El muntanyenc

Cultura

Décima Letamendi

Download PDF

Publicat el 1-12-2015

Text: Joaquim Hernández

Llicenciat en filosofia, industrial i muntanyenc

Buscant l’autor d’aquesta dècima.

 

Dr José de Letamendi

Dr José de Letamendi

Reglas de Higiene

Vida honesta y arreglada;
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
de no apurarse por nada.
La comida moderada;
ejercicio y diversión;
no tener nunca aprensión;
salir al campo algún rato;
poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.

El primer contacte amb la dècima el tinc a l’escola primària, curs de 1954/1955. Entre els llibres que teníem n’hi havia un titulat Libro Escolar de Lecturas Graduadas 3º Grado (1).

Segurament perquè el van utilitzar els meus germans petits li vaig perdre la pista. La cosa és que no el vaig tornar a veure. Bastants anys després vaig aconseguir, en una Fira del Llibre de Barcelona, un exemplar idèntic al que tenia de nen. En aquest llibre de lectura, a la pàgina 25, hi havia una poesia titulada Reglas de Higiene del Dr. Josep Letamendi Manjarrés , que havíem d’aprendre de memòria. Així ho vaig fer, i després de més de seixanta anys encara la recordo perfectament. No sé perquè, però em va impressionar el text, i sempre m’ha semblat que exposava unes normes molt adequades i saludables per a la vida, tant física com mental.

Libro de Lecturas. Portada

Libro de Lecturas. Portada

Libro de Lecturas. Pag 25

Libro de Lecturas. Pag 25

 

Ja estudiant batxillerat, no recordo el curs, vam haver de fer un treball sobre poesia; els seus tipus, mètrica i rima, i es va donar la coincidència que la poesia a analitzar era aquesta dècima Reglas de Higiene també signada pel Dr. Letamendi. En aquell moment em va semblar pura coincidència i em va fer certa gràcia. Tot i tenir aquest avantatge de conèixer el text, no recordo si la feina em va sortir bé.

Passen els anys, i un dia de l’any 1990, a la consulta del nostre metge de capçalera a Barcelona, veig amb moltíssima sorpresa que té en un faristol, imprès en un full, emmarcat i amb vidre, simulant ser com de pergamí, la dècima del Dr. Letamendi. Li explico al doctor el perquè de la meva sorpresa, i li pregunto com l’ha obtingut. Diu que és un regal d’un pacient seu, i que no sap d’on la pot haver tret.

En llegir-la amb deteniment observo que alguna paraula de la poesia és diferent de la que jo conec, com ara arreglada per ordenada, o diversió per distracció. Coses de la censura?.

A partir d’aquest moment m’interesso per trobar algun escrit o publicació del Dr. Letamendi on estigui aquesta dècima, i així poder saber quines són les paraules originals que va utilitzar.

Portada del Arbol de la Ciencia de Baroja

Portada del Arbol de la Ciencia de Baroja

Començo pel que tinc a casa, enciclopèdies i internet. Recordo haver llegit, fa temps, una biografia de Baroja on s’esmenta la relació que van tenir Baroja i Letamendi. La busco a la meva biblioteca i la torno a rellegir (2). A la pàgina 72 diu de Letamendi: “que es orador insigne, pedagogo, filósofo, antropólogo, patólogo, pintor, poeta, violinista, compositor de una misa de réquiem y , por último, pero no más discutible, de Barcelona”. Això últim té gràcia.

En la mateixa biografia, més endavant diu : “A Letamendi le debió Baroja, el pesimista verídico, que nació el primer día de clase, en el otoño de 1890, en que el catedrático de Patología le preguntó a Baroja la definición de Medicina para luego escarnecerlo cruelmente al compararlo con una mujer que tiende la ropa en una buhardilla”. Letamendi, era, en el Madrid de entonces, un genio indiscutible, así lo decretaron Menendez Pelayo y Galdós; y, sin embargo, hoy, pese a las vindicaciones de Marañón, Laín Entralgo, Palafox y Del Castillo-Nicolau, la posteridad no le hace ni caso. ¿Por qué.?. ¿Fue conjunción astral, veleidad fatal, orden ministerial…? No. Fue una demolición de Pio Baroja: “ Creo que no ha quedado nada…. La fama de Letamendi la he comenzado a demoler yo.”

Pio Baroja

Pio Baroja

I així és, perquè Pio Baroja en la seva novel•la El árbol de ciencia (3), converteix a Letamendi en el seu personatge novel•lat desprestigiant-lo tot el que pot. “Letamendi era de esos hombres universales que se tenían en la España de hace unos años; hombres universales a quienes no se les conocía ni de nombre pasados los Pirineos”. Tot aquest rancor és perquè Letamendi va suspendre per tres vegades l’estudiant de medicina Baroja, de l’assignatura d’Anatomia General de la qual era catedràtic, obligant-lo a traslladar-se a València per poder acabar la carrera de medicina, i això mai li ho va perdonar.

Amb tot això encara em sorgeixen interrogants de com és que Letamendi fos un personatge tan controvertit, amb partidaris il•lustres i intel•lectuals a favor i, altres tant en contra.

També em cridava l’atenció que la fama de poeta es limités a aquesta sola dècima, i que a més no la trobés publicada enlloc, i no obstant això la posessin en un llibre de lectura escolar amb la clara intenció de moralitzar els escolars.

Consulto en diverses biblioteques els llibres del Dr. Letamendi i només trobo publicacions sobre medicina, discursos o conferències sobre temes diversos.

He de seguir buscant. Passo a Google per veure què hi ha. Trobo alguna pàgina de metges i també de professors de literatura que anoten aquesta dècima, posant sempre la signatura de Letamendi.

En dos casos trobo l’email del signant per poder-los preguntar on puc trobar la publicació d’aquesta poesia i si em poden confirmar que Letamendi és el seu autor. La resposta de tots és sempre la mateixa; ho desconeixen, però utilitzen la dècima acceptant que l’auditoria és de Letamendi perquè així ho han vist en altres escrits.

Com que havia llegit que Letamendi era un estudiós de la medicina de l’Edat Mitjana, en concret de l’Escola Mèdica de Salern, envio un correu a aquesta escola italiana, l’octubre del 2005, consultant si aquests versos els són coneguts, i em responen que part d’aquests versos estan en llatí, i que es refereixen al Regimen Sanitatis Salernitanum, o Flos medicinae (4).

Portada de Régimen Sanitaris Salernitanum

Portada del llibre Régimen Sanitaris Salernitanum

És un poema de 382 versos llatins, i que al llarg del temps va ser traduït a diversos idiomes. Aquest poema ha donat origen a molts aforismes i poemes amb totes les variants imaginables.

La versió actual que coneixem de Flos Medicinae és d’Arnau de Vilanova (Arnaldus Villanovanus) que va ser un metge català, nascut a València el 1238 i que va morir a Gènova en 1311. Va estudiar Medicina des 1260 a Montpeller. Va ser metge de la casa reial de Barcelona i de la família del rei d’Aragó, Jaume II. Pel seu prestigi professional i per gratitud als seus serveis va gaudir del favor de reis i papes, que el van tenir no només com a metge sinó com a home de confiança i conseller.

Arnaldus de Vilanova

Arnaldus de Vilanova

Tots els versos de la dècima es poden trobar per separat en aforismes diferents, però reunits d’aquesta forma en una poesia no l’he trobat. Alguns d’aquests aforismes van passar del llatí al català, tenint vigència avui dia tal com indica la professora Amparo Varela Russafa en un article per a la revista de diversos instituts Fulls de Gimko, on també dóna per acceptat que Letamendi és l’autor de la dècima.

Seguint amb les indagacions per Internet descobreixo, a la Biblioteca Virtual de la Universitat de Barcelona, les Obres Completes del Dr. Letamendi (5). Aconsegueixo descarregar-me-les al meu ordinador i poder-les llegir.

En el volum 1r, a la pàgina 317, s’inclou la dècima, acompanyada d’un estudi detallat de cada vers.

Però el descobriment és que el mateix Letamendi diu, en aquesta mateixa pàgina 317, que l’autor és anònim, i que “fue escribir una especie de fantasía sobre motivos de aquella célebre décima que bajo el título de Un Volumen en diez líneas dimos en el primer número de la revista La Salud, la cual por discretísima inspiración de su anónimo autor…”.

El Dr.Letamendi es refereix a la publicació en el primer número de la revista La Salut n. 1, any I, diumenge 7 de gener de 1877. Setmanari popular d’interessos vitals. Director – Propietari: José Letamendi (6). En aquest cas només he aconseguit la portada d’aquest número de la revista.

També he trobat que hi ha a Barcelona una fundació que té cura i tracta de tot el que està relacionat amb el Dr. Letamendi i el seu deixeble el Dr. Rafael Forns. Vaig trucar-hi per telèfon diverses vegades per intentar poder consultar la revista, però no vaig aconseguir contactar-hi, i al final ho vaig deixar, pensant que el Dr. Letamendi havia pres aquests versos per separat i hauria construït la dècima.

Vaig perdre l’interès a consultar la revista quan vaig veure a Internet que hi havia pàgines amb refranys antics sobre la salut en forma de poesies. Entre aquests poetes i, per simple casualitat o intuïció, ja que feia referències a la Scuola Medica de Salern, vaig trobar un tal Francisco Gregorio de Salas.

Tornem a començar. Primer havia de saber de qui es tractava. És un poeta molt poc conegut, però amb una gran producció literària, extensa i variada, si bé de no molt alta qualitat, però amb poca informació biogràfica. Neix a Jaraicejo 1726 i mor a Madrid 1808.

En: http: //books.google.com, he pogut trobar el llibre de Francisco Gregorio de Salas, digitalitzat per Google l’26/02/2007 (7). La dècima està a la pàgina 24 d’aquest llibre amb el títol de:

Receta segura contra la hipocondría.

Vida honesta y arreglada,
Hacer muy pocos remedios,
Y poner todos los medios
De no alterarse por nada:
La comida moderada,
Ejercicio y diversión,
No tener aprehensión,
Salir al campo algún rato,
Poco encierro, mucho trato,
Y continua ocupación.

Com es pot comprovar el títol de la dècima i algunes paraules han estat canviades per Letamendi, però l’estructura, la mètrica i el sentit és el mateix.

Per confirmar l’autoria vaig seguir buscant, i vaig trobar la mateixa dècima en una altra recopilació de les Obres del mateix autor, Francisco Gregorio de Salas, que es troba a la Biblioteca Imperial de Viena en castellà (8).
En aquest cas la Dècima es troba a la pàgina 224 del llibre.

Després de tants anys d’incertesa, i jubilat el març 2011, he pogut dedicar-me a buscar l’autoria de la dècima, i crec haver arribat al final del recorregut. Aquesta aposta personal, tan ximple, em confirma que el que sabem de la història i dels nostres avantpassats pot posar-se en dubte sense cap mirament. Si no sabem amb certesa què és el que va passar fa dos-cents anys, com podem assegurar el que va passar fa dos mil anys?

Portada de la colección Epigramas de Fco. Gregorio de Salas

Portada de Floresta de Fco. Gregorio de Salas

En aquest cas concret, la majoria de nosaltres hem acceptat el que ens han transmès algunes persones, i encara que Letamendi no diu que sigui ell l’autor, també ens confon, no sé si voluntàriament, dient que és d’autor desconegut.

Fco. Gregorio Salas

Fco. Gregorio Salas

No crec que aquest escrit serveixi per modificar la història i l’autoria d’aquesta dècima, però almenys per a mi, i també a alguns dels que ho llegeixin, quedarà aclarit.

De totes maneres la dècima segueix sent molt encertada i em segueix agradant.

Sant Cugat del Vallès a 31 de maig de 2011.

Bibliografia:
1.- Libro Escolar de Lecturas Graduadas, 3º Grado. Editorial Luis Vives. Zaragoza, 1952. Pàg. 25.
2.- Eduardo Gil Bera : Baroja o el miedo (Biografía no autorizada). Ed. Península 2001. Pág. 72.
3.- Pío Baroja: El árbol de la ciencia. Alianza Editorial. 1985. Pàg. 39.
4.-Scuola Medica de Salerno: Regimen Sanitatis o Flors medicae, s.XI. Edizioni Ripostes. Salerno. Aviso 105 bis, del 30/10/2005.
5.- Rafael Forns: Obras Completas del Dr.Letamendi. Recopiladas por Dr.Rafael Forns. 2ª Edición. Madrid, 1907.
6.-Fundación Letamendi-Forns.C/Major de Gracia,39,1º. 08007 Barcelona. Tl. 932094929.
7.- http://books.google.com: Colección de los Epigramas, y Otras Poesías Críticas, Satíricas y Jocosas, de Don Francisco Gregorio de Salas. Corregidas en esta tercera edición. Madrid, por Repullés. 1816. (Se hallará ésta y el Obsevatorio Rústico, del mismo Autor, en la Librería de Orea, calle de la Montera frente a San Luis).El llibre original consta de 263 planes i es troba a la biblioteca de la Taylor Institution University of Oxford (08/03/1956).
8.- Biblioteca Imperial de Viena: Floresta de Rimas Modernas Castellanas. Tomo Primero. Paris, 1837.
Publicado a expensas de Rohrmann y Schweigerd. Libreros de la Corte de Viena. Recogidas y Ordenadas por Fernando José Wolf. Secretario de la Biblioteca Imperial de Viena.
9.- M Luisa Garcia-Nieto Onrubia: Poesias de Francisco Gregorio de Salas. Diputación Provincial de Badajoz. Colección Clásicos Extremeños, nº 5 de 1992.
10.- Diario El Mundo: Mens sana in corpore sano por Benito Peral. 20/03/2006.

Altres articles de l’autor a El Muntanyenc:

Epitafis: Els morts tenen l’última paraula?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Subscriu-te a nostre emailing:

Email:



LA FOTOGRAFIA
  • Es bosc des desitjos que mai es varen complir
  • Aquelles velles sabates
  • Morir d’èxit
  • Moviment Continu
  • Monte Rosa
  • Un ocell anomenat món
  • Dona i pelegrins. Ajmer (Índia).
  • Verticalitat eterna.
  • Als Antípodes IV: Glenorchy
  • Als Antípodes III:  Parc Nacional de Springbrook
  • Als Antípodes II: Christchurch
  • Als antípodes I: Brisbane, Queen Street. Austràlia
  • Volar el camí
  • Paciència