El muntanyenc

La Fotografia

El caminar com a pràctica estètica

Download PDF

Publicat el 01-11-2013

Text i fotografia: Marcel Albet Guinart

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB, viatger, fotògraf i muntanyenc. Publica i comenta fotos de llocs poc coneguts de Barcelona a marcelalbet.com

 

 

 

El flâneur neix a París a finals del XIX.  És algú que camina per la ciutat. El flâneur és sempre  urbà. El seu caminar és a l’atzar, sovint pels límits, per zones encara per definir, per descobrir, per concretar, allà on la ciutat canvia de color. En els marges. El flâneur és un diletant, un desenfeinat, un badoc que troba sense buscar i quan troba imagina i crea.

El flâneur deambula feliç, absent però atent –si se´m permet oxímoron i rima- a tot allò trivial que l’envolta, registra detalls banals, veu o creu veure paisatges on només hi ha taques. Sovint el seu caminar pren rutes absurdes, incongruents que el duen a atzucacs lluminosos, secrets i estèrils.

Per definició el flâneur és solitari, gaudeix amb l’imprevist, sense cap raó convincent canvia d’itinerari, sobtadament pot retornar pel mateix camí, potser no acaba d’acabar mai. Acabar què…? Compartir aquestes derives esdevé feixuc per a l’acompanyant i emprenyador per al caminant. Al flâneur li plau estar entre la gent, no amb la gent.

Al flâneur, però, sobretot li agrada mirar. La seva mirada traspassa els límits de l’obvi per centrar-se en l’intangible. En el rovell del temps, en les costures dels edificis, en les llambordes enquitranades. Li és grat descobrir llenços de paret abandonats, sedimentats.

Ara vénen els noms. És canònica la definició que en fa Baudelaire. Anys després Walter Benjamin publica el seu inabastable Llibre dels passatges, hi dedica capítols sencers a glosar la figura del flâneur. Susan Sontag al seu imprescindible Sobre la fotografia continua la tradició, i hi afegeix un nou element, la fotografia. “De fet -diu- la fotografia al principi és consolida com una extensió de la mirada del flâneur… El fotògraf és una versió armada del passejant solitari”. El flâneur abomina de les postals, prefereix les seves preses.

Quinn és el detectiu protagonista de Trilogia de Nova York de Paul Auster. Al seu quadern de tapes vermelles dibuixa els itineraris que fa Stillman pels carrers de Nova York. Descobreix que cada caminada diària perfila una lletra, que al final formarà una frase reveladora.

Walkscapes de Francesco Careri és un confús intent de sistematitzar i catalogar les possibilitats del caminar com acció creativa. Cita els grups surrealistes dels anys vint, el  Dadá, Stalker i companya, els situacionistes, el LandArt, el minimalisme, la teoria de la deriva, Guy Debrod, Richard Long…, uf!. Tots ells estan implicats d’una forma o altra en el fet de caminar com a pràctica estètica en si mateixa.

El flâneur no ho sap, però és un artista. L’erràtica del caminar, el distanciament i a la vegada el protagonisme el converteixen en notari del quotidià,  en aquell que observa, que a peu de carrer s’inventa històries efímeres, en aquell que aleatòriament relaciona imatges -la ciutat és un magatzem d’imatges- persones i situacions. Pren el paisatge urbà com el laberint del que no vol sortir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia