destaquen com si fossin a primera fila; les altres, la majoria, amb una llum discreta omplen el cel arreu. Talment com les primeres veus en una representació d’òpera i el cor que les acompanya. Es mouen totes d’est cap a oest al mateix compàs, avui, demà i demà passat; uns dies estan juganeres i no paren de ballar i fer pampallugues, d’altres estan més quietetes i llueixen ben intensament.

Qui no ha fet volar la imaginació buscant formes als núvols? Qui no ha fet volar la imaginació fent figures imaginàries amb les estrelles? Tots els nostres avantpassats fos quina fos la seva cultura ho van fer. Per a ells era quasi una necessitat, o sense el quasi. A manca de brúixoles, rellotges i GPS, utilitzaven les estrelles per orientar-se i per mesurar el pas del temps. Calia, doncs, aprendre el cel de memòria, com qui aprèn les taules de multiplicar. I la manera més fàcil és saber reconèixer un parell o tres de figures i a partir d’aquestes anar situant la resta. Així van néixer les constel•lacions, figures imaginàries que omplen el cel sencer.

Les estrelles Altair, Vega i Deneb que són les estrelles més brillants de les constel•lacions principals de l’Àliga, la Lira i el Cigne, respectivament, formen un triangle fàcilment identificable (també des de llocs no massa foscos). A finals de la primavera i l’estiu, el triangle es pot observar des que el Sol es pon fins que torna a sortir l’endemà, i durant les nits d’estiu es situa prop del zenit (sobre dels nostres caps) al voltant de la mitja nit. Realment, és com si aquestes tres estrelles fossin protagonistes destacades de l’espectacle nocturn estiuenc.

Deneb és la 19a estrella més brillant del cel, i es tracta d’una estrella supergegant la llum de la qual triga uns 1600 anys d’arribar a nosaltres. El seu color és més aviat blanquinós, igual que Vega i Altair, encara que aquesta última es pot veure una miqueta més groguenca. Es pensa que la figura original de tradició mesopotàmica portava el nom de Urakhga, prototip de l’àrab Rukh, un personatge de ficció inspirat en les mercaders de Bagdad, del conte de Simbad i el mariner dins de les Mil i una nits. Si habitéssim el planeta Mart, veuríem Deneb sempre a la mateixa posició del cel, perquè és ben bé al Pol Nord de Mart: Deneb és l’estrella polar de Mart. La representació de la constel•lació del Cigne és d’origen grec, mentre que el nom Deneb és d’origen àrab i vol dir “cua”, i és que Deneb és a la cua del majestuós cigne que vola des del Nord per la Via Làctia (vegeu figura 1).

Vega és la cinquena estrella més brillant del cel i una de les més brillants observable des de l’hemisferi nord. En comparació amb Deneb, és una estrella propera a casa i la seva llum només viatja 25 anys fins a arribar-nos, i per això va ser una de les primeres estrelles de les quals es va poder mesurar la distància. Ho va fer en Friedrick G. W. von Struve cap al 1840. Per ser una estrella tan brillant, en trobem referències diverses a l’Índia, la Xina, la Polinèsia, Egipte, Assíria, Babilònia… A Grècia, la constel•lació de la Lira representava l’arpa construïda per Hermes i que Apol•lo va regalar al seu fill Orfeu (vegeu figura 1). La constel•lació es representava com un voltor a l’antic Egipte i com una àliga o un voltor a l’antiga tradició índia. Els àrabs representaven la constel•lació com una àliga amb les ales mig plegades.

Altair és l’estrella més brillant de la seva constel•lació. És la vintena estrella més brillant del cel i la seva llum triga 17 anys en arribar a la Terra. La constel•lació de l’Àguila (figura 2), petita però bonica i situada al Sud de la del Cigne, representa una àguila que està volant cap a l’Est de la Via Làctia. Té el seu origen a la Mesopotàmia, on s’hi ha trobat una relleu en pedra datat del 1200 aC. L’àliga, la reina de les aus, formava part dels dominis de Zeus, el déu suprem dels grecs, del qual n’era una fidel servidora. En algunes representacions, l’àguila porta el jove Ganimedes a les urpes, que Zeus va manar raptar i seduir.

La història d’amor xinesa de Qi Xi relaciona les tres estrelles del triangle: Deneb assenyala el pont de la garsa a través de la Via Làctia, que permet els amants Niu Lang (Altair) i Zhi Nu (Vega) reunir-se en una nit especial de l’any a finals d’estiu. En d’altres versions de la història, Deneb és una fada que actua com a acompanyant quan els amants es troben.

Proveu a identificar el “triangle d’estiu” a la vostra propera sortida a la muntanya, o des de Sant Cugat mateix.

Bibliografia:
Manual de los cielos y sus mitos, G. Cornelius, Editorial Blume, 1998

http://aa.usno.navy.mil/library/artwork/jamieson.htm

L’astronomia a les aules, C. Jordi i R. Estalella, Universitat de Barcelona, 2008

Representació de les constel•lacions del Cigne i de la Lira, extreta de “A Celestial Atlas Comprising A Systematic Display of the Heavens” d’Alexander Jamieson, un astrònom amateur escocès que el va publicar el 1822

 

Representació de la constel•lació de l’Àliga, extreta de “A Celestial Atlas Comprising A Systematic Display of the Heavens”, d’Alexander Jamieson, un astrònom amateur escocès que el va publicar el 1822

 

El triangle d’estiu destacat sobre la Via Làctia des de Sant Llorenç de la Muga (Foto: J. C. Casado, http://apod.nasa.gov/)

 

El triangle d’estiu i les constel•lacions de la zona. Foto: B. Tafreshi (http://apod.nasa.gov/)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència