El muntanyenc

Esports

El Grand Veymont, el sostre del Vercors

Download PDF

Publicat el 14-04-2017

Text i Fotografies: Miquel Pérez

Historiador de l’art i profesor de la Universitat de Vic, escalador, viatger, fotògraf i cineasta, ha publicat “Osona vertical. Escalades en els Cingles d’Osona” (2003) i ha co-escrit i co-dirigit el documental d’escalada “Pirates” (2011), “Pioners” (2014) i “NTB” (2016)

El Vercors és un massís calcari situat als pre-alps occidentals, entre Valence i Grenoble. El Vercors és conegut entre els escaladors gràcies a les seves parets, algunes de les quals han esdevingut fites fonamentals de l’escalada en falaise. Mont Aiguille, rocher de Presles, Roche Courve (la Pelle), Glandasse, rocher d’Archiane, Gerbier, Choranche…, són alguns noms mítics d’una concepció de l’escalada de gran dificultat tècnica iniciada a les Dolomites i que tindrà continuïtat en les cingleres calcàries pre-alpines. Algunes d’aquestes ascensions varen ser divulgades entre nosaltres per Jordi Lluch en un seguit d’articles publicats a Vèrtex en els anys noranta i en dos llibres de divulgació alpina injustament oblidats: 150 escaladas clásicas en los Alpes (J. Lluch, 1996), i 232 escaladas de dificultad en los Alpes (J. Lluch, R. Samarra, 1998).

La cara est de La Pelle (Roche Courve)

 

El detall d’una cordada a La Pelle, a la dreta en la zona a l’ombra, ens dona idea de la mesura de les parets del Vercors

Anys enrere vaig tenir la sort de poder recórrer alguns d’aquests itineraris clàssics del Vercors: Presles, La Pelle, Archiane, Mont Aiguille, Gerbier… Ara hi he retornat per a caminar. I és que el temps no passa en va, sobretot en aquestes escalades del Vercors, que són molt verticals, exigents tècnicament i sovint amb un equipament on, com es diu vulgarment, “no regalen res”.

L’excursió que us proposem és el Grand Veymont, el cim més alt del Vercors. Un sostre d’escassa alçada (2.341 m), però de recorregut i desnivell prou llargs.

Al punt de partida, l’aparcament de La Coche (1.350 m), s’hi accedeix per un trencant de la carretera D518 entre Rousset-en-Vercors i  la Grotte de La Luire. Aquesta darrera és una cova de 54 km de recorregut, que constitueix la surgència vauclusiana més gran del planeta. En períodes de grans pluges el sistema kàrstic s’inunda i la boca de la cova actua de sobreeixidor. Aquesta cova també és coneguda perquè allotjà un hospital de campanya de la resistència francesa durant la 2a Guerra Mundial. La cova va ésser assaltada per les tropes alemanyes el juliol de 1944, que afusellaren la majoria de ferits i deportaren metges i infermeres,  en un esdeveniment  àmpliament recordat en els monuments que jalonen les rutes de la memòria històrica del Vercors.

Panell que documenta els 54 km de recorregut
de la Grotte de La Luire

Entrada de la Grotte de La Luire, on s’hi documenta els tràgics esdeveniments que s’hi produïren durant la 2a Guerra Mundial

Des de La Coche hem de seguir un curt tram de carretera que tot seguit esdevé una pista forestal que s’endinsa en el bosc. Cal seguir-la fins a les cabanes del Jasse de la Chau (1.614 m, 1h 30′), sota els estreps occidentals del Grand Veymont. El camí es desenvolupa aleshores per una zona de pastures per esdevenir tot seguit un terreny pedregós que amb diversos revolts s’enfila al Pas de la Ville (1.925 m, 1h), que fa de partió entre els vessants de Rousset i de Gresse-en-Vercors. El camí remunta aleshores en direcció sud, l’aresta nord del Grand Veymont per un terreny a voltes aeri, fins arribar a les rampes superiors per les que accedim al cim del Vercors (1h). Aquest tram final és molt fàcil que el fem amb la companyia de nombroses cabres alpines (bouquetin des alpes), similars a l’isard (chamois), però més robustes i amb les banyes més grosses.

La cabana de la Chau. Al fons a la dreta, el Grand Veymont

Pujant al Pas de la Ville, esquerra. A la dreta del a l’pas, l’aresta nord del Grand Veymond

Arribats al cim el panorama que hi trobareu és magnífic, destacant sobretot la visió espectacular del Mont Aiguille (2.081 m) al sud-est, amb tots els seus costats defensats per espadats. Però avui, les boires persistents -molt habituals- no ens el deixaran pas veure.

El descens es pot fer pel mateix camí de pujada o bé seguir l’aresta sud en direcció al Pas de Chattons (1.827 m) i pel GR91 retornar a la bergerie de la Chau.

El bouquetin des alpes és molt similar al nostre, però més gros i robust

Mapa

Punt de partida: Aparcament de La Coche, a 7 km de la carretera D518. El trencant de La Coche es troba un km abans del trencant de la Grotte de La Luire i està senyalitzat.

Desnivell: 1.000 m

Longitud: 17 km

Durada: 6-7 h (el retorn pel Pas de Chattons allarga 1 h el recorregut).

Bibliografia: Bernard Jallifier-Ardent, Randonnées dans le Vercors Sud. Grenoble: Glénat, 2009.

Cartografia: Villars de Lans. Mont Aiguille. Parc Naturel des Vercors. 3236 OT. 1:25.000. IGN.

Aresta somital del Gran Veymont

Altres publicacions del mateix autor a “El Muntanyenc”

Rajasthan Suite

Bolívia altiplànica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia