El muntanyenc

Cultura

Del vertigen de l’amistat

Download PDF

Publicat el 3-02-2014

Presentació

Entre els articles que publiquem aquest febrer, n’hi ha un que ens il·lusiona especialment ja que inaugura el nou apartat  “Llibres” a la secció de  Cultura. L’atzar ha fet que el primer article sigui de  l’Enric Faura, escriptor ben conegut  per la seva  obra vinculada a la muntanya en  articles en revistes, llibres i alhora  bon coneixedor del mon editorial. En l’article “Del vertigen de l’amistat” ens presenta dues obres  recents de narrativa de ficció on la muntanya i els muntanyencs en son protagonistes.

En “Llibres” hi trobareu  informació i opinió sobre llibres de literatura de muntanya, de ficció, de crònica, d’història, de cultura  o de ciència. Alguns de recent aparició però molts d’altres del patrimoni  de llibres publicats fa temps, alguns només presents a les biblioteques o als llibreters de  vell. Sobretot aquells que van marcar especialment el camí recorregut pels muntanyencs de totes les èpoques i llocs des dels inicis de l’alpinisme i que ara  volem rescatar per a les noves generacions de muntanyencs.

Text: Enric Faura

Enric Faura i Busto (Barcelona, 1964) s’inicia  de jove en el món de  l’excursionisme practicant l’alpinisme i especialment l’esquí de muntanya. Ha publicat articles a les principals revistes de muntanya com ara Excursionisme, Mai Enrere, Desnivel, Grandes Espacios, Pirenaica, Vèrtex, Muntanya, etc., ha publicat els  llibres Pirineos en esquis, Pirineos Intimos, Antologia de literatura excursionista catalana, A tota cresta i  Del Teide al Naranjo. Des de l’any 2001 fins el 2008 ha estat director de la revista Vèrtex editada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. A l’editorial Cossetània dirigeix  la col·lecció Pioners, de clàssics de l’excursionisme i Annapurna, de literatura de muntanya. Però ell diu que el que més li agrada és llegir llibres de muntanya i perdre’s per qualsevol vall pirinenca remota.

Des de fa molt temps ens preguntem per les raons del poc predicament que ha tingut el món de la muntanya, de l’alpinisme i dels seus personatges en la literatura universal. Un entorn grandiós, un seguit de vivències i aventures intenses i unes èpiques personals fora del normal semblen ingredients ideals per a bastir grans obres de literatura. Tanmateix sembla que els escriptors no ho han vist així i han donat tradicionalment l’esquena a la muntanya en les seves obres. Potser ha estat per desconeixement o ignorància, però pensem que el rebuig a la muntanya com a escenari de obres de literatura és un misteri amb poques explicacions.

Però de tant en tant hi ha algunes excepcions. Dues novel•les recentment publicades marquen una inflexió que mereix un comentari. Uns autors aliens al món de la muntanya, amb vocació de construir històries literàries, han escollit l’alpinisme per crear els seus relats.

El madrileny Martín Casariego (Madrid, 1962), a la seva darrera obra, Un amigo así (Ed.Planeta) s’endinsa en el món de la muntanya per a construir la història d’una amistat amb un confessió inesperada. Dos amics en plena maduresa es troben un hivern a Chamonix per ascendir al Montblanc des del Cosmiques en una travessa que anirà descobrint secrets insospitats. Lucas i José han trenat una amistat molt profunda, indestructible, cimentada en moltes aventures antigues. Durant l’ascensió un accident provocarà la mort d’un d’ells. L’altre, sense atrevir-se a revelar-li un secret gravíssim, viurà la resta de la seva vida amb la penitència de la seva manca de coratge i d’una traïció. Al llarg de les planes s’aniran descabdellant diversos fets fins a arribar a un final que es va anunciant però que el lector haurà inuit subtilment amb anticipació. El text té una intensitat creixent, sempre amb una escriptura continguda i sòbria, profunda, amb llargs silencis i espais morts on la reflexió del lector troba instants per a refer-se de la dura ascensió literària. L’estructura narrativa és hàbil. Un narrador omniscient va rememorant aquella tràgica ascensió dels dos protagonistes en un crescendo sorprenent. La contraposició de grans personatges de l’alpinisme amb els dos protagonistes, algunes referències actuals com la lectura del diari Frankfurter Allgemeine, un bolígraf, unes cartes… són altres elements que acaben d’arrodonir la narració.

Al final de l’ascensió i de la lectura al lector li resta un profunda reflexió sobre la mort, l’amor, l’amistat i les seves ombres, la lleialtat, la traïció i la veritat. El moll de l’ós del relat és la reflexió al voltant del dilema moral del supervivent sobre si és més convenient i just revelar a l’amic el secret i la traïció, i implorar el seu perdó o bé restar en silenci i suportar la penitència del càstig en solitud. Obra més que estimable, de forta alenada, encara el lector amb algun dels grans temes de l’home i els seus dilemes morals amb la muntanya com a marc de fons grandiós.

Al vertigen (Ed.Empúries) és la darrera obra de l’escriptora catalana Núria Perpinyà (Lleida, 1961). Enmig d’una gran tempesta arriba al refugi de Quesler, al massís del Tamarins, la misteriosa Irena Besikova. Un dels guardes, en René, la cuida i la refà, i al llarg de totes les planes s’erigeix en la veu narrativa per explicar la trama i la vida d’aquesta heroïna de començaments del segle XXI. Durant una desena d’anys acompanyem a la Irina en les seves ascensions, l’amor i la parella, desgràcies i aventures, en una evolució amb tendència a una fugida vertiginosa amb ribets de bogeria. L’obra té una estructura en cinc parts fonamentals i dues cares i és el relat d’un amor en triangle no correspost que des d’un Pirineu imaginat passa pels Alps, l’Himàlaia, els Andes i Nova Zelanda. La protagonista és una, Irina, però només podem arribar a ella a través dels ulls del René, que n’està enamorat i per tant ens dona una visió subjectiva i deformada.

Aquesta és una novel•la construïda a partir dels elements més genuïnament romàntics pròpiament vuitcentistes passada pels ulls actuals. Des d’una visió de la muntanya de grans cims, parets vertiginoses, cascades, postes de sol, geleres amb esquerdes mortíferes, a una visió dels sentiments amorosos intensos, apassionants, fora de mida. Un amor passional, no correspost i per tant, frustrat, una heroïna femenina misteriosa i hermètica, que és l’eix del relat, però que gairebé no pren mai la paraula, uns personatges que evolucionen al seu voltant, sempre en el marc muntanyenc. Sense dubte és una novel•la d’obsessions: per la muntanya, per l’amor, per la passió, pel risc, per aquesta insatisfacció permanent que tenen els alpinistes.

La muntanya és un decorat grandiós per a una història d’amor també desmesurat i una novel•la encara més desmesurada, massa llarga i ambiciosa, clarament excessiva. L’estil de redacció és quasi barroc per instants, l’estructura es descontrola sola, les reiteracions es succeeixen, algunes propostes són del tot inversemblants, però de tant en tant una frase encara el lector amb el misteri de la vida, de la passió absoluta per la muntanya, de l’amor i la mort. Una obra molt ambiciosa, que se li escapa a l’autora de les mans, fins a assolir un cert desordre i un resultat gens rodó, que exigeix al lector l’esforç d’una bona ascensió per concloure la lectura.

Cal valorar molt positivament l’esforç de dos autors per desenvolupar la seva obra al món de la muntanya, més enllà dels resultats obtinguts. I de la lectura de les novel•les constatem, un cop més, que un bon autor pot crear literatura de la bona amb pocs elements, i que sens dubte a la muntanya es pot fer molt bona literatura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència