El muntanyenc

La Fotografia

Del caminar VI – Patrick Leigh Fermor

Download PDF

Publicat el 01-10-2013

Text i fotografia: Marcel Albet Guinart

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB, viatger, fotògraf i muntanyenc. Publica i comenta fotos de llocs poc coneguts de Barcelona a marcelalbet.com

 

Del Caminar VI r

Patrick Leigh Fermor: caminar com a font d’inspiració

El febrer de 1934 Paddy arriba a Munic, deixa la motxilla damunt la llitera de l’alberg de joventut, té pressa per descobrir la ciutat. Després de la ressaca, l’endemà, quan hi torna, descobreix que algú, un noi d’aspecte depriment, la hi ha robat. Dins hi té alguns penics, el passaport i, el que és més important, el quadern de notes, que no tornarà a veure mai més. Anys després, quan publica El tiempo de los regalos, encara lamenta aquesta pèrdua.

Patrick Leigh Fermor, Paddy, fill d’un prestigiós geòleg britànic, ha començat un viatge a peu, un viatge que el marcarà per la resta de la vida. El desembre de 1933 s’embarca al Tàmesi, desembarca a la costa d’Holanda per continuar caminant fins a Constantinoble. Hi arriba el gener de 1935. Motiu del viatge: tenir matèria per escriure, cosa que aconseguirà amb escreix. Quan comença el viatge té 18 anys, al passaport hi consta com a estudiant, paraula màgica que li obrirà moltes portes. Després de Munic, la Selva Negra, Àustria, Hongria, Romania, Bulgària, Grècia, finalment Turquia. Travessa l’Elba, el Rin, el Danubi, rius que separen terres i els ponts les tornen a unir.

Paddy juga amb avantatge: quan escriu El tiempo de los regalos han passat quaranta tres anys del viatge, de la continuació Entre los bosques y el agua n’han passat cinquanta dos. Així aquest parell de llibres acumulen l’experiència, la cultura, la vida i sedimenten en aquestes obres. Són bastant més que literatura de viatge, són reflexions sobre l’art, la política, la filosofia i la història d’Europa. Sobretot són una mirada distanciada, irònica, d’ell mateix. De com el temps el modifica, ens modifica…

Acabat aquest viatge, Paddy continua descobrint nous horitzons. Grècia, especialment Creta, l’enlluernen. Durant l’ocupació nazi de l’illa hi té un paper molt destacat. Ell i un escamot de partisans segresten el general Kreipe, cap de l’exèrcit alemany a Creta, aconsegueixen lliurar-lo a les forces britàniques. Aquesta però és una altra història.

Paddy sempre ha fumat, ho deixa a la cinquantena. Paddy sempre ha begut, i molt, ho deixa el 2011 quan mor als 96 anys. A Londres, a la catedral de St. James, gairebé amb rang d’heroi, oficien els seus funerals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència