El muntanyenc

La Fotografia

Del caminar (II): Tintín al Tibet

Download PDF

  Publicat el 04-04-2013

Text i fotografia: Marcel Albet Guinart

Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB, viatger,  fotògraf i muntanyenc. Publica i comenta fotos de  llocs poc coneguts de Barcelona a marcelalbet.com

 

Del caminar (II)

Tintín viatja en tren, tripula mercants atrotinats, va en bicicleta, és portat en rickshaw, amb taxi, en rulot. Condueix motos amb sidecar i sense, travessa rius amb canoa, s’enfonsa al mar amb submarí. Navega amb dhow i motora, a rem. Travessa el desert amb jeep, a camell, a cavall. Pilota avions, avionetes, hidroavions, llanxes. Es llença amb paracaigudes. Neda al Iang-Tsé, a l’Atlàntic, al Pacífic.

Tintin però, camina, sobretot camina. A la primera aventura, Tintín al país dels soviets, deixa les seves empremtes damunt la neu. A peu, explora el Congo encara belga. S’enfila als edificis de Chicago. Passeja pel Xangai de la Concessió Internacional dels anys trenta. Tresca per antics camins inques. Enfebrat va errant pel desert i continua caminant a la Lluna, l’àlbum és titula precisament així: Hem caminat damunt la Lluna. 

El 1960 apareix Tintín al Tibet, considerat el millor àlbum de la sèrie. És un viatge a la recerca d’alguna cosa perduda, l’amistat, la innocència, la vida? Hergé, l’autor, es transmuta en Tintín. Tintin c’est moi, dirà. A la primera vinyeta apareix Tintín amb motxilla, tornant a l’Hotel des Sommets. Ell i el capità Haddock hi estan allotjats. És el final d’una de tantes excursions pels Alps durant les vacances. Ja a l’hotel, recull el correu: carta del seu amic xinès Tchang. Després llegeix el diari, males notícies, un avió s’ha estavellat a l’Himàlaia. Tchang, que hi anava, ha mort. Tintín no s’hi resigna, té una intuïció: Tchang encara és viu. Avió a Kàtmandu. A la pàgina 15 comença la llarga marxa a la recerca de Tchang. Els portadors, el material, les tendes, els guies. Chortens. Aviat les primeres neus, piolet, grampons. Seracs, tempestes. Cordades, escalada en roca, en gel. Els lames, el Migou, els iacs. A la pàgina 53 continuen caminant. Caminen i caminen, travessen glaceres, colls i carenes. Passen per senders mil·lenaris. El fred, el cansament. La narració esdevé una apologia del caminar, una vindicació de la muntanya, de l’amistat i de l’esforç. La història acaba bé: Tintín salva el seu vell amic. Junts, ara a cavall, tornen als seus respectius mons. Quantes generacions de muntanyencs ens hem emmirallat en Tintín al Tibet?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Nit de vetlla al coll del Pisco
  • Instante capturado
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia