El muntanyenc

Esports

Dolomites: Alta Via n. 1

Download PDF

Publicat el 01-07-2013

Text: Pere Robert

Professor de català jubilat i excursionista. Autor de “Excursions i caminades pel Vallès-40 itineraris” i coautor de “L’Alt Berguedà en 27 itineraris” (V premi Vertex, FEEC)   

El massís de les Dolomites, pertanyent als Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, és prou conegut com perquè calgui fer-ne una presentació. La bellesa del paisatge dolomític, caracteritzat per les enormes agulles i torres de pedra nua, que contrasten amb la verdor del bosc i les pastures del peu de muntanya, atreu cada any milers d’excursionistes, com també de simples turistes. 

 

L’Alta Via n. 1 és la clàssica de les Dolomites. És un recorregut que passa pel cor del massís, de nord a sud, i permet gaudir d’alguns dels grups més coneguts: Tofane, Croda da Lago, Pelmo, Civetta, Moaizze… i dels parcs naturals de les Dolomites d’Ampezzo i de Belluno.

Fer tota la ruta, des del llac de Bràies, al nord, fins a Belluno, al sud, suposa entre 11 i 14 etapes, encara que això depèn de les capacitats i ganes de cadascú; el que aquí explico és una ruta de set etapes, més dues jornades de desplaçament, que és el temps de què disposàvem les sis persones que la vam fer. Vam descartar les que es consideren les tres primeres etapes i vam retallar l’última, la més difícil i complicada. Aquesta decisió va venir motivada, a part del temps disponible, per estratègia de desplaçaments.

Vam començar al ref. Dibona, prop de Cortina d’Ampezzo, ciutat que gaudeix de comunicacions acceptables, i vam acabar a la carretera Agordina, a la Pissa, prop de Pinei. No cal dir que vam quedar plenament satisfets de la nostra elecció, perquè ens va permetre fer l’essencial de l’Alta Via.

El recorregut d’aquesta ressenya és el que vam fer tots o alguns de nosaltres l’any 2008. Com que es tracta d’una via clàssica, no crec que les condicions hagin variat gaire. La ruta té variants i possibilitats diverses, i no sempre vam anar tots pel mateix camí, decisió que preníem sobre la marxa. Els nombrosos refugis faciliten aquests canvis. Poso com a ruta principal la que vaig fer, i insinuo variants freqüents. És un recorregut que ha evitat totes les vies ferrades.

etapes

km

ascens

descens

temps

1a

13,0

1.340 m

725 m

5.25 h

2a

15,5

700 m

1.345 m

5.46 h

3a

13,3

790 m

1.200 m

4.30 h

4a

12,0

1.100 m

750 m

4.15 h

5a

11,7

600 m

750 m

4.00 h

6a

12,3

970 m

650 m

4.40 h

7a

18,6

840 m

2.350 m

7.00 h

1a etapa: ref. Dibona (2.083 m)-col dei Bòs (2.331 m)-ref. Lagazuòi (2.745 m)-passo Fouzargo/Falzàrego (2.120 m) – ref. Averàu (2.416 m) -ref. Nuvolàu (2.585 m).

Començant la ruta al peu de les parets de la Tofana de Rozes (Foto: Pere Robert)

Comencem a caminar al ref. Dibona (sender 403 i 404), davant les parets impressionants de la punta Anna, a la dreta, i de la Tofàna di Rozes, a l’esquerra. El camí puja fins al peu mateix de la paret d’aquest últim i fa un flanqueig fins al col dei Bòs (402). L’espectacle de les parets verticals i acolorides de la Tofàna és impressionant. A sota tenim la vall del Falzàrego i a l’altre costat destaquen la meravella de les Cinque Torri, per on passarem demà, i l’Averàu i el Nuvolàu, dos gegants que ens esperen avui. Pel 401 arribem fins al ref. Lagazuòi, punt més alt de la jornada i de tots els dies, que ofereix una vista extraordinària. D’aquí es pot baixar fins al passo Fouzargo pel telecabina, però aconsello fer-ho per la galeria o túnel de Lagazuòi, obra important d’enginyeria militar i record de la guerra de 1914-18. No és difícil, però és imprescindible llanterna i aconsellable casc. Al passo Fouzargo prenem el sender 441 fins al ref. Averàu en lloc del 440, més normal de l’Alta Via, perquè el vam considerar més atractiu i no ofereix cap dificultat especial. Del ref. Averàu pugem al ref. Nuvolàu, tot un niu d’àligues al capdamunt de la muntanya. És un refugi precari, amb problemes d’aigua, però que mereix alguns sacrificis si tenim la sort de trobar un bon dia o una bona nit, perquè el silenci i l’espectable de què es pot gaudir no són fàcilment repetibles.

Paisatge poc abans d’arribar al refugi Lagazuoi (Foto: P. Robert)

2a etapa: ref. Nuvolàu – ref. Cinque Torri (2.137 m) – pont de Rucurto (1.700 m) – ref. Palmieri (2.046 m) – forcella Ambrizzòla (2.278 m) – ref. Città di Fiume (1.918 m).

Albada des del Nuvolàu (Foto: Ll. Duch)

De matí el primer que hem fet és contemplar la glòria del nou dia des del cim. Després d’un bon esmorzar, en comptes de fer el trajecte més normal, per la ferrada Ra Gusela i el passo Giau, hem decidit anar pel llac Fedèra. Per altra banda, paisatgísticament aquest itinerari és més variat i agradable, encara que més llarg i de desnivell més gran. El camí no ens ha decebut: vista de les Cinque Torri per tots costats, boscos de pins i prats verdíssims, aigua arreu i, la perla, el llac Fedèra, reflectint les parets de Croda da Lago i al davant l’agulla del Becco di Mezzodì. Al refugi Palmieri hem fet un plat de pasta i després un dels companys no té bones sensacions i decideix abandonar. Recula pel seu compte cap a Cortina d’Ampezzo. Els nombrosos camins molt freqüentats, permeten aquestes decisions. Per la resta del recorregut hem hagut de córrer, perquè el temps s’anava espatllant i encara ens faltava passar les collades d’Ambrizzòla i Col Duro, prou altes com per témer-les amb mal temps. Mentre descendíem, amb la vista al dominant Pelmo, la tempesta ens ha agafat quan faltava un quart per ref. Città di Fiume. El refugi és només decent.

Pelmo i Pelmetto des de Col Duro (Foto:P. Robert)

3a etapa: ref. Città di Fiume – forcella Foràda (1.972 m) – forcella Val d’Arcia (2.476 m) – ref. Venezia (1.950 m) – col de le Crépe Cavaliere (1.900 m) – ref. Palafavèra (1.535 m).

Arribada al coll de Val d‘Àrcia envoltats per la boira (Foto: P. Robert)

Vam anar pel sender Flaibani: és un camí autènticament d’alta muntanya, que no és aconsellable en mal temps. Es puja a la forcella Forada, on es gira a la dreta i s’ha de baixar un tros, fins al peu d’una canal. La pujada és molt dreta i cap al final té un cable que ajuda a superar un tram complicat. Després del circ glacial de Val d‘Àrcia es passa el coll del mateix nom, el punt més alt, amb forts pendents a banda i banda, en una zona de pedra menuda i gairebé sense vegetació. El camí passa ran les parets del Pelmo, en un tram obert a l’esquerra (cable de suport) i després d’un collet baixa sense problemes al ref. Venezia, ja entre prats. Els sender Flaibani és per a excursionistes experts, tot i que no té cap problema important, a no ser a principi de temporada, que és fàcil trobar-hi neu, cosa que pot complicar el passos més delicats. Es continua circumval•lant el Pelmo, fins que al coll de le Crépe Cavaliere baixa ràpid al pla dels Palùi, on hi ha el ref. Palafavèra. És estil hotelet, però no fan sopars. Vam haver d’anar a sopar al poblet de Pecol, a uns 20 min., per un camí que talla diversos cops la carretera. La característica d’aquesta etapa és l’omnipresència del Pelmo, robust i altiu, amb parets verticals i bellíssimes.

Si es vol evitar aquest camí es pot anar pel passo Staulanza: és un itinerari curt i senzill, sense complicacions. Passa prop del ref. Staulanza, que és un millor final d’etapa, si no es vol fer el sender Flaibani.

Forcella de Val d’Àrcia (Foto:P. Robert)

4a etapa: ref. Palafavèra – forcella di Alleghe (1.813 m) – ref. Sonino (2.140 m) – lago Coldài (2.143 m) – col Reàn (2.107 m) – ref. Vazzolèr (1.715 m).

Civetta des del refugi de Pala Favera (Foto: P. Robert)

Etapa dominada per la muralla nord de la Civetta, la “parets de les parets”. Es pot anar, com vam fer, per un telecadira fins a Pioda, que evita una monòtona pujada de 300 m. D’aquí els camins ens menen sense problemes al ref. Sonino i, més amunt a la forcella Coldài (2.190 m), sobre el llac del mateix nom. Aquí comença una llarga travessa als peus de la paret nord de la Civetta, imponent i majestuosa, amb més de mil metres pràcticament verticals. Poc abans d’arribar al coll Reàn ens podem desviar al ref. Tissi, una curta ascensió que permet gaudir d’una vista espaterrant de la Civetta, per un costat, i de la vall d’Alleghe, per l’altre. El camí continua pel cason de Col Reàn i la sella de Pelsa, d’on baixa al ref. Vazzolèr, sota les parets també imponents de torre Venezia i torre Trieste. El ref. Vazzolèr és un autèntic refugi de muntanya, acollidor i agradable.

Prats al Cason de Col Reàn (Foto:P. Robert)

5a etapa: ref. Vazzolèr – col d’Ors (1.780 m) – forcella del Camp (1.930 m) – ref. Carestiato (1.834 m) – ref. San Sebastiano (1.610 m).

Etapa no gaire llarga, però pedregosa i entretinguda per petits desnivells. Comencem descendint per una pista que aviat es fa força pendent, fins que prenem el sender 554. Aquest passa sota la paret oest del Tridente, alternant trams de pedres entre torrents descarnats amb d’altres enmig d’un bosc espès. Després de l’herbosa forcella del Camp canvia de direcció i talla diversos torrents sota la paret sud del Moiazza fins al ref. Carestiato. És un refugi totalment i mot ben reformat, que sembla nou i acollidor, i que aconsello convertir-lo en final d’etapa. Nosaltres vam seguir uns 35 min més fins al ref. San Sebastiano, al passo Duran, però no va ser una bona elecció. A la nit un dels companys es queixa del que sembla un còlic nefrític, que intensa suportar amb calmants.

6a etapa: ref. San Sebastiano – forcella de la Barance (1.690 m) – forcella de le Càure (1.725 m) – baita Angelini (1.692 m) – col de Michiel (1.491 m)– malga Prampèr (1.540 m) – ref. Sommariva al Pramperèt (1.857 m)

Ens despertem amb una dia plujós que ens acompanyarà força estona. Mentrestant el company que té símptomes de còlic nefrític decideix prendre un bus i anar a un hospital, on li confirmaran les suposicions. Un altre del grup l’acompanya, de manera que només continuen tres dels sis que vam començar. Per la meva part, decideixo fer la variant Zoldana, més boscosa que la via normal. La boira que fa presència molta estona impedeix tenir bones vistes, encara que de tant en tant obre alguna escletxa. Poc abans de la baita Angelini comença a ploure i la cabana, molt ben mantinguda, és un refugi que s’agraeix. Quan escampa continuo i passo els contraforts del Petorgnón, amb contínues pujades i baixades, fins a la pista de val de Prampèr. La malga de Prampèr ofereix un refrigeri per ascendir l’últim tram fins al ref. Sommariva, on ens retrobem els tres que quedem. És un refugi d’alta muntanya, petit, amb dormitoris i lavabos separats, escàs d’aigua, però amb uns guardes molt atents.

La via normal és un pèl més curta, sense tanta vegetació. És la diferència de donar la volta al San Sebastiano i al Tamer pel costat assolellat o el d’obaga.

7a etapa: ref. Sommariva – forcella dei Van de Città Sud (2.405 m) – ref. Pian de Fontana (1.648 m) – forcella la Varetta (1.705 m) – ref. Bianchet (1.270 m) – parada de bus de Pissa (490 m).

Etapa llarga i amb un desnivell de baixada molt fort, ja que a última hora vam decidir renunciar de dormir al ref. Bianchet, com teníem previst. Camí bellíssim i bon dia. Des del coll dei Van de Città (Zità) la vista és àmplia i a més podíem reconèixer molts dels cims que havíem voltat durant aquests dies. El descens és per una vall florida, fins al ref. Pian de Fontana. Aquest és un bon refugi, molt adequat per a final d’etapa si es vol fer l’Alta Via fins al ref. 7º Alpini. En el nostre cas vam continuar cap al ref. Bianchet. Després de la forcella la Varetta el camí planeja elevat i ben treballat per la capçalera de la vall Vescovà, amb una altra vista memorable. Ve a continuació una ràpida davallada fins al ref. Bianchet. Sentint-nos en forma, vam continuar el descens fins a la parada de Pissa, a la carretera Agordina, per poder anar a dormir còmodament a Belluno. En dies feiners hi passen autobusos sovint. Això ens va donar temps de dedicar mig dia de turisme per Treviso, on ens vam retrobar tot el grup.

La marca de l’Alta Via nº 1 i les indicacions són clares i abundants

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DADES PRÀCTIQUES

Situació i accés: Començant des de Cortina d’Ampezzo, la manera més còmoda és desplaçar-se amb avió fins a Treviso i amb taxi o tren fins a Cortina. Dormir en un hotel cèntric d’aquesta ciutat i l’endemà prendre un taxi fins al ref. Dibona, tot i que també es pot pujar amb telecabina fins al ref. Duca d’Aosta o al ref. Pomedes.

Època aconsellable: La majoria de refugis estan oberts des de mitjan juny a mitjan setembre, que és l’època bona, tot i que cal tenir present que a principi de temporada es pot trobar neu en alguns punts. Nosaltres la vam fer del 30 d’agost al 8 de setembre, amb temps força bo i sense problemes als refugis, que no solien estar plens.

Dificultat: És una ruta adequada per a tots els muntanyencs i perfectament assequible als senderistes, ja que els pocs passos difícils tenen vies alternatives. Els camins estan molt ben senyalitzats i si un s’ha informat abans i es va atent es difícil perdre’s.

Allotjament i menjar: L’allotjament cal fer-lo en refugis, així com el menjar. Per als desplaçaments de cada etapa no cal portar gaire cosa, ja que gairebé sempre és possible prendre alguna cosa, o un bon àpat, en els refugis que es troben pel camí.

Refugis: Hi ha nombrosos refugis ben distribuïts al llarg de l’Alta Via, de manera que és possible fer les etapes a la mida de cadascú. En èpoques altes és convenient reservar-los amb anticipació, però a principi o a final de temporada n’hi ha prou telefonant d’un dia per l’altre. Anoto el llistat dels refugis amb el número corresponent del mapa.

1. Duca d’Aosta; 2. Pomedes; 3. Dibona; 4. Lagazuòi; 5. Col Gallina; 6. Cinque Torri; 7. Averàu; 8. Nuvolàu; 9. Palmieri; 10. Città di Fiume; 11. Passo Staulanza; 12. Venezia; 13. Palafavèra; 14. Sonino al Coldài; 15. Tissi; 16. Vazzolèr; 17. Carestiato; 18. Tomè; 19. S. Sebastiano; 20. Sommariva al Pramperèt; 21. Pian de Fontana; 22. Bianchet.

Equipatge: És millor no anar gaire carregat, però cal portar roba d’abric i capelina. Es pot passar molt bé amb una motxilla de 7-10 quilos. En cas de necessitat, el telèfon d’urgències alpines és el 118.

Mapes: Són bons els de Tabacco 1:25.000, n. 3, 15 i 25.

Webs:

http://www.dolomiti-altevie.it/Default.aspx?tabid=162 (molt bona)
http://www.dolomiti.it/ita/itinerari/altevie/altavia1.htm
http://www.magicoveneto.it/Dolomiti/altevie/AV1rb.htm
http://www.enrosadira.it/dolomiti/altavia1.htm

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia