El muntanyenc

Cultura

Dissertació sobre art i fotografia

Download PDF

Publicat el 07-04-2015

 

Text i fotografia: Joan Carles Rueda

És enginyer de telecomunicacions i s’ha enfilat a unes quantes muntanyes fredes i calentes, verticals i inclinades. Té inquietuds com ara la fotografia ifa fotos amb l’esperança que un dia algunes tinguin una certa coherència. De moment s’ho passa bé.

 

Fotografia: Camí de Coma de Vaca.

Realitzada amb tècnica del segle passat, que permet l’observació i la meditació necessària per assaborir el moment de prémer el disparador.

Camí de Coma de Vaca

Camí de Coma de Vaca

 

Quan entrem per primer cop en el món de la fotografia, quan ja disparem buscant aconseguir imatges que vagin més enllà de l’àlbum de records, és coherent i enriquidor plantejar-se la qüestió de si fotografiar és un art, una tècnica, o totes dues coses. Per això crec que els qui tenim inquietuds artístiques i ens aproximem a l’art des d’un punt de vista estètic i totalment subjectiu, és coherent buscar una resposta.

De fotografies se n’han fet moltes i se’n faran més, però preguntem-nos, què és el que fa de la fotografia art? O què han de fer els fotògrafs per tal que les seves fotografies formin part d’aquest reduït grup d’imatges que poden ser considerades art?

El primer que han de tenir les fotografies, des del nostre punt de vista, és intencionalitat i homogeneïtat. Han de formar un conjunt, on els elements individuals tinguin un lligam que faci coherent el tot. I aquest lligam no ha de ser necessàriament un tema, un missatge, o quelcom explícit. Una intenció, sovint subtil i imperceptible, lliga les imatges.

En segon lloc han de tenir personalitat, un estil propi, aquella veu personal que busca l’artista primerenc i deconegut, allò que relaciona a primer cop d’ull la fotografia amb l’autor o amb un corrent definit.

Si la influència de la personalitat en les activitats humanes és omnipresent, en el món de l’art és indefugible i probablement sempre ha existit. Ja no estem en l’època dels pintors impressionistes, que es van influenciar els uns als altres, segurament no en el grau ni la velocitat actuals dels llibres i d’internet, fins aconseguir un corrent ben diferenciat, on les diferents personalitats eren i són perfectament distingibles.

Actualment aconseguir tenir personalitat és més difícil. Pot ser que la quantitat tapi la qualitat? Estem envoltats de milers de fotografies, de persones que en fan, que difonen el seu treball i que generen corrents. Mai no havíem disposat de tanta informació sobre els fets, les coses i l’art.

Un altre aspecte és conèixer la tècnica. Malgrat que cada vegada disposem de més eines per suplir-la, dominar la tècnica és essencial. En pintura i escultura, per posar dos exemples, aquesta necessitat és encara més marcada (estic parlant de l’art figuratiu), essencial, i la seva mancança, excloent

Fer-se un camí en la fotografia depèn de factors majors, com la intencionalitat, que dóna lligam a un projecte, i la tècnica. Amb aquests factors creixerem en la recerca d’una personalitat pròpia. Aquesta dissertació només pretén posar per escrit algunes reflexions que, davant de qualsevol intent d’art, ens plantegem i que estic segur que gran nombre de fotògrafs que surten pel món (i a la muntanya), també ho fan. Només resta el reconeixement, el factor determinant que farà guanyar rellevància a l’obra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència