El muntanyenc

La Fotografia

Del caminar IV – Salvatge

Download PDF

Publicat el 01-07-2013

Text i fotografia: Marcel Albet Guinart

 

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB, viatger, fotògraf i muntanyenc. Publica i comenta fotos de llocs poc coneguts de Barcelona a marcelalbet.com

 

“Aquest camí, de vegades era de sorra, altres vegades era rocallós, de fang o pedres. O encoixinat amb capes i més capes de pinassa. Podia ser negre, marró, gris o groguenc com la mantega, però sempre era el mateix sender. La meva llar”  Fragment de Salvatge

 El Sender de la Cresta del Pacífic (SCP) mesura 4.285 quilòmetres. Connecta Mèxic amb el Canada, travessa tres estats Califòrnia, Oregon i Washington i alguns dels principals parcs nacionals dels Estats Units, Yosemite i Sequoia. La primera persona a pensar el SCP va ser Catherine Montgomery, era el 1926. Aviat un grup de senderistes és va interessar per la idea i la van tirar endavant. A la dècada del 1930 ja s’havien traçat i obert alguns trams. El 1968 el Congrés va declarar el sender paisatge d’interès nacional. És va enllestir el 1993, any en què tots els trams van quedar connectats i va ser inaugurat oficialment.

El 1995 Cheryl Strayed (extraviada) comença el SCP. La intenció és fer “només” un tram de 1700 quilòmetres en cent dies. Cheryl té 26 anys, mai ha caminat més de dos kilòmetres seguits. La motxilla pesa 31 quilos, li diu La Bèstia, les botes són una talla més petita. El trets de la seva biografia recent es poden resumir en: mort sobtada de la mare per càncer, un casament prematur i el divorci, una família desestructurada, una vida sexual descontrolada i algun flirteig amb l’alcohol i la heroïna.

El començament de la caminada és dur. S’ha imposat fer el camí en solitari. Les botes pressionen, aviat les ungles dels peus és tornen negres i cauen. Troba un senderista que li ensenya a utilitzar el piolet, fa les practiques en un pendent enfangat. Travessa el desert de Mojave, els camins gebrats de Sierra Nevada. Es perd pels boscos i agafa pistes que duen enlloc. Gana, set, son, el cansament formen part de les variables quotidianes. Troba més gent, altres senderistes, persones que l’ajuden, altres que no tant. Aviat l’aventura pren forma de road movie a peu.

Uns mesos abans de començar el SCP Cheryl feia cua en una botiga de material de muntanya, per casualitat va veure la guia El sender de la cresta del Pacífic, volum 1: Califòrnia, sense saber massa perquè la va comprar. Després quan ressegueix el mapa amb el dit decideix que farà tot el tram que pugui en cent dies. Setze anys després Cheryl publica Salvatge Un viatge de retrobament pel sender de la cresta del Pacífic.

Salvatge són dues narracions que s’encavalquen, una és la de l’experiència del caminar pel SCP, el dia a dia, el present més immediat, l’altra és la dels records i fets més recents de la seva vida, de com aquests la marcaran. La mort de la mare la condueix al camí de l’autodestrucció. Triar el SCP serà fer un altre camí, el de la redempció.

Cheryl Strayed actualment viu a Portland, a prop del SCP. El 2012 va guanyar alguns dels premis literaris de més prestigi dels Estats Units. Del seu llibre aviat se’n farà una pel·lícula, és sens dubte una dona d’èxit. Una vegada més el somni americà.

2 Comments

  1. enric faura17/01/2015 at 11:28

    a finals de gener de 2015 s’estrena als cinemes una pel·lícula inspirada en el llibre Salvatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia