El muntanyenc

Entrevista

El Servei general d’informació de muntanya (SGIM)

Download PDF

Publicat el 30-04-2014

Presentació

Abans, fa anys,  viatjar per la Terra a escalar o fer muntanya des d’Espanya i Catalunya tenia un problema afegit: la manca d’informació sobre les muntanyes del mòn. Malgrat que avui nadem en la abundància o sobreabundància  informativa en una gran part dels temes humans, no en tots, fa només tres o quatre dècades la informació s’havia d’aconsseguir sortint a l’estranger a conèixer gent i activar les relacions epistolars. Els alpinistes veterans ens ho han explicat repetidament. Aquesta mancança va minvar quan uns bojos de les grans muntanyes van endegar un projecte per paliar el problema. Així va nèixer el SGIM. Avui un oferim l’entrevista feta a un dels seus fundadors, en Jaume Paytubi alies “Paytu”.

L’església de Sant Vicenç de Jonqueres, a Sabadell, seu actual del SGIM

L’església de Sant Vicenç de Jonqueres, a Sabadell, seu actual del SGIM

 Miquel Vilaplana: Què és i com va nèixer el SGIM?

Josep Paytubi: El Servei (d’ara endavant l’anomenarem així) és un fons documental format per biblioteca, cartoteca, filmoteca, hemeroteca, fototeca i altres, on s’apleguen milers de documents de tota mena relacionats amb el tema de la muntanya, sobre alpinisme i excursionisme.

Des de fa gairebé 40 anys s’ha anat formant un corpus d’una envergadura extraordinària.

En aquest sentit és un dels millors d’Europa i reconegut en l’àmbit internacional com un centre de referència.

Actualment està ubicat a l’església de Sant Vicenç de Jonqueres, a Sabadell, propietat de l’Ajuntament de Sabadell i cedida al Servei des de l’any 1993 per a desenvolupar-hi  la seva activitat .

Com i per què es crea el Servei? Es crea l’any 1974, a Barcelona. La manca d’informació en aquella època fa que un grup de companys decidim que el que s’ha de fer és recollir el màxim de documents, ja siguin llibres, mapes, o publicacions periòdiques i començar a classificar-los per tal de poder-los difondre i oferir-los a la consulta de qui els pugui necessitar. Es tracta d’omplir un buit important. Cal dir que des de l’inici del Servei, l’alpinisme a les muntanyes de fora d’Europa ha estat l’objectiu principal. El país, de poca tradició alpina, no disposa d’una estructura  d’aquest tipus, llevat de les biblioteques dels centres excursionistes, però que no s’han especialitzat expressament en aquest camp.

Les primeres reunions les fèiem en un local que ens va deixar en Daniel Vergés, al carrer de la Cera.

Se suposa que l’equip humà ha anat canviant al llarg d’aquests anys. Sí, és clar, han passat molts anys i tots érem molt joves. La vida ens ha anat portant per camins diferents en alguns casos. En un principi érem una bona colla: Lluís Costa, Josep Paytubi (Paytu), Joaquim Aguasca, Francesc Salvador, Joan Miquel Horrillo, Carles Capellas. Després se n’hi van incorporar d’altres:  Quim Prunés, Jaume Matas, Xavi Llongueras………..

Actualment l’equip que gestiona periòdicament i de forma voluntària el Servei està format per Carles Capellas, Anna Llongueras, Xavi Llongueras i Paytu. De tota manera comptem amb les col·laboracions específiques i esporàdiques d’en Joan Hugas, Encarna Ciuraneta i Jaume Matas.

D’esquerra a dreta: Xavi Llongueras, Carles Capellas, Anna Llongueras i Josep Paytubi

D’esquerra a dreta: Xavi Llongueras, Carles Capellas, Anna Llongueras i Josep Paytubi

Quina és la procedència de la documentació de què es nodreix el Servei?  És molt diversa. D’una banda hi ha les adquisicions i subscripcions, també hi ha els intercanvis de publicacions i documents amb altres biblioteques i centres de documentació. La majoria d’editorials del país ens proporcionen el que publiquen gratuïtament: Cossetània, Piolet, Pyrenaica, Desnivel, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Sua. La majoria de les entitats, tant d’aquí com de l’estranger, també ens envien els butlletins i publicacions. Una altra font important són les donacions, de particulars i d’entitats, des de fotos fins a quadres, llibres, mapes, revistes, etc. Hi ha casos de particulars i d’entitats excursionistes que per manca d’espai o canvis de domicili es veuen forçats a desprendre’s de documentació i ens la passen. És una bona opció, ja que aquí es conserva i classifica i sobretot passa a formar part del fons documental del Servei. Per nosaltres totes són aportacions interessants. El material que no incorporem generalment l’utilitzem per a l’intercanvi, principalment amb biblioteques d’altres països amb les quals mantenim contacte regularment.

Un tema important és l’econòmic. Quines són les fonts de finançament?  El finançament del Servei sempre ha estat una qüestió important, perquè al Servei no s’hi fa una activitat lucrativa i, per aquest motiu, no genera ingressos. Cobrem una taxa de consulta, però és una taxa simbòlica i això fa que haguem de viure bàsicament de subvencions. Actualment tenim convenis amb l’Ajuntament de Sabadell, la Generalitat de Catalunya, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME).

També posem a la venda les publicacions del Servei. Són publicacions molt tècniques i no gaire atractives des del punt de vista comercial. Són més aviat recopilacions i aportacions de dades de zones poc conegudes. En realitat no representen cap font d’ingressos. Pràcticament les utilitzem per intercanviar-les amb altres autors que fan tasques semblants a la nostra.

També hi ha els col·laboradors, que són persones i entitats que aporten una quota anual fixa que ajuda al manteniment i fan possible el dia a dia.

Una altra font d’ingressos ha estat (i podria ser que ho tornés a ser) la confecció d’exposicions de petit format (12 plafons de 60×90) sobre temes relacionats amb l’alpinisme. Havíem fet

Catalans als 8.000, Everest, 25 anys de la primera ascensió catalana, Mostra de Paper Moneda de Muntanya, Mostra d’ex-libris d’Alfred Kunst. Aquestes exposicions varen ser produïdes pel Server i Caixa Sabadell les itinerava a través de la seva Obra Social. A partir de la desaparició de Caixa Sabadell això va quedar en res i actualment no disposem d’aquesta font d’ingressos. Però podríem tornar a activar-la si hi hagués sponsor.

Des d’aquí volem animar a qui vulgui participar-hi, que se subscrigui com a col·laborador. Això li dóna dret a rebre les publicacions del Servei i a estar exempt de la taxa de consulta.

Augmentar el nombre de col·laboradors ens donaria autonomia des del punt de vista econòmic. Per a més informació, qui hi estigui interessat, sigui un individu o una entitat, col·lectiu, etc., que es posi en contacte amb el Servei, a l’adreça de contacte que hi ha al peu.

SGIM 3Alguna característica del fons documental? Abans hem comentat, com de passada, que un dels objectius ha estat, des dels inicis, arribar a formar un fons tan extens com sigui possible sobre les muntanyes de fora d’Europa, li a seva ? exploració alpina. Doncs bé, com que la nostra feina ha anat sempre en aquesta direcció, hem anat tenint cada vegada més contactes, sobretot  amb Polònia i el Japó. Això ens ha permès aconseguir un nombre important de bibliografia i cartografia que segurament no té ningú més a Europa. La producció japonesa de llibres de muntanya és molt important. Des de fa bastants anys han estat els qui han fet l’exploració i les primeres ascensions de les muntanyes de la Xina, a més d’altres llocs. Els llibres publicats al Japó no es tradueixen ni a Europa ni als Estats Units. Això fa que en molts casos l’única referència sobre moltes primeres ascensions sigui la publicació japonesa. Al Servei disposem de més de 400 llibres en japonès.

Quines són les publicacions del Servei ? No són gaires. Demana moltes hores i el temps no ens sobra.

Aquestes en són algunes:

-Quaderns d’alpinisme: Aconcagua (1982), Fitz Roy (1985), Garet el Djenoun (1987)

-Índex gràfic de mapes: Karakorum (1995), Hindu Kush ( 2005)

-Mapes, Aconcagua (1982) i (2002), Karakorum (1995), Tirich Mir (2010)

Si algú necessita fer una consulta al Servei, com ho ha de fer? El més pràctic és mitjançant el correu electrònic. També es pot fer per telèfon. Hi ha consultes que es poden resoldre molt ràpidament enviant unes quantes fotocòpies o escanejats. N’hi ha d’altres de més complexes en què cal veure els documents i si disposem de la documentació sol·licitada, l’interessat haurà de venir personalment. Llavors es busca dia i hora. El Servei obre els dilluns i els dijous, a la tarda. Els mesos de juliol i agost és tancat i també del 20 de desembre al 10 de gener.

I ja per acabar, quins són en aquest moment els projectes del Servei? Un projecte és la creació d’un museu. Hi estem treballant, però encara falta establir moltes coses, una d’elles l’emplaçament i una altra l’abast. Això depèn de l’espai. Podria ser el Museu de l’Alpinisme a Catalunya. Fins ara no hi ha res de semblant a casa nostra i estaria molt bé que hi fos. Creiem que és una necessitat.

També ens agradaria publicar, en paper o digital, mapes i monografies, Hielo continental, Tirich Mir, que ja fa temps que hi estem treballant i hem de trobar la manera d’editar-ho.

Servei General d’Informació de Muntanya

Sabadell, novembre de 2013

A http://sgim.drac.com/ hi trobareu informació adicional complerta i podeu col·laborar amb el SGIM

SGIM 4

En Joap Mª Torras Humet, l’Armand Ballart i en Carles Capellas del SGIM estudiant un martell d’escalada.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència