El muntanyenc

Ciència i medi

El Canigó es veu des de Marsella

Download PDF

 Publicat el 01-10-2013

Text: Joan Manich

Químic jubilat te 76 anys, casat amb dos fills i dos nets, fa 30 anys que viu a Sant Cugat i més de 25 que és soci del CMSC

 

Presentació

Durant un consell de redacció de recerca de possibles articles per la revista, dos de nosaltres van citar el fenomen del “Canigó vist des de Marsella”,  desconegut per la resta dels assistents però ben conegut al sud-est de França.  A través de planes web -que trobareu adjuntes, en Joan Manich va redactar l’article que presentem, adaptant i sintetitzant articles anteriors de Alain Origé i Michel Apério. La Carme Artigas va aportar  la mirada de la física i va cercar imatges i vídeos. Veure al Canigó des de Marsella deu haver set un fet misteriós  durant mil·lennis i fins al 1808, quan un alemany, el baró de Zack, va posar fil a l’agulla a la seva compressió científica.

El Canigó es veu des de Marsella

El massís del Canigó i el seu sostre, la Pica (2.785 m), disten 263 km de Marsella. Fins i tot pujant al turó de Notre Dame de la Garde a 164 m, no es possible veure el massís degut a la curvatura de la superfície de la Terra. La visual des de Notre-Dame de la Garde fins al Canigó passa 120 metres per sota de l’aigua i, malgrat això, el Canigó és veu des de Marsella.

Cliqueu: http://www.youtube.com/watch?v=PsfFjsbotWc

Degut al fenomen de la refracció, la trajectòria de la llum es corba lleugerament i canvia de direcció permetent-nos veure el Canigó des de Notre Dame de la Garde quan hi ha unes condicions molt particulars. Des de fa quasi dos segles els astrònoms aficionats i avui els excursionistes marsellesos, equipats amb ulleres de llarga vista i teleobjectius intenten cada any obtenir la fotografia impossible.

Mapa de la visual des del cim del Canigó a Notre Dame de la Garde

 

Notre Dame de la Garde en una postal antiga i en una foto actual

 

Baró de Zach

La primera persona que va documentar el fenomen  va ser el baró de Zach, astrònom alemany del duc de Saxe Gotha que ja havia mesurat la longitud i la latitud del far de la illeta de Planier, a 8 km al sud-oest de Marsella. El baró, que vivia a Marsella des de feia uns anys, va saber per rumors locals que des de Notre-Dame de la Garde es podia veure el Canigó. Va provar de confirmar-ho ell mateix.

Aquí hi ha la seva descripció:

“L’any 1808 jo estava a Marsella. El dia 8 de febrer va ser molt bo i serè. A la tarda em vaig dirigir cap la muntanya de Notre-Dame de la Garde amb els meus instruments. Uns quants savis i aficionats m’acompanyaven per ser testimonis de l’experiència. Després d’apuntar la meva ullera llarga vista al punt de l’horitzó on havia d’estar el Canigó no hi vam veure res; el sol entrava directament dins la ullera i devia impedir la visió diferenciada dels objectes terrestres. Sigui a simple vista o amb instruments òptics, l’espectacle només es podia produir després de la posta de sol.

L’astre s’acostava al horitzó i nosaltres esperàrem amb impaciència la seva posta; quan l’últim raig de sol tot just va desaparèixer, com per un cop de vareta màgica vam veure una cadena de muntanyes negres amb dos pics elevats en el punt previst. Això va sorprendre els nostres ulls amb tanta evidència i claredat que alguns espectadors dubtaven que allò fossin els Pirineus i ho prenien per muntanyes veïnes, ja que apareixien molt properes a nosaltres. Mentre els nostres espectadors es meravellaven fent les seves reflexions, jo vaig cuitar a observar aquests pics i fer un dibuix del seu contorn; després escombrant l’horitzó amb la meva ullera vaig descobrir al nord el cim del Mont Ventós (1912 m i 100 km de distància) i desprès Carpentras, quan ja queia la nit donant fi a les meves observacions.”

Dibuix del fenomen fet pel baró de Zach (Arxiu de l’observatori de Marsella)

Dibuix del fenomen fet pel baró de Zach (Arxiu de l’observatori de Marsella)

El relat es precís. Just després de la desaparició de la vora superior del sol, el baró de Zach veu perfilar-se les muntanyes dels Pirineus sobre el fons brillant del cel amb unes condicions de il•luminació molt fugisseres. A l’any 1880, Louys Fabry, astrònom de l’observatori i germà de Charles Fabry, el gran físic marsellès, calcula que es pot veure el Canigó, i fins i tot el pic dels Tretze Vents (2.763 m), situat 3 km més enllà, dibuixant-se sobre el sol amb un contrast encara més acusat. Calcula que es pot veure el Canigó retallant-se sobre el sol ponent els dies 11 de febrer i 30 d’octubre. En aquestes dates el sol vist des de Notre-Dame de la Garde es pon darrere del Canigó.

Dibuix antic del fenomen

Placa fotogràfica obtinguda per Oscar Gross el 13-02-1898

El fenomen es produeix en el gruix d’aire que hi ha entre 0 i 2.785 m, o sigui, del nivell del mar a dalt del Canigó . La densitat d’aquest aire és màxima al nivell del mar i menor a la part alta; així, al cim del Canigó, la pressió atmosfèrica es solament de 536 mm de mercuri respecte als 760 mm al nivell del mar, és a dir, el 30% menys i el seu índex de refracció òptica es 1,0002 en lloc del 1,00028 a nivell del mar.

En condicions d’altes pressions anticiclòniques l’aire està quiet i estratificat en capes de diferent temperatura i densitat. A l’hivern es produeix inversió tèrmica ja que la capa d’aire que toca l’aigua és la més freda i la temperatura va augmentant amb l’alçada. Resumint, les capes d’aire són més lleugeres i calentes cap amunt. La llum reflectida pel Canigó travessa les capes d’aire tot corbant-se per refracció (fig. 1) i descrivint una trajectòria com la mostrada en la figura 2, es corba i forma una imatge prou elevada per ser visible pel damunt de mar.

Fig. 1 Curvatura de la trajectòria de la llum i trajectòria aparent. Dibuix realitzat per Origé

Fig. 2 Esquema de la posta de sol darrere el Canigó. Dibuix realitzat per Origé

 

 Quant sobresurt el Canigó per sobre l’horitzó? Com ja hem assenyalat, això depèn de les condicions de temperatura i pressió de l’aire. Per veure el Canigó a Marsella destacat netament sobre l’horitzó hi ha d’haver una temperatura baixa, que afavoreixi la inversió tèrmica, i altes pressions. A una temperatura prou baixa entre 0º i 10º i a una pressió baromètrica prou alta entre 760 i 780 mm de mercuri, es veurà emergir el Canigó 7 minuts d’arc per sobre de l’horitzó. Si les condicions de temperatura i pressió no són prou adequades el veurem fregant a penes l’horitzó.

El Canigó contra el sol ponent des de Cap Canaille (Foto: Alain Origé)

 

L’any 1808 el baró de Zach el va veure i dibuixar en un dia “remarcablement bo i serè”. La primera fotografia del Canigó des de Notre-Dame de la Garde va ser feta el 30 d’octubre de 1970 per Arlette Bergés Dinon, Marius Motte i els membres de la Societat Científica Flammarion. En aquella època es pensava que el fenomen, si es donaven les condicions meteorològiques esmentades, només era observable dos dies a l’any, el 30 d’octubre i el 11 de febrer, quan el sol es ponia exactament al darrera del Canigó. El dia 1 de gener de 2005 el Sr Michel Aperio va fer una bona fotografia del Canigó des de le Baou de la Saoupe a Cassis i va escriure que el sol ja s’havia post quan ell fa fer aquesta fotografia. Això prova que no es necessari que el sol estigui alineat amb el Canigó per veure el fenomen. Un fons de cel lluminós i un potent anticicló d’hivern són suficients

El Canigó després de la posta de sol (Foto: Michael Apeiro 28 d’octubre de 2002)

En fi, si sou prudents i voleu veure els Pirineus, des del pic de Tretze Vents fins al pic Joffre, pugeu al cim de Marseilleveyre, a 440 metres i escruteu l’horitzó a l’azimut 252º 50’ amb uns binocles. Els caçadors d’imatges poden anar a l’aguait cada any, esperant una meteorologia favorable.

Diferents pics que es poden identificar en el miratge (Foto Michael Aperio i Cristian Castelbon 17 02 1998)

Diferents pics que es poden identificar en el miratge (Foto Michael Aperio i Cristian Castelbon
17 02 1998)

 

Bibliografia i enllaços

http://canigou.allauch.free.fr/index.html

http://www.canigou.univ-mrs.fr/index.html

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència